Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICV. Mostrar tots els missatges

28.5.08

Es frena una iniciativa pro-laïcitat

Espanya és com és: Déu, Pàtria i Rei

Aquest dimarts el PP, el PSOE, CiU i d’altres han fet pinya en contra de dues mesures que volien avançar en la laïcitat de les institucions: revisar els acords amb el Vaticà, i una altra, molt més light, que proposava eliminar els símbols religiosos en actes institucionals. Sí que ha tingut el suport d'ERC i IU.

Resulta sorprenent que un partit que ha crescut gràcies a la seva oposició a l’onada confessionalista (integrista?) bloquegi aquestes iniciatives. No me’n resulta tant, però, per part de CiU, ja que sempre es presenta a les eleccions obviant aquest tipus de temes i proclamant la llibertat dels seus diputats, però casualment aquests sempre estan ‘personalment’ aliniats amb posicions arrenglerades amb una religió determinada.

Per què era important la seva aprovació? Efectes pràctics:

Per evitar que a la presa de possessió dels càrrecs públics hi figurin bíblies o crucifixos.
Perquè els nostres representants institucionals no participin, com a tals, dels actes religiosos, tot deixant a la seva elecció el participar com a creients en un segon pla.
Perquè els nostres diners no vagin a parar a les butxaques d’una religió determinada només pel fet que sigui majoritària.
Perquè les institucions paralel·les a aquesta religió no concentrin la majoria dels ajuts públics a ONG.
Perquè als centres d’ensenyament acadèmic no s’estudiin ni es valorin les posicions, creences o descreences personals.
Per eliminar l’ascensió que té l’Església Catòlica sobre els nostres polítics, actuant com a lobby ideològic fonamentalista que exigeix adeqüar la llei pública a la seva particular manera de veure i viure, emprant els recursos de tots tot finançant mitjans de comunicació públics.

Cal trencar una llança en favor del laïcisme!
Laïcisme no és ateisme. Laïcisme vol dir respectar que existeix una pluralitat i que les institucions públiques i tot el que se’n deriva han de recular a una posició mínima per a qui cregui en una religió, qui cregui en una altra, i qui no en consideri cap. Vol dir no donar tractes de favor legals, econòmics o fiscals, ni sufragar activitats que condueixin directa o indirectament al prosel·litisme. Vol dir procurar no identificar mai les institucions ni les persones que les dirigeixen amb cap confessió. Vol dir que cap persona pot ser induïda a formar part d’un col·lectiu religiós sense el seu consentiment en majoria d’edat, i que tots tenim dret a deixar de formar-ne part. Vol dir, en definitiva, que creure i practicar una religió és un acte de la vida privada.

Gaudir mai d’un estat propi on no hi hagi el llast d’una religió majoritària també és alliberament social i nacional.

26.5.08

Iniciativa fa grossa la crisi de l’aigua

Alcalde en venda, pregunteu per ICV.


L’últim capítol d’allò que ja podem anomenar crisi política del transvasament (perquè amb aquestes pluges no li podríem dir sequera actuant honestament) confirma la pèssima gestió dels ecos dels socialistes a Medi Ambient i a l’ACA: s’els acusa de voler comprar els vots dels alcaldes representants al CAT, el seu vot favorable al transvàs comportaria el vist-i-plau a diversos projectes urbanístics aturats per la conselleria.

Ara ja hauríem de sumar mala praxi política amb sospites d’il·legalitat, a la incapacitat per dur a terme un programa polític que millorés la gestió de l’aigua des de 2003, a la manca de previsió, a la nul·la capacitat pedagògica, a la generació d’alarma social, a l’enfrontament entre territoris i a l’obsessió amb una obra que ja ningú creu necessària. Ha hagut de ser el batlle republicà de Montblanc qui ho ha denunciat, perquè els altres han callat, vegi’s que a ERC ens creiem el republicanisme com a valor.

Ara també hauríem de vigilar les resolucions de Medi Ambient respecte de plans urbans als municipis de les regions de Tarragona i de l’Ebre. Podria acabar resultant que l’ecologisme d’Iniciativa fós només una marca enganyababaus, podríem seguir sumant escàndols dels que fan que la ciutadania agafi alèrgia a la política i, si va a votar, ho faci tapant-se el nas.

