Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eixample. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eixample. Mostrar tots els missatges

10.6.07

La lenta Alta Velocitat

El TAV que no arriba, que no compleix, i que no satisfà

Els catalans pagarem amb escreix el fet d'haver estat seu olímpica el 1992. En aquell moment ja funcionava l'AVE a Sevilla, però nosaltres fins al cap de 20 anys no tindrem el país connectat (Hereu i el Ministerio de Fomento anuncien l'endarreriment fins el 2012, i ho sabien abans de les eleccions). Més lent, més car i poc competitiu amb l'avió.

El que va més enllà, és que Hereu ha refusat repetides vegades qualsevol reestudi del Túnel del TAV amb l'excusa de complir el calendari de 2009... sabent que aquest calendari era paper mullat, i sense exigir res ni queixar-se al Ministeri. L'excusa és la seguretat de les obres, però sens subte intervenen tres factors més:
1)
La manca d'inversió fins a data d'avui (doncs encara hi ha obra sense adjudicar), que demostra les virtuts del PSOE.
2)
La trampa de fraccionar els pagaments per fer-los coincidir amb el calendari d'inversions que marca l'Estatut
3)
L'esquer electoralista del compromís d'inversió de cara a les eleccions espanyoles.

Fa quinze anys que l'Estat espanyol, sigui del color que sigui, ens està prenent el pèl, però no aprenem. A més, també s'anuncien més complicacions per als trens de rodalies durant tot el periode que resta fins a completar els trams, doncs aquest allargament de l'impàs obliga a no poder retirar els trens de mitjana distància de la circul·lació en via convencional.

EL TÚNEL. L'oposició (majoritària ara) s'ha posat a treballar per fer front comú en aquest tema. Espero pel bé de la ciutat que d'aquí no surti cap idea esbojarrada com un traçat pel litoral o una reculada pel Vallès. La idea aportada per en Jordi Portabella a la campanya és la més racional, la més ambiciosa i la de major potencial: aprofitar el túnel ja existent del carrer Aragó, ampliant-lo. I sobre aquesta m'atreviria a suggerir una obra amb vistes al futur: ampliar-ne la capacitat en rodalies (doncs ja es col·lapsen) i fer-hi passar una línia de metro.

LA DECEPCIÓ. Les solucions del projecte del TAV a l'entrada i sortida de Barcelona, així com ple seu pas pel territori, em semblen esperpèntiques i poc dignes d'un país que cuida el paisatge, el detall i el dia a dia de la gent. Les vies d'alta velocitat s'han convertit en una barrera més, en comptes d'aprofitar les noves inversions per unir, transparentar i eliminar barreres visuals i paisatgístiques, problemes sonors i de mobilitat. Com a exemple més clar, l'horrend calaix de l'AVE a Sants i Hospitalet, o els horribles ponts de formigó pintat de blau visibles per mig país. La solució urbanística per a l'Estació de Sagrera-TAV i l'entorn (Gehry hi està treballant) tampoc sembla gens brillant ni digna de la que haurà de ser l'estació central-est d'una ciutat com Barcelona, en comparació amb la proposta que l'arquitecte Norman Foster (a través de Xavier Basiana) va fer a la ciutat. Sembla mentida que les administracions desaprofitin les millors oportunitats per augmentar la qualitat de vida de la gent que viu aprop d'on han de passar les grans infrastructures.