Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esquerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esquerra. Mostrar tots els missatges

30.5.08

Manifest JERC dignitat

Es crea un manifest contra l’aliniament de les JERC amb el sector Puigcercós

Pel que sembla, la presència de la direcció nacional de les joventuts d’ERC a l’acte de campanya interna del encara Secretari General Joan Puigcercós ha causat una gran controvèrsia entre aquells que gaudeixen de la doble militància, és a dir, que formen part de les dues organitzacions.

Tal i com anunciava la pròpia candidatura de l’aparell, així com els mitjans de comunicació, el suport de la direcció nacional de les JERC a Puigcercós s’ha entès com un suport de tota l’organització juvenil. I amb això molts militants no hi estan d’acord, per la qual cosa ha sorgit un manifest anomenat JERC Dignitat.

Aquest manifest porta l’aval d’un centenar de militants, dels quals en conec bastants, i puc dir que es tracta de gent que no només sorgeix de l’entorn del sector Esquerra Independentista. El trobo raonable, doncs el consell nacional de les JERC va votar per la neutralitat de l’organització i aquesta ha estat simbòlicament trencada per la cúpula, amb el risc afegit de crear una fractura política a la branca juvenil d’Esquerra.

I acabo amb una apreciació personal: molts dels suports que ha rebut la candidatura de Puigcercós han estat per inèrcia o per por a quedar descartats de l’aparell del partit. Potser les persones que integren la direcció de les JERC volien escenificar aquest suport a Puigcercós per tal que aquest fós retornat en un futur, potser calia fer-se perdonar per l’extensió dels suports a l’E.I. d’Uriel Bertran, que l’exdirigent ‘jerki’ Pere Aragonès va impulsar per després desdir-se’n i reapuntar-se a la candidatura de l’aparell. Tot plegat crec que destil·la massa tacticisme, no creieu?

29.5.08

Analitzem el logotip d'ERC

Qüestió de logo

Avui dia els logos, senyals i marques són molt importants per a la comunicació i per a la identificació de missatge i objecte. En el cas dels partits polítics, tot això s’ha d’extendre a un ‘target’ o públic objectiu enorme, i per això es té molta cura dels colors, formes i sigles que conformen el logotip.

A ERC vàrem fer un canvi de logotip entre dos periodes electorals, un de creixement i un altre de decreixement. És un canvi que mereix un anàlisi una mica menys superficial i una mica menys banal del que he pogut llegir o sentir arreu.

Aquests són els trets diferencials: El nou logotip elimina la línia que delimita el triangle amb les quatre barres catalanes, es presenta en la butlleta electoral sobre fons negre i genera, a més, un canvi de sigles (d’ERC a esquerra, en minúscula).

En primer lloc, el canvi de logotip arriba motivat per la iniciativa de modernitzar la imatge corporativa del partit i alhora garantir un únic logotip per al territori del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears i Pitiuses, i d’Aran. Ha estat una actualització visual i una uniformització d’imatge. La implantació territorial del partit havia trobat, sobretot al País Valencià, l’escull visual que suposa un partit amb un logotip i sigles generals (ERC) que s’intentava evitar amb un logotip i sigles territorials (ERPV), tot generant una despesa extra en l’edició de material.

Per tant, modernització, uniformització d’imatge i estalvi econòmic són els objectius assolits amb el canvi.

Però, en segon lloc, cal exposar el que d’una forma més abstracta ha acabat significant aquest canvi. D’entrada és evident que el logotip ha generat confusió davant l’electorat, doncs els trets que feien identificable la papereta electoral d’ERC queden diluïts (les quatre barres, molt més petites i menys identificables sobre fons negre), o eliminats (les pròpies sigles ERC).

I això ens porta a un factor menystingut, que és el canvi simbòlic de sigles coincidint amb una aposta estratègica per governs de coalicions d’esquerres, sumat a un cicle electoral en davallada, amb l’afegit de responsabilitats de govern i altres factors... el resultat de tot plegat ha estat una impressió de que ERC ha relaxat els valors republicans (R) i nacionals (C), que en són els trets diferencials principals en l’espai polític català. Impressió que pot ser més o menys extesa, o més o menys fomentada per algun adversari polític, però que en tot cas està arribant al mateix moment que un cicle electoral negatiu.

