Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infrastructures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infrastructures. Mostrar tots els missatges

13.5.08

Ebre: fer o no fer el tub

El minitransvasament es debat a ERC

Qui més va apostar per la defensa de les Terres de l’Ebre és qui més dificultats té avui per explicar les obres de la interconnexió de xarxes, és a dir, ara com ara que es produeixi malestar o es calmin els ànims dependrà de les gestions o les explicacions dels responsables republicans de la Generalitat.

Aquestes obres no s’aturaran malgrat que estem a fregar d’un nivell inferior d’emergència gràcies a les últimes pluges que han dutxat tot el país, capçaleres de rius incloses, aquest cap de setmana. L’Aragó, de fet, demanarà que s’aturin si s’acaba la nostra situació d’emergència.


>> Les veus en contra denuncien que la canonada és, o acabarà sent, una solució estructural als problemes d’aigua a Barcelona, que a llarg termini s’imposarà a la gent de l’Ebre la cessió del cabal. I això, al cap i a la fi, és una política transvasista sense cap control possible, ja que serà Madrid qui digui quan i quant s’obrirà l’aixeta. Sí, el risc existeix, com existeixen polítics que planifiquen ‘por cojones’. I que ara ja no cal, que ha plogut prou.

>> Però a l’altra banda, les veus a favor, indiquen que l’obra ja està pagada, i és racional que es faci malgrat que es trigui molt més a fer-la servir. Que mai sabrem si tronarà, és a dir, que no sabrem si tindrem una sequera perillosa més endevant.



El problema el tenim quan els nostres alcaldes de la zona son contraris al trasvàs, signen un manifest antitransvassament i assistiran a una manifestació contra el tub... i alhora governem a Catalunya, hem d’assegurar l’aigua i hem de ser corresponsables d’una gestió.

Carod-Rovira, que ha visitat el Delta de l’Ebre després de l’últim temporal –els temporals el fan recular i el salinen, igual que ens malmeten les platges del Maresme-, ha defensar la consecució de l’obra ja que pot servir més endevant per dur aigua al Camp de Tarragona, ja que és bidireccional. Alhora, també ha reclamat al govern espanyol que inicii treballs de protecció al Delta, que recordem que està en perill i regressió ja ara que encara no captem aigües.

El dilema és difícil i la responsabilitat és enorme. Ens hi juguem més que uns quants vots en un moment en el qual els hauríem de mimar. Es tracta del territori, del model de país i de la fiabilitat pública del partit.

L’Ebre necessita un compromís, una vegada més.

7.5.08

El traspàs de la N-II

Una foto, pocs duros: el DPTOP assumeix la patata calenta de la N-II

Realment m’ha sorprès la signatura del traspàs ‘tal qual’ de la carretera N-II pel que afecta al Maresme. Com comentava en Saül Gordillo és una foto potent, però es queda en això. És més, aquesta competència traspassada pot resultar un verí polític, i pot desembocar en una major degradació de la comarca.




Els precedents:

* C-32 (antiga A19) mantenint el peatge des de la seva construcció, un peatge del que CiU a la Generalitat va allargar la concessió.

* N-II de 2 carrils per sentit en la majoria del seu recorregut, que suposa una barrera física, un risc per a la seguretat del trànsit i un gran focus de contaminació acústica.

* RENFE, amb un servei limitat per una infrastructura deficient, amb estacions situades arran de platja i suposant una altra barrera física important.


Els fets:

* Durant els últims anys s’ha anat dificultant el trànsit a la N-II, mitjançant semàfors, passos de vianants i rotondes. Existeix una pressió popular important per transformar aquesta carretera en una via cívica.

* El creixement urbanístic del Maresme ha generat una necessitat creixent de mobilitat que xoca perillosament amb una N-II que redueix la seva capacitat, una C-32 de peatge i un sistema de transport col·lectiu ineficient.

* PRESENT: es traspassa la competència sobre la N-II amb un paquet de 400 m€ a la Generalitat. La idea de Magdalena Álvarez i Miquel Nadal és realizar una carretera paralel·la a l’autopista (l’anomenada carretera dels sis pobles) en terrenys ja reservats.

Això implica bàsicament continuar amb un perillós model de país on les autopistes de peatge es compensen després amb autovies paralel·les, però això no és una política d’infrastructures racional. Al Maresme, suposaria traslladar la barrera al nord trinxant el territori que separa els pobles amb una carretera nova resseguint l’autopista, que acabarà tenint dos carrils per sentit si es dissenya per donar resposta al problema de la mobilitat.

És evident que la retòrica política i els diversos interessos han postposat un debat territorial seriós que pensi en curt, mitjà i llarg termini, alhora que totes les autoritats de la comarca ténen responsabilitat en el creixement urbanístic desmesurat que hem experimentat. Tot plegat no fa més que evidenciar la manca d’un pla de mobilitat ambiciós per a la comarca.


Tots tenim aquests objectius al cap (aqui el company Andreu Francisco, Alcalde d'Alella també preocupat, ens en posa uns quants sobre la taula). Fem-los, doncs, visibles:

* Reordenació de la franja entrepobles/autopista: Gratuïtat de la C-32 per als residents i sense peatges a les sortides; ampliació a dos carrils més per banda (1 carril bus per sentit en voravia); transparentar l’autopista amb falsos túnels per recuperar part del paisatge del Maresme.

* Reordenació del transport públic: Línia de rodalies semisoterrada / soterrada / tunelada (segons trams) a uns 500 metres de la costa, amb estacions al centre dels municipis i una tercera via, executar la connexió de rodalies ja prevista Maresme-Vallès; Sistema regular d’autobusos per l’autopista que doni servei als pobles de dalt; Tramvia costaner Barcelona-Mataró que doni un servei extens als pobles de mar, sovint allargats triangularment ocupant tota la franja de costa.

* Reordenació de la franja costanera: Amb l’eliminació de la N-II i del tren arran de mar, el Maresme podrà gaudir de veritables passeigs marítims que obrin un ventall de possibilitats econòmiques i ofereixin l’entorn i el paisatge de qualitat que ens mereixem. A més, el tramvia que proposo cobriria prou bé la mobilitat a la costa, i sense renunciar als rails que ens acompanyen des del segle XIX, d'una forma amable, transparent i permeable.

Ens atrevim?

11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

12.11.07

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%


LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

9.11.07

RENFE: manifestació nacional 1 de desembre 07

Per unes infrastructures catalanes i de qualitat.

