Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PSC. Mostrar tots els missatges

28.5.08

Es frena una iniciativa pro-laïcitat

Espanya és com és: Déu, Pàtria i Rei

Aquest dimarts el PP, el PSOE, CiU i d’altres han fet pinya en contra de dues mesures que volien avançar en la laïcitat de les institucions: revisar els acords amb el Vaticà, i una altra, molt més light, que proposava eliminar els símbols religiosos en actes institucionals. Sí que ha tingut el suport d'ERC i IU.

Resulta sorprenent que un partit que ha crescut gràcies a la seva oposició a l’onada confessionalista (integrista?) bloquegi aquestes iniciatives. No me’n resulta tant, però, per part de CiU, ja que sempre es presenta a les eleccions obviant aquest tipus de temes i proclamant la llibertat dels seus diputats, però casualment aquests sempre estan ‘personalment’ aliniats amb posicions arrenglerades amb una religió determinada.

Per què era important la seva aprovació? Efectes pràctics:

Per evitar que a la presa de possessió dels càrrecs públics hi figurin bíblies o crucifixos.
Perquè els nostres representants institucionals no participin, com a tals, dels actes religiosos, tot deixant a la seva elecció el participar com a creients en un segon pla.
Perquè els nostres diners no vagin a parar a les butxaques d’una religió determinada només pel fet que sigui majoritària.
Perquè les institucions paralel·les a aquesta religió no concentrin la majoria dels ajuts públics a ONG.
Perquè als centres d’ensenyament acadèmic no s’estudiin ni es valorin les posicions, creences o descreences personals.
Per eliminar l’ascensió que té l’Església Catòlica sobre els nostres polítics, actuant com a lobby ideològic fonamentalista que exigeix adeqüar la llei pública a la seva particular manera de veure i viure, emprant els recursos de tots tot finançant mitjans de comunicació públics.

Cal trencar una llança en favor del laïcisme!
Laïcisme no és ateisme. Laïcisme vol dir respectar que existeix una pluralitat i que les institucions públiques i tot el que se’n deriva han de recular a una posició mínima per a qui cregui en una religió, qui cregui en una altra, i qui no en consideri cap. Vol dir no donar tractes de favor legals, econòmics o fiscals, ni sufragar activitats que condueixin directa o indirectament al prosel·litisme. Vol dir procurar no identificar mai les institucions ni les persones que les dirigeixen amb cap confessió. Vol dir que cap persona pot ser induïda a formar part d’un col·lectiu religiós sense el seu consentiment en majoria d’edat, i que tots tenim dret a deixar de formar-ne part. Vol dir, en definitiva, que creure i practicar una religió és un acte de la vida privada.

Gaudir mai d’un estat propi on no hi hagi el llast d’una religió majoritària també és alliberament social i nacional.

22.5.08

Oriol Pujol: la pitjor manera de fer política

Realment em sorprèn que el fill de Jordi Pujol no hagi après res de les formes polítiques mínimes del seu pare, l’expresident, de qui mai ningú podrà dir que ha estat poc educat. I tampoc m’agrada veure com CiU, en la seva recerca constant d’imatge i discurs, hagi promogut que l’Oriol Pujol s’hagi convertit més en un bocamoll que en un portaveu de l’oposició intel·ligent o incòmode.

La polèmica recent ha arrencat amb les paraules de Pujol fill dient que el Govern de la Generalitat semblava una ‘casa de barrets’, ‘casa de putas’ que diu un diari internacional. Això criticant la gestió de la sequera, partint de la base que quan CiU governava no feia polítiques d’estalvi d’aigua, va aprovar el PHN i no va revisar la xarxa general de distribució, les fugues de la qual patim a l’actualitat... i en moment present no volen dir ni que recolzen el minitransvasament ni que no el recolzen, no sigui que una paraula els impedís repescar vots.

Tornant a les formes de l’Oriol, cal dir que fins i tot el PP, en Sirera mateix, li ha recordat que ‘es pot criticar sense insultar’, i els partits del Govern li han demanat una rectificació. El mític Joan Ferran, l’altre bocamoll de les crostes, li ha arribat a reblar que té ‘incontinència verbal’, fixeu-vos a quin extrem s’ha arribat. Abans d’aquesta, ja va titllar en Montilla de ‘bèstia grossa’.

No puc evitar que em vinguin al cap les ratlles del propi Ferran, cridant a arrencar la ‘crosta nacionalista’ dels mitjans de la CCMA, o més enllà en Manuel Mas exigint el cap de la periodista d’èxit i ara directora de TV3 Mònica Terribas. Paraules que tampoc han estat gens afortunades.

Amb polítics d’aquesta mena, començant per l’Oriol Pujol i acabant amb en Joan Ferran, que ténen el suport més o menys explícit dels seus partits ‘grans’ i ‘madurs’, no s’aporta res a la política. És més, aquest estil fa realitat els pitjors tòpics, i avorreix la gent.

Foto: Lupanar -o casa de barrets- de Pompeia

11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

20.11.07

Rajoy i Zapatero fan ofensiva pel castellà

Entre l'Espanya i la paret

Cada dia tinc més clar que el nacionalisme espanyol està d'ofensiva descarada i que en aquest tema el PSOE i el PP volen el mateix. La recent proposta electoral de Mariano Rajoy d'universalitzar per decret l'ús del castellà, adreçada al votant espanyol més nacionalista i anticatalanista, no ens és nova. I no cal treure la pols als llibres d'història, aquest mateix any vàrem haver d'aturar la polèmica tercera hora de llengua castellana.

El PP ha fet una carrera cap al nacionalisme perillós d'on no es pensa moure. Des de propostes de reforma constitucional absolutament involucionistes des del punt de vista de la pluralitat política, cultural i nacional de l'estat espanyol, fins a concretar una possible llei que ens obligui a tots a fer servir el castellà, arreu.

Més castellà? Això pren les formes d'una nova invasió cultural per decret. I deixa ben clar que el fals alarmisme sobre la situació de la llengua castellana al principat es promou, fomenta i esbomba des de fora i per als de fora... ja veiem que aquí els Ciudadanos ténen els vots que ténen i les últimes enquestes ni els citen (és el risc de ser un partit colonial i colonialista), mentre que el PP amb aquestes proclames recull bones posicions als sondejos.

L'anticatalanisme ven. I molt.

I és que, com ha passat amb les infrastructures, entre PSOE i PP no hi ha cap de simpàtic amb Catalunya ni la nostra realitat. Tots dos van en la mateixa direcció, que és frenar el català, amb les seves polítiques i les seves propostes, per mantenir l'anormalitat lingúística del nostre país i la nostra llengua. I per collir vots a cassolades, ja que l'anticatalanisme dins els cercles d'opinadors mesetaris existeix i se'l respecta.

Els mites creats durant dècades són alimentats pels tentacles dels partits espanyols que, en competició pel vot més radical, es treuen la careta per deixar ben clar que aquest estat no és plural, que les autonomies són poc més que províncies i que en aquest estat o s'és essencialment espanyol o no s'és.

