Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Masnou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Masnou. Mostrar tots els missatges

7.5.08

El traspàs de la N-II

Una foto, pocs duros: el DPTOP assumeix la patata calenta de la N-II

Realment m’ha sorprès la signatura del traspàs ‘tal qual’ de la carretera N-II pel que afecta al Maresme. Com comentava en Saül Gordillo és una foto potent, però es queda en això. És més, aquesta competència traspassada pot resultar un verí polític, i pot desembocar en una major degradació de la comarca.




Els precedents:

* C-32 (antiga A19) mantenint el peatge des de la seva construcció, un peatge del que CiU a la Generalitat va allargar la concessió.

* N-II de 2 carrils per sentit en la majoria del seu recorregut, que suposa una barrera física, un risc per a la seguretat del trànsit i un gran focus de contaminació acústica.

* RENFE, amb un servei limitat per una infrastructura deficient, amb estacions situades arran de platja i suposant una altra barrera física important.


Els fets:

* Durant els últims anys s’ha anat dificultant el trànsit a la N-II, mitjançant semàfors, passos de vianants i rotondes. Existeix una pressió popular important per transformar aquesta carretera en una via cívica.

* El creixement urbanístic del Maresme ha generat una necessitat creixent de mobilitat que xoca perillosament amb una N-II que redueix la seva capacitat, una C-32 de peatge i un sistema de transport col·lectiu ineficient.

* PRESENT: es traspassa la competència sobre la N-II amb un paquet de 400 m€ a la Generalitat. La idea de Magdalena Álvarez i Miquel Nadal és realizar una carretera paralel·la a l’autopista (l’anomenada carretera dels sis pobles) en terrenys ja reservats.

Això implica bàsicament continuar amb un perillós model de país on les autopistes de peatge es compensen després amb autovies paralel·les, però això no és una política d’infrastructures racional. Al Maresme, suposaria traslladar la barrera al nord trinxant el territori que separa els pobles amb una carretera nova resseguint l’autopista, que acabarà tenint dos carrils per sentit si es dissenya per donar resposta al problema de la mobilitat.

És evident que la retòrica política i els diversos interessos han postposat un debat territorial seriós que pensi en curt, mitjà i llarg termini, alhora que totes les autoritats de la comarca ténen responsabilitat en el creixement urbanístic desmesurat que hem experimentat. Tot plegat no fa més que evidenciar la manca d’un pla de mobilitat ambiciós per a la comarca.


Tots tenim aquests objectius al cap (aqui el company Andreu Francisco, Alcalde d'Alella també preocupat, ens en posa uns quants sobre la taula). Fem-los, doncs, visibles:

* Reordenació de la franja entrepobles/autopista: Gratuïtat de la C-32 per als residents i sense peatges a les sortides; ampliació a dos carrils més per banda (1 carril bus per sentit en voravia); transparentar l’autopista amb falsos túnels per recuperar part del paisatge del Maresme.

* Reordenació del transport públic: Línia de rodalies semisoterrada / soterrada / tunelada (segons trams) a uns 500 metres de la costa, amb estacions al centre dels municipis i una tercera via, executar la connexió de rodalies ja prevista Maresme-Vallès; Sistema regular d’autobusos per l’autopista que doni servei als pobles de dalt; Tramvia costaner Barcelona-Mataró que doni un servei extens als pobles de mar, sovint allargats triangularment ocupant tota la franja de costa.

* Reordenació de la franja costanera: Amb l’eliminació de la N-II i del tren arran de mar, el Maresme podrà gaudir de veritables passeigs marítims que obrin un ventall de possibilitats econòmiques i ofereixin l’entorn i el paisatge de qualitat que ens mereixem. A més, el tramvia que proposo cobriria prou bé la mobilitat a la costa, i sense renunciar als rails que ens acompanyen des del segle XIX, d'una forma amable, transparent i permeable.

Ens atrevim?

17.6.07

A governar!

El convergenticidi no existeix.

Ahir ens van constituïr les corporacions municipals catalanes. Qui tingui a les seves mans l'edició d'avui d'El Punt, podrà copsar qui pacta amb qui i on es fa, perquè amb els números a la mà no existeix això que alguns convergents anomenen convergenticidi (jo en dic victimisme), i desmostra també que aquella cançoneta de 'la llista més votada ha de governar' no se l'apliquen si no els convé.