Això no és el que volem, va sent hora de recuperar la sensatesa, de fer que dimiteixi algú, de rellevar ICV d’una conselleria que se’ls ha fet gran.

11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

12.11.07

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%


LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

9.11.07

RENFE: manifestació nacional 1 de desembre 07

Per unes infrastructures catalanes i de qualitat.

Seguint les diverses propostes sorgides d'entitats professionals, cíviques i polítiques, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació pel primer de desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". La convocatòria vol protestar, d'una manera molt més clara i organitzada que la concentració del 29 d'octubre (veure entrada i vídeos), contra el caos ferroviari, així com la deixadesa i el menyspreu per part de l'estat espanyol; sortirà de Plaça Catalunya i acabarà a l'Estació de França. Serà una manifestació "per dignitat nacional" tal i com ha dit la portaveu, Mònica Sabata. A més, m'agradaria destacar-ho, el manifest inclou de manera destacada una exigència a publicar les balances fiscals i en favor de la sobirania tributària.

De fet, ja ha començat a sumar. Esquerra ha confirmat el suport en boca del Conseller de Governació Joan Puigcercós, i CiU sembla ser que també. Dilluns confirmaran les entitats que finalment dónen suport a la convocatòria de la manifestació, a més de les set-centes que ja en son adherides. Certament i tal i com ha dit un dels portaveus "es respira a l'ambient la necessitat de fer una gran mobilització", de protesta, d'exigència i d'indignació. Ahir el president criticava aquesta deixadesa, que avui ha hagut de matisar molt, i també el president de Foment del Treball va deixar ben clar que el dèficit d'inversió es deu a governs de tot color des dels anys 90.

Això sí, la ministra diu estar segura que per aquesta data els rodalies ja funcionaran, tot i que el seu secretari no ho tenia gaire clar. Ens en podem refiar o encara veurem algun esvoranc més?

Canviem la cultura del català emprenyat

Estic molt satisfet per aquesta convocatòria. La vaig demanar en públic i en privat, l'esperava i em consta que no en sóc l'únic. Necessitem, com a poble, aquests moments d'unió per reclamar el que és just com ja vàrem fer el 18 de febrer. I en aquest sector, calia encara més vehicular la indignació acumulada per la gent que patim unes infrastructures de tercera en un país de ciutadans de segona.

I és que estic totalment convençut que una mobilització que fós la meitat de concorreguda que la de l'estafatut marcaria totalment l'agenda política i la campanya. Que obligaria als partit polítics a tenir posicionaments molt clars respecte a la gestió, traspàs i inversió en infrastructures a Catalunya. I dic més, que forçaria als responsables polítics a tenir cura del tema a l'hora de plantejar pactes d'investidures i legislatures.

Estaré molt atent a adhesions que espero, sobretot per part de sindicats i empresaris,q ue també han enlairat les queixes però desitjaria que, més que adherir-se, facilitin i promoguin l'assistència dels catalans i catalanes a la manifestació. També a la reacció final d'ICV i de la PTP, que veig incomprensiblement reàcia (de fet ja he demanat a la PTP que s'adhereixin).

Diré més. Cal anar més enllà del sofà, de l'autocomplaença o del passotisme del 'tot seguirà igual'. Està clar que quedar-se a casa calentet és més còmode que anar a protestar o fins i tot a votar... però les pancartes buides i els percentatges d'abstenció no canvien res, ans al contrari, dónen arguments al continuïsme i al cofoïsme. I què si hi han partits polítics a la manifestació, si estan d'acord amb el lema i manifest? I què si la utilitzen com una arma política, doncs son els que han d'elevar la protesta del carrer al les institucions? I què si, en extrem, no canvia la correlació de forces aquesta primavera, quan el que ha de canviar son les prioritats dels partits? Només protestant activament podrem demostrar el que ens afecta i preocupa.

+ Renfedats, ciudadans emprenyats amb Renfe
+ El català emprenyat

27.10.07

RENFE: que hi hagi conseqüències

La ministra s'aferra a la cadira mentre les institucions catalanes exigeixen responsabilitats.