I un bon exemple de que les accions perjudicials contra Catalunya o contràries a l'opinió majoritària dels catalans son i seran presenta a la contesa electoral ha estat el míting de la Magdalena Álvarez a Màlaga. Entre el 'túnel de la risa' i allò de 'antes partía que doblá', ha rebut el copet a l'esquena de Zapatero, que la duu arreu com un inamovible trofeio nacional. Si indigna els catalans, és agradable pels espanyols.

Veurem si al final aquest homenet -en Rajoy- té possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles i amb quins al·liats comptaria, i no miro a ningú... i veurem amb què sortirà en Zetapé per contrarrestar. Al tanto, PSOE, que en aquesta propera legislatura no tindràs les coses tan planeres a l'hora de trobar amics.

12.11.07

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%


LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

10.11.07

L'engany Chacón: El PSOE rebaixa els ajuts al lloguer

Chacón reapareix...
al Meeting Point!


Aquests dies s'ha fet la foto amb els carronyaires immobiliaris, apareixent en públic d'una forma discreta després del caos ferroviari del seu govern. D'altra banda, els ajuts al lloguer que va anunciar la ministra d'habitatge es queden en res perquè una esmena del mateix partit socialista els ha fet inaccessibles.

Dimecres la Ministra de Vivienda Carmen Chacón, candidata del PSC-PSOE a les eleccions espanyoles d'aquesta primavera, va anar a obrir el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, aquí al costat de casa meva. En unes no poc controvertides declaracions al costat de l'alcaldito i dels capos de Fadesa, Urbis i Núñez&Navarro, afirma recolzar el sector immobiliari "treballant per facilitar terreny assequible" a les promotores. D'altra banda, molte parole del problema de l'accés a l'habitatge que contrasta amb les escasses solucions que presenta el seu partit, i mentre els propis professionals de l'especulació a gran escala parlen de crisi, ella no s'hi ha volgut mullar.

I no parlo en va. Recordeu les deduccions pel lloguer d'habitatge anunciades a bombo i plateret a l'entrada dels Pressupostos de l'Estat per la pròpia Chacón i aplaudits pel Zapatero? Els ciutadans amb ingressos inferiors als 28.000 euros anuals -és a dir, principalment joves mileuristes i classes mitjanes treballadores- podríem descomptar fins al 10.05% de l'import anual del lloguer al IRPF que ens sagna l'estat espanyol.

Això anava acompanyat amb uns límits racionals que no permetrien als que ténen més recursos beneficiar-se d'aquests ajuts, com tampoc permetria trampes fiscals fàcils ni macrodeduccions: el límit a deduïr éren uns 9.000 euros d'import màxim del lloguer (això es tradueix en pagar uns 900 euros menys d'impostos). A més que 28.000 euros anuals acaben sent uns 24.000 nets, un sou una miqueta per sobre de la mitjana per a una sola persona -que tampoc salvaria de dificultats- però massa just per a una parella o una família monoparental.

Doncs el propi PSOE ha introduït una esmena als PGE que, a la pràctica, suposa buidar de fons, de contingut i d'efectes a aquest ajut. És una esmena gradualista que rebaixa els supòsits: només amb uns ingressos de 12.000 euros anuals (qui sobreviu amb això?) pot optar a la deducció completa (906€), mentre que un llogater amb ingressos de 24.000 euros queda a l'altre extrem i només s'hi podrà deduïr 1,5 euros.

Efecte?
1- Ens quedem com estàvem: els lloguers mitjos corren entre els 800 i 900 euros mensuals per a pisos sense luxes, i això ja suma la renda 12.000 anual. Ningú pot sobreviure dedicant més del 70% de la renda familiar a l'habitatge, així que fem números i veurem que estem més aprop de les deduccions de 1'5 euros que de 900.
2- O, com diu la OCU, hi haurà qui declari que cobra 12.000 i paga 11.999 en lloguer.

Mentrestant, seguim amb les deduccions a la compra de l'habitatge nou i les supressions d'impostos de patrimoni, mesures que l'únic que aconsegueixen és apujar els preus. Un cop més es demostra que el PSOE no té polítiques creïbles d'accés a l'habitatge i que el poc habitatge protegit -jo en dic de loteria- que construeix, a Catalunya no el fa. Aquesta és una altra ministra de Zapatero que dorm tranquil·la mentre el ciutadà pateix el seu ministeri. Gràcies Chacón!


8.11.07

Espanya negligent? Catalunya independent!

El PSC s'espanta

El gran titular de l'Avui convida a comprar el diari: "Montilla avisa Espanya". Mentre encara no sabem quan es restablirà el servei de rodalies i el Síndic ja porta comptabilitzades més de tres-centes queixes de ciutadans afectats aquest any, el president ha fet un discurs valent, lloat pels independentistes, advertint als seus del que està passant aquí al carrer.

Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.

Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".

Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.

Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.

Esquerra es posa les piles

Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.

A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

Joan Ridao ha anunciat el desplegament de 200 a 2000 pancartes com aquestes al llarg del país, denunciant els mals serveis que proporciona l'estat. I també s'ha advertit a Zapatero que Esquerra no donarà suport als pressupostos de l'estat si no s'indemnitza els catalans afectats pel caos de la Renfe.

31.10.07

RENFE: ZP no respon.

"Zapatero, agafa el tren!"

Aquest és un dels crits que els manifestants de dilluns vàrem fer a la Plaça Sant Jaume. El vull recuperar, perquè malgrat que el president del govern espanyol ha comparegut finalment al Congrés per intentar explicar la crisi d'infrastructures a Catalunya, aquest debat no ha servit per aclarir, per comprometre, per esmenar o per compensar absolutament res. S'ha convertit en un acte més de la funció electoral del PP i el PSOE.

He seguit el debat en directe, ja que avui dia no ens cal llegir la interpretació de la premsa per fer-nos un criteri. I puc constatar que Zapatero s'ha quedat sol, defensant que políticament ha actuat bé, que la seva ministra i l'equip de Foment ho ha fet bé i que s'hi queda, i que ell ha invertit a Catalunya pel que fa a rodalies. Es desentén d'errors polítics i de que l'estat de la xarxa de rodalies és lamentable. A més, tota la oposició ha recriminat al govern les ganes d'inaugurar la connexió de l'AVE amb vistes electorals.

Per si fos poc, manté l'arribada del TAV forçada per abans d'acabar l'any, no parla de cap estudi ni replantejament del túnel pel centre i no dóna cap data ni previsió per al restabliment del servei de rodalies. Com pot dir que la seva prioritat és restablir el servei si només pot concretar que l'AVE s'inaugura en la data prevista? Un altre cop, ens prenen el pèl.

Joan Tardà li ha recordat a Zapatero que l'únic que pot demostrar la preocupació del govern per aquesta crisi son les compensacions i la decisió de millorar Rodalies de debò. Esquerra li ha tornat a demanar que aprovi les esmenes que el partit ha presentat per compensar en 250 milions d'euros a les persones i empreses afectades, i un pla de xoc per millorar rodalies valorat en 6000 M€. Aquestes esmenes, segons Joan Ridao, son una prioritat política per a ERC. I que la única manera de responsabilitzar-se políticament d'aquest nyap és el cessament 'fulminant' de la ministra i que si vol ser conseqüent i respectuós amb el poble de Catalunya 'no faci shows ni inauguracions'.

