Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

10.4.08

La Festa del Bicing, un forat de 56.000 euros

El Bicing necessita una millor gestió

Avui he llegit, tot sorprès, aquesta notícia on s'exposa que l'anomenada Festa del Bicing s'ha pulit més de 56.000 euros de l'erari públic. Això que li anomenen 'festa' és un acte d'autobombo de la ciutat que ha servit per: 1- celebrar el primer any de la posada en marxa del servei; 2- repartir una mena de premis simbòlics a usuaris que encapçalen estadístiques 'freaks'; 3- fer autobombo de l'Alcalde, de Barcelona, i del Bicing, per aquest ordre; 4- contractar un càtering per 28 mil euros; 5- contractar una altra empresa per muntar un escenari audiovisual per 25 mil euros.


I vull apuntar dues coses... La primera és que va sent hora que la ciutat deixi de llençar els diners en actes i publicitats per fer-se autobombo. No és per ser populista, però el propi servei del Bicing ja sabem que no funciona com hauria de funcionar (ens en fa un apunt el company Alexis Vizcaíno): estacions desertes, estacions saturades, bicicletes 'abandonades' per l'empresa gestora que es queden mal ancorades a les estacions durant setmanes, altres bicicletes sense les condicions mínimes per a circular (frens calibrats, seient estable, reflectants, llum pilot).
Després d'un any de funcionament, hi haurien d'haver coses que ja no haurien de passar i que fan tuf a negligència, a allò de 'qui dia passa any empeny'. No ens oblidem que estem parlant d'un servei públic que vol ser transport públic... per arribar a aquesta categoria necessitarà millorar, necessita ser un servei fiable.

La segona... va bé fer recordatori de que no s'està complint el pla d'ampliació dels carrils bici, molt important per a la seguretat dels que fem servir el Bicing o els que ténen bicicleta pròpia mentre circulem per carrers centrals. A més, estic segur que amb el que s'ha gastat en aquesta festeta es podria ampliar la durada del servei fins la 1 de la matinada de dijous a dilluns, no només el dissabte.

PD. I serveixi aquest post per reprendre l'activitat blocaire!

20.6.07

Ara ens toca el rebre als llogaters

Puja el lloger un 18% en 3 mesos.

No n'hi ha prou amb la pujada dels preus dels pisos, de les hipoteques i dels euríbors i altres mandangues. Els especuladors, ara que el temps mig per vendre un pis ha augmentat fins als gairebé dos anys de mitjana (i espera't), pretenen escanyar els que els lloguem.

En només tres mesos els lloguers a la ciutat s'han apujat un 18%. Tenint en compte que no trobes un pis decent de lloguer per menys de 1000 euros i que tampoc pots trobar feines amb sous gaire superiors al miler d'euros, si ho continuen apujant, on aniré a parar d'aquí uns anys, quan se m'exhaureixi el contracte i vulguin apujar-me els augments acumulats durant cinc anys? Me n'he d'anar amb els sofàs, el llit, l'armari i la nevera al carrer? Què preténen, que els lloguers ssuperin les hipoteques perquè no tinguem més remei que comprar? Doncs ho porten clar: servidor pensa muntar la seva sala d'estar al bell mig de l'avinguda Paral·lel si fa falta.

Després ens salten totes les alarmes quan mirem els percentatges de participació pública, però l'habitatge fa 8 anys que és a l'agenda política i la cosa s'ha quedat en les loteries de pisos de protecció oficial pels quals has de presentar tres declaracions de renda, i quedaràs desestimat. Per què? Perquè cobres massa per accedir a l'habitatge públic, ja de per si escàs, i massa poc per accedir a l'habitatge privat.

Cal intervenir al mercat! Cal crear habitatge assequible! Cal descongestionar una economia absorbida per l'habitatge fins a l'extrem que aquest s'apodera de gairebé tota la renda familiar! Cal fer una moratòria urgent de tota la construcció a zones on escasseja el sòl com la regió metropolitana! Cal que totes els que hem tingut, tenim i tindrem dificultats per accedir i mantenir l'habitatge ens plantem i tornem a situar l'habitatge al centre de la vida política, amb solucions noves, amb propostes radicals i amb accions contundents!!! No pot ser que per una narcosala es pugui tallar la ronda de Dalt i per un problema públic que ens afecti a tots la cosa es quedi en res!

