Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanisme. Mostrar tots els missatges

10.11.07

L'engany Chacón: El PSOE rebaixa els ajuts al lloguer

Chacón reapareix...
al Meeting Point!


Aquests dies s'ha fet la foto amb els carronyaires immobiliaris, apareixent en públic d'una forma discreta després del caos ferroviari del seu govern. D'altra banda, els ajuts al lloguer que va anunciar la ministra d'habitatge es queden en res perquè una esmena del mateix partit socialista els ha fet inaccessibles.

Dimecres la Ministra de Vivienda Carmen Chacón, candidata del PSC-PSOE a les eleccions espanyoles d'aquesta primavera, va anar a obrir el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, aquí al costat de casa meva. En unes no poc controvertides declaracions al costat de l'alcaldito i dels capos de Fadesa, Urbis i Núñez&Navarro, afirma recolzar el sector immobiliari "treballant per facilitar terreny assequible" a les promotores. D'altra banda, molte parole del problema de l'accés a l'habitatge que contrasta amb les escasses solucions que presenta el seu partit, i mentre els propis professionals de l'especulació a gran escala parlen de crisi, ella no s'hi ha volgut mullar.

I no parlo en va. Recordeu les deduccions pel lloguer d'habitatge anunciades a bombo i plateret a l'entrada dels Pressupostos de l'Estat per la pròpia Chacón i aplaudits pel Zapatero? Els ciutadans amb ingressos inferiors als 28.000 euros anuals -és a dir, principalment joves mileuristes i classes mitjanes treballadores- podríem descomptar fins al 10.05% de l'import anual del lloguer al IRPF que ens sagna l'estat espanyol.

Això anava acompanyat amb uns límits racionals que no permetrien als que ténen més recursos beneficiar-se d'aquests ajuts, com tampoc permetria trampes fiscals fàcils ni macrodeduccions: el límit a deduïr éren uns 9.000 euros d'import màxim del lloguer (això es tradueix en pagar uns 900 euros menys d'impostos). A més que 28.000 euros anuals acaben sent uns 24.000 nets, un sou una miqueta per sobre de la mitjana per a una sola persona -que tampoc salvaria de dificultats- però massa just per a una parella o una família monoparental.

Doncs el propi PSOE ha introduït una esmena als PGE que, a la pràctica, suposa buidar de fons, de contingut i d'efectes a aquest ajut. És una esmena gradualista que rebaixa els supòsits: només amb uns ingressos de 12.000 euros anuals (qui sobreviu amb això?) pot optar a la deducció completa (906€), mentre que un llogater amb ingressos de 24.000 euros queda a l'altre extrem i només s'hi podrà deduïr 1,5 euros.

Efecte?
1- Ens quedem com estàvem: els lloguers mitjos corren entre els 800 i 900 euros mensuals per a pisos sense luxes, i això ja suma la renda 12.000 anual. Ningú pot sobreviure dedicant més del 70% de la renda familiar a l'habitatge, així que fem números i veurem que estem més aprop de les deduccions de 1'5 euros que de 900.
2- O, com diu la OCU, hi haurà qui declari que cobra 12.000 i paga 11.999 en lloguer.

Mentrestant, seguim amb les deduccions a la compra de l'habitatge nou i les supressions d'impostos de patrimoni, mesures que l'únic que aconsegueixen és apujar els preus. Un cop més es demostra que el PSOE no té polítiques creïbles d'accés a l'habitatge i que el poc habitatge protegit -jo en dic de loteria- que construeix, a Catalunya no el fa. Aquesta és una altra ministra de Zapatero que dorm tranquil·la mentre el ciutadà pateix el seu ministeri. Gràcies Chacón!


16.10.07

CiU: comissions d'obra de fins al 20%

Vostès ténen un problema, i aquest problema es diu... 20% ?!

Maragall no anava massa errat, però sembla ser que va pecar d'ingenu. El jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona considera provat que responsables polítics del govern convergent el 2003 van rebre comissions d'un 20%.