Sense més propostes damunt la taula però amb força retrets, han actuat els representants d'Iniciativa i de CiU. Els 21 diputats del PSC, lamentablement, no s'han notat. De fet, la meitat dels escons del parlament espanyol eren buits. Herrera li ha tirat a la cara a Zapatero que només ha fet 14 km de ferrocarril convencional, i Duran que amb prou feines s'han incorporat trens nous.

Puc fer quatre conclusions d'aquest debat:

1-
PP i PSOE estan en companya i qualsevol debat polític es veurà tan contaminat que deixarà de prendre's seriosament.
2- El govern Zapatero només assumeix culpes técniques, no polítiques. Per tant ni hi hauran rectificacions ni cessaments.
3- Queda clara i incontestada la desídia del govern central durant almenys 15 anys en la xarxa metropolitana: el trajecte Barcelona-Mataró al segle XIX en tren durava 30', avui son més de 40' (si no passa res).
4- Es constata que la única inversió ferroviària del govern ZP a Catalunya ha estat incorporar els trens model Civia i segregar la línia de l'Aeroport. Ni manteniment, ni senyalització, ni catenària, ni renovació d'estacions per higiene o accessibilitat. Això, a totes llums, és insuficient, irresponsable i irrespectuós.

En definitiva, hem passat del "españa va bien" al aquí no passa res.


29.10.07

RENFE: Esquerra és l'únic partit que proposa solucions

Qui està donant la cara?

Aquesta visita electoralista del Zapatero, que només ha servit per tenir les obres aturades mentre s'hi passejava, m'ha fet reflexionar. Sobre l'escenari que li han muntat, però tam
bé sobre les reaccions dels partits a aquesta greu crisi d'infrastructures i de transport públic a Catalunya de la qual el govern espanyol diu que es fa responsable.


Malgrat tot, Zapatero no s'hi pot estar de donar la mà als
saludadors oficials ni de somriure a les càmeres en aquesta
visita a la 'zona zero'. A 50 metres li surt un nou esvoranc.

Desembarca a Bellvitge, sense la ministra i sense la corbata, flanquejat per Montilla i Corbacho. Visita les obres amb una pose seriosa acompanyat per Villar Mir, el propietari de la constructora a qui el seu partit fa responsable del merder. Però... sorpresa!!! un nou esvoranc a cinquanta metres d'on se situa el president espanyol.
En sortir, toca el bany de masses, desenes de saludadors mobilitzats a tal efecte es presten a fer-se fotos... una veïna li rebla a la cara al president que la culpa és seva, algun altre fa una crítica i és aplaudit per la gent, la majoria, que s'ho mira des de lluny.
Ell es cansa, i el fan entrar a l'Ajuntament de l'Hospitalet on pot teatralitzar una reunió amb alcaldes i dirigir-se a la premsa per no dir res amb moltes paraules. Res de solucions, res de previsions, res de compensacions, res de dimissions, res de compromissos, res de canvis. Això és donar la cara i mostrar comprensió o preocupació?



ELS PARTITS DAVANT LA CRISI D'INFRASTRUCTURES:


A tot això, on és el Partit Socialista? Doncs no hi és. Zapatero ja sabem què ha fet, amb paraules grans com bombolles de sabó ha assumit les culpes sense assumir que l'estat espanyol no posa un duro a rodalies des dels anys 90. La ministra Magdalena Álvarez, plena de supèrbia i d'incompetència, s'ha fet la sorda respecte a les avaries de Renfe, no ha sabut revisar i esmenar els errors d'un projecte del TAV, no ha previst els riscos per a la línia de rodalies, no ha previst alternatives de transport... en definitiva, en els quatre anys que porta governant no ha estat a l'alçada del càrrec. Montilla ha reaccionat en veu baixa i perquè l'han empès, però no ha sabut reaccionar amb la contundència que la situació es mereix, que els ciutadans de Catalunya es mereixen, ja que és molt trist que el nostre President ens defensi a mitges. Els alcaldes socialistes de Barcelona, del Prat i de l'Hospitalet s'han comportat com els desinformats totals que són, en silenci. I el conseller d'obres, Joaquim Nadal, ha dit que ha faltat autoritat i coordinació, però exculpant tothom.
Ara no hi son, demà ens diran que 'si guanya Zapatero, guanya Catalunya'. Què guanyem exactament?


I CiU, ha aparegut? Pel que puc llegir al seu web i que ha sortit publicat a diversos diaris d'edició electrònica, a més de posar èmfasi en la dimissió de la ministra (realment és la única solució? no crec) s'han dedicat a criticar el govern català per una cosa que no li toca. Ras i curt: la única proposta damunt la taula és la petició de cessament de la ministra de Foment que han votat amb Esquerra i PP a l'Ajuntament de Barcelona, i que votaran amb Esquerra i ICV al Parlament.


ERC sí que ha reaccionat. Carod ha estat l'únic membre del govern català que, de forma clara i contundent, ha reconegut el desgavell provocat per les obres, ha denunciat el maltractament a Catalunya i ha exigit responsabilitats al govern espanyol. Ridao, com a portaveu parlamentari i proper candidat, està reaccionant des de l'inici del caos al seu bloc. Per altra banda, la pressió del partit aconsegueix que en Zapatero comparegui al Congrés dimecres vinent, s'insta a que per responsabilitat no es faci cap inauguració i es presenten dues propostes aprofitant la negociació dels pressupostos estatals: un mínim de 250 milions d'euros en indemnitzacions i un pla de xoc i actualització per a rodalies valorat en 6.000 milions d'euros. Es manifestaran.


IC
V, per la seva banda, ja ha aprovat els pressupostos de Zapatero, per tant no té marge de maniobra. Probablement votarà a favor de la petició de cessament de la ministra Álvarez al Parlament, però a l'Ajuntament no ho ha volgut fer -i no s'entén-. Puc concloure que els líders d'Iniciativa han passat una mica per alt la crisi de la Renfe.


I ens queda el PP.
En Marianico li deia a Zapatero que fés la visita exprés un dia laborable per veure com és el caos de transport a Catalunya. Miri vostè, que el líder del partit responsable de 8 anys de deixadesa respecte del nostre país i d'aquest projecte en concret... és de molt mal gust, i després pretendre aliniar-se amb la indignació ciutadana dels catalans és de jutjat de guàrdia. Molt soroll, però tampoc han posat solucions sobre la taula i s'han limitat a sumar-se a la petició de dimissió gratuïtament, per inèrcia i per electoralisme, sense raonament.

28.10.07

RENFE: viatgers de tercera en un país de ciutadans de segona

Zapatero ens pren per estúpids.

Avui en Zapatero s'ha volgut fer l'heroi amb una visita exprés a les obres de l'AVE a Bellvitge -i per cert, li ha aparegut un esvoranc nou al costat, coses de la vida-, i de pas fer-se un petit bany de masses i mitjans amb una escenografia ben calculada. Ha volgut semblar Gerhard Schröder amb les greus inundacions alemanyes, però ha quedat com el peruà Alberto Fujimori dirigint patanerament un assalt a un cau criminal que va acabar en massacre. Això sí, s'ha estalviat de dur la ministra Álvarez perquè amb ella la gent sí que s'atreveria, tot i que hi han hagut protestes ciutadanes.