S'ha d'aturar la connivència amb aquesta situació insostenible. La connivència de certs polítics amb certs constructors. La connivència dels que fan grans negocis amb el sòl i l'habitatge. La connivència dels que fan petits negocis comprant, reformant i revenent molt més car. La connivència de qui relloga habitacions guanyant diners. La connivència de que tothom es pensa que pot fer diners, oblidant-se que està pagant per un habitatge molt més del que realment val i fent-se la il·lusió de que el vendrà per més del que ha pagat. Recordem que l'habitatge és un valor d'ús, rebaixar-ho a un valor de compra-venda el desnaturalitza.

I ho dic ben clar: la feina a habitatge feta fins ara per tots els partits polítics és penosament insuficient, i els resultats son ben a la vista. Cal enfocar aquest problema a escala de país, cal posar-hi tota la carn al braser i destinar recursos urgents per solucionar-ho. Ser conscients d'aquesta necessitat social i posar fil a l'agulla farà recobrar la confiança en la política, si som efectius.

Propostes? Habitatge cooperatiu, on persones s'associïn per pagar les despeses de construcció, a les que se les permeti tenir prioritat en l'adquisició de sòl públic subastat, expropiar solars i àrees a desenvolupar... i Habitatge de promoció pública en lloguer baix i estable (no serveixen els contractes fins que tinguis 32 anys), i de compra retenint l'administració un percentatge de cada propietat, de manera que calgui vist-i-plau administratiu per revendre'ls. I menys paperam. Les altres fòrmules que s'han dut a la pràctica a Catalunya ja sabem quin és el resultat.

Aprofitant ara que en Carod fa visita a Finlàndia i subscriu que hem d'aprendre dels païssos escandinaus, que sí, tinguem present que a Suècia quan l'habitatge començava a ser un problema, en comptes de posar-se a dilapidar el sòl disponible van fer un pla d'habitatge públic (El Milió d'Habitatges, Miljonprogrammet), i on calia van construïr en alçada, aprofitant per alliberar zones verdes. Es va assolir en nou anys (1965-1974), sense por de plantar cara al sector privat.

10.6.07

La lenta Alta Velocitat

El TAV que no arriba, que no compleix, i que no satisfà

Els catalans pagarem amb escreix el fet d'haver estat seu olímpica el 1992. En aquell moment ja funcionava l'AVE a Sevilla, però nosaltres fins al cap de 20 anys no tindrem el país connectat (Hereu i el Ministerio de Fomento anuncien l'endarreriment fins el 2012, i ho sabien abans de les eleccions). Més lent, més car i poc competitiu amb l'avió.

El que va més enllà, és que Hereu ha refusat repetides vegades qualsevol reestudi del Túnel del TAV amb l'excusa de complir el calendari de 2009... sabent que aquest calendari era paper mullat, i sense exigir res ni queixar-se al Ministeri. L'excusa és la seguretat de les obres, però sens subte intervenen tres factors més:
1)
La manca d'inversió fins a data d'avui (doncs encara hi ha obra sense adjudicar), que demostra les virtuts del PSOE.
2)
La trampa de fraccionar els pagaments per fer-los coincidir amb el calendari d'inversions que marca l'Estatut
3)
L'esquer electoralista del compromís d'inversió de cara a les eleccions espanyoles.

Fa quinze anys que l'Estat espanyol, sigui del color que sigui, ens està prenent el pèl, però no aprenem. A més, també s'anuncien més complicacions per als trens de rodalies durant tot el periode que resta fins a completar els trams, doncs aquest allargament de l'impàs obliga a no poder retirar els trens de mitjana distància de la circul·lació en via convencional.

EL TÚNEL. L'oposició (majoritària ara) s'ha posat a treballar per fer front comú en aquest tema. Espero pel bé de la ciutat que d'aquí no surti cap idea esbojarrada com un traçat pel litoral o una reculada pel Vallès. La idea aportada per en Jordi Portabella a la campanya és la més racional, la més ambiciosa i la de major potencial: aprofitar el túnel ja existent del carrer Aragó, ampliant-lo. I sobre aquesta m'atreviria a suggerir una obra amb vistes al futur: ampliar-ne la capacitat en rodalies (doncs ja es col·lapsen) i fer-hi passar una línia de metro.