Seguint les diverses propostes sorgides d'entitats professionals, cíviques i polítiques, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació pel primer de desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". La convocatòria vol protestar, d'una manera molt més clara i organitzada que la concentració del 29 d'octubre (veure entrada i vídeos), contra el caos ferroviari, així com la deixadesa i el menyspreu per part de l'estat espanyol; sortirà de Plaça Catalunya i acabarà a l'Estació de França. Serà una manifestació "per dignitat nacional" tal i com ha dit la portaveu, Mònica Sabata. A més, m'agradaria destacar-ho, el manifest inclou de manera destacada una exigència a publicar les balances fiscals i en favor de la sobirania tributària.

De fet, ja ha començat a sumar. Esquerra ha confirmat el suport en boca del Conseller de Governació Joan Puigcercós, i CiU sembla ser que també. Dilluns confirmaran les entitats que finalment dónen suport a la convocatòria de la manifestació, a més de les set-centes que ja en son adherides. Certament i tal i com ha dit un dels portaveus "es respira a l'ambient la necessitat de fer una gran mobilització", de protesta, d'exigència i d'indignació. Ahir el president criticava aquesta deixadesa, que avui ha hagut de matisar molt, i també el president de Foment del Treball va deixar ben clar que el dèficit d'inversió es deu a governs de tot color des dels anys 90.

Això sí, la ministra diu estar segura que per aquesta data els rodalies ja funcionaran, tot i que el seu secretari no ho tenia gaire clar. Ens en podem refiar o encara veurem algun esvoranc més?

Canviem la cultura del català emprenyat

Estic molt satisfet per aquesta convocatòria. La vaig demanar en públic i en privat, l'esperava i em consta que no en sóc l'únic. Necessitem, com a poble, aquests moments d'unió per reclamar el que és just com ja vàrem fer el 18 de febrer. I en aquest sector, calia encara més vehicular la indignació acumulada per la gent que patim unes infrastructures de tercera en un país de ciutadans de segona.

I és que estic totalment convençut que una mobilització que fós la meitat de concorreguda que la de l'estafatut marcaria totalment l'agenda política i la campanya. Que obligaria als partit polítics a tenir posicionaments molt clars respecte a la gestió, traspàs i inversió en infrastructures a Catalunya. I dic més, que forçaria als responsables polítics a tenir cura del tema a l'hora de plantejar pactes d'investidures i legislatures.

Estaré molt atent a adhesions que espero, sobretot per part de sindicats i empresaris,q ue també han enlairat les queixes però desitjaria que, més que adherir-se, facilitin i promoguin l'assistència dels catalans i catalanes a la manifestació. També a la reacció final d'ICV i de la PTP, que veig incomprensiblement reàcia (de fet ja he demanat a la PTP que s'adhereixin).

Diré més. Cal anar més enllà del sofà, de l'autocomplaença o del passotisme del 'tot seguirà igual'. Està clar que quedar-se a casa calentet és més còmode que anar a protestar o fins i tot a votar... però les pancartes buides i els percentatges d'abstenció no canvien res, ans al contrari, dónen arguments al continuïsme i al cofoïsme. I què si hi han partits polítics a la manifestació, si estan d'acord amb el lema i manifest? I què si la utilitzen com una arma política, doncs son els que han d'elevar la protesta del carrer al les institucions? I què si, en extrem, no canvia la correlació de forces aquesta primavera, quan el que ha de canviar son les prioritats dels partits? Només protestant activament podrem demostrar el que ens afecta i preocupa.

+ Renfedats, ciudadans emprenyats amb Renfe
+ El català emprenyat

8.11.07

Espanya negligent? Catalunya independent!

El PSC s'espanta

El gran titular de l'Avui convida a comprar el diari: "Montilla avisa Espanya". Mentre encara no sabem quan es restablirà el servei de rodalies i el Síndic ja porta comptabilitzades més de tres-centes queixes de ciutadans afectats aquest any, el president ha fet un discurs valent, lloat pels independentistes, advertint als seus del que està passant aquí al carrer.

Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.

Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".

Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.

Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.

Esquerra es posa les piles

Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.

A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

Joan Ridao ha anunciat el desplegament de 200 a 2000 pancartes com aquestes al llarg del país, denunciant els mals serveis que proporciona l'estat. I també s'ha advertit a Zapatero que Esquerra no donarà suport als pressupostos de l'estat si no s'indemnitza els catalans afectats pel caos de la Renfe.

31.10.07

RENFE: ZP no respon.

"Zapatero, agafa el tren!"

Aquest és un dels crits que els manifestants de dilluns vàrem fer a la Plaça Sant Jaume. El vull recuperar, perquè malgrat que el president del govern espanyol ha comparegut finalment al Congrés per intentar explicar la crisi d'infrastructures a Catalunya, aquest debat no ha servit per aclarir, per comprometre, per esmenar o per compensar absolutament res. S'ha convertit en un acte més de la funció electoral del PP i el PSOE.

He seguit el debat en directe, ja que avui dia no ens cal llegir la interpretació de la premsa per fer-nos un criteri. I puc constatar que Zapatero s'ha quedat sol, defensant que políticament ha actuat bé, que la seva ministra i l'equip de Foment ho ha fet bé i que s'hi queda, i que ell ha invertit a Catalunya pel que fa a rodalies. Es desentén d'errors polítics i de que l'estat de la xarxa de rodalies és lamentable. A més, tota la oposició ha recriminat al govern les ganes d'inaugurar la connexió de l'AVE amb vistes electorals.

Per si fos poc, manté l'arribada del TAV forçada per abans d'acabar l'any, no parla de cap estudi ni replantejament del túnel pel centre i no dóna cap data ni previsió per al restabliment del servei de rodalies. Com pot dir que la seva prioritat és restablir el servei si només pot concretar que l'AVE s'inaugura en la data prevista? Un altre cop, ens prenen el pèl.

Joan Tardà li ha recordat a Zapatero que l'únic que pot demostrar la preocupació del govern per aquesta crisi son les compensacions i la decisió de millorar Rodalies de debò. Esquerra li ha tornat a demanar que aprovi les esmenes que el partit ha presentat per compensar en 250 milions d'euros a les persones i empreses afectades, i un pla de xoc per millorar rodalies valorat en 6000 M€. Aquestes esmenes, segons Joan Ridao, son una prioritat política per a ERC. I que la única manera de responsabilitzar-se políticament d'aquest nyap és el cessament 'fulminant' de la ministra i que si vol ser conseqüent i respectuós amb el poble de Catalunya 'no faci shows ni inauguracions'.

Sense més propostes damunt la taula però amb força retrets, han actuat els representants d'Iniciativa i de CiU. Els 21 diputats del PSC, lamentablement, no s'han notat. De fet, la meitat dels escons del parlament espanyol eren buits. Herrera li ha tirat a la cara a Zapatero que només ha fet 14 km de ferrocarril convencional, i Duran que amb prou feines s'han incorporat trens nous.