Ha reconegut el que ja sabíem tots, que la culpa d'aquest terrible desgavell amb le sobres, els rodalies i la mobilitat és seva, és del govern espanyol. Molt bé, doncs qui la fa, l'ha de pagar. Zapatero mantindrà la ministra al seu lloc malgrat la seva ineptitud. Ha fet una enumeració de prioritats que no coincideixen amb les presses per bastir una estació al Prat per poder inaugurar aquest any; tampoc no coincideixen amb la divisió de tasques entre empreses que s'ha fet, allargant almenys quatre dies les reparacions. A tot això, ningú pot dir quan tornaran a circular els trens. Vergonyós.

Aquests fets son una mostra de que el govern espanyol no és el nostre govern. Els socialistes fa quatre anys que governen: gairebé no han posat un duro a Catalunya per millorar rodalies, demostra una manca de previsió flagrant en l'obra i una incapacitat flagrant en la seva direcció, ens utilitza per picar bitllets i aconseguir vots, ens enreda i ens enganya. Els peperos, què n'he de dir? Dues legislatures on Catalunya estava igual de discriminada, retallaven constantment el personal de manteniment i patíem vagues cada dos mesos, a més de ser els responsables de la redacció d'aquest projecte d'obres tan nefast i de l'adjudicació d'algun tram a alguna empresa inoperant, inexperta i polititzada (sí, parlo d'OHL, protegida del PP).

Per tant, si algú del PP té la barra de venir a l'administració, que no es queixi de l'ambient que s'hi trobarà. Sou culpables tant o més que Zapatero. Us contestarem amb xiulets, cassoles i estelades. Vosaltres no us fareu la foto.

El que és més trist, Montilla i Corbacho, els dos grans muts-cecs-i-sords d'aquesta setmana, fent de comparsa a ZP. Per sort no estem sols, el Conseller de Governació Joan Puigcercós ja li ha reblat que la visita exprés no serveix de res, que el que cal és un traspàs en condicions.


Ressò mediàtic de la manifestació de demà dilluns per la millora de Renfe:

+ A l'Avui, edició electrònica
+ A Vilaweb, diari electrònic
+ La Plataforma pel Dret de Decidir se suma
+ AVE pel Litoral se suma
+ JERC se suma
+ ERC se suma i anuncia més mobilitzacions
+ Racó català
+ Indymedia Barcelona
+ El Punt
+ La Vanguardia
+ Renfedats.net, emprenyats amb Renfe
+ elcaosdelarenfe.woldpress.com


Recordatori:
MANIFESTACIÓ
Dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

Vine amb xiulet, cassola o senyera.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

27.10.07

RENFE: inauguraran... l'estació provisional d'El Prat

El govern espanyol ha construït una estació al Prat per poder tallar la cinta i fer-se la foto.



INAUGURAREMOS POR COJONES, això deu tenir al cap el partit socialista havent ordenat bastir aquest baixador-estació provisional al Prat de Llobregat, que no figura al projecte i sense coneixement del mateix Ajuntament ni de la Generalitat. Cap dels responsables de Foment, de Renfe, o d'Adif no vol fer cap aclaració al respecte, mutisme absolut.

Tot per la foto, doncs segons el calendari electoral del PSOE, s'ha d'inaugurar l'AVE a Barcelona el dia 21 de desembre, el 22 a Màlaga i el 23 a Valladolid. A tota pressa. Això es una burla a la nostra cara, un altre gran menyspreu als catalans i catalanes, els que s'han quedat sense tren, els que paguen bitllet cada dia, els que queden embussats a les autopistes del Baix Llobregat, els que han d'aixecar-se abans i arribar a casa més tard, als que han de treballar més per cobrir la feina als companys que no poden ser-hi abans, als que han de pagar per la incompetència d'altres, als que paguen impostos i no reben res a canvi... en definitiva, al país.

El govern espanyol té molt clar quan arribarà el TAV a Barcelona, i quan arribaran ells a tallar la cinta. Ténen tan clar quan restabliran els trens de Rodalies? S'han pres la molèstia de quantificar el greuge que ens ha suposat? Funcionaran algun dia els trens metropolitans com els usuaris ens mereixem?

Tu vine, Zapatero, amb la teva ministra. Jo, aniré a comprar tomàquets.

RENFE: que hi hagi conseqüències

La ministra s'aferra a la cadira mentre les institucions catalanes exigeixen responsabilitats.

Després de l'últim esvoranc d'ahir, on es va partir en dos l'andana de l'estació de Bellvitge, ha augmentat la consciència general al voltant de la pèssima gestió que el ministeri espanyol de Foment, Adif, Renfe i les constructores estan duent a terme. Aquesta negligència no ha passat enlloc més que a Catalunya... recordem que Madrid i Sevilla ténen AVE, i que Màlaga i Valladolid també estan en obres i inauguraran a mitjan desembre.

Avui llegeixo a l'Avui el testimoni de dues dones que han de passar diàriament per una fràgil pasarel·la sobre les obres, sota el títol "Sort que no va passar la setmana passada". I és que a hores d'ara ningú ha pogut assegurar que quan per aquest tram ara inestable ple d'esvorancs circulaven trens, i quan en aquesta estació ara mig ensorrada hi passaven centenars de persones, no hi havia riscos. I és que sí, tenim molta sort, perquè si el primer esvoranc s'hagués produït un metre enllà, hauríem tingut un accident ferroviari amb víctimes. Poca broma.

També podem trobar un escrit de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, on amb molta raó justifica la indignació dels seus ciutadans. Fa ènfasi en que les administracions no poden omplir-se la boca de demanar a la gent que no agafi el cotxe i alhora mantenir el transport públic en un estat tan deficient, i ens recorda que des dels anys 90 el servei ha anat a pitjor per la greu manca d'inversions. Òbviament, en la línia del seu partit -PSC PSOE-, no concreta res ni demana cap responsabilitat... i fa un any ens demanaven el vot amb la frase 'fets, no paraules'.

Mentrestant, el PSC prepara una estratègia d'engany. Ja hi ha un article on es diu que Zapatero es podria repensar canviar de ministra, mentre que ella s'hi nega "no me voy a ir", diu. Però el que comencen a escampar és que els resultats del partit socialista podrien estar molt compromesos amb la crisi de rodalies, advertint que aniran a parar al PP. Aviam... De Madre, estimada, de debò creus que els catalans passarem de votar a qui ens col·lapsa rodalies a votar a qui també va deixar d'invertir-hi durant 8 anys? No, no ho creus. Estàs fent servir el discurs de la por, del bipartidisme espanyol, el que no funcionarà perquè el que ens cal és la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans... això ni vosaltres, socialistes, ni els peperos, no ho esteu fent, no sabeu què és.

Espases en alt, Esquerra i CiU ja han aprovat a l'Ajuntament de Barcelona la reprovació de la ministra de Foment Magdalena Álvarez i del secretari d'estat d'infrastructures Víctor Morlán per la seva "incapacitat per prevenir conflictes i gestionar les afectacions", reclamant també la seguretat de les obres. Esquerra també va reclamar un altre paquet de compensacions del que ningú parla: pel CO2 extra que els ciutadans hem de respirar, ara que centenars d'autobusos i milers de cotxes s'han afegit al trànsit rodat pel tall a rodalies.

