Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CiU. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CiU. Mostrar tots els missatges

30.5.08

CiU i les llistes més votades


A un municipi de La Selva, Riudarenes, CiU ha fet servir un regidor trànsfuga de la llista més votada per fer una moció de censura i arrabassar-li l’alcaldia a una candidatura que havia tret més del 50% dels vots.

Desconec la dinàmica municipal concreta d’aquest poble, però em serveix per demostrar que una vegada més l’argument de CiU que les llistes més votades són les que els hi correspon governar –i que, s’extreu que és políticamernt poc ètic impedir-ho- ha caigut. De fet, si ens hi fixem, aquest argument només el fan servir durant periodes electorals per a les Municipals o Parlament.

Després ens queixem de que la ciutadania tendeix a l’abstenció i no confia en els partits, però amb actes com aquests ho posen en safata i, com a mostra, l’escridassada cap al nou alcalde convergent i cap al regidor trànsfuga.

28.5.08

Es frena una iniciativa pro-laïcitat

Espanya és com és: Déu, Pàtria i Rei

Aquest dimarts el PP, el PSOE, CiU i d’altres han fet pinya en contra de dues mesures que volien avançar en la laïcitat de les institucions: revisar els acords amb el Vaticà, i una altra, molt més light, que proposava eliminar els símbols religiosos en actes institucionals. Sí que ha tingut el suport d'ERC i IU.

Resulta sorprenent que un partit que ha crescut gràcies a la seva oposició a l’onada confessionalista (integrista?) bloquegi aquestes iniciatives. No me’n resulta tant, però, per part de CiU, ja que sempre es presenta a les eleccions obviant aquest tipus de temes i proclamant la llibertat dels seus diputats, però casualment aquests sempre estan ‘personalment’ aliniats amb posicions arrenglerades amb una religió determinada.

Per què era important la seva aprovació? Efectes pràctics:

Per evitar que a la presa de possessió dels càrrecs públics hi figurin bíblies o crucifixos.
Perquè els nostres representants institucionals no participin, com a tals, dels actes religiosos, tot deixant a la seva elecció el participar com a creients en un segon pla.
Perquè els nostres diners no vagin a parar a les butxaques d’una religió determinada només pel fet que sigui majoritària.
Perquè les institucions paralel·les a aquesta religió no concentrin la majoria dels ajuts públics a ONG.
Perquè als centres d’ensenyament acadèmic no s’estudiin ni es valorin les posicions, creences o descreences personals.
Per eliminar l’ascensió que té l’Església Catòlica sobre els nostres polítics, actuant com a lobby ideològic fonamentalista que exigeix adeqüar la llei pública a la seva particular manera de veure i viure, emprant els recursos de tots tot finançant mitjans de comunicació públics.

Cal trencar una llança en favor del laïcisme!
Laïcisme no és ateisme. Laïcisme vol dir respectar que existeix una pluralitat i que les institucions públiques i tot el que se’n deriva han de recular a una posició mínima per a qui cregui en una religió, qui cregui en una altra, i qui no en consideri cap. Vol dir no donar tractes de favor legals, econòmics o fiscals, ni sufragar activitats que condueixin directa o indirectament al prosel·litisme. Vol dir procurar no identificar mai les institucions ni les persones que les dirigeixen amb cap confessió. Vol dir que cap persona pot ser induïda a formar part d’un col·lectiu religiós sense el seu consentiment en majoria d’edat, i que tots tenim dret a deixar de formar-ne part. Vol dir, en definitiva, que creure i practicar una religió és un acte de la vida privada.

Gaudir mai d’un estat propi on no hi hagi el llast d’una religió majoritària també és alliberament social i nacional.

27.5.08

Convergais i xat d'atenciò a la violència

Dos breus apunts amb un parell de novetats que mereixen un espai a la memòria:

XAT D’ATENCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA L’Institut Català de les Dones ha engegat un xat per atendre consultes de casos de violència contra les dones –notícia-, que complementa el servei telefònic de la línia 900. Permet fer consultes anònimes en línia i rebre una resposta professional, això sens dubte acostarà les generacions més joves a l’atenció que puguin necessitar, o com a mínim al suport moral que, en aquestes ocasions, es necessita peròp no s’atreveix a demanar cara a cara.
Felicitats a la Marta Selva per la bona feina que està realitzant. L'ICD ja no és un saló de tè per a senyoretes com era fa uns anys i això és gràcies a la seva tasca i a les prioritats polítiques que ERC marca al govern.
CONVERGAIS Ahir es va presentar el grup de gais i lesbianes de CDC, ‘Convergais’, amb el suport de la plana major d’aquest partit. Aquest és un fet molt important pel que fa a la comprensió de la diferència i de la necessitat d’igualtat, doncs aquest grup tindrà la feixuga tasca de fer comprometre CDC amb les polítiques per al col·lectiu LGBT i haurà de fer molta pedagogia en un partit on aquestes polítiques arriben tard. Fixeu-vos fins a quin punt arriben tard, jo era menor d’edat quen ja formava part del grup de treball homòleg d’ERC.

Això no obstant, no han perdut el tren. És molt important que CDC vagi assumint com a seus els avenços socials, de la mateixa manera que és imprescindible que el gruix de la societat faci seus els avenços en drets i llibertats de minories com el col·lectiu LGBT. Felicitats per la creació d’aquest grup, espero tenir la oportunitat de treballar plegats!

22.5.08

Oriol Pujol: la pitjor manera de fer política

Realment em sorprèn que el fill de Jordi Pujol no hagi après res de les formes polítiques mínimes del seu pare, l’expresident, de qui mai ningú podrà dir que ha estat poc educat. I tampoc m’agrada veure com CiU, en la seva recerca constant d’imatge i discurs, hagi promogut que l’Oriol Pujol s’hagi convertit més en un bocamoll que en un portaveu de l’oposició intel·ligent o incòmode.