Després de l'últim esvoranc d'ahir, on es va partir en dos l'andana de l'estació de Bellvitge, ha augmentat la consciència general al voltant de la pèssima gestió que el ministeri espanyol de Foment, Adif, Renfe i les constructores estan duent a terme. Aquesta negligència no ha passat enlloc més que a Catalunya... recordem que Madrid i Sevilla ténen AVE, i que Màlaga i Valladolid també estan en obres i inauguraran a mitjan desembre.

Avui llegeixo a l'Avui el testimoni de dues dones que han de passar diàriament per una fràgil pasarel·la sobre les obres, sota el títol "Sort que no va passar la setmana passada". I és que a hores d'ara ningú ha pogut assegurar que quan per aquest tram ara inestable ple d'esvorancs circulaven trens, i quan en aquesta estació ara mig ensorrada hi passaven centenars de persones, no hi havia riscos. I és que sí, tenim molta sort, perquè si el primer esvoranc s'hagués produït un metre enllà, hauríem tingut un accident ferroviari amb víctimes. Poca broma.

També podem trobar un escrit de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, on amb molta raó justifica la indignació dels seus ciutadans. Fa ènfasi en que les administracions no poden omplir-se la boca de demanar a la gent que no agafi el cotxe i alhora mantenir el transport públic en un estat tan deficient, i ens recorda que des dels anys 90 el servei ha anat a pitjor per la greu manca d'inversions. Òbviament, en la línia del seu partit -PSC PSOE-, no concreta res ni demana cap responsabilitat... i fa un any ens demanaven el vot amb la frase 'fets, no paraules'.

Mentrestant, el PSC prepara una estratègia d'engany. Ja hi ha un article on es diu que Zapatero es podria repensar canviar de ministra, mentre que ella s'hi nega "no me voy a ir", diu. Però el que comencen a escampar és que els resultats del partit socialista podrien estar molt compromesos amb la crisi de rodalies, advertint que aniran a parar al PP. Aviam... De Madre, estimada, de debò creus que els catalans passarem de votar a qui ens col·lapsa rodalies a votar a qui també va deixar d'invertir-hi durant 8 anys? No, no ho creus. Estàs fent servir el discurs de la por, del bipartidisme espanyol, el que no funcionarà perquè el que ens cal és la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans... això ni vosaltres, socialistes, ni els peperos, no ho esteu fent, no sabeu què és.

Espases en alt, Esquerra i CiU ja han aprovat a l'Ajuntament de Barcelona la reprovació de la ministra de Foment Magdalena Álvarez i del secretari d'estat d'infrastructures Víctor Morlán per la seva "incapacitat per prevenir conflictes i gestionar les afectacions", reclamant també la seguretat de les obres. Esquerra també va reclamar un altre paquet de compensacions del que ningú parla: pel CO2 extra que els ciutadans hem de respirar, ara que centenars d'autobusos i milers de cotxes s'han afegit al trànsit rodat pel tall a rodalies.

Una altra petició de dimissió s'aprovarà dilluns al Parlament de Catalunya, també amb els vots d'Esquerra i CiU. Iniciativa no hi va donar suport a l'Ajuntament però sí que ho farà al Parlament, a la inversa que el PP... jo, no ho entenc del tot.

Montilla defensa la ministra en silenci, pero els consellers van més enllà. Joaquim Nadal (Obres Públiques, PSC) reconeix que "ha faltat autoritat i coordinació", està "molt preocupat" i afirma que "el que ha passat no s'arregla amb cap dimissió". Joan Puigcercós (Governació, ERC) expressa en una entrevista que seria un "acte de maduresa democràtica" que la crisi d'infrastructures li passi factura a Zapatero i que "el rigor tècnic que s'aplica a altres indrets no s'aplica aquí". Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira va dir ahir que la veritable solució als problemes va més enllà de canviar d'empresa d'obres o de ministra de Foment, sino de modificar "la política d'una manera radical, positiva, en relació amb Catalunya".


Recordatori:
MANIFESTACIÓ dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

25.10.07

El preu d'ICV: 30 milions d'euros.

Els diputats d'Iniciativa aproven els pressupostos del PSOE per dos duros.