Puc fer quatre conclusions d'aquest debat:

1-
PP i PSOE estan en companya i qualsevol debat polític es veurà tan contaminat que deixarà de prendre's seriosament.
2- El govern Zapatero només assumeix culpes técniques, no polítiques. Per tant ni hi hauran rectificacions ni cessaments.
3- Queda clara i incontestada la desídia del govern central durant almenys 15 anys en la xarxa metropolitana: el trajecte Barcelona-Mataró al segle XIX en tren durava 30', avui son més de 40' (si no passa res).
4- Es constata que la única inversió ferroviària del govern ZP a Catalunya ha estat incorporar els trens model Civia i segregar la línia de l'Aeroport. Ni manteniment, ni senyalització, ni catenària, ni renovació d'estacions per higiene o accessibilitat. Això, a totes llums, és insuficient, irresponsable i irrespectuós.

En definitiva, hem passat del "españa va bien" al aquí no passa res.


30.10.07

RENFE: 2 videos de la manifestació 29-O

Veient com ens han deixat els mitjans de comunicació, crec que el millor és que cadascú jutgi segons el que vegi i senti:





Realitzats per Martí Cabré

29.10.07

RENFE: la meva valoració de la manifestació

Un primer intent.


Catalunya recuperarà la seva capacitat de mobilització social amb reaccions cíviques i socials com la d'avui. HEM OMPLERT LA PLAÇA. Aquesta jornada de protesta ens ha de servir per preparar una manifestació més organitzada, amb més mitjans, amb un missatge contundent i clar... i feta un diumenge, on tothom hi pugui anar, doncs he rebut moltíssimes mostres de suport que no han pogut venir.

En vull fer una lectura positiva, i la vull posar en el seu context. S'ha impulsat des de baix, sense recursos, sense direcció, sense manifest unitari, amb gent de diversos sectors i amb motius diversos. S'ha sumat un miler de persones un dia laborable, moltes estelades, cartells fets a mà, molta voluntat, molts usuaris, ganes de canviar les coses i de dir-li a qui li toca es faci responsable. El respecte i la pluralitat éren majoritaris, no tothom combregava amb el 100% del que deia el del costat però entre la gent hi ha hagut un bon ambient.


Això no obstant, vull remarcar alguns fets no gaire cívics i poc desitjables, que han provocat que la manifestació hagi estat vista pels mitjans com el fiasco que no ha estat:

* Han aparegut regidors del PP. Amb trajo, corbata, maquillatge, somriure fals i comparseta d'aplaudidors s'han plantat al centre de la plaça i algú del públic s'hi va encarar. En vista d'això, un majoritari "fora, fora, fora!" i "Sirera, agafa el tren!" els ha acabat fent fora d'una manifestació on anaven sabent que no serien ben rebuts. Han aconseguit el que volien, fer-se la foto-víctima i rebentar la manifestació. Molt malament senyors del Partit Popular.

* Un excessiu autobombo de la Plataforma AVE pel Litoral, que ha utilitzat la gent que veníem per una altra cosa per fer-se la foto amb nosaltres darrere la seva pancarta. Puntualitzem: no combrego amb que el TAV passi pel litoral ni fent volta de 40 minuts pel Vallès, alhora que tal i com s'estan desenvolupant les obres l'opció del carrer Mallorca ha quedat absolutament deserta de confiança del públic. La millor opció és la reforma del túnel existent al carrer Aragó.

* La falta de coordinació (ja que les organitzacions adherides ho han fet en últim moment) ha causat que no hi hagués un missatge únic i clar. A la pràctica, s'han colat algunes persones amb inquietuds que res tenien a veure amb els objectius dels convocants, reconec que els ànims estaven engegats per molts motius fins a l'extrem de poder veure una pancarta contra la 'zona verda' d'aparcament. Malgrat tot i afortunadament, la immensa majoria estava pel tema que tocava: "Magdalena, dimissió", "Zapatero, agafa el tren", "Vota, calla i paga"...

Per tant, felicitem-nos a mitges malgrat que es presenti aquesta manifestació com un nyap. Que la propera mobilització, la de veritat, sigui unitària, publicitada, organitzada, massiva i accessible per a tots. En record de la manifestació nacional del 18 de febrer de 2006, crec que la plataforma pel Dret de Decidir hauria de prendre la iniciativa i tornar a convocar els catalans i catalanes, per la dignitat del nostre transport públic que tanta deixadesa ha patit per part de l'estat espanyol.

Agraeixo l'esforç a tota la gent que ha vingut, tots sumem i això servirà. Gràcies.

+ A Vilaweb podeu veure notícia i vídeo.

RENFE: manifestació AVUI dia 29 a les 19h Pça Sant Jaume

Això no hi ha qui ho aturi!

A hores d'ara podem dir que avui tota la premsa del país ja ha informat de la convocatòria de la manifestació d'aquesta tarda per reclamar sobretot un transport digne, però també responsabilitats i compensacions. Hi ha hagut una reacció massiva de la ciutadania i els mitjans ho han sabut captar, el que ha provocat un efecte rebot.

No serem només usuaris afectats, tindrem gent indirectament perjudicada, tindrem gent cansada d'arribar tard a la feina o que li arribin tard, tindrem catalanistes que reclamaran un traspàs amb condicions sostenibles i garanties, tindrem veïns que volen canviar el traçat del túnel, d'altres que vindran a protestar per les esquerdes que ja ténen a casa... Serem molts. Sincerament, pot ser una situació desbordant, hom nota la protesta interior de cada català que hagi agafat la renfe durant els fatídics últims tres anys, i que aquesta és a punt de d'alliberar cadenes. Doncs deixeu-les lliures avui, les cadenes, les paraules, els xiulets i les banderes! Hi hem de ser tots, les protestes silencioses i les processons interiors ja no valen, perquè ens prenen el pèl i no pot ser que no passi res.

Benvinguts tots els que s'hi vulguin sumar, sabeu a què anem aquesta tarda, si us sumeu tots serem beneficiaris dels resultats. Uns resultats que per fer-se efectiu necessiten suport polític, però això no vol dir que ens sigui grata la possible presència del PP. Tenint en compte que el desgavell d'aquesta setmana, d'aquest projecte d'AVE i del deteriorament de Rodalies és culpa de l'últim govern González, de tot el govern Aznar i dels quatre anys que porta Zapatero... que ens vulguin utilitzar els del PP em sembla més indignant que el PSOE no faci dimitir la ministra Álvarez. Els demano per tant que no vinguin, no me'n faig responsable.

Ens veiem, doncs, aquesta tarda. Recorda que tu també sumes.


T'enrecordes? Repetim?


MANIFESTACIÓ
Dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

Vine amb xiulet, cassola o senyera.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

RENFE: Esquerra és l'únic partit que proposa solucions

Qui està donant la cara?