I és per aquests dos motius pels quals vull proposar una correcció d’aquests trets, que es fonamentaria en el manteniment de les sigles ERC al Principat, que és on s’ha percebut la impressió negativa pel canvi. Alhora, l’ús de l’actual en la forma extesa (tota la denominació del partit) a cada territori en les formes que es determinin, i l’ús del logo en papereta electoral sobre fons blanc per millorar la identificació de les barres i les sigles. En definitiva, proposo una convivència d’imatge corporativa que recuperi les sigles al Principat com a marca electoral i defugi confusions o impressions negatives.

28.5.08

Es frena una iniciativa pro-laïcitat

Espanya és com és: Déu, Pàtria i Rei

Aquest dimarts el PP, el PSOE, CiU i d’altres han fet pinya en contra de dues mesures que volien avançar en la laïcitat de les institucions: revisar els acords amb el Vaticà, i una altra, molt més light, que proposava eliminar els símbols religiosos en actes institucionals. Sí que ha tingut el suport d'ERC i IU.

Resulta sorprenent que un partit que ha crescut gràcies a la seva oposició a l’onada confessionalista (integrista?) bloquegi aquestes iniciatives. No me’n resulta tant, però, per part de CiU, ja que sempre es presenta a les eleccions obviant aquest tipus de temes i proclamant la llibertat dels seus diputats, però casualment aquests sempre estan ‘personalment’ aliniats amb posicions arrenglerades amb una religió determinada.

Per què era important la seva aprovació? Efectes pràctics:

Per evitar que a la presa de possessió dels càrrecs públics hi figurin bíblies o crucifixos.
Perquè els nostres representants institucionals no participin, com a tals, dels actes religiosos, tot deixant a la seva elecció el participar com a creients en un segon pla.
Perquè els nostres diners no vagin a parar a les butxaques d’una religió determinada només pel fet que sigui majoritària.
Perquè les institucions paralel·les a aquesta religió no concentrin la majoria dels ajuts públics a ONG.
Perquè als centres d’ensenyament acadèmic no s’estudiin ni es valorin les posicions, creences o descreences personals.
Per eliminar l’ascensió que té l’Església Catòlica sobre els nostres polítics, actuant com a lobby ideològic fonamentalista que exigeix adeqüar la llei pública a la seva particular manera de veure i viure, emprant els recursos de tots tot finançant mitjans de comunicació públics.

Cal trencar una llança en favor del laïcisme!
Laïcisme no és ateisme. Laïcisme vol dir respectar que existeix una pluralitat i que les institucions públiques i tot el que se’n deriva han de recular a una posició mínima per a qui cregui en una religió, qui cregui en una altra, i qui no en consideri cap. Vol dir no donar tractes de favor legals, econòmics o fiscals, ni sufragar activitats que condueixin directa o indirectament al prosel·litisme. Vol dir procurar no identificar mai les institucions ni les persones que les dirigeixen amb cap confessió. Vol dir que cap persona pot ser induïda a formar part d’un col·lectiu religiós sense el seu consentiment en majoria d’edat, i que tots tenim dret a deixar de formar-ne part. Vol dir, en definitiva, que creure i practicar una religió és un acte de la vida privada.

Gaudir mai d’un estat propi on no hi hagi el llast d’una religió majoritària també és alliberament social i nacional.

26.5.08

Iniciativa fa grossa la crisi de l’aigua

Alcalde en venda, pregunteu per ICV.


L’últim capítol d’allò que ja podem anomenar crisi política del transvasament (perquè amb aquestes pluges no li podríem dir sequera actuant honestament) confirma la pèssima gestió dels ecos dels socialistes a Medi Ambient i a l’ACA: s’els acusa de voler comprar els vots dels alcaldes representants al CAT, el seu vot favorable al transvàs comportaria el vist-i-plau a diversos projectes urbanístics aturats per la conselleria.

Ara ja hauríem de sumar mala praxi política amb sospites d’il·legalitat, a la incapacitat per dur a terme un programa polític que millorés la gestió de l’aigua des de 2003, a la manca de previsió, a la nul·la capacitat pedagògica, a la generació d’alarma social, a l’enfrontament entre territoris i a l’obsessió amb una obra que ja ningú creu necessària. Ha hagut de ser el batlle republicà de Montblanc qui ho ha denunciat, perquè els altres han callat, vegi’s que a ERC ens creiem el republicanisme com a valor.

Ara també hauríem de vigilar les resolucions de Medi Ambient respecte de plans urbans als municipis de les regions de Tarragona i de l’Ebre. Podria acabar resultant que l’ecologisme d’Iniciativa fós només una marca enganyababaus, podríem seguir sumant escàndols dels que fan que la ciutadania agafi alèrgia a la política i, si va a votar, ho faci tapant-se el nas.