Definitivament, ni Catalunya, ni l'habitatge, ni els joves, ni les infrastructures, ni tan sols el Medi Ambient, son les prioritats d'ICV. En una decisió que els serà molt difícil d'explicar i justificar, els diputats de la formació eco-dels-socialistes han donat el seu vist i plau a uns pressupostos generals de l'estat espanyol que, pel que fa a Catalunya, ens deixen les molles i incompleixen el mínims polítics que marca l'estafatut. Això ha permès que els PGE tirin endavant, però en minoria, ja que Esquerra s'ha negat a recolzar-los.

Iniciativa ha votat a favor dels pressupostos del PSOE per 30 milions d'euros, per a tres partides concretes en actuacions al litoral, la meitat d'aquests diners fora de Catalunya. 30 milions d'euros, si senyor, això és vendre's mentre el país les passa putes amb el caos i el col·lapse de les infrastructures o els preus dels pisos s'anuncien encara molt més alts.


En aquest pressupostos de l'estat espanyol, hem de destacar:
- Que segueixen sense publicar les balances fiscals,
- Que incompleixen el mínim estatutari del 18,72% d'inversió en infrastructura (es queda en el 14,9%, sense garanties)
- Que segueixen sense reservar fons per a la reforma del finançament
- Que ignoren les necessitats de la majoria dels ciutadans i dels fluxos econòmics que travessen Catalunya en la inversió d'infrastructures.
- Que menysténen els afectats per la manca de manteniment i de control d'obres (trens aturats i endarrerits a rodalies, apagades elèctriques, talls d'aigua)
- Que continuen l'expoli diferencial dels catalans amb uns peatges que no es rescaten,
- Que es destinen a l'exèrcit espanyol 8.500 milions d'euros, sis vegades més que en les infructuoses polítiques d'habitatge. A més, l'exèrcit ocupant consumirà 1.660 milions més dels nostres diners via I+D militar.

Queda clar que l'Estatut que ens prometien ideal no té força per ser aplicat, que l'únic camí perquè Catalunya disposi del poder polític per compensar l'expoli fiscal és recaptant els seus propis impostos, és el concert econòmic, és la sobirania financera.

RENFE: perdem la paciència

S'obre una guerra erma entre l'estat espanyol i la constructora OHL

La gensvolguda ministra espanyola Magdalena Álvarez insisteix en treure's responsabilitats de sobre i acusa la constructora OHL (la que s'encarrega de les obres al tram de Bellvitge) de l'esllavissada i el tall. A tot això, als catalans ens estan venent responsabilitats-fum: la causa del mal funcionament de rodalies ve de lluny i el partit socialista no posa remei.

Esquerra exigeix 250 milions d'euros en compensacions.

Tenim ara un escàndol per una obra mal realitzada que ha posat en perill a milers d'usuaris i que ha provocat un tall patit pel ciutada i quantificat en termes de cost, un cost -29M€- que és un perjudici directe per Catalunya. Quatre línies de rodalies (R2, R6, R7, R10) i una de metro (L8) aturades sense data concreta, mig cobertes amb busos i embussant les autopistes de l'entrada oest de Barcelona. Foment addiu dues raons: que l'empresa no ha complert terminis d'execució -el túnel hauria d'haver estat enllestit el propassat febrer- i que li van proposar canvis constructius amb els que 'gairebé segur' no hi haurien hagut els incidents presents. L'empresa ho nega, "és l'obra més complicada" que han fet mai i "les decisions s'han pres amb ADIF, la direcció de l'obra", diuen, havent esgotat dues pròrrogues i estant ja fora de termini.

Aquest debat és estèril. No resol res. No acabarà en compensacions tangibles per als afectats directes ni indirectes. No serveix de res per tant carregar contra una constructora adjudicatària per una possible mala gestió d'una obra com fan Álvarez i Morlán. El ciutadà s'espera com a mínim responsabilitats polítiques que no arribaran -malgrat que ho demani el Ple de l'Ajuntament de Barcelona-. El Govern de l'estat no està a l'alçada del desastre, del col·lapse ni de la ineficiència acumulada, mira cap a una altra banda.