Aquesta visita electoralista del Zapatero, que només ha servit per tenir les obres aturades mentre s'hi passejava, m'ha fet reflexionar. Sobre l'escenari que li han muntat, però tam
bé sobre les reaccions dels partits a aquesta greu crisi d'infrastructures i de transport públic a Catalunya de la qual el govern espanyol diu que es fa responsable.


Malgrat tot, Zapatero no s'hi pot estar de donar la mà als
saludadors oficials ni de somriure a les càmeres en aquesta
visita a la 'zona zero'. A 50 metres li surt un nou esvoranc.

Desembarca a Bellvitge, sense la ministra i sense la corbata, flanquejat per Montilla i Corbacho. Visita les obres amb una pose seriosa acompanyat per Villar Mir, el propietari de la constructora a qui el seu partit fa responsable del merder. Però... sorpresa!!! un nou esvoranc a cinquanta metres d'on se situa el president espanyol.
En sortir, toca el bany de masses, desenes de saludadors mobilitzats a tal efecte es presten a fer-se fotos... una veïna li rebla a la cara al president que la culpa és seva, algun altre fa una crítica i és aplaudit per la gent, la majoria, que s'ho mira des de lluny.
Ell es cansa, i el fan entrar a l'Ajuntament de l'Hospitalet on pot teatralitzar una reunió amb alcaldes i dirigir-se a la premsa per no dir res amb moltes paraules. Res de solucions, res de previsions, res de compensacions, res de dimissions, res de compromissos, res de canvis. Això és donar la cara i mostrar comprensió o preocupació?



ELS PARTITS DAVANT LA CRISI D'INFRASTRUCTURES:


A tot això, on és el Partit Socialista? Doncs no hi és. Zapatero ja sabem què ha fet, amb paraules grans com bombolles de sabó ha assumit les culpes sense assumir que l'estat espanyol no posa un duro a rodalies des dels anys 90. La ministra Magdalena Álvarez, plena de supèrbia i d'incompetència, s'ha fet la sorda respecte a les avaries de Renfe, no ha sabut revisar i esmenar els errors d'un projecte del TAV, no ha previst els riscos per a la línia de rodalies, no ha previst alternatives de transport... en definitiva, en els quatre anys que porta governant no ha estat a l'alçada del càrrec. Montilla ha reaccionat en veu baixa i perquè l'han empès, però no ha sabut reaccionar amb la contundència que la situació es mereix, que els ciutadans de Catalunya es mereixen, ja que és molt trist que el nostre President ens defensi a mitges. Els alcaldes socialistes de Barcelona, del Prat i de l'Hospitalet s'han comportat com els desinformats totals que són, en silenci. I el conseller d'obres, Joaquim Nadal, ha dit que ha faltat autoritat i coordinació, però exculpant tothom.
Ara no hi son, demà ens diran que 'si guanya Zapatero, guanya Catalunya'. Què guanyem exactament?


I CiU, ha aparegut? Pel que puc llegir al seu web i que ha sortit publicat a diversos diaris d'edició electrònica, a més de posar èmfasi en la dimissió de la ministra (realment és la única solució? no crec) s'han dedicat a criticar el govern català per una cosa que no li toca. Ras i curt: la única proposta damunt la taula és la petició de cessament de la ministra de Foment que han votat amb Esquerra i PP a l'Ajuntament de Barcelona, i que votaran amb Esquerra i ICV al Parlament.


ERC sí que ha reaccionat. Carod ha estat l'únic membre del govern català que, de forma clara i contundent, ha reconegut el desgavell provocat per les obres, ha denunciat el maltractament a Catalunya i ha exigit responsabilitats al govern espanyol. Ridao, com a portaveu parlamentari i proper candidat, està reaccionant des de l'inici del caos al seu bloc. Per altra banda, la pressió del partit aconsegueix que en Zapatero comparegui al Congrés dimecres vinent, s'insta a que per responsabilitat no es faci cap inauguració i es presenten dues propostes aprofitant la negociació dels pressupostos estatals: un mínim de 250 milions d'euros en indemnitzacions i un pla de xoc i actualització per a rodalies valorat en 6.000 milions d'euros. Es manifestaran.


IC
V, per la seva banda, ja ha aprovat els pressupostos de Zapatero, per tant no té marge de maniobra. Probablement votarà a favor de la petició de cessament de la ministra Álvarez al Parlament, però a l'Ajuntament no ho ha volgut fer -i no s'entén-. Puc concloure que els líders d'Iniciativa han passat una mica per alt la crisi de la Renfe.


I ens queda el PP.
En Marianico li deia a Zapatero que fés la visita exprés un dia laborable per veure com és el caos de transport a Catalunya. Miri vostè, que el líder del partit responsable de 8 anys de deixadesa respecte del nostre país i d'aquest projecte en concret... és de molt mal gust, i després pretendre aliniar-se amb la indignació ciutadana dels catalans és de jutjat de guàrdia. Molt soroll, però tampoc han posat solucions sobre la taula i s'han limitat a sumar-se a la petició de dimissió gratuïtament, per inèrcia i per electoralisme, sense raonament.

28.10.07

RENFE: viatgers de tercera en un país de ciutadans de segona

Zapatero ens pren per estúpids.

Avui en Zapatero s'ha volgut fer l'heroi amb una visita exprés a les obres de l'AVE a Bellvitge -i per cert, li ha aparegut un esvoranc nou al costat, coses de la vida-, i de pas fer-se un petit bany de masses i mitjans amb una escenografia ben calculada. Ha volgut semblar Gerhard Schröder amb les greus inundacions alemanyes, però ha quedat com el peruà Alberto Fujimori dirigint patanerament un assalt a un cau criminal que va acabar en massacre. Això sí, s'ha estalviat de dur la ministra Álvarez perquè amb ella la gent sí que s'atreveria, tot i que hi han hagut protestes ciutadanes.

Ha reconegut el que ja sabíem tots, que la culpa d'aquest terrible desgavell amb le sobres, els rodalies i la mobilitat és seva, és del govern espanyol. Molt bé, doncs qui la fa, l'ha de pagar. Zapatero mantindrà la ministra al seu lloc malgrat la seva ineptitud. Ha fet una enumeració de prioritats que no coincideixen amb les presses per bastir una estació al Prat per poder inaugurar aquest any; tampoc no coincideixen amb la divisió de tasques entre empreses que s'ha fet, allargant almenys quatre dies les reparacions. A tot això, ningú pot dir quan tornaran a circular els trens. Vergonyós.