Això no és el que volem, va sent hora de recuperar la sensatesa, de fer que dimiteixi algú, de rellevar ICV d’una conselleria que se’ls ha fet gran.

21.5.08

Segons un estudi de la UOC, la independència es guanyaria en referèndum

I tu, què votaries?

Segons aquest estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, la majoria dels catalans aniria a votar a un referèndum d’independència i, dels votants, més de la maitat ho faria a favor d’aquesta.

Són sens dubte les xifres més altes en favor de la independència de Catalunya que han aparegut mai en una enquesta homologable. I són reflex, també, de que l’independentisme va més enllà d’un partit, és transversal i arriba fins i tot a gent que té el castellà com a llengua habitual o que no sap escriure el català (el 38.3% dels catalans).

Malgrat que aquesta enqueta té una mostra reduïda (1.108 persones), sí que se li pot atorgar un cert valor. El creixent debat social sobre la possibilitat de la independència com a via per encarar els problemes estructurals del país i l’augment del nombre de persones favorables són fruit de molts anys de feina: l’independentisme, en sentit ampli, ha anat aconseguint que la societat interioritzi la independència com a solució viable.

Ara bé, donada l’amplitud de la mostra, i que els referèndums no es voten per telèfon sinó que cal aixecar-se i anar a l’urna, cal seguir eixamplant la base social de l’independentisme en totes les seves vessants (romàntica, nacionalista, pràctica, economicista...), i cal seguir explicant que serà un procés democràtic homologat, tot buidant de contingut els tòpics que el nacionalisme espanyol i francès han anat bastint en contra de l’autodeterminació del poble català.

En tot cas, es fa necesari denunciar el fracàs de la via estatutària autonòmica i regional, després de la sentència del TC i de la negociació sobre el finançament, en previsió que ambdues coses siguin el desastre que s’intueix, i deixar ben clar que només hi ha una alternativa a la situació actual de tot plegat: la independència. Alhora, cal tenir clar que ERC ha de presentar-se a les eleccions del 2010 proclamant d’entrada que només farà govern amb el partit o partits que vulguin treballar pel referèndum del 2014.

I mentre aquest no arribi, hem de vigilar tres processos: El seguiment de la independència de Montenegro, el procés de construcció de les estructures polítiques, socials i econòmiques de Kosovo, i el referèndum d’Escòcia, que pot significar el primer precedent d’ampliació interna de la UE.

20.5.08

Notes sobre el procés congressual (IV)

Impulsarem el laïcisme d'ERC

Aquests dies he tingut moltes reunions. Unes quantes d'aquestes han servit per fer fructificar una esmena a la ponència oficial que vol remarcar el laïcisme d'ERC com a partit republicà i proposa una aplicació pràctica: que els càrrecs electes republicans no assisteixin a actes confessionals com a autoritats polítiques.

En una societat plena i radicalment democràtica els càrrecs públics han de quedar al marge de qüestions de fe i moviments religiosos, ja que cal separar aquests dos àmbits per garantir la plena igualtat de la ciutadania i la no ingerència de 'lobbies' en els afers públics. La religió és un assumpte privat, i en aquest sentit, ERC ha de donar exemple de republicanisme a ciutat i a comarques, tot respectant que si un càrrec públic no hauria d'estar a la 'filera zero', sí que pot formar part del públic d'acord amb les seves creences particulars.

Impulsem aquesta esmena a la Ponència Estratègica (que es debatrà al proper Congrés Nacional del 17 de juny) amb el company Antoni Serrano, el diputat Miquel Carrillo i les sectorials d'Immigració i la de Polítiques per a Gais i Lesbianes.

Des de la Sectorial ahir també vàrem aprovar la presentació d'altres esmenes a la Ponència que complementen el discurs en matèria LGTB d'ERC.

Catalunya obre ambaixada a Londres i prepara París

Això és fer política exterior


Feia poquet havíem obert la delegació catalana a Berlín, fa pocs dies li ha arribat el torn de la delegació de Londres, recentment inaugurada a Fleet Street, 17. És molt aprop d’instal·lacions de la Commonwealth, el que significarà un altaveu potencial per a tota la comunitat de la corona britànica.

Aquestes delegacions, a més de ser un eix de serveis, són també una bona manera de fer contactes i assegurar-se bones relacions prèvies amb alguns dels estats més importants del món. No ho despreciem, doncs arribat el dia aquests tindran criteri per reconèixer o no la nostra independència, i això depèn del coneixement mutu i relacions prèvies –diplomàtiques, socials, econòmiques- de Catalunya amb aquests.