Una altra petició de dimissió s'aprovarà dilluns al Parlament de Catalunya, també amb els vots d'Esquerra i CiU. Iniciativa no hi va donar suport a l'Ajuntament però sí que ho farà al Parlament, a la inversa que el PP... jo, no ho entenc del tot.

Montilla defensa la ministra en silenci, pero els consellers van més enllà. Joaquim Nadal (Obres Públiques, PSC) reconeix que "ha faltat autoritat i coordinació", està "molt preocupat" i afirma que "el que ha passat no s'arregla amb cap dimissió". Joan Puigcercós (Governació, ERC) expressa en una entrevista que seria un "acte de maduresa democràtica" que la crisi d'infrastructures li passi factura a Zapatero i que "el rigor tècnic que s'aplica a altres indrets no s'aplica aquí". Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira va dir ahir que la veritable solució als problemes va més enllà de canviar d'empresa d'obres o de ministra de Foment, sino de modificar "la política d'una manera radical, positiva, en relació amb Catalunya".


Recordatori:
MANIFESTACIÓ dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

26.10.07

RENFE: manifestació dia 29 a les 19h Pça. Sant Jaume

Concentració per la dignitat.
Diguem prou!


Un nou esvoranc, reaccions i reflexions.


Aquest matí un altre cop n'ha passat una de grossa. S'ha esfondrat part de l'estació de rodalies de Bellvitge i Adif ha ordenat aturar completament les obres per assegurar l'estabilitat del terreny, i abans que ningú es comenci a preguntar si l'estació era segura quan estava oberta als viatgers.

Segons sembla, ha caigut un dels daus subjectors de formigó i ha provocat la caiguda de deu metres d'andana en aquesta estació a primera hora del matí. La direcció de l'obra i ens responsable de la infrastructura, Adif, ha reaccionat finalment davant les contínues incidències, el clam popular i la pressió política: s'aturen les obres i es fixarà el terreny al llarg dels 700 metres de túnel que discorren per l'Hospitalet. És una bona decisió, però que s'hauria d'haver pres abans, sense la pressió induïda pel govern espanyol, que volia inaugurar tres grans trams d'AVE (Barcelona, Màlaga i Valladolid) en tres dies... coses de les eleccions.

A més s'ha anunciat que es rescindirà el contracte amb la constructora OHL, adjudicatària del tram i que està fora de termini des de l'agost. Això farà que les obres siguin més segures i es redueixi l'afectació a rodalies? Crec que no, potser al contrari.

S'ajorna l'adjudicació del túnel Sants-Sagrera

Adif i el misteri de Foment han ajornat l'adjudicació de les obres del túnel que haurà de connectar les estacions centrals de Sants i Sagrera -en construcció- amb un pressupost de 246 milions d'euros i un termini de 32 mesos.

No hi ha cap explicació oficial per aquest endarreriment -n'hi ha la oficiosa, que és el recurs presentat a l'Audiència nacional espanyola, la qual s'ha de pronunciar en 30 dies-, però després de les experiències que estem vivint amb el viacrucis del TAV (esquerdes a Castellbisbal, El Prat i Girona, esvorancs diaris a Bellvitge) tothom sospita, jo també. Sospito que si la desídia de la constructora o del ministeri o de qui sigui, ha causat el desgavell present... què ens haurem d'esperar creuant el centre de Barcelona i tocant els fonaments de la façana mar de la Sagrada Família?

Això pot semblar populista i demagog, ho sé. Jo he defensat i defenso que el TAV travessi la ciutat, però defenso que ho faci amb garanties. La meva opció és l'ampliació del túnel del carrer Aragó, un carrer prou ample per on ja discorre una línia ferroviària. És la més eficient en quant a riscos, a més hauria de permetre millorar l'estat actual del túnel i -posant-hi una mica d'ambició- preparar una altra línia de metro.

Reaccions i reflexions

Sembla ser que es confirma que Montilla s'ha quexat a Zapatero pel caos del tren, i que ha reclamat solucions immediates. A més, el Conseller de Governació Joan Puigcercós reconeix que el ministeri "no està fent bé la seva feina"

Joan Ridao, candidat d'Esquerra a les properes eleccions espanyoles, exigeix responsabilitat al govern espanyol alhora que exigeix que el PSOE accepti l'esmena republicana de compensacions per als usuaris i afectats. David Maldonado -PSC- trenca el silenci socialista denunciant la flagrant incompetència, malgrat que l'alcalde socialista de l'Hospitalet, com d'altres del Baix Llobregat, no ha obert la boca. De tota manera, el partit socialista pensa que no passarà res i que no pagarà a les urnes la fatal gestió de rodalies.

Hi haurà, a més de la compareixença de Zapatero al Congrés el proper dimecres, un ple monogràfic al Parlament on el més probable és que es voti una resolució contra la ministra Álvarez, la compareixença de la qual ja va ser exigida i aprovada per ERC i CiU. De tota manera, Carod ja ha deixat clar que el que cal és canviar "la política de deixadesa" per part de l'estat espanyol.


I una crida: Concentració!

Els usuaris estem convocant una concentració d'afectats per al proper dilluns 29 d'octubre d'enguany, a les 19 hores a Plaça Sant Jaume. Per què?


* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.
* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.
* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

No pot ser que no passi res. Fem-nos visibles. Mobilitza't!

+ Renfedats, web i fòrum d'usuaris enfadats amb Renfe

25.10.07

El preu d'ICV: 30 milions d'euros.

Els diputats d'Iniciativa aproven els pressupostos del PSOE per dos duros.

Definitivament, ni Catalunya, ni l'habitatge, ni els joves, ni les infrastructures, ni tan sols el Medi Ambient, son les prioritats d'ICV. En una decisió que els serà molt difícil d'explicar i justificar, els diputats de la formació eco-dels-socialistes han donat el seu vist i plau a uns pressupostos generals de l'estat espanyol que, pel que fa a Catalunya, ens deixen les molles i incompleixen el mínims polítics que marca l'estafatut. Això ha permès que els PGE tirin endavant, però en minoria, ja que Esquerra s'ha negat a recolzar-los.

Iniciativa ha votat a favor dels pressupostos del PSOE per 30 milions d'euros, per a tres partides concretes en actuacions al litoral, la meitat d'aquests diners fora de Catalunya. 30 milions d'euros, si senyor, això és vendre's mentre el país les passa putes amb el caos i el col·lapse de les infrastructures o els preus dels pisos s'anuncien encara molt més alts.


En aquest pressupostos de l'estat espanyol, hem de destacar:
- Que segueixen sense publicar les balances fiscals,
- Que incompleixen el mínim estatutari del 18,72% d'inversió en infrastructura (es queda en el 14,9%, sense garanties)
- Que segueixen sense reservar fons per a la reforma del finançament
- Que ignoren les necessitats de la majoria dels ciutadans i dels fluxos econòmics que travessen Catalunya en la inversió d'infrastructures.
- Que menysténen els afectats per la manca de manteniment i de control d'obres (trens aturats i endarrerits a rodalies, apagades elèctriques, talls d'aigua)
- Que continuen l'expoli diferencial dels catalans amb uns peatges que no es rescaten,
- Que es destinen a l'exèrcit espanyol 8.500 milions d'euros, sis vegades més que en les infructuoses polítiques d'habitatge. A més, l'exèrcit ocupant consumirà 1.660 milions més dels nostres diners via I+D militar.