Aquests fets son una mostra de que el govern espanyol no és el nostre govern. Els socialistes fa quatre anys que governen: gairebé no han posat un duro a Catalunya per millorar rodalies, demostra una manca de previsió flagrant en l'obra i una incapacitat flagrant en la seva direcció, ens utilitza per picar bitllets i aconseguir vots, ens enreda i ens enganya. Els peperos, què n'he de dir? Dues legislatures on Catalunya estava igual de discriminada, retallaven constantment el personal de manteniment i patíem vagues cada dos mesos, a més de ser els responsables de la redacció d'aquest projecte d'obres tan nefast i de l'adjudicació d'algun tram a alguna empresa inoperant, inexperta i polititzada (sí, parlo d'OHL, protegida del PP).

Per tant, si algú del PP té la barra de venir a l'administració, que no es queixi de l'ambient que s'hi trobarà. Sou culpables tant o més que Zapatero. Us contestarem amb xiulets, cassoles i estelades. Vosaltres no us fareu la foto.

El que és més trist, Montilla i Corbacho, els dos grans muts-cecs-i-sords d'aquesta setmana, fent de comparsa a ZP. Per sort no estem sols, el Conseller de Governació Joan Puigcercós ja li ha reblat que la visita exprés no serveix de res, que el que cal és un traspàs en condicions.


Ressò mediàtic de la manifestació de demà dilluns per la millora de Renfe:

+ A l'Avui, edició electrònica
+ A Vilaweb, diari electrònic
+ La Plataforma pel Dret de Decidir se suma
+ AVE pel Litoral se suma
+ JERC se suma
+ ERC se suma i anuncia més mobilitzacions
+ Racó català
+ Indymedia Barcelona
+ El Punt
+ La Vanguardia
+ Renfedats.net, emprenyats amb Renfe
+ elcaosdelarenfe.woldpress.com


Recordatori:
MANIFESTACIÓ
Dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

Vine amb xiulet, cassola o senyera.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

27.10.07

RENFE: inauguraran... l'estació provisional d'El Prat

El govern espanyol ha construït una estació al Prat per poder tallar la cinta i fer-se la foto.



INAUGURAREMOS POR COJONES, això deu tenir al cap el partit socialista havent ordenat bastir aquest baixador-estació provisional al Prat de Llobregat, que no figura al projecte i sense coneixement del mateix Ajuntament ni de la Generalitat. Cap dels responsables de Foment, de Renfe, o d'Adif no vol fer cap aclaració al respecte, mutisme absolut.

Tot per la foto, doncs segons el calendari electoral del PSOE, s'ha d'inaugurar l'AVE a Barcelona el dia 21 de desembre, el 22 a Màlaga i el 23 a Valladolid. A tota pressa. Això es una burla a la nostra cara, un altre gran menyspreu als catalans i catalanes, els que s'han quedat sense tren, els que paguen bitllet cada dia, els que queden embussats a les autopistes del Baix Llobregat, els que han d'aixecar-se abans i arribar a casa més tard, als que han de treballar més per cobrir la feina als companys que no poden ser-hi abans, als que han de pagar per la incompetència d'altres, als que paguen impostos i no reben res a canvi... en definitiva, al país.

El govern espanyol té molt clar quan arribarà el TAV a Barcelona, i quan arribaran ells a tallar la cinta. Ténen tan clar quan restabliran els trens de Rodalies? S'han pres la molèstia de quantificar el greuge que ens ha suposat? Funcionaran algun dia els trens metropolitans com els usuaris ens mereixem?

Tu vine, Zapatero, amb la teva ministra. Jo, aniré a comprar tomàquets.

RENFE: que hi hagi conseqüències

La ministra s'aferra a la cadira mentre les institucions catalanes exigeixen responsabilitats.

Després de l'últim esvoranc d'ahir, on es va partir en dos l'andana de l'estació de Bellvitge, ha augmentat la consciència general al voltant de la pèssima gestió que el ministeri espanyol de Foment, Adif, Renfe i les constructores estan duent a terme. Aquesta negligència no ha passat enlloc més que a Catalunya... recordem que Madrid i Sevilla ténen AVE, i que Màlaga i Valladolid també estan en obres i inauguraran a mitjan desembre.

Avui llegeixo a l'Avui el testimoni de dues dones que han de passar diàriament per una fràgil pasarel·la sobre les obres, sota el títol "Sort que no va passar la setmana passada". I és que a hores d'ara ningú ha pogut assegurar que quan per aquest tram ara inestable ple d'esvorancs circulaven trens, i quan en aquesta estació ara mig ensorrada hi passaven centenars de persones, no hi havia riscos. I és que sí, tenim molta sort, perquè si el primer esvoranc s'hagués produït un metre enllà, hauríem tingut un accident ferroviari amb víctimes. Poca broma.

També podem trobar un escrit de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, on amb molta raó justifica la indignació dels seus ciutadans. Fa ènfasi en que les administracions no poden omplir-se la boca de demanar a la gent que no agafi el cotxe i alhora mantenir el transport públic en un estat tan deficient, i ens recorda que des dels anys 90 el servei ha anat a pitjor per la greu manca d'inversions. Òbviament, en la línia del seu partit -PSC PSOE-, no concreta res ni demana cap responsabilitat... i fa un any ens demanaven el vot amb la frase 'fets, no paraules'.

Mentrestant, el PSC prepara una estratègia d'engany. Ja hi ha un article on es diu que Zapatero es podria repensar canviar de ministra, mentre que ella s'hi nega "no me voy a ir", diu. Però el que comencen a escampar és que els resultats del partit socialista podrien estar molt compromesos amb la crisi de rodalies, advertint que aniran a parar al PP. Aviam... De Madre, estimada, de debò creus que els catalans passarem de votar a qui ens col·lapsa rodalies a votar a qui també va deixar d'invertir-hi durant 8 anys? No, no ho creus. Estàs fent servir el discurs de la por, del bipartidisme espanyol, el que no funcionarà perquè el que ens cal és la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans... això ni vosaltres, socialistes, ni els peperos, no ho esteu fent, no sabeu què és.

Espases en alt, Esquerra i CiU ja han aprovat a l'Ajuntament de Barcelona la reprovació de la ministra de Foment Magdalena Álvarez i del secretari d'estat d'infrastructures Víctor Morlán per la seva "incapacitat per prevenir conflictes i gestionar les afectacions", reclamant també la seguretat de les obres. Esquerra també va reclamar un altre paquet de compensacions del que ningú parla: pel CO2 extra que els ciutadans hem de respirar, ara que centenars d'autobusos i milers de cotxes s'han afegit al trànsit rodat pel tall a rodalies.

Una altra petició de dimissió s'aprovarà dilluns al Parlament de Catalunya, també amb els vots d'Esquerra i CiU. Iniciativa no hi va donar suport a l'Ajuntament però sí que ho farà al Parlament, a la inversa que el PP... jo, no ho entenc del tot.

