Això no obstant, no han perdut el tren. És molt important que CDC vagi assumint com a seus els avenços socials, de la mateixa manera que és imprescindible que el gruix de la societat faci seus els avenços en drets i llibertats de minories com el col·lectiu LGBT. Felicitats per la creació d’aquest grup, espero tenir la oportunitat de treballar plegats!
27.5.08
Convergais i xat d'atenciò a la violència
Això no obstant, no han perdut el tren. És molt important que CDC vagi assumint com a seus els avenços socials, de la mateixa manera que és imprescindible que el gruix de la societat faci seus els avenços en drets i llibertats de minories com el col·lectiu LGBT. Felicitats per la creació d’aquest grup, espero tenir la oportunitat de treballar plegats!
20.5.08
17/05/2008 Dia Internacional contra l’Homofòbia
Val a dir que és el primer cop que té lloc aquesta celebració, de forma institucional, a Catalunya. I que la intervenció d’ERC, mitjançant la Sectorial de Polítiques per a Gais i Lesbianes (de la qual en sóc el secretari) ha tingut una influència decisiva en l’èxit de l’acte.
Si bé cal esmentar el soberbi ridícul d’algunes entitats de la Federació d’Entitats Coordinadora Gai-Lesbiana (ens que, sigui dit de pas, rep subvencions milionàries de les administracions socialistes cada any) no han volgut pendre part en l’acte institucional i fins i tot han provat sense èxit de boicotejar-lo.
Al final, fent el tonto d’aquesta manera, es dóna empara a l’homofòbia discreta del PP o a la menys discreta dels neo-ases.
1.11.07
Duran i Lleida: homòfob?
Ara toca una altra demostració de la preocupació de CiU per la política social: En Duran i Lleida, qui ha de ser candidat per Barcelona a les eleccions espanyoles de la primavera vinent (i que té molt clar que vol ser ministre -espanyol, clar-) exigeix al Govern català que faci marxa enrere i deixi de ser membre de la ILGA (us en vaig parlar en aquest apunt).
Deixant anar el seu dogmatisme unisexual creacionista acusa el govern de participar en una entitat que pretén "substituïr la distinció natural de la humanitat entre homes i dones per una altra de fonamentada en l'existència d'heterosexuals, homosexuals, transsexuals i bisexuals". Unes declaracions que apunta al seu bloc i que no només no ténen cap ni peus, sino que demostren un profund desconeixement de l'activitat i principis de l'ILGA i el que és pitjor, mensténen a tots els que treballem per a un futur on la sexualitat de cada persona no sigui 'pecat' ni vergonya, sino simplement una entre la pluralitat.
Aquest polític català mai ha demostrat absolutament cap comprensió per a la gent que ha patit i segueix patint discriminació, agressions i mals tractes per part d'alguns elements conservadors d'aquesta societat que impedeixen a la gent ser lliure i viure tal i com és sense condicionants moralistes ja superats per la societat real. I son relliscades com aquestes les que ens fan dubtar de la política social d'uns partits com CiU més enllà del paper, així que en deferència al seu electorat homosexual -que en conec- penso que algú hi hauria de reflexionar.
Catalunya és a data d'avui l'estat o territori més avançat en polítiques per a gais i lesbianes, la Generalitat és el govern més compromès en aquesta línia, amb un pla d'acció ambiciós i un partit liderant-ho: Esquerra Republicana. Defenso que Catalunya ha de seguir i col·laborar dins l'ILGA com a millor referent guvernamental del món. De la mateixa manera demano que CiU comenci a assumir les iniciatives polítiques d'Esquerra si desitja plantejar propostes de govern serioses, i especialment a Duran però també a Unió vull dir-los que Catalunya no necessita cap vigilant moralista ni dogmàtic.
26.10.07
Catalunya, membre de la ILGA
La Conferència Anual de la International Lesbian & Gay Association (ILGA)-Europa es celebrarà entre el 24 i el 28 d’octubre a la ciutat lituana de Vilnius. Segons La consellera del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila (ERC) amb aquest acte la Generalitat accedeix com a membre de l’única associació mundial que agrupa associacions de gais i lesbianes d’arreu del planeta. D’altra banda, amb el seu ingrés, la Generalitat es converteix en el Primer Govern Nacional que forma part de l’ILGA, encara que des de l’àmbit municipal, també en són membres Amsterdam, Rotterdam i Venècia.
La manera de formar part de l’ILGA és triple: com associació de ple dret, com a suport personal o com a suport institucional. El govern català hi accedeix a través d’aquesta tercera via.
Xavier Verdaguer responsable del Programa per al Col·lectiu de Gais, Lesbianes i Transsexuals del Departament d’Acció Social i Ciutadania, exposarà les principals actuacions del Programa de GLTB de la Generalitat de Catalunya, el dia 26 a partir de les 11.30 hores en una taula conjunta on també hi intervindran Hans Ytterberg de la HomObud Office, depenent del Ombudsman suec; Laima Vengale, de l’oficina de l’Ombudsman per a la igualtat d’oportunitats de Lituània; Ben Baks, del Programa LGBT del govern holandès; i Michael O’Flaherty, rapporter dels Principis de Yogyakarta sobre l’Aplicació del Dret Internacional Humanitari en Relació amb l’Orientació Sexual i l’Identitat de Gènere de Nacions Unides.
Una entitat d’abast mundial
Tot i ser una organització mundial, l’ILGA també està estructurada en conferències territorials o continentals. En aquest sentit, l’ILGA-Europa és una organització que forma part com a òrgan consultiu del Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de Nacions Unides.
