Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges

9.5.08

ERC promociona Mònica Terribas per dirigir TV3

Guanyant espais de sobirania: la Terribas dirigirà TV3

Quedaria massa literari dir que 'el cor se m'omple de joia'? En tot cas, saber que Mònica Terribas serà nomenada directora de la televisió nacional de Catalunya m'agrada. Com l'hem pogut anar seguint al seu programa 'La nit al dia', és una professional incomparable i molt ben valorada, una periodista amb una visió nacional ben clara i que no ha dubtat mai de fer sentir incòmode a un polític si la necessitat d'informar ho ha requerit. Si no fós poca cosa, és un nomenament recolzat per un consens polític treballat durant mesos, malgrat que el catalanisme de Terribas ha molestat algun cavall vell del socialisme metropolità. Mònica Terribas té la meva felicitació i el meu crèdit.

Anava sent hora de canviar les estructures tronades, immobilistes i nacionalment porugues de la nostre televisió pública, tots recordem la humiliant manera com els mitjans públics catalans tractaven manifestacions nacionals multitudinàries com les del 18 de Febrer (per l'Estatut) i 1 de Desembre (pel caos de les infrastructures), tot provant de minoritzar-les. O un altre exemple més a la vora, l'excessiva cobertura que fan els informatius de les notícies espanyoles quan el que interessa és informar més i millor del que passa a casa.

És una satisfacció doble, ja que si per una banda la CCMA té ara la millor oportunitat de reprendre el camí que porti la televisió catalana a ser 'La Nostra', aquest nomenament i l'oportunitat que representa arriba de la mà de les gestions del Conseller Tresserras i del president de la Corporació Albert Sàez. És a dir, això és feina d'Esquerra Republicana de Catalunya.

20.11.07

Rajoy i Zapatero fan ofensiva pel castellà

Entre l'Espanya i la paret

Cada dia tinc més clar que el nacionalisme espanyol està d'ofensiva descarada i que en aquest tema el PSOE i el PP volen el mateix. La recent proposta electoral de Mariano Rajoy d'universalitzar per decret l'ús del castellà, adreçada al votant espanyol més nacionalista i anticatalanista, no ens és nova. I no cal treure la pols als llibres d'història, aquest mateix any vàrem haver d'aturar la polèmica tercera hora de llengua castellana.

El PP ha fet una carrera cap al nacionalisme perillós d'on no es pensa moure. Des de propostes de reforma constitucional absolutament involucionistes des del punt de vista de la pluralitat política, cultural i nacional de l'estat espanyol, fins a concretar una possible llei que ens obligui a tots a fer servir el castellà, arreu.

Més castellà? Això pren les formes d'una nova invasió cultural per decret. I deixa ben clar que el fals alarmisme sobre la situació de la llengua castellana al principat es promou, fomenta i esbomba des de fora i per als de fora... ja veiem que aquí els Ciudadanos ténen els vots que ténen i les últimes enquestes ni els citen (és el risc de ser un partit colonial i colonialista), mentre que el PP amb aquestes proclames recull bones posicions als sondejos.

L'anticatalanisme ven. I molt.

I és que, com ha passat amb les infrastructures, entre PSOE i PP no hi ha cap de simpàtic amb Catalunya ni la nostra realitat. Tots dos van en la mateixa direcció, que és frenar el català, amb les seves polítiques i les seves propostes, per mantenir l'anormalitat lingúística del nostre país i la nostra llengua. I per collir vots a cassolades, ja que l'anticatalanisme dins els cercles d'opinadors mesetaris existeix i se'l respecta.

Els mites creats durant dècades són alimentats pels tentacles dels partits espanyols que, en competició pel vot més radical, es treuen la careta per deixar ben clar que aquest estat no és plural, que les autonomies són poc més que províncies i que en aquest estat o s'és essencialment espanyol o no s'és.

I un bon exemple de que les accions perjudicials contra Catalunya o contràries a l'opinió majoritària dels catalans son i seran presenta a la contesa electoral ha estat el míting de la Magdalena Álvarez a Màlaga. Entre el 'túnel de la risa' i allò de 'antes partía que doblá', ha rebut el copet a l'esquena de Zapatero, que la duu arreu com un inamovible trofeio nacional. Si indigna els catalans, és agradable pels espanyols.

Veurem si al final aquest homenet -en Rajoy- té possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles i amb quins al·liats comptaria, i no miro a ningú... i veurem amb què sortirà en Zetapé per contrarrestar. Al tanto, PSOE, que en aquesta propera legislatura no tindràs les coses tan planeres a l'hora de trobar amics.