Tinc xifres:
646 majories absolutes (CiU:341 PSC:159 ERC:102)
a 111 municipis no mana el més votat (ERC:37 PSC:36 CiU:23)
PSC + ERC: a 60 municipis
CiU + ERC: a 43 municipis
Tripartits d'esquerres: a 14 municipis
Bipartits d'esquerres: a 21 municipis
CiU + PP: a 6 municipis

D'aquí, jo en destacaria la reducció dels tripartits d'esquerres i dels pactes de dretes CiU+PP, a nivell general, respecte dels governs formats el 2003. És significativa també la pèrdua de pes a escala municipal que està patint el PP, malgrat que CiU li fa alguns regals com l'alcaldia de Vielha. Menys extrems i més entesa.

Al Masnou ja s'ha formalitzat la presa de posessió d'en Gisbert a la Casa de la Vila. Com sempre a l'Ajuntament no s'hi cabia i ha calgut col·locar una pantalla gegant a Can Malet perquè tothom ho pogués seguir (quan tindrem una ràdio local masnovina?). Com ja vaig comentar, serà un bipartit d'esquerres sense Esquerra, donat que les pèssimes actituds durant el mandat anterior s'han vist reforçades a les urnes i això no ens permetia realitzar els projectes que creiem millors pel poble. No reeditem el govern. Ara, a veure què fan.

També comentaré que inicialment els nostres regidors votarien Carme Giol a la votació d'alcalde, però ens podríem haver trobat amb el suport de la dreta i, com que seria una situació massa complicada de dur que no contribuiria a l'estabilitat, vàrem decidir desactivar-ho anunciant el vot en blanc. Hi ha qui m'ha dit que seria més elegant sortir del govern però votar l'Eduard Gisbert, però jo no trobo compatible fer les dues coses, ja que et fa corresponsable del que faci i deixi de fer com a alcalde... i no hi ha prou confiança, perquè no se l'ha guanyada.

8.6.07

El Masnou sense tripartit

Esquerra no seguirà governant
El Masnou amb el PSC



Ahir l'Assemblea d'ERC al Masnou va decidir per una majoria aclaparadora no reeditar el pacte de govern tripartit i deixar l'alcalde socialista Eduard Gisbert en minoria. S'han parlat moltes coses (el company Oriol Fernàndez les comenta al seu bloc), però les idees generals que compartim són:

* Constatar la influència de la política nacional en aquestes eleccions (els comentaris que he sentit son en general crítics).

* Que els altres partits de govern han recollit la nostra feina durant aquests quatre anys, mentre que ells han fet una gestió més aviat plana, desastrosa en el cas d'Hisenda. No avalem l'obra de govern feta pels altres partits.

* Que la gestió durant aquests quatre anys ha estat moltes vegades dificultada més del que seria raonable pels altres socis i pel desigual repartiment de recursos.

* Que no s'han acomplert les expectatives de canvi dels masnovins i masnovines, dipositades en tres partits que havien sumat majoria d'escons i de vots.

* Que no volem encarar una negociació que ja d'entrada ens resulta pèssima i on no podrem fer les exigències necessàries per justificar després un pacte. Però per responsabilitat amb un Masnou que mereix estabilitat, creiem que sense compartir el projecte de govern, podríem oferir suports puntuals en bons projectes si s'ho mereixen (i evidentment, que no comptin amb nosaltres per fer un centre comercial).

* Que ara, amb l'experiència de govern, sabrem mantenir un bon control en la gestió d'aquest govern bipartit en minoria, liderant l'oposició. Això farà una política pel Masnou millor que la que podríem fer des d'un govern en aquestes condicions.


PD. En Saül Gordillo vaticinava que l'Efecte Portabella havia estat un miratge i que això només passava a Barcelona ciutat. El Masnou is different?

Esquerra i el govern del Masnou

Novetats interessants

Arribo de l'Assemblea d'ERC - El Masnou, (amb en Jaume Oliveras, na Carme Giol i l'Oriol Fernàndez entre d'altres grans companys), on s'ha pres una decisió que comparteixo. Hem governat amb un tripartit just després d'un quart de segle de govern convergent i amb una desastrosa herència urbanística i finançera.

El 1999 vàrem aconseguir el tercer regidor, el 2003 el quart... ara n'hem perdut un, convergència un altre, i els socialistes en guanyen dos. La cosa ha quedat: PSC:7, CiU:6, ERC:3, ICV:3, PP:2. Això demana reflexió.