Queda clar que l'Estatut que ens prometien ideal no té força per ser aplicat, que l'únic camí perquè Catalunya disposi del poder polític per compensar l'expoli fiscal és recaptant els seus propis impostos, és el concert econòmic, és la sobirania financera.

RENFE: perdem la paciència

S'obre una guerra erma entre l'estat espanyol i la constructora OHL

La gensvolguda ministra espanyola Magdalena Álvarez insisteix en treure's responsabilitats de sobre i acusa la constructora OHL (la que s'encarrega de les obres al tram de Bellvitge) de l'esllavissada i el tall. A tot això, als catalans ens estan venent responsabilitats-fum: la causa del mal funcionament de rodalies ve de lluny i el partit socialista no posa remei.

Esquerra exigeix 250 milions d'euros en compensacions.

Tenim ara un escàndol per una obra mal realitzada que ha posat en perill a milers d'usuaris i que ha provocat un tall patit pel ciutada i quantificat en termes de cost, un cost -29M€- que és un perjudici directe per Catalunya. Quatre línies de rodalies (R2, R6, R7, R10) i una de metro (L8) aturades sense data concreta, mig cobertes amb busos i embussant les autopistes de l'entrada oest de Barcelona. Foment addiu dues raons: que l'empresa no ha complert terminis d'execució -el túnel hauria d'haver estat enllestit el propassat febrer- i que li van proposar canvis constructius amb els que 'gairebé segur' no hi haurien hagut els incidents presents. L'empresa ho nega, "és l'obra més complicada" que han fet mai i "les decisions s'han pres amb ADIF, la direcció de l'obra", diuen, havent esgotat dues pròrrogues i estant ja fora de termini.

Aquest debat és estèril. No resol res. No acabarà en compensacions tangibles per als afectats directes ni indirectes. No serveix de res per tant carregar contra una constructora adjudicatària per una possible mala gestió d'una obra com fan Álvarez i Morlán. El ciutadà s'espera com a mínim responsabilitats polítiques que no arribaran -malgrat que ho demani el Ple de l'Ajuntament de Barcelona-. El Govern de l'estat no està a l'alçada del desastre, del col·lapse ni de la ineficiència acumulada, mira cap a una altra banda.

Fa molts anys que Rodalies Renfe de Barcelona pateix avaries i funciona de forma deficient. Ni un 20% d'aquestes han estat causades en aquests últims dos anys per les obres del TAV, això evidencia els efectes de molts anys de deixadesa pel que fa a la seguretat i manteniment de la infrastructura que vénen de moltes legislatures enrere, com ja vaig apuntar ahir-. PP i PSOE durant els seus governs han conegut aquestes mancances i no hi han posat solucions, però se segueixen centrant en aquest tall i en l'arribada de l'AVE en comptes de posar fil a l'agulla per millorar la xarxa metropolitana de rodalies. Lamentable.

No em sorprèn, doncs, que el greu problema de les infrastructures catalanes sigui ja el segon tema d'insatisfacció dels catalans i catalanes, només per darrere de l'accés a l'habitatge. Aquesta desídia de qui ha d'invertir -l'estat espanyol- ja és en boca de tots i espero, pel bé del país, que a l'hora de votar el català mig, el que agafa el transport públic, s'informi i castigui qui se'n riu, es calla o llença pilotes fora (PSC-PSOE), qui ho utilitza hipòcritament (PP), o qui es queixa amb grans paraules però després li vota de franc els pressupostos a Zapatero (ICV).

A tot això, Esquerra Republicana ha estat la única força política que està exigint al govern espanyol compensacions econòmiques per al país. Demana, dins la negociació dels pressupostos generals de l'estat, un fins de compensació d'almenys 250 M€ a transferir a la Generalitat per tal de finançar mesures paliatives dels desastrosos efectes del col·lapse ferroviari a la regió metropolitana, i de retruc, en gran part del principat. A més, exigeix un pla de xoc de dotze anys per tal d'actualitzar la xarxa de rodalies de Barcelona valorat en almenys 6.000 milions d'euros, sobretot si pretén traspassar el servei a la Generalitat, ja que en aquestes condicions actuals no l'acceptarà.

Ens mereixem una xarxa de rodalies eficient i a nivell europeu, en comptes d'un servei de recaptació antic, brut i que et fa arribar tard a la feina i a casa. És important que més enllà de la frustració i la resignació, hi hagi informació, debat i conseqüències polítiques. En poc temps tenim unes eleccions, pensem-hi.

Mentrestant, demà s'adjudicarà el malaguanyat túnel del TAV pel centre de la ciutat i ja s'han començat a valorar les implicacions de les futures obres a l'estació de la Sagrera -2009-. També ha fallat una altra infrastructura: els panells informatius de l'Aeroport del Prat.

18.10.07

A què juga el PSC?

L'esquizofrènia socialista: voten contra el retorn dels papers però assistiran a l'acte de diumenge

Tornem als transtorns de personalitat i al doble discurs: avui la Carme Figueras, diputada del PSC i exconsellera de Benestar i Família, ha anunciat que el seu partit secundarà l'acte de la Comissió de la Dignitat d'aquest diumenge 21 i que hi seran presents.

Asistiran a un acte que demana el retorn total i immediat de la resta de papers expoliats pel franquisme que resten a l'Arxiu de Salamanca... quan dimarts van votar amb el PSOE contra això mateix. Segons sembla "retornar-los abans de final d'any era tècnicament impossible", quan hom sap que ja s'han retornat els de la Generalitat en un tràmit que va durar molt poques setmanes, no és una excusa creïble. Que siguin honestos, retornar-los abans de final d'any i abans de les eleccions espanyoles és políticament incòmode. La maniobra de tornar només els que son de la Generalitat no farà callar el país.

Segurament asistiré a aquell acte, i crec que el millor que pot fer el PSC és no enviar-hi ningú.

14.6.07

Montilla ha de ser exigent amb Zapatero

"Sigui ferm, clar,
i fins i tot incòmode si fa falta"


Això li ha reblat Joan Ridao a José Montilla en una sessió al Parlament. I és que Esquerra, Convergència, i la petita i mitjana empresa catalana han coincidit en constatar que Montilla no pressiona i el PSOE se'n desentén, en el que respecta a l'autogovern. Alhora, Puigcercós continua amb les seves estratègies malgrat el clatellot d'ahir de Montilla.

CiU i ERC hem coincidit al Parlament criticant la inacció i passivitat del President Montilla a l'hora de defensar les previsions de l'Estatut en traspassos, en les infrastructures i millor finançament. Certament al PSOE no li interessa resoldre res en favor nostre tenint unes eleccions d'aquí mesos, i si tal i com s'intueix acaba guanyant la dreta espanyolista... tindrem el país aturat més anys. Resulta curiós que hagi de ser Esquerra, l'únic partit catalanista oposat al text, sigui qui més l'ha de defensar davant la passivitat dels que l'acollien amb entusiasme. Queda clar que per ben poc ha servit un text tan sotmès i poc ambiciós, que el país es defensa i es construeix pas a pas a les taules negociadores, condicionant suports.