Suposen, a més, un cop de peu a la part baixa de l’esquena de la diplomàcia espanyola (contrariada, per cert, pel ràpid desplegament de la xarxa exterior catalana, que no compta amb banderes espanyoles, no fa servir el castellà i no demana permís per picar a la porta dels estats).

La xarxa continuarà extenent-se, no només amb delegacions (previstes a París, Nova York, Mèxic, Buenos Aires i a la Xina), també amb convenis amb països europeus, americans i africans.

Això, des de l’oposició, no es pot fer. I ningú més ho farà si no som nosaltres, els independentistes.

17/05/2008 Dia Internacional contra l’Homofòbia

El Parlament de Catalunya rebutja l’homofòbia

El President del Parlament, Ernest Benach, ha celebrat aquest divendres una recepció per al col·lectiu LGTB per a commemorar el dia internacional contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, amb l’impuls d’ERC i del Casal Lambda i la participació de la pràctica totalitat de les entitats i associacions que representen un col·lectiu tan divers.

Val a dir que és el primer cop que té lloc aquesta celebració, de forma institucional, a Catalunya. I que la intervenció d’ERC, mitjançant la Sectorial de Polítiques per a Gais i Lesbianes (de la qual en sóc el secretari) ha tingut una influència decisiva en l’èxit de l’acte.

Si bé cal esmentar el soberbi ridícul d’algunes entitats de la Federació d’Entitats Coordinadora Gai-Lesbiana (ens que, sigui dit de pas, rep subvencions milionàries de les administracions socialistes cada any) no han volgut pendre part en l’acte institucional i fins i tot han provat sense èxit de boicotejar-lo.

Al final, fent el tonto d’aquesta manera, es dóna empara a l’homofòbia discreta del PP o a la menys discreta dels neo-ases.

15.5.08

Notes sobre el procés congressual (III)

Últimament no paro de rebre convocatòria a actes (del 17 i del 24), invitacions a anar a alguna assemblea local on anirà aquest o altre candidat, actualitzacions de blocs que normalment ténen poca activitat... molt moviment, molta gent amunt i avall amb activitats relacionades amb el Congrés Nacional.

Bé, això no és dolent. Però si ho comparem amb les últimes campanyes electorals, tinc la impressió que el partit es mobilitza més per guanyar unes eleccions dintre que per guanyar-les fora. I escric això perquè ens arribem a fixar en el potencial del nostre capital humà, i perquè crec que en una situació on importi el programa i no les cares, res podria aturar el creixement d’ERC. Hi han responsables visibles d'aquesta situació, alhora que hi han persones que la poden redreçar.

M’agradaria que tots plegats hi reflexionéssim.

D'altra banda, avui presento les més de cent signatures que es requereixen per a ser candidat a conseller nacional del partit, i vull aprofitar per agraïr les signatures de cadascú així com l'esforç dels amics que m'han pogut ajudar.

Una cosa nova i que m'agrada: Gent2014

13.5.08

Ebre: fer o no fer el tub

El minitransvasament es debat a ERC

Qui més va apostar per la defensa de les Terres de l’Ebre és qui més dificultats té avui per explicar les obres de la interconnexió de xarxes, és a dir, ara com ara que es produeixi malestar o es calmin els ànims dependrà de les gestions o les explicacions dels responsables republicans de la Generalitat.

Aquestes obres no s’aturaran malgrat que estem a fregar d’un nivell inferior d’emergència gràcies a les últimes pluges que han dutxat tot el país, capçaleres de rius incloses, aquest cap de setmana. L’Aragó, de fet, demanarà que s’aturin si s’acaba la nostra situació d’emergència.


>> Les veus en contra denuncien que la canonada és, o acabarà sent, una solució estructural als problemes d’aigua a Barcelona, que a llarg termini s’imposarà a la gent de l’Ebre la cessió del cabal. I això, al cap i a la fi, és una política transvasista sense cap control possible, ja que serà Madrid qui digui quan i quant s’obrirà l’aixeta. Sí, el risc existeix, com existeixen polítics que planifiquen ‘por cojones’. I que ara ja no cal, que ha plogut prou.

>> Però a l’altra banda, les veus a favor, indiquen que l’obra ja està pagada, i és racional que es faci malgrat que es trigui molt més a fer-la servir. Que mai sabrem si tronarà, és a dir, que no sabrem si tindrem una sequera perillosa més endevant.