El Debat es fa ressò de la notícia d'El País, on s'informa també que el jutge considera que s'adjudicava obra pública 'a dit', falsificació de documentació de suposats concursos públics que no existiren, i diversos delictes més entre els quals tràfic d'influències i prevaricació. Entre els imputats trobem una vuitena de càrrecs públics de CiU (Ferran Falcó, expresident d'Adigsa i 1er tinent d'alcalde de Badalona; Josep Antoni Fontdevila, exconseller delegat a Adigsa; Jordi Huguet, exdirector tècnic; Xavier Sala, excap de compres...). Segons el procés judicial, Felip Puig i Oriol Pujol Ferrussola podrien haver estat assabentats dels fets delictius, però el canvi de declaració d'un dels imputats ja no els cita.

Segons sembla, investigacions en l'adjudicació i possible cobrament de comissions a constructores es va investigar a partir d'un intens debat polític al Parlament entre l'expresident Pasqual Maragall i Artur Mas. Maragall va alçar el dit acusatori sobre la poc transparent gestió de CiU a la Generalitat durant els 20 anys anteriors amb la frase "vostès ténen un problema, i aquest problema es diu 3%", en referència a comissions d'obra cobrades sota la taula. L'expresident se'n va desdir a posteriori, però afortunadament una part de la justícia va obrir actuacions d'ofici... malgrat que hi han hagut moltes obstruccions.

Mas, evidentment, ha sortit en defensa de la innocència de la seva gent. Maragall, per una altra banda, ha ironitzat: "això de les comissions és una notícia molt antiga". Jo, he baixat a comprar crispetes.

Recordo que en aquells temps tothom sabia que a la Gene convergent hi havien tractes molt foscos i poc sans, comencen a arribar confirmacions, però tinc l'esperança que això no es quedi aquí i s'investigui de debò i a fons la concessió pública. És una llàstima que al procés que va obrir el fiscal del TSJC no se li donessin totes les facilitats i s'acabés reduïnt a Adigsa. De la depuració de responsabilitats hi sortirem guanyant tots, fins i tot CiU.

20.6.07

Ara ens toca el rebre als llogaters

Puja el lloger un 18% en 3 mesos.

No n'hi ha prou amb la pujada dels preus dels pisos, de les hipoteques i dels euríbors i altres mandangues. Els especuladors, ara que el temps mig per vendre un pis ha augmentat fins als gairebé dos anys de mitjana (i espera't), pretenen escanyar els que els lloguem.

En només tres mesos els lloguers a la ciutat s'han apujat un 18%. Tenint en compte que no trobes un pis decent de lloguer per menys de 1000 euros i que tampoc pots trobar feines amb sous gaire superiors al miler d'euros, si ho continuen apujant, on aniré a parar d'aquí uns anys, quan se m'exhaureixi el contracte i vulguin apujar-me els augments acumulats durant cinc anys? Me n'he d'anar amb els sofàs, el llit, l'armari i la nevera al carrer? Què preténen, que els lloguers ssuperin les hipoteques perquè no tinguem més remei que comprar? Doncs ho porten clar: servidor pensa muntar la seva sala d'estar al bell mig de l'avinguda Paral·lel si fa falta.

Després ens salten totes les alarmes quan mirem els percentatges de participació pública, però l'habitatge fa 8 anys que és a l'agenda política i la cosa s'ha quedat en les loteries de pisos de protecció oficial pels quals has de presentar tres declaracions de renda, i quedaràs desestimat. Per què? Perquè cobres massa per accedir a l'habitatge públic, ja de per si escàs, i massa poc per accedir a l'habitatge privat.

Cal intervenir al mercat! Cal crear habitatge assequible! Cal descongestionar una economia absorbida per l'habitatge fins a l'extrem que aquest s'apodera de gairebé tota la renda familiar! Cal fer una moratòria urgent de tota la construcció a zones on escasseja el sòl com la regió metropolitana! Cal que totes els que hem tingut, tenim i tindrem dificultats per accedir i mantenir l'habitatge ens plantem i tornem a situar l'habitatge al centre de la vida política, amb solucions noves, amb propostes radicals i amb accions contundents!!! No pot ser que per una narcosala es pugui tallar la ronda de Dalt i per un problema públic que ens afecti a tots la cosa es quedi en res!