Sincerament, el millor favor que poden fer els socialistes per Catalunya a dia d'avui és tancar traspassos amb la Generalitat (renfe, aeroport, diversos de l'estatut) i ràpid, perquè crec que en menys d'un any hauran de fer les maletes de la Moncloa. Ja sé que Catalunya no és la seva prioritat, sinó salvar-li la cara a Zapatero al preu que calgui, i que el PSOE no deixarà anar l'estendard espanyolista que reforça la seva imatge. Però li servirà d'alguna cosa? Europa es torna més conservadora i l'Estat espanyol més carca i més intolerant.

Coincideixen també els empresaris (Pimec) a l'hora de criticar que el President no hi posa energia en les negociacions. Calen "decisions ràpides", perquè l'empresa catalana, com la gent, nota que el mal funcionament de renfe, la manca d'inversió en infrastructures, el retard del TAV, l'anticuat model aeroportuari, el nou finançament que no arriba mai... li fa mal, li resta eficiència. Això, per si algú encara pensava que és un caprici dels catalans.

PUIGCERCÓS, 'MARCANT PAQUET'

El conseller de Governació i Secretari General d'Esquerra ha manifestat que continuarà marcant perfil en públic i en privat, en la línia del missatge exigent rebut de la militància, 'ha fet seu part del discurs' dels corrents crítics. Això malgrat la crida a la prudència de Montilla, a qui li exigeix més fermesa davant el govern espanyol si vol menys soroll. No pensa deixar el govern, però té la vista posada al Congrés Nacional d'Esquerra (2008), desactivar els corrents crítics (davant un Uriel Bertran que vol fer tàndem amb Carretero per renovar la direcció) i també el seu objectiu de ser el cap de cartell a les eleccions del Parlament l'any 2010.

Almenys, el que és cert, és que Puigcercós fa declaracions i Ridao planta cara, mentre que Carod-Rovira ho eludeix, posant pau a l'executiu català. Sincerament crec que caldrà remodelar la relació partit-govern, ja que en Ridao té avui dia més veu i capacitat d'acció (de fet, fins i tot més lideratge mediàtic) comparant-ho els dos líders d'Esquerra, ambdós a Govern amb les evidents limitacions que això comporta.

1.2.07

Sobre el decret del castellà

La imposició de la llengua espanyola.

Fa força temps, però no massa, l'il·legal rei de l'il·legal regne d'espanya va etzibar als quatre vents que 'el castellà mai s'havia imposat'. A més de demostrar una lamentable manca de coneixements, donava arguments i cobertura política al nacionalisme ranci espanyol, tant el que és inherent al país veí com al que tenim instal·lat a casa nostra. Doncs ara ens l'estan imposant, més encara.

El nou 'decret del castellà', un d'aquells decretazos que tant li agraden a l'administració estatal, obliga a fer una hora més de llengua castellana a les escoles catalanes, malgrat les virtuts del flamant Nou Estatut. A sobre, el conseller d'Ensenyament fa com si res, l'accepta i l'assumeix, rebent una estirada d'orelles del President i del Vicepresident de la Generalitat.

L'Estat espanyol sempre escombrarà cap a casa, si pot. Altra cosa és que li ho deixem fer de bon grat, que és el que intenta el Conseller d'educació Ernest Maragall. Vergonya li hauria de fer al seu avi de veure com aquest personatge, sinistre a l'ombra del seu germà l'expresident, terrorífic ara com a responsable d'una parcel·la de l'autogovern català, combregui amb les intencions del govern espanyol d'augmentar la presència del castellà a les aules, com si calgués.

És un decret que envaeix competències de la Generalitat, entre d'altres coses perquè segons l'esquema competencial una llei que fixi bases mínimes ha de tenir rang de llei, no es pot fer per decret. Tot i això, la laxitud dels tribunals espanyols en definir el que és una lei de bases, l'actitud centralista del govern estatal, i la debilitat de l'Estatut, permeten que l'estat pugui explicitar en una llei que s'han de fer tres hores de castellà, que les escoles han de lluïr la bandera espanyola o el número de joguines a les aules de primària.

Ara bé, els catalans hauríem de ser els primers a defensar qua la nostra llengua no reculi i que el nostre autogovern es faci respectar... per això m'indigna l'actitud (botiflera?) de l'Ernest Maragall: ha posat damunt la taula un decret català per desplegar el 'decretazo' espanyol, tot acceptant aquesta tercera hora de llengua castellana a primària, arribant a declarar que es podrien donar en castellà matèries com matemàtiques o ciències socials -i aquí s'estudia història, recordem-ho-. Això trenca el model educatiu català, aquell que ens permet la inmersió lingüística, que TOTS els catalans gaudeixin de prou suficiència en català, que MAI hi hagui discriminació ni separació per raó de llengua, que NINGÚ pugui viure colonialment en aquest país ni aïllat de la nostra societat.

NO EL VOLEM

És, per tant, inacceptable. I l'actitud del conseller, fent-se el suec i donant per fet que el que ell vol ho assumeix tot el Govern, reprobable (i n'hi ha per demanar-ne la dimissió). Ha calgut una estirada d'orelles del presi Montilla i del vice Carod-Rovira. Trista ha estat la picabaralla començada per Mas i contestada per Carod quan el que calia era criticar el partit socialista, no? Finalment, el Govern de la Generalitat presentarà recurs al Constitucional (no hi tinc gaires esperançes, és un tribunal espanyol, nomenat en part per polítics, que vetllarà pels interessos espanyols), que és el que havia de fer, el Parlament ha votat un text donant suport a aquest recurs (amb el suport de CiU, PSC, ERC i ICV) que és el que havia de fer, i la comunitat educativa ha dit la seva en contra un decret del castellà que no s'aguanta ni es justifica acadèmicament.

També es desautoritzarà l'esborrany del tete Maragall acceptant el decretazo. La norma catalana que l'hauria de desplegar necessita passar pel Consell Tècnic -que presideix Carod-Rovira, i dubto que un independentista ho deixi passar de bon grat- i després caldrà que el Consell Executiu hi doni el vist-i-plau. Per tant, de moment només hi ha una resposta: el recurs contra el decret.

QÜESTIONS DE FONS

Primer, que no es pot permetre que la Conselleria d'Educació renunciï a la immersió lingüística, necessària per a la cohesió social del país. És indispensable que el Conseller, el Govern, el Parlament i els Partits Polítics es comprometin a defensar un model d'educació que també és un model de societat i de país. Si recula la immersió lingüística, recula el català, i recula la competència en català dels nostres estudiants.

Segon, que tot plegat no està abordant els dèficits del sistema educatiu, i els agrava cada tres anys amb els decrets i nous sistemes que es treuen de la màniga. No ens adonem que cal més consens i menys picabaralles, que el que realment cal és assegurar el domini de tres o quatre llengues al final de l'ensenyament obligatori, que imposar hores en castellà o excessius continguts lingüístics en els programes no ajuda sinó que ho empitjora?