La polèmica recent ha arrencat amb les paraules de Pujol fill dient que el Govern de la Generalitat semblava una ‘casa de barrets’, ‘casa de putas’ que diu un diari internacional. Això criticant la gestió de la sequera, partint de la base que quan CiU governava no feia polítiques d’estalvi d’aigua, va aprovar el PHN i no va revisar la xarxa general de distribució, les fugues de la qual patim a l’actualitat... i en moment present no volen dir ni que recolzen el minitransvasament ni que no el recolzen, no sigui que una paraula els impedís repescar vots.

Tornant a les formes de l’Oriol, cal dir que fins i tot el PP, en Sirera mateix, li ha recordat que ‘es pot criticar sense insultar’, i els partits del Govern li han demanat una rectificació. El mític Joan Ferran, l’altre bocamoll de les crostes, li ha arribat a reblar que té ‘incontinència verbal’, fixeu-vos a quin extrem s’ha arribat. Abans d’aquesta, ja va titllar en Montilla de ‘bèstia grossa’.

No puc evitar que em vinguin al cap les ratlles del propi Ferran, cridant a arrencar la ‘crosta nacionalista’ dels mitjans de la CCMA, o més enllà en Manuel Mas exigint el cap de la periodista d’èxit i ara directora de TV3 Mònica Terribas. Paraules que tampoc han estat gens afortunades.

Amb polítics d’aquesta mena, començant per l’Oriol Pujol i acabant amb en Joan Ferran, que ténen el suport més o menys explícit dels seus partits ‘grans’ i ‘madurs’, no s’aporta res a la política. És més, aquest estil fa realitat els pitjors tòpics, i avorreix la gent.

Foto: Lupanar -o casa de barrets- de Pompeia

11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

12.11.07

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%


LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

9.11.07

RENFE: manifestació nacional 1 de desembre 07

Per unes infrastructures catalanes i de qualitat.

Seguint les diverses propostes sorgides d'entitats professionals, cíviques i polítiques, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació pel primer de desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". La convocatòria vol protestar, d'una manera molt més clara i organitzada que la concentració del 29 d'octubre (veure entrada i vídeos), contra el caos ferroviari, així com la deixadesa i el menyspreu per part de l'estat espanyol; sortirà de Plaça Catalunya i acabarà a l'Estació de França. Serà una manifestació "per dignitat nacional" tal i com ha dit la portaveu, Mònica Sabata. A més, m'agradaria destacar-ho, el manifest inclou de manera destacada una exigència a publicar les balances fiscals i en favor de la sobirania tributària.

De fet, ja ha començat a sumar. Esquerra ha confirmat el suport en boca del Conseller de Governació Joan Puigcercós, i CiU sembla ser que també. Dilluns confirmaran les entitats que finalment dónen suport a la convocatòria de la manifestació, a més de les set-centes que ja en son adherides. Certament i tal i com ha dit un dels portaveus "es respira a l'ambient la necessitat de fer una gran mobilització", de protesta, d'exigència i d'indignació. Ahir el president criticava aquesta deixadesa, que avui ha hagut de matisar molt, i també el president de Foment del Treball va deixar ben clar que el dèficit d'inversió es deu a governs de tot color des dels anys 90.

Això sí, la ministra diu estar segura que per aquesta data els rodalies ja funcionaran, tot i que el seu secretari no ho tenia gaire clar. Ens en podem refiar o encara veurem algun esvoranc més?

Canviem la cultura del català emprenyat

Estic molt satisfet per aquesta convocatòria. La vaig demanar en públic i en privat, l'esperava i em consta que no en sóc l'únic. Necessitem, com a poble, aquests moments d'unió per reclamar el que és just com ja vàrem fer el 18 de febrer. I en aquest sector, calia encara més vehicular la indignació acumulada per la gent que patim unes infrastructures de tercera en un país de ciutadans de segona.

I és que estic totalment convençut que una mobilització que fós la meitat de concorreguda que la de l'estafatut marcaria totalment l'agenda política i la campanya. Que obligaria als partit polítics a tenir posicionaments molt clars respecte a la gestió, traspàs i inversió en infrastructures a Catalunya. I dic més, que forçaria als responsables polítics a tenir cura del tema a l'hora de plantejar pactes d'investidures i legislatures.

Estaré molt atent a adhesions que espero, sobretot per part de sindicats i empresaris,q ue també han enlairat les queixes però desitjaria que, més que adherir-se, facilitin i promoguin l'assistència dels catalans i catalanes a la manifestació. També a la reacció final d'ICV i de la PTP, que veig incomprensiblement reàcia (de fet ja he demanat a la PTP que s'adhereixin).

Diré més. Cal anar més enllà del sofà, de l'autocomplaença o del passotisme del 'tot seguirà igual'. Està clar que quedar-se a casa calentet és més còmode que anar a protestar o fins i tot a votar... però les pancartes buides i els percentatges d'abstenció no canvien res, ans al contrari, dónen arguments al continuïsme i al cofoïsme. I què si hi han partits polítics a la manifestació, si estan d'acord amb el lema i manifest? I què si la utilitzen com una arma política, doncs son els que han d'elevar la protesta del carrer al les institucions? I què si, en extrem, no canvia la correlació de forces aquesta primavera, quan el que ha de canviar son les prioritats dels partits? Només protestant activament podrem demostrar el que ens afecta i preocupa.

+ Renfedats, ciudadans emprenyats amb Renfe
+ El català emprenyat

8.11.07

Espanya negligent? Catalunya independent!

El PSC s'espanta

El gran titular de l'Avui convida a comprar el diari: "Montilla avisa Espanya". Mentre encara no sabem quan es restablirà el servei de rodalies i el Síndic ja porta comptabilitzades més de tres-centes queixes de ciutadans afectats aquest any, el president ha fet un discurs valent, lloat pels independentistes, advertint als seus del que està passant aquí al carrer.

Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.

Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".

Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.

Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.

Esquerra es posa les piles

Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.

A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

Joan Ridao ha anunciat el desplegament de 200 a 2000 pancartes com aquestes al llarg del país, denunciant els mals serveis que proporciona l'estat. I també s'ha advertit a Zapatero que Esquerra no donarà suport als pressupostos de l'estat si no s'indemnitza els catalans afectats pel caos de la Renfe.

1.11.07

Duran i Lleida: homòfob?

Primer va ser dissabte passat, on CiU es desentenia de les agressions homòfobes a Amposta, a les Terres de l'Ebre, i s'inhibia davant les protestes.

Ara toca una altra demostració de la preocupació de CiU per la política social: En Duran i Lleida, qui ha de ser candidat per Barcelona a les eleccions espanyoles de la primavera vinent (i que té molt clar que vol ser ministre -espanyol, clar-) exigeix al Govern català que faci marxa enrere i deixi de ser membre de la ILGA (us en vaig parlar en aquest apunt).

Deixant anar el seu dogmatisme unisexual creacionista acusa el govern de participar en una entitat que pretén "substituïr la distinció natural de la humanitat entre homes i dones per una altra de fonamentada en l'existència d'heterosexuals, homosexuals, transsexuals i bisexuals". Unes declaracions que apunta al seu bloc i que no només no ténen cap ni peus, sino que demostren un profund desconeixement de l'activitat i principis de l'ILGA i el que és pitjor, mensténen a tots els que treballem per a un futur on la sexualitat de cada persona no sigui 'pecat' ni vergonya, sino simplement una entre la pluralitat.

Aquest polític català mai ha demostrat absolutament cap comprensió per a la gent que ha patit i segueix patint discriminació, agressions i mals tractes per part d'alguns elements conservadors d'aquesta societat que impedeixen a la gent ser lliure i viure tal i com és sense condicionants moralistes ja superats per la societat real. I son relliscades com aquestes les que ens fan dubtar de la política social d'uns partits com CiU més enllà del paper, així que en deferència al seu electorat homosexual -que en conec- penso que algú hi hauria de reflexionar.

Catalunya és a data d'avui l'estat o territori més avançat en polítiques per a gais i lesbianes, la Generalitat és el govern més compromès en aquesta línia, amb un pla d'acció ambiciós i un partit liderant-ho: Esquerra Republicana. Defenso que Catalunya ha de seguir i col·laborar dins l'ILGA com a millor referent guvernamental del món. De la mateixa manera demano que CiU comenci a assumir les iniciatives polítiques d'Esquerra si desitja plantejar propostes de govern serioses, i especialment a Duran però també a Unió vull dir-los que Catalunya no necessita cap vigilant moralista ni dogmàtic.

29.10.07

RENFE: Esquerra és l'únic partit que proposa solucions

Qui està donant la cara?

Aquesta visita electoralista del Zapatero, que només ha servit per tenir les obres aturades mentre s'hi passejava, m'ha fet reflexionar. Sobre l'escenari que li han muntat, però tam
bé sobre les reaccions dels partits a aquesta greu crisi d'infrastructures i de transport públic a Catalunya de la qual el govern espanyol diu que es fa responsable.


Malgrat tot, Zapatero no s'hi pot estar de donar la mà als
saludadors oficials ni de somriure a les càmeres en aquesta
visita a la 'zona zero'. A 50 metres li surt un nou esvoranc.

Desembarca a Bellvitge, sense la ministra i sense la corbata, flanquejat per Montilla i Corbacho. Visita les obres amb una pose seriosa acompanyat per Villar Mir, el propietari de la constructora a qui el seu partit fa responsable del merder. Però... sorpresa!!! un nou esvoranc a cinquanta metres d'on se situa el president espanyol.
En sortir, toca el bany de masses, desenes de saludadors mobilitzats a tal efecte es presten a fer-se fotos... una veïna li rebla a la cara al president que la culpa és seva, algun altre fa una crítica i és aplaudit per la gent, la majoria, que s'ho mira des de lluny.
Ell es cansa, i el fan entrar a l'Ajuntament de l'Hospitalet on pot teatralitzar una reunió amb alcaldes i dirigir-se a la premsa per no dir res amb moltes paraules. Res de solucions, res de previsions, res de compensacions, res de dimissions, res de compromissos, res de canvis. Això és donar la cara i mostrar comprensió o preocupació?



ELS PARTITS DAVANT LA CRISI D'INFRASTRUCTURES:


A tot això, on és el Partit Socialista? Doncs no hi és. Zapatero ja sabem què ha fet, amb paraules grans com bombolles de sabó ha assumit les culpes sense assumir que l'estat espanyol no posa un duro a rodalies des dels anys 90. La ministra Magdalena Álvarez, plena de supèrbia i d'incompetència, s'ha fet la sorda respecte a les avaries de Renfe, no ha sabut revisar i esmenar els errors d'un projecte del TAV, no ha previst els riscos per a la línia de rodalies, no ha previst alternatives de transport... en definitiva, en els quatre anys que porta governant no ha estat a l'alçada del càrrec. Montilla ha reaccionat en veu baixa i perquè l'han empès, però no ha sabut reaccionar amb la contundència que la situació es mereix, que els ciutadans de Catalunya es mereixen, ja que és molt trist que el nostre President ens defensi a mitges. Els alcaldes socialistes de Barcelona, del Prat i de l'Hospitalet s'han comportat com els desinformats totals que són, en silenci. I el conseller d'obres, Joaquim Nadal, ha dit que ha faltat autoritat i coordinació, però exculpant tothom.
Ara no hi son, demà ens diran que 'si guanya Zapatero, guanya Catalunya'. Què guanyem exactament?