No puc dir gran cosa ara mateix, de fet no em correspon a mi dir res fins que es faci públic, demà al matí. Paciència!

28.5.07

Davallada d'Esquerra a les municipals

S'ha acabat fer el gos bo.

Davant resultats adversos, que valoro fonamentalment en clau metropolitana perquè en balanç de país la cosa canvia, hem de prendre nota de debò. Hem baixat, ens hem desgastat, altres han recollit la collita que hem plantat als nostres bons governs municipals -i parlo especialment del Masnou i també de Barcelona-, i hem patit una plantada electoral de milers de votants a causa de factors externs (Estatut, Generalitat i aliançes al parlament espanyol).

No hem fet una mala feina als ajuntaments que provoqui aquesta davallada. No és cert, s'han fet canvis molt bons (i no només parlo de l'Escola Bressol del Masnou, on hem fet moltes coses bones, noves, però també ens hem empassat una sèrie de coses només perquè pensàvem que calia, i com a exemple citaré un continuisme en l'urbanisme convergent heretat).

I d'aquí vaig al fet. No ens podem seguir empassant segons què, el nostre electorat demana canvis i collons per defensar-los més enllà de demostrar que podem governar amb estabilitat. Volen gent amb valors i coratge: ho som, demostrem-ho.

AL MASNOU, ESQUERRA PERD UN REGIDOR

El PSC ha guanyat un regidor, perdent un ERC. Han recollit tota la nostra collita i ens han fotut un cop emocional, perquè amb l'aval de la feina feta vèiem una alcaldessa republicana. I no només era il·lusió, era feina feta i compromís personal de tots els implicats siguem càrrecs o no.

Bé, no ens podem tornar a permetre una baixada, ans al contrari. I si per anar amunt hem de posar el fre a pactes ràpids (l'experiència del pacte exprés per fer president Montilla hem d'assumir que no ha agradat), hem de posar condicions i fer-les ben públiques. No qualsevol condició, doncs no hi ha pressa, ganes ni necessitat de governar. Ni a qualsevol preu ni a preu de saldo, ni garantint legislatures callades.

EL REFLUXE ESTATUTARI DEIXA EMPREMTA

Els pactes suaus amb Zapatero i Montilla, la timidesa davant l'Estatut, l'aparcament del to reivindicatiu que va fer pujar Esquerra... mirem aquí les causes d'un vot que s'ha perdut i que majoritàriament perquè s'ha quedat a casa.

Quan parlo de to reivindicatiu no em refereixo només a allò que fa referència a la situació nacional del país, que també, sino aquells temes com la corrupció, l'urbanisme ferotge que no s'acaba, l'habitatge que no se soluciona, el medi ambient que no millora... ens cal tornar a marcar aquella diferència, aquelles mans netes, aquell racionalisme i aquella manera diferent de fer política molt més enllà del que hem fet.

Que no ens perdin les ganes d'entrar a govern o de quedar-nos-hi. Prenguem nota del que se'ns està dient perquè fotre un pet a unes municipals, per Esquerra, mereix que ens hi posem a canviar coses, programes, política de pactes i models de ciutat.

Tenim quatre anys per endevant, Carme! Demostrarem que si Esquerra hi és, es nota. Tornem a implicar la gent amb nosaltres, fem canvis de debò, forcem-los, podem forçar-los perquè seguim éssent DECISIUS.

I parlant d'endevant... les properes eleccions són les del parlament espanyol. Aquí ens la tornem a jugar en tancar un cicle electoral. I si volem un bon resultat Esquerra HA DE REPLANTAJER LA POLÍTICA PARLAMENTÀRIA A MADRID EN FAVOR DE LES ASPIRACIONS DEL PAÍS, LIDERANT-LES I CONDICIONANT-HO TOT. I si aconseguim fer això, es notarà, ho notarem també si apliquem també aquest concepte ara que hem de formar Ajuntaments.

Amb el cap fred, faré una valoració més extensa. Salut i força!

19.1.07

Frau urbanístic al Masnou

DOGI retallarà més plantilla.