El problema el tenim quan els nostres alcaldes de la zona son contraris al trasvàs, signen un manifest antitransvassament i assistiran a una manifestació contra el tub... i alhora governem a Catalunya, hem d’assegurar l’aigua i hem de ser corresponsables d’una gestió.

Carod-Rovira, que ha visitat el Delta de l’Ebre després de l’últim temporal –els temporals el fan recular i el salinen, igual que ens malmeten les platges del Maresme-, ha defensar la consecució de l’obra ja que pot servir més endevant per dur aigua al Camp de Tarragona, ja que és bidireccional. Alhora, també ha reclamat al govern espanyol que inicii treballs de protecció al Delta, que recordem que està en perill i regressió ja ara que encara no captem aigües.

El dilema és difícil i la responsabilitat és enorme. Ens hi juguem més que uns quants vots en un moment en el qual els hauríem de mimar. Es tracta del territori, del model de país i de la fiabilitat pública del partit.

L’Ebre necessita un compromís, una vegada més.

9.5.08

ERC promociona Mònica Terribas per dirigir TV3

Guanyant espais de sobirania: la Terribas dirigirà TV3

Quedaria massa literari dir que 'el cor se m'omple de joia'? En tot cas, saber que Mònica Terribas serà nomenada directora de la televisió nacional de Catalunya m'agrada. Com l'hem pogut anar seguint al seu programa 'La nit al dia', és una professional incomparable i molt ben valorada, una periodista amb una visió nacional ben clara i que no ha dubtat mai de fer sentir incòmode a un polític si la necessitat d'informar ho ha requerit. Si no fós poca cosa, és un nomenament recolzat per un consens polític treballat durant mesos, malgrat que el catalanisme de Terribas ha molestat algun cavall vell del socialisme metropolità. Mònica Terribas té la meva felicitació i el meu crèdit.

Anava sent hora de canviar les estructures tronades, immobilistes i nacionalment porugues de la nostre televisió pública, tots recordem la humiliant manera com els mitjans públics catalans tractaven manifestacions nacionals multitudinàries com les del 18 de Febrer (per l'Estatut) i 1 de Desembre (pel caos de les infrastructures), tot provant de minoritzar-les. O un altre exemple més a la vora, l'excessiva cobertura que fan els informatius de les notícies espanyoles quan el que interessa és informar més i millor del que passa a casa.

És una satisfacció doble, ja que si per una banda la CCMA té ara la millor oportunitat de reprendre el camí que porti la televisió catalana a ser 'La Nostra', aquest nomenament i l'oportunitat que representa arriba de la mà de les gestions del Conseller Tresserras i del president de la Corporació Albert Sàez. És a dir, això és feina d'Esquerra Republicana de Catalunya.

7.5.08

Notes sobre el procés congressual (II)

De com els mitjans tracten el Congrés d'ERC:
El cas de l'AVUI

Des de la publicació al diari Avui del ‘full de ruta’ elaborat pel sector Puigcercós, on criticava indiscriminadament gent propera a Carod, a ell mateix i a la pròpia portaveu Marina Llansana (textualment: ‘cal curtcircuitar la portaveu’), hi han hagut moltes reaccions. Evidentment els militants independents i propers a Carod s’han escandalitzat, i no hi ha per menys. Els altres dos corrents s’ho han mirat des de la barrera, tot congratulant-se d’un foc creuat entre famílies que a ells els permet avançar la trinxera uns metres. I jo mateix també n’he fet aquest apunt.

Però les pitjors reaccions vénen del sector Puigcercós, que no ha reconegut un document que expressa allò que passa o ja se sap. Aquestes crítiques han anat a parar als mitjans de comunicació i als periodistes, concretament a la periodista de l’Avui Sandra Arenas. La qüestió ha arribat a l’extrem que el propi diari Avui en recull una queixa justificada.

D’entrada, el tractament periodístic que el diari ha fet de la notícia és impecable. El document no s’interpreta, s’exposa. És cert que això no hauria de sortir als mitjans, que aquestes conspiracions interiors del poder pel poder no haurien d’existir, que no hi ha dret a fer-nos sentir vergonya aliena als militants, que no s’han d’airejar els problemes interns d’un partit... però això no és culpa dels periodistes, ells no han planificat aquest full de ruta per pendre el poder. No es pot culpar un periodista de no ser lleial a un partit ni a un sector d’un partit, però sí que es pot culpar l’autor dels ‘Apunts de campanya’ i qui ho hagi filtrat.