I CiU, ha aparegut? Pel que puc llegir al seu web i que ha sortit publicat a diversos diaris d'edició electrònica, a més de posar èmfasi en la dimissió de la ministra (realment és la única solució? no crec) s'han dedicat a criticar el govern català per una cosa que no li toca. Ras i curt: la única proposta damunt la taula és la petició de cessament de la ministra de Foment que han votat amb Esquerra i PP a l'Ajuntament de Barcelona, i que votaran amb Esquerra i ICV al Parlament.


ERC sí que ha reaccionat. Carod ha estat l'únic membre del govern català que, de forma clara i contundent, ha reconegut el desgavell provocat per les obres, ha denunciat el maltractament a Catalunya i ha exigit responsabilitats al govern espanyol. Ridao, com a portaveu parlamentari i proper candidat, està reaccionant des de l'inici del caos al seu bloc. Per altra banda, la pressió del partit aconsegueix que en Zapatero comparegui al Congrés dimecres vinent, s'insta a que per responsabilitat no es faci cap inauguració i es presenten dues propostes aprofitant la negociació dels pressupostos estatals: un mínim de 250 milions d'euros en indemnitzacions i un pla de xoc i actualització per a rodalies valorat en 6.000 milions d'euros. Es manifestaran.


IC
V, per la seva banda, ja ha aprovat els pressupostos de Zapatero, per tant no té marge de maniobra. Probablement votarà a favor de la petició de cessament de la ministra Álvarez al Parlament, però a l'Ajuntament no ho ha volgut fer -i no s'entén-. Puc concloure que els líders d'Iniciativa han passat una mica per alt la crisi de la Renfe.


I ens queda el PP.
En Marianico li deia a Zapatero que fés la visita exprés un dia laborable per veure com és el caos de transport a Catalunya. Miri vostè, que el líder del partit responsable de 8 anys de deixadesa respecte del nostre país i d'aquest projecte en concret... és de molt mal gust, i després pretendre aliniar-se amb la indignació ciutadana dels catalans és de jutjat de guàrdia. Molt soroll, però tampoc han posat solucions sobre la taula i s'han limitat a sumar-se a la petició de dimissió gratuïtament, per inèrcia i per electoralisme, sense raonament.

27.10.07

RENFE: que hi hagi conseqüències

La ministra s'aferra a la cadira mentre les institucions catalanes exigeixen responsabilitats.

Després de l'últim esvoranc d'ahir, on es va partir en dos l'andana de l'estació de Bellvitge, ha augmentat la consciència general al voltant de la pèssima gestió que el ministeri espanyol de Foment, Adif, Renfe i les constructores estan duent a terme. Aquesta negligència no ha passat enlloc més que a Catalunya... recordem que Madrid i Sevilla ténen AVE, i que Màlaga i Valladolid també estan en obres i inauguraran a mitjan desembre.

Avui llegeixo a l'Avui el testimoni de dues dones que han de passar diàriament per una fràgil pasarel·la sobre les obres, sota el títol "Sort que no va passar la setmana passada". I és que a hores d'ara ningú ha pogut assegurar que quan per aquest tram ara inestable ple d'esvorancs circulaven trens, i quan en aquesta estació ara mig ensorrada hi passaven centenars de persones, no hi havia riscos. I és que sí, tenim molta sort, perquè si el primer esvoranc s'hagués produït un metre enllà, hauríem tingut un accident ferroviari amb víctimes. Poca broma.

També podem trobar un escrit de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, on amb molta raó justifica la indignació dels seus ciutadans. Fa ènfasi en que les administracions no poden omplir-se la boca de demanar a la gent que no agafi el cotxe i alhora mantenir el transport públic en un estat tan deficient, i ens recorda que des dels anys 90 el servei ha anat a pitjor per la greu manca d'inversions. Òbviament, en la línia del seu partit -PSC PSOE-, no concreta res ni demana cap responsabilitat... i fa un any ens demanaven el vot amb la frase 'fets, no paraules'.

Mentrestant, el PSC prepara una estratègia d'engany. Ja hi ha un article on es diu que Zapatero es podria repensar canviar de ministra, mentre que ella s'hi nega "no me voy a ir", diu. Però el que comencen a escampar és que els resultats del partit socialista podrien estar molt compromesos amb la crisi de rodalies, advertint que aniran a parar al PP. Aviam... De Madre, estimada, de debò creus que els catalans passarem de votar a qui ens col·lapsa rodalies a votar a qui també va deixar d'invertir-hi durant 8 anys? No, no ho creus. Estàs fent servir el discurs de la por, del bipartidisme espanyol, el que no funcionarà perquè el que ens cal és la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans... això ni vosaltres, socialistes, ni els peperos, no ho esteu fent, no sabeu què és.

Espases en alt, Esquerra i CiU ja han aprovat a l'Ajuntament de Barcelona la reprovació de la ministra de Foment Magdalena Álvarez i del secretari d'estat d'infrastructures Víctor Morlán per la seva "incapacitat per prevenir conflictes i gestionar les afectacions", reclamant també la seguretat de les obres. Esquerra també va reclamar un altre paquet de compensacions del que ningú parla: pel CO2 extra que els ciutadans hem de respirar, ara que centenars d'autobusos i milers de cotxes s'han afegit al trànsit rodat pel tall a rodalies.

Una altra petició de dimissió s'aprovarà dilluns al Parlament de Catalunya, també amb els vots d'Esquerra i CiU. Iniciativa no hi va donar suport a l'Ajuntament però sí que ho farà al Parlament, a la inversa que el PP... jo, no ho entenc del tot.