18.10.07

A què juga el PSC?

L'esquizofrènia socialista: voten contra el retorn dels papers però assistiran a l'acte de diumenge

Tornem als transtorns de personalitat i al doble discurs: avui la Carme Figueras, diputada del PSC i exconsellera de Benestar i Família, ha anunciat que el seu partit secundarà l'acte de la Comissió de la Dignitat d'aquest diumenge 21 i que hi seran presents.

Asistiran a un acte que demana el retorn total i immediat de la resta de papers expoliats pel franquisme que resten a l'Arxiu de Salamanca... quan dimarts van votar amb el PSOE contra això mateix. Segons sembla "retornar-los abans de final d'any era tècnicament impossible", quan hom sap que ja s'han retornat els de la Generalitat en un tràmit que va durar molt poques setmanes, no és una excusa creïble. Que siguin honestos, retornar-los abans de final d'any i abans de les eleccions espanyoles és políticament incòmode. La maniobra de tornar només els que son de la Generalitat no farà callar el país.

Segurament asistiré a aquell acte, i crec que el millor que pot fer el PSC és no enviar-hi ningú.

12.6.07

Lara mereix el Premi Sant Jordi?

JM Lara ha fet res per Catalunya?

Llegeixo a Vilaweb i també a d'altres diaris electrònics que avui el Conseller de Cultura ha anunciat la concessió dels Premis Sant Jordi de l'any 2007. Son uns premis de prestigi que es lliuren a personalitats que 'hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat, o més generalment, en el pla cívic i cultural'. I miro la llista de guardonats.

Jose Manuel Lara!!?? Què ha fet un personatge com aquest pel nostre país, que no sigui enfortir el règim colonial i la invasió cultural castellanitzant? Quina identitat defensa des de la seva poltrona ampla i privada? Cap identitat catalana, només espanyola.


Com es pot donar un premi de prestigi cultural a algú que presideix un diari sensacionalista, íntegrament en castellà, de dubtosa qualitat periodística i d'evident tendència (ADN)? Com es pot agraïr la feina feta al propietari del diari anticatalà La Razón? Això sense comptar l'obra editorial del Grupo Planeta, on el català és pràcticament desaparegut malgrat que l'empresa té la seu a l'Avinguda Diagonal de Barcelona.

Quin servei cívic ha fet aquest home per Catalunya, si tracta els seus treballadors com a robots (ho dic per experiència), els seus clients com a simples màquines de pagar (ho dic també per experiència) i, com a colofó, en veient perillar les seves vendes, fa xantatge a Artur Mas provocant que aquest li pagui favors anant a Moncloa i retallant l'Estatut del Parlament?

Amb tots els respectes, així no es fa catalanisme. Per molt que el PSC vulgui atreure's la simpatia (i potser quelcom més que la simpatia...) d'aquest senyor, aquest acord de la Generalitat posa el Premi Sant Jordi a l'alçada d'una taca d'oli a la camisa.

I pel que es pot anar llegint, encara dubtaria d'un parell de guardonats més, i dubto que el meu amic l'escriptor Jordi Mata vulgui estar a l'alçada de segons qui. Això sí, n'hi han de bons i merescuts.

7.6.07

L'ensenyament en català, blindat

Esquerra garanteix la immersió lingüística

Els intents del govern espanyol de llimar les competències catalanes i d'augmentar artificialment les hores de castellà, i els del conseller socialista d'Ensenyament Ernest Maragall de fer possible aquesta indignitat... s'han estavellat contra un mur (notícia). I es que el PSC no pot pretendre governar en coalició amb ERC i acceptar totes les imposicions de l'estat espanyol, menys encara en temes nacionals!

Sembla ser que la negociació (que no ha estat fàcil) s'ha hagut d'elevar als dirigents del partit i del govern (Carod i Montilla), ja que a nivell tècnic les diferències éren substancials: Esquerra ha fet tota la pressió possible, arribant a presentra un decret alternatiu al que preparava Maragall. Malgrat que la polèmica (inclosa la campanya per la dimissió del conseller) ha estat vigent des de començaments d'any, la feina política sens dubte s'ha fet bé: no ha calgut fer moviments polítics dràstics, s'ha tractat el tema d'acord amb la importància que té i s'ha assolit un resultat satisfactori amb el que no s'imposen més hores de castellà.