L’ILGA compta amb tres secretaries generals, una masculina, una femenina i una transsexual. Entre els objectius de l’associació, més enllà de fomentar les relacions entre les diverses entitats integrants, hi ha el de treballar per millorar la qualitat de vida de les lesbianes, gais i transsexuals en aquells indrets del món on la situació és més difícil.
L’ILGA està formada per 400 associacions de 90 països. Als anys noranta va ser-ne secretari general Jordi Petit, actual president d’honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana. Aquesta entitat és l’única associació de les 55 que hi ha a Catalunya que forma part de l’ILGA.
16.10.07
La Conferència Nacional cohesionarà Esquerra
S'ultimen els detalls de la Conferència Nacional, amb una ponència política ambiciosa que compta amb aportacions de moltíssims militats i accepta esmenes crítiques i constructives.
El Punt reflexa avui les gestions de la comissió redactora de la ponència política i estratègica d'Esquerra que ha de marcar l'acció del partit en els propers anys. S'ha fet un esforç per incorporar allò constructiu que es proposava des de diversos corrents crítics, així com per incloure les inquietuds de gran part de la militància a partir d'esmenes aprovades en assemblees locals.
* Per la meva part, l'esmena que he impulsat conjuntament amb altres militants incorpora a la ponència un apartat que fa referència a la necessitat d'establir un sistema nacional de garanties per a la no discriminació, fent especial èmfasi en assolir una societat justa i lliure per tal de convertir Catalunya en un paradigma del progrés social. Calia fer-ne esment ja que la primera versió oficial no tractava el tema amb la profunditat que m'agradaria, a més que cap de les altres esmenes o ponències alternatives ni tan sols abordava les polítiques antidiscriminatòries. En aquest moments l'estem transaccionant amb la comissió redactora, ja que l'esmena ha estat aprovada en diverses assemblees locals, entre les quals la del Masnou.
Pel que sembla, la Conferència Nacional finalment serà un tret de sortida marcat per la unitat i responsabilitat i una esquerra forta més que no pas per la fuetejada que, en extrem, pretenen alguns sectors la importància dels quals ha estat maximitzada per mitjans de comunicació poc afins al republicanisme.
2.6.07
He estat escollit
Aquest matí la Comissió ha fet una Assemblea on hem escollit nous càrrecs, ja que el President sortint, Xavier Verdaguer, dirigeix la tasca ara des del Govern (responsable del Programa Transversal de Polítiques GLBT, Conselleria d'Acció Social i Ciutadania) . Participo dins aquesta sectorial des de fa anys, sense responsabilitats però si prenent part activa en les campanyes, ja que com a gai una de les meves prioritats és aconseguir aplanar les dificultats amb les que m'he trobat al llarg de la vida.
Encetem una nova etapa, amb canvi de presidència i legislatura que es preveu estable, amb un Pla iniciat per nosaltres fa tres anys i que ara estem desplegant. Esquerra té en aquests momens la responsabilitat de tot allò que afecten els gais i les lesbianes en aquest país, i ens ho estem treballant, colze a colze amb el teixit associatiu. Però creieu-me, encara queda molta feina per fer!
He tingut el gust de compartir l'Assemblea amb la diputada d'Esquerra que més s'ha mullat i més ens ha recolzat, Rosa Maria Bonàs (bloc).
28.6.06
28 de juny, per l'alliberament gai
Dia de l'Orgull
Avui es commemoren els fets d'Stonewall, on la comunitat homosexual es va revoltar contra la repressió policial a la ciutat de Nova York l'any 1969.
Una manifestació a Girona i un petit acte a Barcelona volen ser testimonis d'un dia en que gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals ens fem visibles i reclamem un tracte igual.
I cal encarar aquest 28 de juny des de la perspectiva de, havent obtingut uns canvis legislatius importants però no determinants, cal seguir mobilitzant el teixit social i replantejar els objectius. Perquè encara s'exerceix violència contra les lesbianes, es discriminen als nens 'rars' a l'escola, encara hi ha un risc i una indefensió davant que algú pugui ésser despatxat de la seva feina per la seva opció o condició sexual.
Aquesta és la filosofia de l'Acte (una xerrada-sopar) organitzat per l'associació juvenil l'Armari: replantejar els objectius i centrar l'acció social i política en la igualtat i en la no-discriminació. És evident que les lleis (la llei catalana d'adopcions i la llei espanyola del matrimoni) són un avenç gran i tangible, però això no és una estació final i, a més, cal vigilar que aquesta nova legislació s'apliqui, es compleixi i sigui assumida pels poders públics.
A Girona té lloc una manifestació descentralitzada i unitària, com a preludi de la manifestació central del dia 1 al cap i casal. també és important fer que a comarques la gent pugui sortir al carrer amb llibertat, cosa que no és tan fàcil com a l'àrea metropolitana.
Prèviament, a les Terres de l'ebre també s'ha organitzat la Diada per l'Alliberament (en altres dates, però: 22-23-24 de juny, per no fer-lo coincidir), organitzada per l'Armari amb el suport dels governs locals i la Generalitat. Ha estat un èxit sense precedents.
La temàtica d'aquest any és la gent gran, homossexuals grans que han patit la repressió i la discriminació durant tota la seva vida, i que també volem que puguin viure-la en llibertat.
Cartell de la Comissió unitària 28 de juny
Cartell de l'Associació l'Armari, organitzadors de la Diada a les Terres de l'Ebre