No son maneres de fer partit, com tampoc ho son de fer país. Aquesta manera de fer política, fent victimisme de la discriminació dels mitjans de comunicació però alhora assortint-los de carnassa per la pugna interna, és hipòcrita i poc digna. Això en cap cas ens pot dur a liderar una majoria social per a la independència, doncs la ciutadania espera d’ERC que sigui un partit amb procediments exemplars i no podem semblar, com semblem, encara més dividits i barallats que la resta, pitjor que els partits 'normals', els 'de sempre', 'l'establushment'.

Filtrar aquest document ha estat un error, haver-lo pensat i redactat n’és un de més greu, però la major errada és apuntar els canons cap a la periodista que n’ha informat. Qui és el ‘políticament incapacitat’?

6.5.08

Notes sobre el procés congressual (1)

Això no és ‘fair play’.

Llegir això em fa sentir trist. No només perquè es passa a fer joc brut dins del procés electoral, també perquè es comença la desqualificació personal de companys de partit.

Suposo que amb aquesta base, la por a les llistes negres existeix. Però el que no es pot tolerar de cap manera és un estil ‘camorrista’ de fer partit, això no es correspon amb les maneres de fer política que ERC ha de projectar, com tampoc es pot seguir alimentant la premsa amb les batalletes.

Bona sort i bons aliments per a tots els candidats.

5.5.08

Em presento a Conseller Nacional d'ERC

Entenc que fa falta un canvi, i per això faig una passa endavant. ERC avui necessita un revulsiu més enllà d’un canvi de cares, aquest revulsiu hauria de començar per les eleccions als càrrecs de direcció que ara encetem i hauria d’incorporar un Consell Nacional format per persones representatives dels diferents punts de vista de la militància.

I això és important per tal de que aquest Consell Nacional pugui arribar a acords que impliquin un consens generalitzat de la militància més enllà de ser una caixa de ressonància de la direcció. Al cap i a la fi, el militant és qui ha de defensar les decisions del partit davant la seva gent i qui fa campanya a peu de carrer. Per tant, el Consell ha de reflectir la diversitat d’opinions com a millor estratègia per evitar els cops de volant, per evitar aquesta imatge de partit que no s’adiu als nostres valors i que provoca desànim a l’electorat.

Cal el canvi a la direcció nacional, jo hagués signat per més de dues persones en aquest procés electoral que s’inicia. D’entrada perquè cal constatar els suports reals de cadascun dels grups que es presenten, el pes de les seves propostes i la seva capacitat per entendre’s entre ells. Perquè cal clarificar el lideratge i anar endavant amb un projecte polític per al país a tots terminis. Perquè cal que mitja direcció no hi sigui per anar en contra de l’altra sinó que existeixi un debat plural i un consens abans de fer una declaració. Per posar davant de tot l’interès general del partit, del programa i del país.

Ara mateix no em considero part de cap família o grup polítics dins el partit, això ho veig com un valor. En aquest sentit, sé que ser independent sense paraigüa ni padrí és un risc, però al mateix temps sé que el futur és dels valents.

Estic inmers en el procés de recollida de signatures per tal de poder-me presentar a conseller nacional, però malgrat això miraré d’anar responent sobre temes d’actualitat importants i les preguntes que se’m plantegin.

Salut i república!

11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

12.11.07

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%


LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

9.11.07

RENFE: manifestació nacional 1 de desembre 07

Per unes infrastructures catalanes i de qualitat.

Seguint les diverses propostes sorgides d'entitats professionals, cíviques i polítiques, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació pel primer de desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". La convocatòria vol protestar, d'una manera molt més clara i organitzada que la concentració del 29 d'octubre (veure entrada i vídeos), contra el caos ferroviari, així com la deixadesa i el menyspreu per part de l'estat espanyol; sortirà de Plaça Catalunya i acabarà a l'Estació de França. Serà una manifestació "per dignitat nacional" tal i com ha dit la portaveu, Mònica Sabata. A més, m'agradaria destacar-ho, el manifest inclou de manera destacada una exigència a publicar les balances fiscals i en favor de la sobirania tributària.

De fet, ja ha començat a sumar. Esquerra ha confirmat el suport en boca del Conseller de Governació Joan Puigcercós, i CiU sembla ser que també. Dilluns confirmaran les entitats que finalment dónen suport a la convocatòria de la manifestació, a més de les set-centes que ja en son adherides. Certament i tal i com ha dit un dels portaveus "es respira a l'ambient la necessitat de fer una gran mobilització", de protesta, d'exigència i d'indignació. Ahir el president criticava aquesta deixadesa, que avui ha hagut de matisar molt, i també el president de Foment del Treball va deixar ben clar que el dèficit d'inversió es deu a governs de tot color des dels anys 90.