El resultat és el següent: les estructures lingüístiques comunes es faran en català, com ja s'ha realitzat, per tant es fan les mateixes hores de castellà; queda regulada la immersió lingüística; i es dóna autonomia als centres per demanar o no un reforç lectiu en llengua castellana, que ha de tenir el vist-i-plau del govern. L'avantatge fonamental, a més de que no s'inflen artificialment les hores de llengua en general i de llengua castellana en particular, és que es dóna l'estabilitat necessària al model educatiu. El risc serà que el govern espanyol podria impugnar l'aplicació d'aquest nou decret català, tot i que això segurament no passarà fins després de les eleccions del país veí (i compte que no les avancin).

18.1.07

Felip Puig contra Esquerra

CiU no reflexiona i segueix carregant gratuïtament contra Carod.

Els dirigents convergents segueixen entestats en acusar d'antipatriotisme l'únic partit que no ha venut Catalunya ni s'ha abaixat els pantalons negociant la llei fonamental del Principat. Avui Felip Puig a una comissió parlamentària s'ha saltat el guió i ha preparat un discurs-bomba ple d'odi i rancúnia, gens constructiu, davant Carod Rovira.

En aquesta compareixença al Parlament Carod ha posat sobre la taula un gran Acord Nacional per la llengua, que implicaria garantir el coneixement i la competència en quatre llengües.

CAROD ha dibuixat les línies mestres del departament de la vicepresidència que dirigeix, incidint sobretot en la política lingüística. Proposa un Pacte Nacional qua impulsi el coneixement suficient del català, del castellà com a 'element estructural' i de llengües d'ús internacional -anglès i francès- per afrontar la integració de la immigració i les relacions amb un entorn globalitzat.

En relacions internacionals vol impulsar novament les representacions exteriors i les relacions d'alt nivell -unesco, fao-. Respecte dels esports carod impulsarà les sel·leccions esportives nacionals 'allà on sigui possible'. Com a detall, s'ha recuperat la idea maragalliana de participar en els Jocs de la Francofonia.

CIU, A LA CÀRREGA DESMESURADA

Conegudes les escasses simpaties del fatídic exconseller convergent Felip Puig per Esquerra, aquest ha carregat per carregar sense seguir el guió parlamentari ni el tema de la reunió de la Comissió d'Afers Institucionals.

Puig ha aprofitat la presència de les càmeres per criticar la formació d'un govern d'esquerres, tot dient que ERC ha renunciat a les reivindicacions nacionals, que el departament de Vicepresidència és il·legal i 'un calaix de sastre'. Ha protagonitzat un cos-a-cos polític en una compareixença explicativa utilitzant un to desmesuradament dur, que com no podia ser d'una altra manera Carod ha atribuït a un afany "destructiu i revengista".

Queda clar que només volia aprofitar el micròfon: doncs la veritable rebaixa nacional va ser la de CiU negociant l'Estatut (recordeu allò que deien Concert Econòmic o res?), i la Conselleria de Vicepresidència té competències dispars com les tenia la Conselleria en Cap de l'any 99 i la del 2003.

En definitiva, el portaveu convergent ha perdut tot discurs i ha deixat clares dues coses: primer que amb Esquerra no s'hi pensen avenir perquè no els dóna la gana; segon que l'estratègia convergent serà com la de l'Angel Acebes després del 14-M, enrrocament i búnker. El meu dubte és si aquest postulat prevaldrà dins de CDC en el necessari debat intern, i si el partit mantindrà el càrrec a un polític com Felip Puig que l'allunya d'acords nacionals.

10.1.07

Catalunya + digital

Literatura digitalitzada, llengua globalitzada.

Google, gegant d'internet i líder dels cercadors a la xarxa, ha arribat a un acord amb la Generalitat per tal de digitalitzar els fons de diverses biblioteques, entre les quals es troba la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Llibres de Pla, Llull, Verdaguer, Joan Maragall... estaran disponibles amb un sol click arreu del món i en format digital. Des de casa podrem llegit Tirant lo Blanc o les Homilies d'Organyà -a la dreta- només amb una connexió a internet.

La inversió s'havia quantificat en uns seixanta milions d'euros comptant només amb la BC. L'acord permet incloure cinc-cents mil llibre en català dins el Projecte Biblioteques de Google.

És una notícia extremadament bona, aquest acord del conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras amb els responsables de Google (multinacional que, recordem, ofereix els seus serveis totalment en català). Més encara si tenim en compte que és el tercer acord de digitalització que es fa a Europa, i el segon en llengua no anglesa, cosa que dóna moltes facilitats a la llengua catalana.