Montilla defensa la ministra en silenci, pero els consellers van més enllà. Joaquim Nadal (Obres Públiques, PSC) reconeix que "ha faltat autoritat i coordinació", està "molt preocupat" i afirma que "el que ha passat no s'arregla amb cap dimissió". Joan Puigcercós (Governació, ERC) expressa en una entrevista que seria un "acte de maduresa democràtica" que la crisi d'infrastructures li passi factura a Zapatero i que "el rigor tècnic que s'aplica a altres indrets no s'aplica aquí". Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira va dir ahir que la veritable solució als problemes va més enllà de canviar d'empresa d'obres o de ministra de Foment, sino de modificar "la política d'una manera radical, positiva, en relació amb Catalunya".


Recordatori:
MANIFESTACIÓ dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

26.10.07

RENFE: manifestació dia 29 a les 19h Pça. Sant Jaume

Concentració per la dignitat.
Diguem prou!


Un nou esvoranc, reaccions i reflexions.


Aquest matí un altre cop n'ha passat una de grossa. S'ha esfondrat part de l'estació de rodalies de Bellvitge i Adif ha ordenat aturar completament les obres per assegurar l'estabilitat del terreny, i abans que ningú es comenci a preguntar si l'estació era segura quan estava oberta als viatgers.

Segons sembla, ha caigut un dels daus subjectors de formigó i ha provocat la caiguda de deu metres d'andana en aquesta estació a primera hora del matí. La direcció de l'obra i ens responsable de la infrastructura, Adif, ha reaccionat finalment davant les contínues incidències, el clam popular i la pressió política: s'aturen les obres i es fixarà el terreny al llarg dels 700 metres de túnel que discorren per l'Hospitalet. És una bona decisió, però que s'hauria d'haver pres abans, sense la pressió induïda pel govern espanyol, que volia inaugurar tres grans trams d'AVE (Barcelona, Màlaga i Valladolid) en tres dies... coses de les eleccions.

A més s'ha anunciat que es rescindirà el contracte amb la constructora OHL, adjudicatària del tram i que està fora de termini des de l'agost. Això farà que les obres siguin més segures i es redueixi l'afectació a rodalies? Crec que no, potser al contrari.

S'ajorna l'adjudicació del túnel Sants-Sagrera

Adif i el misteri de Foment han ajornat l'adjudicació de les obres del túnel que haurà de connectar les estacions centrals de Sants i Sagrera -en construcció- amb un pressupost de 246 milions d'euros i un termini de 32 mesos.

No hi ha cap explicació oficial per aquest endarreriment -n'hi ha la oficiosa, que és el recurs presentat a l'Audiència nacional espanyola, la qual s'ha de pronunciar en 30 dies-, però després de les experiències que estem vivint amb el viacrucis del TAV (esquerdes a Castellbisbal, El Prat i Girona, esvorancs diaris a Bellvitge) tothom sospita, jo també. Sospito que si la desídia de la constructora o del ministeri o de qui sigui, ha causat el desgavell present... què ens haurem d'esperar creuant el centre de Barcelona i tocant els fonaments de la façana mar de la Sagrada Família?

Això pot semblar populista i demagog, ho sé. Jo he defensat i defenso que el TAV travessi la ciutat, però defenso que ho faci amb garanties. La meva opció és l'ampliació del túnel del carrer Aragó, un carrer prou ample per on ja discorre una línia ferroviària. És la més eficient en quant a riscos, a més hauria de permetre millorar l'estat actual del túnel i -posant-hi una mica d'ambició- preparar una altra línia de metro.

Reaccions i reflexions

Sembla ser que es confirma que Montilla s'ha quexat a Zapatero pel caos del tren, i que ha reclamat solucions immediates. A més, el Conseller de Governació Joan Puigcercós reconeix que el ministeri "no està fent bé la seva feina"

Joan Ridao, candidat d'Esquerra a les properes eleccions espanyoles, exigeix responsabilitat al govern espanyol alhora que exigeix que el PSOE accepti l'esmena republicana de compensacions per als usuaris i afectats. David Maldonado -PSC- trenca el silenci socialista denunciant la flagrant incompetència, malgrat que l'alcalde socialista de l'Hospitalet, com d'altres del Baix Llobregat, no ha obert la boca. De tota manera, el partit socialista pensa que no passarà res i que no pagarà a les urnes la fatal gestió de rodalies.

Hi haurà, a més de la compareixença de Zapatero al Congrés el proper dimecres, un ple monogràfic al Parlament on el més probable és que es voti una resolució contra la ministra Álvarez, la compareixença de la qual ja va ser exigida i aprovada per ERC i CiU. De tota manera, Carod ja ha deixat clar que el que cal és canviar "la política de deixadesa" per part de l'estat espanyol.


I una crida: Concentració!

Els usuaris estem convocant una concentració d'afectats per al proper dilluns 29 d'octubre d'enguany, a les 19 hores a Plaça Sant Jaume. Per què?


* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.
* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.
* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

No pot ser que no passi res. Fem-nos visibles. Mobilitza't!

+ Renfedats, web i fòrum d'usuaris enfadats amb Renfe

25.10.07

RENFE: perdem la paciència

S'obre una guerra erma entre l'estat espanyol i la constructora OHL

La gensvolguda ministra espanyola Magdalena Álvarez insisteix en treure's responsabilitats de sobre i acusa la constructora OHL (la que s'encarrega de les obres al tram de Bellvitge) de l'esllavissada i el tall. A tot això, als catalans ens estan venent responsabilitats-fum: la causa del mal funcionament de rodalies ve de lluny i el partit socialista no posa remei.

Esquerra exigeix 250 milions d'euros en compensacions.

Tenim ara un escàndol per una obra mal realitzada que ha posat en perill a milers d'usuaris i que ha provocat un tall patit pel ciutada i quantificat en termes de cost, un cost -29M€- que és un perjudici directe per Catalunya. Quatre línies de rodalies (R2, R6, R7, R10) i una de metro (L8) aturades sense data concreta, mig cobertes amb busos i embussant les autopistes de l'entrada oest de Barcelona. Foment addiu dues raons: que l'empresa no ha complert terminis d'execució -el túnel hauria d'haver estat enllestit el propassat febrer- i que li van proposar canvis constructius amb els que 'gairebé segur' no hi haurien hagut els incidents presents. L'empresa ho nega, "és l'obra més complicada" que han fet mai i "les decisions s'han pres amb ADIF, la direcció de l'obra", diuen, havent esgotat dues pròrrogues i estant ja fora de termini.