S'ha d'aturar la connivència amb aquesta situació insostenible. La connivència de certs polítics amb certs constructors. La connivència dels que fan grans negocis amb el sòl i l'habitatge. La connivència dels que fan petits negocis comprant, reformant i revenent molt més car. La connivència de qui relloga habitacions guanyant diners. La connivència de que tothom es pensa que pot fer diners, oblidant-se que està pagant per un habitatge molt més del que realment val i fent-se la il·lusió de que el vendrà per més del que ha pagat. Recordem que l'habitatge és un valor d'ús, rebaixar-ho a un valor de compra-venda el desnaturalitza.

I ho dic ben clar: la feina a habitatge feta fins ara per tots els partits polítics és penosament insuficient, i els resultats son ben a la vista. Cal enfocar aquest problema a escala de país, cal posar-hi tota la carn al braser i destinar recursos urgents per solucionar-ho. Ser conscients d'aquesta necessitat social i posar fil a l'agulla farà recobrar la confiança en la política, si som efectius.

Propostes? Habitatge cooperatiu, on persones s'associïn per pagar les despeses de construcció, a les que se les permeti tenir prioritat en l'adquisició de sòl públic subastat, expropiar solars i àrees a desenvolupar... i Habitatge de promoció pública en lloguer baix i estable (no serveixen els contractes fins que tinguis 32 anys), i de compra retenint l'administració un percentatge de cada propietat, de manera que calgui vist-i-plau administratiu per revendre'ls. I menys paperam. Les altres fòrmules que s'han dut a la pràctica a Catalunya ja sabem quin és el resultat.

Aprofitant ara que en Carod fa visita a Finlàndia i subscriu que hem d'aprendre dels païssos escandinaus, que sí, tinguem present que a Suècia quan l'habitatge començava a ser un problema, en comptes de posar-se a dilapidar el sòl disponible van fer un pla d'habitatge públic (El Milió d'Habitatges, Miljonprogrammet), i on calia van construïr en alçada, aprofitant per alliberar zones verdes. Es va assolir en nou anys (1965-1974), sense por de plantar cara al sector privat.

10.6.07

La lenta Alta Velocitat

El TAV que no arriba, que no compleix, i que no satisfà

Els catalans pagarem amb escreix el fet d'haver estat seu olímpica el 1992. En aquell moment ja funcionava l'AVE a Sevilla, però nosaltres fins al cap de 20 anys no tindrem el país connectat (Hereu i el Ministerio de Fomento anuncien l'endarreriment fins el 2012, i ho sabien abans de les eleccions). Més lent, més car i poc competitiu amb l'avió.

El que va més enllà, és que Hereu ha refusat repetides vegades qualsevol reestudi del Túnel del TAV amb l'excusa de complir el calendari de 2009... sabent que aquest calendari era paper mullat, i sense exigir res ni queixar-se al Ministeri. L'excusa és la seguretat de les obres, però sens subte intervenen tres factors més:
1)
La manca d'inversió fins a data d'avui (doncs encara hi ha obra sense adjudicar), que demostra les virtuts del PSOE.
2)
La trampa de fraccionar els pagaments per fer-los coincidir amb el calendari d'inversions que marca l'Estatut
3)
L'esquer electoralista del compromís d'inversió de cara a les eleccions espanyoles.

Fa quinze anys que l'Estat espanyol, sigui del color que sigui, ens està prenent el pèl, però no aprenem. A més, també s'anuncien més complicacions per als trens de rodalies durant tot el periode que resta fins a completar els trams, doncs aquest allargament de l'impàs obliga a no poder retirar els trens de mitjana distància de la circul·lació en via convencional.

EL TÚNEL. L'oposició (majoritària ara) s'ha posat a treballar per fer front comú en aquest tema. Espero pel bé de la ciutat que d'aquí no surti cap idea esbojarrada com un traçat pel litoral o una reculada pel Vallès. La idea aportada per en Jordi Portabella a la campanya és la més racional, la més ambiciosa i la de major potencial: aprofitar el túnel ja existent del carrer Aragó, ampliant-lo. I sobre aquesta m'atreviria a suggerir una obra amb vistes al futur: ampliar-ne la capacitat en rodalies (doncs ja es col·lapsen) i fer-hi passar una línia de metro.