De fet, el nostre idioma serà el més beneficia: entre tres-cents i cinc-cents mil llibres de la Biblioteca de Catalunya (amb els seus fons especials i valuosos), la del Monestir de Montserrat, la de l'Ateneu Barcelonès, la del CEC i la del Seminari -tots lliures de drets d'autor- seran penjats a la xarxa i d'accés disponible, lliure i gratuït per a tothom arreu del món.

Aquesta aposta estratègica del Departament de Cultura és, per molts motius, lloable i significativa. El més important de tots és que no caldrà demanar hora per a l'estudi de les obres originals, ja que aquestes tindran disponibilitat lliure i total. A més, permet una difusió de la literatura catalana global i lliure, hom podrà gaudir a qualsevol racó de, per exemple, les partitures manuscrites d'Anselm Clavé sense haver de comprar-ne una adaptació o desplaçar-se. Sens dubte les facilitats i la disponibilitat estimularan la lectura en general, qué també ha d'ésser un objectiu important.

La literatura catalana pren valor amb aquest projecte, gràcies a l'impuls del govern i de l'empresa Google. El portal books.google.com serà traduït al català per tal d'accedir a la cerca de llibres.

5.1.07

Ryanair i el català

Ryanair dóna la cara: reobrirà el web en català.

Les preocupacions que no pocs catalans hem expressat respecte la decisió de la companyia d'eliminar la traducció catalana del seu lloc web, unides a l'acció immediata de la Generalitat queixant-se i exigint una rectificació.

La bandera catalana que hi figura tindrà una correspondència en l'idioma que es mostrarà de forma gairebé immediata, a partir de la setmana que ve. L'ús de la llengua catalana condiciona els convenis que la companyia té subscrits amb les administracions.

Pel que sembla, es volien estalviar els costos de traducció (que dubto que arribin a mig cèntim per bitllet). Ryanair ha cedit davant les justes pressions i ha comunicat a la Generalitat que tornarà a utilitzar el català a la seva pàgina web a partir de la setmana que ve.

A més de les queixes que, com jo mateix he fet, s'han escampat entre internautes catalan, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona (recordem que Ryanair rep subvencions d'aquestes dues institucions) s'han queixat i han demanat una rectificació. L'acord del govern català amb la companyia és específic amb el tema de la llengua.

Ryanair ha entès que no pot oblidar-se de Catalunya si vol clients catalans. Alguna cosa s'ha mogut a Catalunya: felicitem-nos.

Diari de Girona 04/gen:
'Ryanair elimina 'per comoditat' la llengua catalana de la seva pàgina web'

Tribuna Catalana 04/gen:
'Ryanair elimina el català del su web'

El Punt 05/gen:
'La Generalitat requereix a Ryanair que torni a posar el català a laseva web'

Vilaweb 05/gen:
'Ryanair comunica que reobrirà la pàgina web en català'

Europa Press 05/gen:
'Ryanair tornarà a utilitzar el català en la seva pàgina web'

PD. Com sempre, la CCRTV i telenotícies.cat no han fet cap esment.

4.1.07

La llengua, discriminada en l'aviació

Ryanair elimina el català

L'empresa irlandesa, que fins ara sempre havia respectat la llengua de Catalunya, ha suprimit de cop i volta del seu lloc web la traducció al català.

L'accés al web www.ryanair.com et desvia automàticament a l'àrea espanyola, i malgrat que l'internauta cerqui la versió catalana només trobarà una plana en espanyol o anglès amb els vols operats des dels aeroports de Girona i Reus, afegint els de la capital espanyola.

Sembla ser que la companyia ha desactivat totes les llengues excepte l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, l'holandès i el polonès. Això significa que el català, però també el noruec, suomi -finès-, polonès, rus, hongarès, txec... han desaparegut de les comunicacions de l'empresa.

M'assabento gràcies a Tribuna Catalana d'aquesta notícia, i em preocupo. Les companyies aèries no acostumaven a preocupar-se per la llengua del nostre país amb l'excepció de Ryanair. Ara eliminen aquesta diferenciació positiva i es col·loquen al costat d'empreses com Spanair que malgrat tenir base als Païssos Catalans rebutgen la nostra llengua, doncs només els interessem per pagar. Desconec quina ha estat la raó empresarial per fer-ho, doncs els costos de traducció són mínims, i la repercussió que pot tenir entre la gent jove, que som els clients més habituals, pot ser rellevant. Si canvia la imatge de la companyia, canvia la percepció dels usuaris -i jo mateix n'he estat client en 4 ocasions-.

