13.5.08

Ebre: fer o no fer el tub

El minitransvasament es debat a ERC

Qui més va apostar per la defensa de les Terres de l’Ebre és qui més dificultats té avui per explicar les obres de la interconnexió de xarxes, és a dir, ara com ara que es produeixi malestar o es calmin els ànims dependrà de les gestions o les explicacions dels responsables republicans de la Generalitat.

Aquestes obres no s’aturaran malgrat que estem a fregar d’un nivell inferior d’emergència gràcies a les últimes pluges que han dutxat tot el país, capçaleres de rius incloses, aquest cap de setmana. L’Aragó, de fet, demanarà que s’aturin si s’acaba la nostra situació d’emergència.


>> Les veus en contra denuncien que la canonada és, o acabarà sent, una solució estructural als problemes d’aigua a Barcelona, que a llarg termini s’imposarà a la gent de l’Ebre la cessió del cabal. I això, al cap i a la fi, és una política transvasista sense cap control possible, ja que serà Madrid qui digui quan i quant s’obrirà l’aixeta. Sí, el risc existeix, com existeixen polítics que planifiquen ‘por cojones’. I que ara ja no cal, que ha plogut prou.

>> Però a l’altra banda, les veus a favor, indiquen que l’obra ja està pagada, i és racional que es faci malgrat que es trigui molt més a fer-la servir. Que mai sabrem si tronarà, és a dir, que no sabrem si tindrem una sequera perillosa més endevant.



El problema el tenim quan els nostres alcaldes de la zona son contraris al trasvàs, signen un manifest antitransvassament i assistiran a una manifestació contra el tub... i alhora governem a Catalunya, hem d’assegurar l’aigua i hem de ser corresponsables d’una gestió.

Carod-Rovira, que ha visitat el Delta de l’Ebre després de l’últim temporal –els temporals el fan recular i el salinen, igual que ens malmeten les platges del Maresme-, ha defensar la consecució de l’obra ja que pot servir més endevant per dur aigua al Camp de Tarragona, ja que és bidireccional. Alhora, també ha reclamat al govern espanyol que inicii treballs de protecció al Delta, que recordem que està en perill i regressió ja ara que encara no captem aigües.

El dilema és difícil i la responsabilitat és enorme. Ens hi juguem més que uns quants vots en un moment en el qual els hauríem de mimar. Es tracta del territori, del model de país i de la fiabilitat pública del partit.

L’Ebre necessita un compromís, una vegada més.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

isaac, el que no es pot fer és enganyar a la gent, no trobes?

no es pot anar a un territori, signar un compromís, i després fer vore com si no existís... i després es queixaran que la gent estiga desencantada amb els polítics! però si són els primers en mentir descaradament!

és evident que amb tants anys de tripartit no s'ha fet bé la feina, i que no s'hauria d'haver arribat mai a l'extrem d'imposar una canonada... no sona això a la manera de fer del PP?

i perdona, el problema a ERC no el tenen els alcaldes del territori. Són els únics que són coherents amb el que han dit i han defensat sempre. El problema és a la banda «dels de dalt» del partit: si abandonen els seus propis militants (fixa't amb el paperot que fa el delegat del govern a les Terres de l'Ebre), ja em diràs què els importa la gent.

L'aigua és riquesa. Perquè esta aigua permet desenvolupament (fixa't amb el Camp de Tarragona i els efectes del minitrasvasament). Que no em vinguen amb històries que l'aigua la necessiten per a que la gent en puga veure... la volen per a la indústria, per fer front al desenvolupament urbanístic descontrolat, per omplir piscines i regar camps de golf...

perdona, ja veus que estic molt cremat amb este tema... però pensa que la gent de les Terres de l'Ebre també (o més que jo), i la sensació que tenim és que som una colònia de la metròpolis (abocadors, parcs eòlics, centrals nuclears, dipòsits de gas, trasvasaments). Som catalans de tercera o de quarta, i cada dia es veu més clar.

I em dol, i molt, quan ERC està al davant de tot això. (i ja sé que tu no en tens cap culpa!)

:D

una abraçada des del centre dels Països Catalans!

Isaac Garcia ha dit...

Benvolgut Jacme,

Ara fa uns dies ho deia, que jo sóc el primer disposat a patir restriccions si s'arriba a l'extrem, i a dir que ens hem passat anys sense fer una bona política de gestió... haver estat anys creuats de braços i posar de cop i volta sobre la taula el tubo sense parlar amb el territori hi ha per fer plegar a algú.

No acuso pas els alcaldes de contradir-se, he posat de relleu que per al partit és un problema tenir càrrecs del territori a una banda de l'assumpte i càrrecs al govern a l'altra. I el govern ha de garantir l'aigua, perquè si a l'àrea metropolitana tenim una alarma d'escassetat tindrem algun problema més que l'enrogiment de cara d'alguns polítics.

El problema el tenim a casa, a ERC, però l'han creat els altres (en Baltasar i en Zetapé) per cremar-nos. Per això penso que no hauríem d'haver donat suport al tubo almenys fins que no hi hagués hagut un diàleg, una explicació, un acord amb el territori.

Aviam si un dia podem xerrar! esper anar a les TTEE aquest estiu, t'ho faig saber?