Això sí, la ministra diu estar segura que per aquesta data els rodalies ja funcionaran, tot i que el seu secretari no ho tenia gaire clar. Ens en podem refiar o encara veurem algun esvoranc més?

Canviem la cultura del català emprenyat

Estic molt satisfet per aquesta convocatòria. La vaig demanar en públic i en privat, l'esperava i em consta que no en sóc l'únic. Necessitem, com a poble, aquests moments d'unió per reclamar el que és just com ja vàrem fer el 18 de febrer. I en aquest sector, calia encara més vehicular la indignació acumulada per la gent que patim unes infrastructures de tercera en un país de ciutadans de segona.

I és que estic totalment convençut que una mobilització que fós la meitat de concorreguda que la de l'estafatut marcaria totalment l'agenda política i la campanya. Que obligaria als partit polítics a tenir posicionaments molt clars respecte a la gestió, traspàs i inversió en infrastructures a Catalunya. I dic més, que forçaria als responsables polítics a tenir cura del tema a l'hora de plantejar pactes d'investidures i legislatures.

Estaré molt atent a adhesions que espero, sobretot per part de sindicats i empresaris,q ue també han enlairat les queixes però desitjaria que, més que adherir-se, facilitin i promoguin l'assistència dels catalans i catalanes a la manifestació. També a la reacció final d'ICV i de la PTP, que veig incomprensiblement reàcia (de fet ja he demanat a la PTP que s'adhereixin).

Diré més. Cal anar més enllà del sofà, de l'autocomplaença o del passotisme del 'tot seguirà igual'. Està clar que quedar-se a casa calentet és més còmode que anar a protestar o fins i tot a votar... però les pancartes buides i els percentatges d'abstenció no canvien res, ans al contrari, dónen arguments al continuïsme i al cofoïsme. I què si hi han partits polítics a la manifestació, si estan d'acord amb el lema i manifest? I què si la utilitzen com una arma política, doncs son els que han d'elevar la protesta del carrer al les institucions? I què si, en extrem, no canvia la correlació de forces aquesta primavera, quan el que ha de canviar son les prioritats dels partits? Només protestant activament podrem demostrar el que ens afecta i preocupa.

+ Renfedats, ciudadans emprenyats amb Renfe
+ El català emprenyat

8.11.07

Espanya negligent? Catalunya independent!

El PSC s'espanta

El gran titular de l'Avui convida a comprar el diari: "Montilla avisa Espanya". Mentre encara no sabem quan es restablirà el servei de rodalies i el Síndic ja porta comptabilitzades més de tres-centes queixes de ciutadans afectats aquest any, el president ha fet un discurs valent, lloat pels independentistes, advertint als seus del que està passant aquí al carrer.

Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.

Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".

Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.

Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.

Esquerra es posa les piles

Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.

A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

Joan Ridao ha anunciat el desplegament de 200 a 2000 pancartes com aquestes al llarg del país, denunciant els mals serveis que proporciona l'estat. I també s'ha advertit a Zapatero que Esquerra no donarà suport als pressupostos de l'estat si no s'indemnitza els catalans afectats pel caos de la Renfe.

1.11.07

Duran i Lleida: homòfob?

Primer va ser dissabte passat, on CiU es desentenia de les agressions homòfobes a Amposta, a les Terres de l'Ebre, i s'inhibia davant les protestes.

Ara toca una altra demostració de la preocupació de CiU per la política social: En Duran i Lleida, qui ha de ser candidat per Barcelona a les eleccions espanyoles de la primavera vinent (i que té molt clar que vol ser ministre -espanyol, clar-) exigeix al Govern català que faci marxa enrere i deixi de ser membre de la ILGA (us en vaig parlar en aquest apunt).

Deixant anar el seu dogmatisme unisexual creacionista acusa el govern de participar en una entitat que pretén "substituïr la distinció natural de la humanitat entre homes i dones per una altra de fonamentada en l'existència d'heterosexuals, homosexuals, transsexuals i bisexuals". Unes declaracions que apunta al seu bloc i que no només no ténen cap ni peus, sino que demostren un profund desconeixement de l'activitat i principis de l'ILGA i el que és pitjor, mensténen a tots els que treballem per a un futur on la sexualitat de cada persona no sigui 'pecat' ni vergonya, sino simplement una entre la pluralitat.