Montilla defensa la ministra en silenci, pero els consellers van més enllà. Joaquim Nadal (Obres Públiques, PSC) reconeix que "ha faltat autoritat i coordinació", està "molt preocupat" i afirma que "el que ha passat no s'arregla amb cap dimissió". Joan Puigcercós (Governació, ERC) expressa en una entrevista que seria un "acte de maduresa democràtica" que la crisi d'infrastructures li passi factura a Zapatero i que "el rigor tècnic que s'aplica a altres indrets no s'aplica aquí". Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira va dir ahir que la veritable solució als problemes va més enllà de canviar d'empresa d'obres o de ministra de Foment, sino de modificar "la política d'una manera radical, positiva, en relació amb Catalunya".


Recordatori:
MANIFESTACIÓ dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

17.10.07

L'Espanya immòbil: ni papers ni memòria ni Estatut

Un estat que no podem pretendre canviar

Repasso una miqueta els diaris electrònics i les reaccions blocaires (no puc deixar de recomanar l'eina poliblocs.cat): els papers de Salamanca probablement no seran restituïts a menys que guanyi Zapatero un altre cop -xantatge?-; la llei de la memòria històrica serà un fiasc terrible que durà a qui vulgui recuperar la dignitat familiar -i s'ho pugui permetre- a un procés judicial; el TC espanyol ara dominat per una majoria conservadora que probablement el tombi o retalli...

Els papers de Salamanca s'han tornat a negar a Madrid. Una moció d'ERC recolzada per CiU i ICV ha estat rebutjada per tot el PSOE, incloent els diputats del PSC, amb una excusa que no val res. Diu el diputat de CiU Carles Puigdemont -que ahir va fer sang amb l'afer Carod- que aquí no passarà res, i el seu company de files Quim Amorós es queixa del cinisme i l'esquizofrènia dels socialistes catalans.

Amb la llei de la memòria històrica, un altre cop el PSOE s'ha emplenat de pors davant els crits de la dreta, i s'ha lluït preparant una llei que en comptes de deixar ben clar que els processos judicials del franquisme son nuls, caldrà que qui els vulgui revisar obri un procés judicial. Molt bé, en comptes de tancar el tema, tindrem titulars de premsa per cada judici obert i guanyat... això sí que és furgar a la ferida, ofendre els represaliats vius i desemparar els morts, ja que aquests no tindran ningú que en defensi l'honor.

Com a col·lofó, la polititzada justícia espanyola arriba al seu zènit de perversió dins la màxima instància: el Tribunal Constitucional. Mitjançant una depuració interna poc clara, el sector conservador -son magistrats introduïts pel PP, recordem que els membres del TC son votats pel parlament espanyol- s'ha alçat amb una majoria que li permetrà dominar els recursos contra l'Estatut que el poble català va aprovar -notícia-. Un Estatut que he de defensar perquè malgrat que hi vaig votar en contra, no vull menys del que hi diu, i perquè és el nostre.

Parafrasejant en Puigdemont: aquí no passarà res... mentre ens obstinem a canviar Espanya. És molt fàcil dir que el PSC no és gens coherent, que el PSOE és demagògicament espanyolista, que ERC és culpable per mantenir un pacte de govern i que CiU va a buscar un ministeri a la Moncloa. L'Espanya del PPSOE ja sabem com és, igual que coneixem el problema del PSC, i no canviaran.

L'estratègia de debò, en el que fa referència a la representació de Catalunya, és un alt nivell d'autoexigència a l'hora de ser convidats, com a necessaris, a votar a Madrid allò que interessi al govern de torn plantejant el que ens interessa com a país. Això és un bloc nacional útil, sincer i sense malicioses pretensions de partit. L'estratègia equivocada, i els resultats son als primers paràgrafs, és actuar per separat i amb interessos diferents... és oferir-se al PSOE perquè triï lliurement una núvia.

Si CiU i Esquerra creiem de debò que hi han afers de país troncals, ens cal coordinar l'acció a Madrid, perquè allà és on es negocien traspassos, pressupostos i plets contra l'estat espanyol. Fa quatre anys que es recrimina el govern català que Esquerra ha format i el que el govern de CiU no ha fet durant el seu quart de segle, però o ens adonem que hem de pressionar i aguantar junts o l'electorat ens seguirà castigant i nosaltres seguirem sense refiar-nos de l'altre. Canviem?

16.10.07

CiU: comissions d'obra de fins al 20%

Vostès ténen un problema, i aquest problema es diu... 20% ?!

Maragall no anava massa errat, però sembla ser que va pecar d'ingenu. El jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona considera provat que responsables polítics del govern convergent el 2003 van rebre comissions d'un 20%.

El Debat es fa ressò de la notícia d'El País, on s'informa també que el jutge considera que s'adjudicava obra pública 'a dit', falsificació de documentació de suposats concursos públics que no existiren, i diversos delictes més entre els quals tràfic d'influències i prevaricació. Entre els imputats trobem una vuitena de càrrecs públics de CiU (Ferran Falcó, expresident d'Adigsa i 1er tinent d'alcalde de Badalona; Josep Antoni Fontdevila, exconseller delegat a Adigsa; Jordi Huguet, exdirector tècnic; Xavier Sala, excap de compres...). Segons el procés judicial, Felip Puig i Oriol Pujol Ferrussola podrien haver estat assabentats dels fets delictius, però el canvi de declaració d'un dels imputats ja no els cita.

Segons sembla, investigacions en l'adjudicació i possible cobrament de comissions a constructores es va investigar a partir d'un intens debat polític al Parlament entre l'expresident Pasqual Maragall i Artur Mas. Maragall va alçar el dit acusatori sobre la poc transparent gestió de CiU a la Generalitat durant els 20 anys anteriors amb la frase "vostès ténen un problema, i aquest problema es diu 3%", en referència a comissions d'obra cobrades sota la taula. L'expresident se'n va desdir a posteriori, però afortunadament una part de la justícia va obrir actuacions d'ofici... malgrat que hi han hagut moltes obstruccions.