Aquest debat és estèril. No resol res. No acabarà en compensacions tangibles per als afectats directes ni indirectes. No serveix de res per tant carregar contra una constructora adjudicatària per una possible mala gestió d'una obra com fan Álvarez i Morlán. El ciutadà s'espera com a mínim responsabilitats polítiques que no arribaran -malgrat que ho demani el Ple de l'Ajuntament de Barcelona-. El Govern de l'estat no està a l'alçada del desastre, del col·lapse ni de la ineficiència acumulada, mira cap a una altra banda.

Fa molts anys que Rodalies Renfe de Barcelona pateix avaries i funciona de forma deficient. Ni un 20% d'aquestes han estat causades en aquests últims dos anys per les obres del TAV, això evidencia els efectes de molts anys de deixadesa pel que fa a la seguretat i manteniment de la infrastructura que vénen de moltes legislatures enrere, com ja vaig apuntar ahir-. PP i PSOE durant els seus governs han conegut aquestes mancances i no hi han posat solucions, però se segueixen centrant en aquest tall i en l'arribada de l'AVE en comptes de posar fil a l'agulla per millorar la xarxa metropolitana de rodalies. Lamentable.

No em sorprèn, doncs, que el greu problema de les infrastructures catalanes sigui ja el segon tema d'insatisfacció dels catalans i catalanes, només per darrere de l'accés a l'habitatge. Aquesta desídia de qui ha d'invertir -l'estat espanyol- ja és en boca de tots i espero, pel bé del país, que a l'hora de votar el català mig, el que agafa el transport públic, s'informi i castigui qui se'n riu, es calla o llença pilotes fora (PSC-PSOE), qui ho utilitza hipòcritament (PP), o qui es queixa amb grans paraules però després li vota de franc els pressupostos a Zapatero (ICV).

A tot això, Esquerra Republicana ha estat la única força política que està exigint al govern espanyol compensacions econòmiques per al país. Demana, dins la negociació dels pressupostos generals de l'estat, un fins de compensació d'almenys 250 M€ a transferir a la Generalitat per tal de finançar mesures paliatives dels desastrosos efectes del col·lapse ferroviari a la regió metropolitana, i de retruc, en gran part del principat. A més, exigeix un pla de xoc de dotze anys per tal d'actualitzar la xarxa de rodalies de Barcelona valorat en almenys 6.000 milions d'euros, sobretot si pretén traspassar el servei a la Generalitat, ja que en aquestes condicions actuals no l'acceptarà.

Ens mereixem una xarxa de rodalies eficient i a nivell europeu, en comptes d'un servei de recaptació antic, brut i que et fa arribar tard a la feina i a casa. És important que més enllà de la frustració i la resignació, hi hagi informació, debat i conseqüències polítiques. En poc temps tenim unes eleccions, pensem-hi.

Mentrestant, demà s'adjudicarà el malaguanyat túnel del TAV pel centre de la ciutat i ja s'han començat a valorar les implicacions de les futures obres a l'estació de la Sagrera -2009-. També ha fallat una altra infrastructura: els panells informatius de l'Aeroport del Prat.

23.10.07

RENFE: volem responsabilitats i volem solucions.

Espanya ofega Catalunya
i mira cap a una altra banda.


No és tolerable el que està passant aquest 2007. Rodalies sempre ha funcionat amb pegues, tots ho sabem, la fama que té se l'ha guanyada durant molts anys i durant molts governs, però mai s'havia arribat a l'extrem d'avaries diàries amanides amb una obra tan malament planificada com la del TAV.

No es pot estirar tant de la paciència com s'està fent. Durant una setmana o potser més tot l'eix ferroviari sud queda inoperatiu i els enllaços de transport públic s'han cobert amb autobusos. Evitem un col·lapse generalitzat, evitem que hi hagi un molt possible accident fatal al corredor de Bellvitge, però gestionada d'aquesta manera la crisi ferroviària redueix al negatiu la confiança del viatger en la companyia, en la infrastructura, en el transport públic, en l'administració i en els polítics.

Sabem des de fa molts anys que el TAV ha d'arribar. Sabem des de fa 3 per on ha de passar exactament. Com s'entén que s'hagi esperat a fer les obres de pressa i corrents l'últim any? Com s'entèn que no s'hagi previst ni advertit que tota aquesta obra causaria talls, avaries i desperfectes? Com es preveu una obra de tal magnitud amb tan poques llums? Què en rebrem a canvi d'un perjudici tan gran? En tres anys es podia haver enllestit un ramal bypass entre Cornellà i la Zona Franca pel costat dret del riu, i només cito un exemple del que es podria haver fet amb una mínima previsió.

Això només passa a Barcelona. Algú recorda cap titular de madrilenys emprenyats per cap caos a l'eix ferroviari d'entrada a la ciutat a causa d'obres de l'AVE? O cap petició de compareixença per contínues avaries en el servei en cap altra xarxa de rodalies? Anys de contínua deixadesa, els últims del felipisme, tot l'aznarisme i tot el zapaterisme han fet que el sistema ferroviari català quedi tan obsolet en manteniment i seguretat... que, com veiem, ara ningú no pot confiar en el tren per arribar al seu lloc de treball.

Els mitjans del país deixen veure una part de la indignació ciutadana aquests dies, però la de debò va per dintre, es va coent. A la gent se li està tocant el dia a dia, fent-lo molt feixuc i rebent massa poca consideració... com si el bitllet de franc, la devolució exprés o els informadors contradictoris -úniques mesures palpables preses- compensessin perdre una hora més del seu temps a cada viatger.

Un país que no funciona, per força perd posicions

Els trens de rodalia, l'aeroport, l'electricitat... que tot això no funcioni no és tan fortuït com pot semblar o com se'ns presenta. És fruit de la deixadesa i del bloqueig polític, d'una voluntat de 'fer perdre el tren' i perjudicar econòmicament a Catalunya, és una inacció deliberada que va de la A d'Aznar a la Z de Zapatero passant per la G de González. Espanya ha recollit les rendes d'aquestes infrastructures i fa molts anys que no hi reinverteix res... les conseqüències les comencem a sentir des de fa dos anys, i si no hi ha millora, en tindrem per més, que més enllà del ciutadà emprenyat, seran econòmiques (a ningú se li escapa que arribar tard a la feina té un cost, oi?). Amb el dèficit fiscal no n'hi havia prou, és clar. Un altre motiu per sentir-nos ciutadans de segona d'un estat que només ens vol per xuclar. Voleu una prova?

















Seria un gran acte de responsabilitat ciutadana, una bona manera de demostrar que no podem seguir tolerant que se'ns despreciï, negant el vot als partits espanyols, passant de votar PP o PSC-PSOE... els uns fan el paripé mediàtic i els altres amaguen el cap i no parlen del tema. Mobilitzem-nos, que els partits responsables d'això no es confiïn de repetir diputats, que no es facin una foto tranquil·la inaugurant un TAV que ha suposat l'esfondrament del transport públic metropolità.