Aquest polític català mai ha demostrat absolutament cap comprensió per a la gent que ha patit i segueix patint discriminació, agressions i mals tractes per part d'alguns elements conservadors d'aquesta societat que impedeixen a la gent ser lliure i viure tal i com és sense condicionants moralistes ja superats per la societat real. I son relliscades com aquestes les que ens fan dubtar de la política social d'uns partits com CiU més enllà del paper, així que en deferència al seu electorat homosexual -que en conec- penso que algú hi hauria de reflexionar.

Catalunya és a data d'avui l'estat o territori més avançat en polítiques per a gais i lesbianes, la Generalitat és el govern més compromès en aquesta línia, amb un pla d'acció ambiciós i un partit liderant-ho: Esquerra Republicana. Defenso que Catalunya ha de seguir i col·laborar dins l'ILGA com a millor referent guvernamental del món. De la mateixa manera demano que CiU comenci a assumir les iniciatives polítiques d'Esquerra si desitja plantejar propostes de govern serioses, i especialment a Duran però també a Unió vull dir-los que Catalunya no necessita cap vigilant moralista ni dogmàtic.

31.10.07

RENFE: ZP no respon.

"Zapatero, agafa el tren!"

Aquest és un dels crits que els manifestants de dilluns vàrem fer a la Plaça Sant Jaume. El vull recuperar, perquè malgrat que el president del govern espanyol ha comparegut finalment al Congrés per intentar explicar la crisi d'infrastructures a Catalunya, aquest debat no ha servit per aclarir, per comprometre, per esmenar o per compensar absolutament res. S'ha convertit en un acte més de la funció electoral del PP i el PSOE.

He seguit el debat en directe, ja que avui dia no ens cal llegir la interpretació de la premsa per fer-nos un criteri. I puc constatar que Zapatero s'ha quedat sol, defensant que políticament ha actuat bé, que la seva ministra i l'equip de Foment ho ha fet bé i que s'hi queda, i que ell ha invertit a Catalunya pel que fa a rodalies. Es desentén d'errors polítics i de que l'estat de la xarxa de rodalies és lamentable. A més, tota la oposició ha recriminat al govern les ganes d'inaugurar la connexió de l'AVE amb vistes electorals.

Per si fos poc, manté l'arribada del TAV forçada per abans d'acabar l'any, no parla de cap estudi ni replantejament del túnel pel centre i no dóna cap data ni previsió per al restabliment del servei de rodalies. Com pot dir que la seva prioritat és restablir el servei si només pot concretar que l'AVE s'inaugura en la data prevista? Un altre cop, ens prenen el pèl.

Joan Tardà li ha recordat a Zapatero que l'únic que pot demostrar la preocupació del govern per aquesta crisi son les compensacions i la decisió de millorar Rodalies de debò. Esquerra li ha tornat a demanar que aprovi les esmenes que el partit ha presentat per compensar en 250 milions d'euros a les persones i empreses afectades, i un pla de xoc per millorar rodalies valorat en 6000 M€. Aquestes esmenes, segons Joan Ridao, son una prioritat política per a ERC. I que la única manera de responsabilitzar-se políticament d'aquest nyap és el cessament 'fulminant' de la ministra i que si vol ser conseqüent i respectuós amb el poble de Catalunya 'no faci shows ni inauguracions'.

Sense més propostes damunt la taula però amb força retrets, han actuat els representants d'Iniciativa i de CiU. Els 21 diputats del PSC, lamentablement, no s'han notat. De fet, la meitat dels escons del parlament espanyol eren buits. Herrera li ha tirat a la cara a Zapatero que només ha fet 14 km de ferrocarril convencional, i Duran que amb prou feines s'han incorporat trens nous.

Puc fer quatre conclusions d'aquest debat:

1-
PP i PSOE estan en companya i qualsevol debat polític es veurà tan contaminat que deixarà de prendre's seriosament.
2- El govern Zapatero només assumeix culpes técniques, no polítiques. Per tant ni hi hauran rectificacions ni cessaments.
3- Queda clara i incontestada la desídia del govern central durant almenys 15 anys en la xarxa metropolitana: el trajecte Barcelona-Mataró al segle XIX en tren durava 30', avui son més de 40' (si no passa res).
4- Es constata que la única inversió ferroviària del govern ZP a Catalunya ha estat incorporar els trens model Civia i segregar la línia de l'Aeroport. Ni manteniment, ni senyalització, ni catenària, ni renovació d'estacions per higiene o accessibilitat. Això, a totes llums, és insuficient, irresponsable i irrespectuós.

En definitiva, hem passat del "españa va bien" al aquí no passa res.