A dalt, vinyeta de Joan Antoni Poch, de l'edició digital d'El Punt.

9.1.07

Montilla s'en va de Moncloa sense finançament ni res

El tarannà s'esgota: Montilla se'n va amb les mans buides.

El President no ha aconseguit de Zapatero ni l'acompliment de l'Estatut retallat. La trobada, que havia de concretar més el 'nou' finançament, ha resultat ser només un cop d'imatge del president espanyol i demostra que amb l'Estatut ens han venut fum.

Els catalans ens haurem d'esperar altre cop aviam què passa al parlament espanyol: el cap de l'executiu del país veí no ha concretat res sobre els nous comptes de la Generalitat del principat, ni tampoc sobre el desplegament de l'Estatut... i ja es parla de l'any 2009.

Que Catalunya queda arraconada de l'agenda política un cop ja ha passat per l'adreçador de l'Estatut retallat no ho pot negar ningú. Ara més que mai es fa evident que tot els que havia d'arreglar i oferir el nou Estatut queda en res, resulta ser fum, paraules que s'emporta el vent.

Zapatero no garanteix res a Montilla respecte del finançament ni dels traspassos. La trobada que han mantingut només ha servit per constatar que es crearan les comissions estatutàries ja previstes. Frases com "el desplegament de l'estatut no serà un camí de roses" i nimietats com "voluntat i predisposició per arribar a un acord" no ens dónen gaires esperances. Amb tres comissions no n'hi ha prou.

Un Montilla que admet que hi han conflictes competencials amb lleis espanyoles força recents però que no els posa de relleu quan s'entrevista amb el president espanyol i fins i tot les arriba a qualificar de 'normals', no ajuda.

No ens està servint de res tenir presidents del mateix color a un o altre palau, no suposa cap benefici per al país, hem de fer cua a demanar diners com fan les regions espanyoles, el que hem fet durant vint anys.

UN TARANNÀ QUE S'ESGOTA

Què en queda, del famós tarannà, del "talante"? També ha estat fum. Un PSOE que ha forçat un Estatut català que no agrada a ningú i que ha estat aprovat com a mal menor... un procés de pau durant el qual dirigents socialistes s'han vantat de fer menys que el PP i que ha acabat com ha acabat... parlar molt però fer poc. Com a mostra, la inflexibilitat del govern espanyol per aprovar el decret educatiu malgrat la més que raonable oposició del govern català.

A l'hora que s'esgota l'anestèsia política que vivim, ens adonem de l'escàs tarannà que queda. Zapatero no està fent res per Catalunya, malgrat que aquí els problemes i les preocupacions d'abans que ell fou president i abans que s'aprovés l'estatut miraculós segueixen latents... recordem que en els cinc primers dies de l'any la Renfe ja s'ha avariat dos cops.

ESTRATÈGIA?

El PSC no en té. A remolc de les circumstàncies, mai no alçaran la veu més alt que el seu estimat ZP, i ha quedat ben clar que per a Montilla el finançament o el desplegament del nou estatut no són prioritat.

Per tant, és l'hora d'ERC i CiU, al marge del govern de la Generalitat. Ha quedat palès durant tota la legislatura socialista espanyola que actuant per separat no s'arriba al que la ciutadania espera, i que els pactes assolits 'ens dónen part del peix, però no canyes de pescar'. Es fa necessari doncs que independentistes i nacionalistes siguin ferms i marquin l'agenda, que condicionin un nou finançament amb un llistó prou alt, que exigeixin contrapartides que permetin a Catalunya ser més sobirana.

I mentre no hi hagi una estratègia de país al darrere, no hi hauran ponts de d'entesa, i sense entendre's i treballar junts no es pot aspirar a governar plegats.

2.7.06

El Punt entrevista Joan Puigcercós

'Ja era hora de plantar-se'.

ERC es llança a recuperar perdut pel 'no' al referèndum, tornant a sumar esforços i complicitats.

Segons Puigcercós, 'Hem d'impedir un pacte de CiU amb el PP o amb el PSC' i 'qui trenca el Tinell és el PSC'.

El Consell Nacional republicà ha aprovat finalment el tiquet electoral Carod-Puigcercós que concorrerà a les properes eleccions al Parlament aquest octubre, ratificant la proposta de l'executiva. El missatge del Consell és el d'unitat, descartant la proposta de'n Carretero de fer un Congrés abans de les eleccions: "tots plegats ens hem de posar les piles i anem a una mobilització màxima", així ho ha expresat Carod, i també ha deixat clar que a més de l'electorat que pogués dubtar de recolzar esquerra després de la posició al referèndum, ERC anirá a cercar també el seu electorat potencial, tot centrant-se en explicar l'obra de govern fent propostes innovadores i engrescadores.

A més de la sessió i dels debats del Consell Nacional, s'han engegat les piles electorals d'Esquerra. Segons Carod, "no només presentem un programa electoral, sinó que també presentarem un programa de Govern". Es vol potenciar l'espai catalanista i d'esquerres "no identificable amb cap altra força".

També l'entrevista a Joan Puigcercós avui a El Punt és molt clarificadora respecte de les posicions d'Esquerra i l'enfocament de la propera campanya.

Puigcercós reconeix que el greu error d'ERC respecte del referèndum va ser haver pres la decisió massa tard, però "no podia demanar el sí" i "havia d'aguantar". Creu que la militància va corregir la tardança en fixar una posició. També ha deixat anar un missatge important: "si l'esquema és que no podem coincidir mai amb el PP, aquest i el PSOE es repartiran el joc i amb aquest argument sempre guanyarà el PSOE. Coincidir amb el PP és una cosa i una altra pactar-hi com ha fet CiU".

En referència a l'obra de govern, creu que "la gran mancança és no haver sabut explicar tot el que s'ha fet" i "en aquesta campanya hem de ser capaços d'explicar-ho molt bé".

Puigcercós diu que cal superar el llistó dels resultats actuals malgrat l'estabilitat del mapa polític català "farem una campanya per intentar-ho. Serà radicalment diferent al que han fet els partits polítics de Catalunya fins al moment". L'equidistància es mantindrà "perquè som un partit independent. No depenem de ningú, ni del PSOE ni de sopars d'empresaris" i "cal recordar que qui trenca el Tinell és el PSC quan fa esmenes l'endemà d'aprovar-se el text al Parlament".

Després de les eleccions "hem d'intentar impedir un pacte entre PP i CiU" i "un pacte PSC-CiU", alhora que descarta que ERC vulgui quedar-se a l'oposició perquè "l'objectiu d'un partit és governar per fer polítiques".

El Secretari General d'ERC preveu una campanya espanyolitzada, com la del referèndum. Al PSOE "no li interessa que governi el PSC perquè entren en conflicte", "ells voldrien un president de la Generalitat submís com el de qualsevol comunitat governada pels socialistes. I amb Maragall no ho han aconseguit. La pregunta és si ho aconseguiran amb Montilla."

També cal destacar que Joan Puigcercós recolza en Joan Ridao com a futurible candidat al parlament espanyol.