LA DECEPCIÓ. Les solucions del projecte del TAV a l'entrada i sortida de Barcelona, així com ple seu pas pel territori, em semblen esperpèntiques i poc dignes d'un país que cuida el paisatge, el detall i el dia a dia de la gent. Les vies d'alta velocitat s'han convertit en una barrera més, en comptes d'aprofitar les noves inversions per unir, transparentar i eliminar barreres visuals i paisatgístiques, problemes sonors i de mobilitat. Com a exemple més clar, l'horrend calaix de l'AVE a Sants i Hospitalet, o els horribles ponts de formigó pintat de blau visibles per mig país. La solució urbanística per a l'Estació de Sagrera-TAV i l'entorn (Gehry hi està treballant) tampoc sembla gens brillant ni digna de la que haurà de ser l'estació central-est d'una ciutat com Barcelona, en comparació amb la proposta que l'arquitecte Norman Foster (a través de Xavier Basiana) va fer a la ciutat. Sembla mentida que les administracions desaprofitin les millors oportunitats per augmentar la qualitat de vida de la gent que viu aprop d'on han de passar les grans infrastructures.

1.6.07

Iniciativa sense Verds

Les contradiccions d'ICV

Llegeixo avui la notícia que el col·lectiu de Verds que van signar un acord de coalició amb Iniciativa l'any 2003 i que va possibilitar el relatiu èxit de la marca ICV, es plantegen plantar-se i abandonar els excomunistes. Nul diàleg intern, diuen, i jo afegeixo que nul·la política ecologista a Medi Ambient, o com a mínim molt per sota de les expectatives de qualsevol persona que s'anomeni ecologista.

Diuen que la ment humana crea mecanismes de defensa per no patir xocs emocionals davant realitats molt adverses, amagant-les, negant-les o transformant-les. Els ecos dels socialistes no han pogut captar el missatge del seu electorat: "us heu convertit en allò contra el que dèieu que lluitàveu": ICV a Medi Ambient votant el Túnel de Bracons, empassant-se el 4rt cinturó, la MAT i sense reduïr emissions; ICV a Habitatge fent surf al cim de la bombolla immobiliària sense idees per combatre-la; ICV a Interior perseguint amb porres els seus propis votants...

Això sí, per "responsabilitat", continuaran al govern de Barcelona i amb els tripartits i seguiran permetent que sigui el PSC (que ha demostrat aquests anys ser d'un centreesquerra conservador prou xocant) qui marqui i imposi l'agenda política sense comptar amb les necessitats dels seus socis, ans al contrari, amb una estratègia d'abraçada de l'ós electoral que funciona. I encara "el capo" Saura avisa Esquerra de les greus conseqüències que es derivarien de no repetir tripartit barceloní...

30.5.07

No hi haurà tripartit a BCN

L'encert de Portabella

Avui Jordi Portabella, encara tinent d'alcalde de Barcelona, ha anunciat que Esquerra no repetirà pacte de govern amb els socialistes davant el toc d'alerta que la ciutadania ha donat. Ha estat l'únic polític de capçalera que ha anat més enllà dels banals comentaris sobre la reflexió que cal fer arran de l'abstenció generalitzada.

Entenc que no és una decisió fàcil. Ser a Govern permet complir prorama, fer la feina que toca, gestionar, fer-te visible i demostrar la teva utilitat com a polític i com a partit. Malgrat això, la ciutadania demana més del que es pugui aconseguit amb un altre pacte de govern, i Portabella s'adona que això pesa més que seguir gestionant bé la parcel·la d'Esquerra com fem des de 1999.

En política catalana, ha arribat un punt que cal anar més enllà. La ciutadania més activa i conscient està esgotada, la majoria no es creu els polítics i la resta vota amb inèrcia i somnolència. Necessitem un revulsiu, una nova de fer política i també noves propostes polítiques per als problemes grans i feixucs... perquè el ciutadà ha vist que Catalunya ja no va enlloc, després de la desfeta de l'Estatut.

Això no es pot plantejar en dos dies, ni tampoc a partits instal·lats en la precarietat actual que fan veure que no ha passat res. Portabella i el seu equip s'adonen que cal replantejar moltes coses i que és preferible no tornar-se a implicar en governs que no es replantegen res. No es tracta de si repetir o no repetir un tripartit d'esquerres, va més enllà... es tracta de què cal fer per la gent des del governs, es tracta de no fallar a la confiança.