Mas, evidentment, ha sortit en defensa de la innocència de la seva gent. Maragall, per una altra banda, ha ironitzat: "això de les comissions és una notícia molt antiga". Jo, he baixat a comprar crispetes.

Recordo que en aquells temps tothom sabia que a la Gene convergent hi havien tractes molt foscos i poc sans, comencen a arribar confirmacions, però tinc l'esperança que això no es quedi aquí i s'investigui de debò i a fons la concessió pública. És una llàstima que al procés que va obrir el fiscal del TSJC no se li donessin totes les facilitats i s'acabés reduïnt a Adigsa. De la depuració de responsabilitats hi sortirem guanyant tots, fins i tot CiU.

21.6.07

Felip Puig fa oficial el xantatge al PSOE

Tot x La Cadira.

No serveix de res per a CiU que els catalans aprovin en línies generals la gestió de l'executiu d'entesa i que la majoria del país prioritzi les polítiques socials. Felip Puig torna a la càrrega, tot proclamant que amb el PP no pactaran després de les eleccions espanyoles (a tot això què hi diu en Duran?), i que només pactarien amb el PSOE si a canvi hi ha la presidència de la Generalitat.

Com es pot ser tan cínic de dir que amb uns (PP) no pactes per l'actitud que ténen respecte de Catalunya i l'Estatut, alhora queixar-se dels altres (PSOE) perquè mantenen aturats els traspassos, però dir que hi pactaries... no a canvi de que això s'acceleri, o d'anar més enllà de l'estatut, ni per aconseguir el concert econòmic que proposaven fa un any i mig... no... només per la poltrona, al preu que sigui, arrencar amb xantatges indignes el que les urnes no els han atorgat ni el que la seva acció política no ha assolit!

I després, com explicaran això al país els que ho fan i els que ho deixen fer? Com justificaran un ball de cadires d'Entesa a Sociovergència amb un any de mandat? Quines raons donaran enfront una ciutadania que cada cop creu menys en els polítics?

Puc entendre un pacte sociovergent si es dóna després d'unes eleccions, iniciant la legislatura, és legítim, és una possibilitat més i socialistes i convergents ténen més semblances que no pas diferències. Però d'altra manera no ho entendré ni jo, com esperen que s'ho ha de prendre el ciutadà?

Si aquest és el pla d'acció de CiU, desitjo de tot cor que treguin la mínima representació possible. Ja n'hi ha prou de vendre's el país per un plat de llenties. I si hi ha una cosa que desitjo més, és que algú desmenteixi en Felip Puig.

19.6.07

Esquerdes a CiU

Unió fa xantatge a Convergència.

Ahir la direcció d'UDC va respondre a les crítiques que plouen a Convergència per la candidatura de Duran i Lleida al Congrés espanyol i l'orientació que aquest dóna a la campanya i als pactes postelectorals, que van de cap a pactar el que sigui i si pot ser amb cadira. L'oposició a aquests plantejaments és sincera, més encara quan el que es planteja és una col·laboració multilateral a la qual Duran no hi està gens disposat, en el cas que això vagi de debò.

Segons els democristians, CDC ha de respectar el cap de llista i els pactes que aquest decideixi, i si no es fa i se seguei erosionant Duran, estarien fins i tot disposats a trencar la federació. Malgrat que hi ha qui ho aplaudeix, això ni és bo ni és el moment. Començar una descomposició de la plataforma nacionalista de dretes de forma pre-electoral i alhora amb els ajuntaments 'acabats de fer' significarà afegir més caos a la política local i catalana, probablement anar per separat tampoc donaria prous rèdits electorals com per frenar el no-descens socialista (que no ascens) enfront el descens de tots els altres.

CiU ha estat important per al país i encara pot seguit sent-ho, però per això li cal assolir la difícil missió treure's del mig en Duran i mantenir l'unitat. I ho dic perquè amb Josep Antoni Duran i Lleida CiU no podrà tenirla mínima estratègia de país que s'exigeix amb coherència, tot continuant amb l'esquizofrènia ideològica i intencional; perquè no li reportarà cap benefici anar a les urnes amb intenció de pactar com sigui per tal d'obtenir una cadira ministerial que ningú no li garanteix; perquè amb Duran no hi ha front comú ni lideratge comú.

Edició: CDC i Duran ja han sortit al pas amb declaracions que neguen tot l'anterior, no obstant admeten les diferències: CDC demana que Unió no dramatitzi i Duran continua volent ser ministre... "amb el partit que encapçali el govern espanyol". Ostres tu! tornaran a pactar amb el PP i a sobre governant-hi plegats? Realment es planteja CiU tornar a casar-se amb la dreta espanyolista, carca, mentidera i ultra de Mariano Rajoy, Zaplana i Acebes? Com es pot plantejar unitat d'acció dels partits catalans amb aquestes possibilitats?

SOCIALISTES I INICIATIVA TAMBÉ AMB PROBLEMES

Els primers, intentant a la desesperada un pacte amb CiU que no els allunyi del govern dels districtes occidentals de la ciutat de Barcelona, on l'oposició és majoritària... sr Hereu, el seu soci preferent no era ERC?
I els ecos dels socialistes, perquè els seus resultats després de quatre anys manegant Medi Ambient han estat no només improductius, sinó perjudicials, a causa de la seva manca d'iniciativa i de solucions reals per reduïr les emissions de CO2. Això em demostra que el concepte de 'verds' no garanteix l'ecologisme ni la fermesa per defensar-lo.

18.6.07

Junts a Europa?

Esquerra proposa unitat...
i Felip Puig s'hi nega.


Bernat Joan, eurodiputat d'Esquerra Republicana, ha proposat després de la unitat d'acció assolida en assumptes lingüístics, que les coalicions Europa dels Pobles (ERC, EA, PSM...) i Galeuscat (CiU, PNB, BNG, UM...) formin un bloc comú per defensar els interessos de les nacions sota l'estat espanyol.