Fem que passi alguna cosa, forcem responsabilitats i exigim solucions.

Esquerra reacciona exigint que el mateix president espanyol s'expliqui, i ho farà, però hem d'anar més enllà, el transport públic ha de ser un dels centres d'aquesta campanya i el nostre objectiu com a país és una compensació històricaper la deixadesa ferroviària i un traspàs de gestió que no es pot fer de qualsevol manera: ha d'anar acompanyat de contractes i garanties per fer front a la inversió de millora que un servei com aquest exigeix. Això és el que demana el poble català, que els trens vagin bé, que les solucions es puguin prendre aprop i que els responsables no siguin inaccessibles.

17.10.07

ERC fa que el PSC accepti la majoria catalana al Prat

El 14 de novembre el Parlament aprovarà la gestió majoritària

Lluny del gran titular que va fer servir el convergent David Madí contra Esquerra, la realitat parlamentària ha estat una altra: hem aconseguit sumar els socialistes catalans al consens polític, econòmic i social sobre la gestió de l'Aeroport del Prat, on la Generalitat haurà de tenir majoria determinant al consorci.

Després dels titulars que es van cuinar el 4 d'octubre perquè Esquerra va decidir no votar una moció de CiU reclamant la gestió del Prat amb posició majoritària de la Generalitat, ha quedat clar que ni traïdors, ni supeditats, ni vençuts, ni ridículs.

El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana ha assolit un acord amb els partits del govern per tirar endevant una proposta acceptable per al PSC i prou exigent per Esquerra i Convergència, reclamant ambdós que el govern català hauria de tenir la majoria al consorci i que aquesta hauria de ser determinant. Aquesta proposició no de llei es votarà el 14 de novembre, espero per tant que CiU hi acabi donant suport.

Ara cal que aquesta posició es defensi amb la mateixa intensitat a Madrid a l'hora de negociar una llei o un pressupost.

25.7.07

L'apagada elèctrica

Ja van tres dies sense llum

I encara no saben quan podran tenir reparada l'avaria del transformador. Des de dilluns a mig matí, quan va afectar gairebé la totalitat de la ciutat, a data d'avui, encara queden 50.000 persones sense llum elèctrica als districtes del norest. Respostes? Poques: grups electrògens cremant bentzina als carrers de l'eixample, REE i Endesa passant-se les pilotes i una administració estatal responsable de no haver posat el fil a l'agulla davant la manca d'inversió per substituïr infrastructures obsoletes.

La ciutadania respon. Els afectats han sortit al carrer i s'han manifestat amb cassolades no només per exigir el servei i una justa compensació, també contra la inoperància de les empreses responsables -aquestes cobren les seves tarifes sí o sí- i la inacció de les administracions -un Joan Clos ministre d'Indústria que no s'ha volgut mullar ni tan sols per fer veure que està al costat de la gent, i se suposa que aquest exalcalde havia de vetllar per la ciutat al seu nou càrrec-.

D'aquí se'n deriven respostes i conseqüències polítiques.
Esquerra proposa una indemnització de 30€ per cada sis hores de tall, que és mínima, però fa més justícia que res. CiU i PP demanen suspendre la celebració dels 20 anys dels Jocs Olímpics, cosa que em sembla raonable. Socialistes demanant rebaixar el consum elèctric -com si això arreglés el cablejat-. La Mayol que ara ja no es fa la foto amb Red Eléctrica Española ni amb Endesa, perquè no queda bé. Clos que el forçen a anar al parlament a explicar-se... es constata doncs que socialistes i iniciativa estan molt descol·locats en aquesta crisi.

I se'n parla poc, però hi ha moltes empreses que han hagut de llençar el seu gènero i que a hores d'ara encara no poden atendre els seus clients. Qui se'n farà càrrec, d'això?

Respecte de l'infrastructura, que és l'eix del problema, el ministret ha reconegut que és deficient. A això REE ha respost que han invertit més que mai a Catalunya -bé, això no és gaire difícil, 1 sempre és més que 0; fa trenta anys que no es posa un duro-, però el que compta és que hi ha un elevat risc d'avaries per maquinària obsoleta... i ha hagut d'haver una apagada a la capital del país perquè es despertin les consciències. Ara bé, amb l'estructura administrativa actual depenem de l'estat com a regulador i de l'empresa estatal com a responsable, i la llunyania fa que les responsabilitats es dilueixin: dubto molt que gaire gent deixi de votar socialista.

PD. 50.000 persones no ténen llum encara, 100.000 hem patit apagades. Fem el favor de no fer ostentacions llumíniques amb la Sagrada Família, l'Agbar i les celebracions olímpiques, si us plau.
PD2. Endesa ha guanyat 1.255 milions d'euros els sis primers mesos de l'any. On son?

4.7.07

Rodalies sí, però no així

Zapatero se la juga amb Renfe

El cap del govern espanyol ha tornat a prometre coses difícils de complir i d'assumir per part dels seus. Enmig del debat de política espanyola i per mirar de guanyar credibilitat i confiança, ha generat un nou titular assegurant que el servei de renfe rodalies es traspassarà el proper gener del 2008. Però ja ho sabíem que el govern espanyol el que vol es desfer-se'n d'aquesta patata calenta, sense reconèixer i aportar el dèficit d'inversió que arrossega des de fa quinze anys, de fet el punt de no-trobada entre administracions consisteix sobretot en la quantitat de diners que acompanyarien aquest traspàs.

Catalunya no pot assumir el cost que significa actualitzar el servei, perquè cal ficar-hi molts diners i no tenim autonomia fiscal ni financera -mira tu quin nou sistema de finançament-. Alhora l'estat s'ha desentès de Rodalies Barcelona durant anys i no hi ha posat un duro... i ja sabem que, quan no es fa el manteniment adeqüat a les infrastructures, aquestes no poden funcionar bé eternament. Total, que ni fa ni deixa fer.

I ara promet, torna a prometre, com va prometre fa un temps que respectaria l'Estatut del Parlament. Per això em costa de creure que el traspàs es concreti com cal, amb la titularitat i els recursos per posar Renfe al dia. És un cant de sirena fet quan convé, sense concretar, sense que sapiguem si hi arribarà -cas que avanci les eleccions en no poden aprovar els pressupostos- o si el desallotjaran de Moncloa un cop hi hagi compromís, de manera que aquest es quedi en res.

Ja sabem que amb el que digui el president espanyol no hi podem posar la mà al foc -després els socialistes es almenten de l'abstenció...-. De fet, la pitjor hipòtesi de totes és la que veig més clares: ens tranferiran el servei però de les peles 'ja en parlarem', sense garanties. La patata calenta passa a mans del tripartit de la Generalitat... que es cremarà. Ho acceptarem?