Fa molts anys que Rodalies Renfe de Barcelona pateix avaries i funciona de forma deficient. Ni un 20% d'aquestes han estat causades en aquests últims dos anys per les obres del TAV, això evidencia els efectes de molts anys de deixadesa pel que fa a la seguretat i manteniment de la infrastructura que vénen de moltes legislatures enrere, com ja vaig apuntar ahir-. PP i PSOE durant els seus governs han conegut aquestes mancances i no hi han posat solucions, però se segueixen centrant en aquest tall i en l'arribada de l'AVE en comptes de posar fil a l'agulla per millorar la xarxa metropolitana de rodalies. Lamentable.

No em sorprèn, doncs, que el greu problema de les infrastructures catalanes sigui ja el segon tema d'insatisfacció dels catalans i catalanes, només per darrere de l'accés a l'habitatge. Aquesta desídia de qui ha d'invertir -l'estat espanyol- ja és en boca de tots i espero, pel bé del país, que a l'hora de votar el català mig, el que agafa el transport públic, s'informi i castigui qui se'n riu, es calla o llença pilotes fora (PSC-PSOE), qui ho utilitza hipòcritament (PP), o qui es queixa amb grans paraules però després li vota de franc els pressupostos a Zapatero (ICV).

A tot això, Esquerra Republicana ha estat la única força política que està exigint al govern espanyol compensacions econòmiques per al país. Demana, dins la negociació dels pressupostos generals de l'estat, un fins de compensació d'almenys 250 M€ a transferir a la Generalitat per tal de finançar mesures paliatives dels desastrosos efectes del col·lapse ferroviari a la regió metropolitana, i de retruc, en gran part del principat. A més, exigeix un pla de xoc de dotze anys per tal d'actualitzar la xarxa de rodalies de Barcelona valorat en almenys 6.000 milions d'euros, sobretot si pretén traspassar el servei a la Generalitat, ja que en aquestes condicions actuals no l'acceptarà.

Ens mereixem una xarxa de rodalies eficient i a nivell europeu, en comptes d'un servei de recaptació antic, brut i que et fa arribar tard a la feina i a casa. És important que més enllà de la frustració i la resignació, hi hagi informació, debat i conseqüències polítiques. En poc temps tenim unes eleccions, pensem-hi.

Mentrestant, demà s'adjudicarà el malaguanyat túnel del TAV pel centre de la ciutat i ja s'han començat a valorar les implicacions de les futures obres a l'estació de la Sagrera -2009-. També ha fallat una altra infrastructura: els panells informatius de l'Aeroport del Prat.

1.6.07

Iniciativa sense Verds

Les contradiccions d'ICV

Llegeixo avui la notícia que el col·lectiu de Verds que van signar un acord de coalició amb Iniciativa l'any 2003 i que va possibilitar el relatiu èxit de la marca ICV, es plantegen plantar-se i abandonar els excomunistes. Nul diàleg intern, diuen, i jo afegeixo que nul·la política ecologista a Medi Ambient, o com a mínim molt per sota de les expectatives de qualsevol persona que s'anomeni ecologista.

Diuen que la ment humana crea mecanismes de defensa per no patir xocs emocionals davant realitats molt adverses, amagant-les, negant-les o transformant-les. Els ecos dels socialistes no han pogut captar el missatge del seu electorat: "us heu convertit en allò contra el que dèieu que lluitàveu": ICV a Medi Ambient votant el Túnel de Bracons, empassant-se el 4rt cinturó, la MAT i sense reduïr emissions; ICV a Habitatge fent surf al cim de la bombolla immobiliària sense idees per combatre-la; ICV a Interior perseguint amb porres els seus propis votants...

Això sí, per "responsabilitat", continuaran al govern de Barcelona i amb els tripartits i seguiran permetent que sigui el PSC (que ha demostrat aquests anys ser d'un centreesquerra conservador prou xocant) qui marqui i imposi l'agenda política sense comptar amb les necessitats dels seus socis, ans al contrari, amb una estratègia d'abraçada de l'ós electoral que funciona. I encara "el capo" Saura avisa Esquerra de les greus conseqüències que es derivarien de no repetir tripartit barceloní...