La projecció internacional de Catalunya, la defensa dels drets dels catalans a les institucions europees, no pot ser menystinguda, i realment és una molt bona oportunitat per sumar (dividits sempre serem menys) i ser més defensant el mateix. A més, com a assaig de col·laboracions a nivell de pressió dins dels estats espanyol i francès també ens seria molt útil.

Però resulta que el fustigador oficial d'Esquerra de l'executiva convergent, Felip Puig, ha dit que no pensen arribar a acords amb "partits nacionalistes minoritaris". Entoma aquesta! A veure si ho veig clar... només quan es tracta de fer fotos, fer titulars, aconseguir alcaldies o presidències sí que CiU vol ERC, però quan hi ha quelcom més a defensar ja no? Doncs si aquest és el pla, sincerament no sé què és el que proposava Artur Mas la setmana passada amb això de fer front comú per plantar cara. No s'ho mereix igualment la llengua catalana a Europa?

Això no és gens seriós. El desconcert que impera a la federació comença a fer-se més que palès, un cop demostrat que Mas no disposa d'autoritat real, i se segueix amb postures polítiques esquizofrèniques demanant unitat d'acció d'una banda i rebutjant col·laboracions amb l'altra cara. Jo ja ho he dit, qui vulgui governar, que faci amics, i si no que després no es queixi!

17.6.07

A governar!

El convergenticidi no existeix.

Ahir ens van constituïr les corporacions municipals catalanes. Qui tingui a les seves mans l'edició d'avui d'El Punt, podrà copsar qui pacta amb qui i on es fa, perquè amb els números a la mà no existeix això que alguns convergents anomenen convergenticidi (jo en dic victimisme), i desmostra també que aquella cançoneta de 'la llista més votada ha de governar' no se l'apliquen si no els convé.

Tinc xifres:
646 majories absolutes (CiU:341 PSC:159 ERC:102)
a 111 municipis no mana el més votat (ERC:37 PSC:36 CiU:23)
PSC + ERC: a 60 municipis
CiU + ERC: a 43 municipis
Tripartits d'esquerres: a 14 municipis
Bipartits d'esquerres: a 21 municipis
CiU + PP: a 6 municipis

D'aquí, jo en destacaria la reducció dels tripartits d'esquerres i dels pactes de dretes CiU+PP, a nivell general, respecte dels governs formats el 2003. És significativa també la pèrdua de pes a escala municipal que està patint el PP, malgrat que CiU li fa alguns regals com l'alcaldia de Vielha. Menys extrems i més entesa.

Al Masnou ja s'ha formalitzat la presa de posessió d'en Gisbert a la Casa de la Vila. Com sempre a l'Ajuntament no s'hi cabia i ha calgut col·locar una pantalla gegant a Can Malet perquè tothom ho pogués seguir (quan tindrem una ràdio local masnovina?). Com ja vaig comentar, serà un bipartit d'esquerres sense Esquerra, donat que les pèssimes actituds durant el mandat anterior s'han vist reforçades a les urnes i això no ens permetia realitzar els projectes que creiem millors pel poble. No reeditem el govern. Ara, a veure què fan.

També comentaré que inicialment els nostres regidors votarien Carme Giol a la votació d'alcalde, però ens podríem haver trobat amb el suport de la dreta i, com que seria una situació massa complicada de dur que no contribuiria a l'estabilitat, vàrem decidir desactivar-ho anunciant el vot en blanc. Hi ha qui m'ha dit que seria més elegant sortir del govern però votar l'Eduard Gisbert, però jo no trobo compatible fer les dues coses, ja que et fa corresponsable del que faci i deixi de fer com a alcalde... i no hi ha prou confiança, perquè no se l'ha guanyada.

14.6.07

Sectors de CDC rebutgen Duran i Lleida

A Duran el podrien fer saltar.

Llegeixo a l'Avui (a banda de la remarcable notícia que a Frankfurt enviarem només autors en català) que diversos sectors crítics de CDC impulsen un canvi de rumb que aparti Josep Antoni Duran i Lleida com a cap de llista a les properes eleccions al Congrés espanyol. Segons diuen, el cancidat hauria de ser de Convergència i no d'Unió; l'actitud del dirigent durant la campanya municipal, no compleix amb el protocol de relacions de la federació i que Duran ha exigit que s'assumeixi unilateralment la seva estratègia electoral són els motius principals pels quals els crítics volen bandejar aquest senyor de la candidatura.

Entre els crítics, es troben Euroconvergents pel No (a la Constitució Europea, clar), i les Joventuts convergents. Segons sembla, quelcom es mourà al Consell Nacional convergent del 30 de juny. I pel que sembla, un dels noms que han sortit és el de Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès (únic municipi metropolità governat per CiU).

Ja us en parlava ahir, de la dificultat que suposa per a CiU un Artur Mas parlant de 'plantar cara' i un Duran i Lleida parlant de pactar per entrar al govern espanyol amb cartera 'per la patilla'. Aquesta esquizofrènia de líders i discursos pot ferir el resultat convergent a les properes eleccions, i en són conscients.

Duran ha dificultat en moltes ocasions l'estratègia convergent, i en no poques també les mesures socials de la present legislatura espanyola (no oblidem que aquest senyor és catolicista de mena); també és un gran escull a tenir en compte si el que es vol és aconseguir unitat d'acció parlamentària amb Esquerra (a més de certes tesis massa dretanes, massa pactistes i massa integristes, no oblidaré el gran acarnissament de Duran contra Carod). Jo ja havia fet algun comentari al respecte en aquesta entrada recent.

13.6.07

Front parlamentari catalanista

Per un front comú. Per fer força.
Fer país més enllà de l'Estatut Petit.