Malgrat la promesa de l'antic govern convergent de Josep Azuara, l'empresa masnovina més internacional està desinvertint al Masnou. CiU va permetre al propietari de l'empresa Josep Domènech canviar la qualificació de dues illes al centre, on s'hi construiran pisos, venent als masnovins la moto de que era necessari per mantenir els llocs de treball. Doncs ara tenim un senyor que s'ha fet més ric a costa de tots i una empresa que va eliminant treballadors poc a poc.

Després de llegir la notícia al Punt, penso que ha quedat comprovat que l'excusa convergent de 'protegir els llocs de treball' era absolutament barata.

DOGI, empresa a la qual les coses no li van malament -l'any passat va comprar la firma americana EFA- segueix acomiadant treballadors de la planta del Masnou -la d'origen però la que menys els importa- per augmentar la rentabilitat total. Ara, al 2007, com també ho va fer l'any 2004, per estalviar cinc milions d'euros. Està invertint en factories asiàtiques de païssos desregulats on no ha de pagar impostos pel que contamina ni garantir sous dignes al seu personal.

Això no és cap sorpresa per ningú que conegui com està rutllant això de la globalització i la deslocalització: empreses industrials que en comptes d'invertir en i+d per augmentar la productivitat, inverteixen en mà d'obra barata a païssos de nivell de vida tercermundista. Però el que sí és important és que desmenteix les grans paraules de l'excalcalde Azuara i l'exregidor d'urbanisme Llorenç Birba, cedint a totes les pretensions del propietari de DOGI Josep Domènech respecte a la requalificació dels terrenys del centre: l'heu deixat fer el que volia amb els terrenys i segueix fotent treballadors al carrer.

A hores d'ara encara no he vist cap comentari sobre el tema al bloc del treballador de DOGI Jordi Ballvé -company blocaire, masnoví i convergent-.

LA 'TUPINADA URBANÍSTICA'

La cosa va anar així: els famosos terrenys són dues illes de l'Eixample del Masnou -o zona centre, com li volgeu dir, jo n'he estat veí-, en plena centralitat neuràlgica del poble, i que són propietat única de l'empresari Josep Domènech -i no de l'empresa, a la qual ell lloga els terrenys-. D'entrada, l'únic beneficiari aquí ha estat el sr Domènech a títol particular i no l'empresa. Beneficiari de què? D'una requalificació milionària per la qual se li permet fer una gran edificació de pisos en ple centre -amb totes les previsions legals d'espai lliure públic (una plaça), un equipament i algun habitatge social-, que li aportarà uns beneficis personals exagerats, i qualificant d'industrials uns terrenys vora el Camí del Mig i la Riera de Teià per tal de traslladar-hi la fàbrica (o el que quedi d'ella després de la desinversió que fa DOGI). Val a dir que el govern de PSC-ERC-ICV que va substituïr al de CiU-PP ha augmentat l'ús social del terreny malgrat que s'ha mantingut la operació, amb la qual mai no hi he estat conforme.

Serveixi aquesta anotació com a recordatori: al sr Domènech, a DOGI International Fabrics i a tots els polítics que varen estar d'acord amb l'operació els importa una merda el Masnou. En especial a CiU del Masnou, que ha dedicat 24 anys a construïr més que no pas a governar... i encara no els he sentit disculpes.

28.6.06

Festa Major del Masnou 2006!

FOCS D'ARTIFICI I CONCERT D'EN GERARD QUINTANA.

La ciutat del Masnou ha encetat altre any els actes centrals de la seva Festa Major, avui dia 28 amb el gran espectacle dels focs d'artifici a les 23h a la platja d'Ocata -per a mi, això sempre serà el millor de la Festa- i el concert del cantant Gerard Quintana passada la mitjanit.

El fil conductor de grecs i romans com a equips per als actes i jocs de competició renova els pagessos i mariners, que va ser el de l'any passat. A més, com la colla de Diables compleix els seus 25 anys -els masnovins ho podem veure als penons de les balconades-, són l'eix central de les activitats.

No em puc estar de recomanar-la als i les blocaires i internautes. Acosteu-vos-hi i en gaudireu, de debò. Programa d'Actes.

27.6.06

Autovia Badalona-Mollet

Projecte de túnel i eixamplament de la B-500 a través del Parc Natural Serralada Litoral.

Ja fa temps que això està sobre la taula, però se'n continua parlant i s'ha de fer palès que és una obra insostenible. Entre d'altres coses, perquè complicarà els trams de les autopistes a Badalona i Mollet sense aconseguir descongestionar el Nus de la Trinitat.