LA DECEPCIÓ. Les solucions del projecte del TAV a l'entrada i sortida de Barcelona, així com ple seu pas pel territori, em semblen esperpèntiques i poc dignes d'un país que cuida el paisatge, el detall i el dia a dia de la gent. Les vies d'alta velocitat s'han convertit en una barrera més, en comptes d'aprofitar les noves inversions per unir, transparentar i eliminar barreres visuals i paisatgístiques, problemes sonors i de mobilitat. Com a exemple més clar, l'horrend calaix de l'AVE a Sants i Hospitalet, o els horribles ponts de formigó pintat de blau visibles per mig país. La solució urbanística per a l'Estació de Sagrera-TAV i l'entorn (Gehry hi està treballant) tampoc sembla gens brillant ni digna de la que haurà de ser l'estació central-est d'una ciutat com Barcelona, en comparació amb la proposta que l'arquitecte Norman Foster (a través de Xavier Basiana) va fer a la ciutat. Sembla mentida que les administracions desaprofitin les millors oportunitats per augmentar la qualitat de vida de la gent que viu aprop d'on han de passar les grans infrastructures.

19.1.07

Frau urbanístic al Masnou

DOGI retallarà més plantilla.

Malgrat la promesa de l'antic govern convergent de Josep Azuara, l'empresa masnovina més internacional està desinvertint al Masnou. CiU va permetre al propietari de l'empresa Josep Domènech canviar la qualificació de dues illes al centre, on s'hi construiran pisos, venent als masnovins la moto de que era necessari per mantenir els llocs de treball. Doncs ara tenim un senyor que s'ha fet més ric a costa de tots i una empresa que va eliminant treballadors poc a poc.

Després de llegir la notícia al Punt, penso que ha quedat comprovat que l'excusa convergent de 'protegir els llocs de treball' era absolutament barata.

DOGI, empresa a la qual les coses no li van malament -l'any passat va comprar la firma americana EFA- segueix acomiadant treballadors de la planta del Masnou -la d'origen però la que menys els importa- per augmentar la rentabilitat total. Ara, al 2007, com també ho va fer l'any 2004, per estalviar cinc milions d'euros. Està invertint en factories asiàtiques de païssos desregulats on no ha de pagar impostos pel que contamina ni garantir sous dignes al seu personal.

Això no és cap sorpresa per ningú que conegui com està rutllant això de la globalització i la deslocalització: empreses industrials que en comptes d'invertir en i+d per augmentar la productivitat, inverteixen en mà d'obra barata a païssos de nivell de vida tercermundista. Però el que sí és important és que desmenteix les grans paraules de l'excalcalde Azuara i l'exregidor d'urbanisme Llorenç Birba, cedint a totes les pretensions del propietari de DOGI Josep Domènech respecte a la requalificació dels terrenys del centre: l'heu deixat fer el que volia amb els terrenys i segueix fotent treballadors al carrer.

A hores d'ara encara no he vist cap comentari sobre el tema al bloc del treballador de DOGI Jordi Ballvé -company blocaire, masnoví i convergent-.

LA 'TUPINADA URBANÍSTICA'

La cosa va anar així: els famosos terrenys són dues illes de l'Eixample del Masnou -o zona centre, com li volgeu dir, jo n'he estat veí-, en plena centralitat neuràlgica del poble, i que són propietat única de l'empresari Josep Domènech -i no de l'empresa, a la qual ell lloga els terrenys-. D'entrada, l'únic beneficiari aquí ha estat el sr Domènech a títol particular i no l'empresa. Beneficiari de què? D'una requalificació milionària per la qual se li permet fer una gran edificació de pisos en ple centre -amb totes les previsions legals d'espai lliure públic (una plaça), un equipament i algun habitatge social-, que li aportarà uns beneficis personals exagerats, i qualificant d'industrials uns terrenys vora el Camí del Mig i la Riera de Teià per tal de traslladar-hi la fàbrica (o el que quedi d'ella després de la desinversió que fa DOGI). Val a dir que el govern de PSC-ERC-ICV que va substituïr al de CiU-PP ha augmentat l'ús social del terreny malgrat que s'ha mantingut la operació, amb la qual mai no hi he estat conforme.

Serveixi aquesta anotació com a recordatori: al sr Domènech, a DOGI International Fabrics i a tots els polítics que varen estar d'acord amb l'operació els importa una merda el Masnou. En especial a CiU del Masnou, que ha dedicat 24 anys a construïr més que no pas a governar... i encara no els he sentit disculpes.