Dilluns i dimarts s'han anat alçant veus en favor d'una entesa parlamentària entre CiU i Esquerra per defensar temes de país. Avui l'oferiment d'Artur Mas a Esquerra per col·laborar al Parlament ha estat contestat per en Joan Ridao: ERC recull el guant i aposta per un front comú del catalanisme (això inclouria els diputats al Congrés del PSC i ICV) a l'hora de defensar traspassos com l'aeroport, els rodalies i les inversions necessàries... al parlament espanyol, que és on es pot condicionar i allà és on s'ha de reclamar i negociar.

I per què no, aconseguir el que figurava a l'Estatut Gran (30SET, del Parlament) i que van ser retallats a l'Estatut Petit (de la Moncloa), si és que CiU té ambició de país.

Això sí, hauria de ser un acord que inclogués també condicionar els pressupostos de l'estat, malgrat que això li suposi un petit maldecap al govern espanyol (tot i que em sembla que ja s'ha assumit políticament que els pressupostos es prorrogaran). Aquesta seria la millor manera de "Plantar cara" al govern espanyol si el govern català no va més enllà, d'acord amb el titular que oferia Artur Mas i d'acord amb els posicionaments d'Esquerra.

Ara bé, la cosa no és tan senzilla: primer (autocrítica) per què no hem (tots) començat a condicionar el suport al govern espanyol des de fa tres anys; io segon, podrà CiU contenir un Josep Antoni Duran i Lleida que ja no sap què fer per pactar amb PP o PSOE per obtenir una cadira grossa, i que està fent una campanya 180º contrària als plantejaments de fornt comú i 'plantar cara'. Què pensa fer, doncs, Duran? O una altra cosa, serà Duran el cap de cartell de CiU a les eleccions espanyoles?

7.6.07

CiU s'aïlla o l'aïllen?

Convergenticidi?

M'ha vingut de gust comentar de forma esplaiada aquest graciós (de debò m'he rigut!) terme posat a la palestra per en Saül Gordillo: convergenticidi. Segons la definició ideal, seria aïllar Convergència i Unió de les institucions (li queda Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Tarragona, on ha triat governar amb el PP). Segons jo, ho veig com un victimisme no justificat que només alimenta aquell ànim de revenja que hi ha sota el parquet de la seu del carrer Còrsega.

D'entrada, CiU ha governat la major part de les institucions catalanes (de dalt abaix) durant un quart de segle, algunes més enllà. Ha perdut majories absolutes i en la majoria dels casos ha perdut les últimes esperançes de governar sense discutir (pactant amb el PP), i ho ha perdut a les urnes. També s'ha de saber perdre.

La voluntat popular atorga escons, i els escons trien l'alcalde. Som una democràcia parlamentària, aquest és el sentit de les coses, el protagonisme el ténen els representants electes proporcionalment, més enllà de les llistes més votades, tinguem aquest principi clar abans que ens dugui a engany. D'aquesta manera, les majories es confeccionen pactant, això és política, sé que és difícil, però ja n'hi han de polítics professionals. És més, d'imposar governs en minoria només pel fet de ser la llista més votada, la inestabilitat institucional fóra tal que no es podria governar. Qui vulgui canviar el sistema que ho plantegi, no val plorar, és molt trist que un partit es queixi d'un sistema electoral que va signar, que no va modificar quan podia fer-ho, i que segueix sense aportar-hi res.

L'excusa més divertida que he trobat és la del candidat convergent a presidir la Diputació de Lleida, que ha retret a Esquerra no haver pactat així: "CiU té la majoria d'alcaldies assegurades o governs en coalició de la demarcació de Lleida, per tant és just que governem també la Diputació". Quina mena de raonament democràtic és aquest?

ÉS QUE ESQUERRA DECIDEIX PACTAR SEMPRE AMB EL PSC
"Si vols governar, fés amics"... però anem a pams:

1) Ni CiU ni el PSC son partits independentistes, cap d'ells vol anar més enllà del que hi ha, cap d'ells planteja reivindicacions nacionals de forma seriosa i continuada. Això és un fet. Per tant de què serveix un Pacte Nacional si CiU no és capaç de consensuar amb Esquerra les línies mestres del país per avançar en sobirania? Pacte Nacional, per a fer què? Per a signar-lo a l'Hotel Arts mentre signen un altre a Moncloa o al Majestic que l'invalida?

2) A nivell local, el que interessa és aplicar polítiques locals. En el cas d'Esquerra són polítiques d'esquerra, progressistes, innovadores. Amb qui es pot coincidir més? Amb la dreta que porta anys governant, o amb l'esquerra conservadora? L'elecció no és tan fàcil, però es pot treballar més amb una que l'altra. I ara he generalitzat, perquè cada poble és un món i cada persona és diferent, les amistats entre polítics i les ganes de canvi també fan més que el programa de fons, i per tant es donen casos d'enteses variades.

3) I tornaria a la Generalitat, perquè sembla que haver fet president en Montilla sigui el pecat original pel qual tot votant republicà està condemnat. Algú ha pensat si no es perdrien també vots per haver fet president l'Artur Mas, sobretot després de l'última campanya plena de maquinària pesant contra Esquerra? Estaríem, com a país, no igual que ara, sino pitjor. Pitjor perquè els canvis a govern iniciats fa tres anys quedarien tallats i tornaríem enrere, Esquerra fent de partit frontissa que no se sabria ben bé per a què serveix. Continuant un govern d'esquerres, ni que sigui tant excessivament silenciós com ho és ara, Esquerra demostra corresponsabilitat.

4) Que quedi clar: no ens agrada el PSC-PSOE. No és el nostre partit, son conservadors, son tan clientelars, ténen els seus propis interessos econòmics, representen una altra cosa i generalment també una altra gent, és l'esquerra metropolitana instal·lada. I potser, per ser ells tal com son i per haver format governs metropolitans amb ells, hem tingut la patacada a la Regió de Barcelona.