La proposta data de l'any 2003 (administració convergent) però ha estat reimpulsada el 2005 (administració socialista a Obres Públiques) al mateix temps que el fatal Túnel de Bracons. Sembla ser que alguns polítics no han fet el canvi cultural que exigeix el segle XXI, perquè som un país desenvolupat que ja té força carreteres i asfaltar el territori ja no serveix per posar-se medalles. Els principals perjudicats si el projecte tira endevant serà la Serra de Marina, ja prou escapçada, i els ciutadans de Badalona, Sant Fost, Martorelles i Mollet.

Un traçat amb un túnel de tres kilòmetres amb una carretera de quatre carrils és la proposta feta el propassat 2005 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) amb un cost de 100 milions d'euros.

El túnel, segons ha explicat el PSC de Sant Fost, el projecte final tal i com s'està perfilant tindrà entrada en la vertical del centre comercial Makro de Badalona i, passant per sota de la Conreria baixant en cota, tindrà sortida aprop de la masia de Can Torrents Vell, a la Vall de Cabanyes, la qual quedarà força afectada. Els propis veïns de Sant Fost ja han manifestat el greu impacte ambiental, que deixarà irreconeixible l'entorn. Sembla ser que el projecte ja està dat i beneït pel PSC i per CiU, donant-se per fet que s'iniciarà el 2007.

Unes quantes fotografies del territori afectat:

La Conreria. Cartoixa de Montalegre.

Can Torrents Vell. Sortida del túnel.

Vall de Cabanyes. Molt afectada pel pas del túnel, la sortida i la continuació al descobert de l'autopista.

Els errors fonamentals d'aquest plantejament:

1er. Aquesta autopista no resoldrà els problemes de trànsit, ja que crearà moltes noves necessitats i saturarà les vies que ha de connectar. Si el trànsit és el problema, el plantejament cal fer-lo des del reordenament de les vies actuals (B-20, Nus de la Trinitat) augmentant la capacitat que poden suportar. Per tant, no cal i és insostenible. L'únic motiu pel qual es vol fer és per continuar la urbanització i l'especulació consentida dels territoris a la vora de l'entrada i sortida del túnel, clar i català.

2on. Una nova autopista és una nova barrera ambiental, entre d'altres coses perquè la carretera actual, les urbanitzacions consentides, les torres elèctriques... etc, no desapareixeran. La Serra de Marina, que és un Parc Natural -recordem-ho-, no es pot permetre una altra agressió quan el que es demana és una racionalització de les infrastructures actuals i l'ampliació del terreny a protegir de l'especulació i de la febre i màfia del totxo. No ens oblidem que trinxa la cara nord de la serra i que torpedinar els pocs espais verds que queden a quatre passes de Barcelona no es pot -no podem- permetre. Aquesta 'pota sud' del quart cinturó no està gens justificada.

3er. Si és un problema de mobilitat, s'ha d'afrontar des d'una perspectiva d'eficiència en la pròpia mobilitat. A banda d'altres propostes com la de l'APTP, si el que cal és un camí que permeti connectar per una banda el Barcelonès Nord i el Baix Maresme, amb el Vallès i els seus polígons entre Granollers i Sabadell... el que ens cal és Metro. Ja hi ha un projecte de línia (L13) entre Badalona Centre i L'Hospital de Can Ruti, i això és el que cal aprofitar i desenvolupar abans que un nou vial, ja que el cost seria fins i tot menor, tenint en compte que no cal expropiar cap terreny. En cap cas es col·lapsaria, seria una font d'ingressos, no faria gairebé cap mal al medi ambienti acompliria el problema de la mobilitat. Si, a més, em combina amb un metro lleuger -com el que ja he proposat- per als pobles de muntanya del Baix Maresme, guanyarem tots.

I no m'estic de repetir-ho: cal canviar la mentalitat. Avui dia no es fa país ni es fa política ni es fa benestar a base de fer carreteres, es fa amb transport públic de qualitat i respecte al medi ambient. Fora d'això, només resten els interessos econòmics d'uns pocs que fan que tota la resta en sortim perdent.

+ info: plànol ampliat de la zona

+ info: informació del projecte i ruta prevista (DPTOP)

+ info: imatge satèl·lit de Sant Fost