Mes enllà d'això, el Govern català és la màxima autoritat en política lingüística. Desconec si aquest govern, com els dels altres païssos afectats, ha fet o ha pogut fer quelcom respecte a aquesta decisió de Ryanair... si bé és cert que la dinàmica que aporta aquesta companyia al turisme i als petits aeroports del país els permet rebre subvencions governamentals, fóra bo condicionar aquestes -si no ho estan ja- a emprar la nostra llengua com a mínim dins el nostre país.

El que està clar és que una empresa que rep subvencions de la generalitat no pot oblidar-se del país on es troba. I això no va només per Ryanair.

Aquest setembre i a propòsit de la posada en marxa de la companyia espanyola amb base al Prat Clickair, Racó Català hi dedicava aquest article tot fent menció a l'aspecte lingüístic. Amb això deixo palès que Ryanair habia rebut lloances per realitzar una política normal -és a dir, no espanyolista-, que és la que ens correspon.

28.6.06

Festa Major del Masnou 2006!

FOCS D'ARTIFICI I CONCERT D'EN GERARD QUINTANA.

La ciutat del Masnou ha encetat altre any els actes centrals de la seva Festa Major, avui dia 28 amb el gran espectacle dels focs d'artifici a les 23h a la platja d'Ocata -per a mi, això sempre serà el millor de la Festa- i el concert del cantant Gerard Quintana passada la mitjanit.

El fil conductor de grecs i romans com a equips per als actes i jocs de competició renova els pagessos i mariners, que va ser el de l'any passat. A més, com la colla de Diables compleix els seus 25 anys -els masnovins ho podem veure als penons de les balconades-, són l'eix central de les activitats.

No em puc estar de recomanar-la als i les blocaires i internautes. Acosteu-vos-hi i en gaudireu, de debò. Programa d'Actes.

22.6.06

Llicències de TDT, tupinades

La sociovergència adjudica la TDT a empreses espanyoles.

El repartiment de llicències privades de Televisió Digital Terrestre s'ha resolt pel CAC de forma que els grans grups espanyols n'obtenen la majoria, quedant fora Òmnium i RBA.

Ja va advertir ERC en marxar del govern que caldria estar atents a la concessió de noves llicències. Sembla ser que, en efecte, aquestes concessions no han valorat prou les propostes 'minoristes'.

D'entre els que obtindran llicència al Barcelonès, trobem que n'han aconseguit Urbe TV (Vocento), 25TV (Onda Cero) i Collserola Audiovisual (Prisa), a més del grup Canal Català.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat finalment 59 de les 122 propostes presentades, d'acord amb el que informa avui Vilaweb i Tribuna Catalana i . Les guanyadores del concurs poden començar a emetre en quant l'estat espanyol emeti l'autorització final, que podria ser a les acaballes d'aquest 2006.

El CAC i el vot particular de'n Tresserras

El Consell és una institució depenent del Parlament i els seus consellers són escollits per aquest excepte un, nomenat pel govern (si voleu veure qui ha proposat a qui, feu clic). És precisament aquí on rau possiblement la clau de la decisió final, ja que el conseller -a proposta d'Esquerra- Joan Manuel Tresserras no hi està pas d'acord amb la concessió de llicències i ha emès un vot particular força rellevant.

Segons Tresserras, s'ha sobrevalorat en excés les propostes d'operadors vinculats als grans grups de comunicació, concentrades sobretot a les zones metropolitanes, i s'ha infravalorat algunes interessants propostes singulars no vinculades a grans grups. El conseller creu també que les propostes innovadores i de caire local han sortit perjudicades, així com la diversitat de comunicació i difusió cultural.

Ja estàvem alerta

Quan ERC va ser expulsada del govern per no haver capitulat en la qüestió de l'Estatut, durant la roda de premsa envoltat dels consellers ja va advertir que caldrà estar alerta amb les concessions de llicències que es faran, posant en dubte dels interessos que les motivaran i de l'equanimitat de les decisions.

Bé doncs sembla ser que la sociovergència podria haver actuat ara beneficiant els seus propis benefactors, aquells interessos empresarials que realitzen donacions anònimes als partits i que, com es lògic, n'esperen quelcom a canvi. El Grup Canal Català, vinculat a CiU, ha obtingut llicència i això no ha estat casual.

Qui surt perdent? El país, la llengua i la cultura.

+ info: les concessions del CAC

+ info: criteris del CAC