7.6.07

CiU s'aïlla o l'aïllen?

Convergenticidi?

M'ha vingut de gust comentar de forma esplaiada aquest graciós (de debò m'he rigut!) terme posat a la palestra per en Saül Gordillo: convergenticidi. Segons la definició ideal, seria aïllar Convergència i Unió de les institucions (li queda Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Tarragona, on ha triat governar amb el PP). Segons jo, ho veig com un victimisme no justificat que només alimenta aquell ànim de revenja que hi ha sota el parquet de la seu del carrer Còrsega.

D'entrada, CiU ha governat la major part de les institucions catalanes (de dalt abaix) durant un quart de segle, algunes més enllà. Ha perdut majories absolutes i en la majoria dels casos ha perdut les últimes esperançes de governar sense discutir (pactant amb el PP), i ho ha perdut a les urnes. També s'ha de saber perdre.

La voluntat popular atorga escons, i els escons trien l'alcalde. Som una democràcia parlamentària, aquest és el sentit de les coses, el protagonisme el ténen els representants electes proporcionalment, més enllà de les llistes més votades, tinguem aquest principi clar abans que ens dugui a engany. D'aquesta manera, les majories es confeccionen pactant, això és política, sé que és difícil, però ja n'hi han de polítics professionals. És més, d'imposar governs en minoria només pel fet de ser la llista més votada, la inestabilitat institucional fóra tal que no es podria governar. Qui vulgui canviar el sistema que ho plantegi, no val plorar, és molt trist que un partit es queixi d'un sistema electoral que va signar, que no va modificar quan podia fer-ho, i que segueix sense aportar-hi res.

L'excusa més divertida que he trobat és la del candidat convergent a presidir la Diputació de Lleida, que ha retret a Esquerra no haver pactat així: "CiU té la majoria d'alcaldies assegurades o governs en coalició de la demarcació de Lleida, per tant és just que governem també la Diputació". Quina mena de raonament democràtic és aquest?

ÉS QUE ESQUERRA DECIDEIX PACTAR SEMPRE AMB EL PSC
"Si vols governar, fés amics"... però anem a pams:

1) Ni CiU ni el PSC son partits independentistes, cap d'ells vol anar més enllà del que hi ha, cap d'ells planteja reivindicacions nacionals de forma seriosa i continuada. Això és un fet. Per tant de què serveix un Pacte Nacional si CiU no és capaç de consensuar amb Esquerra les línies mestres del país per avançar en sobirania? Pacte Nacional, per a fer què? Per a signar-lo a l'Hotel Arts mentre signen un altre a Moncloa o al Majestic que l'invalida?

2) A nivell local, el que interessa és aplicar polítiques locals. En el cas d'Esquerra són polítiques d'esquerra, progressistes, innovadores. Amb qui es pot coincidir més? Amb la dreta que porta anys governant, o amb l'esquerra conservadora? L'elecció no és tan fàcil, però es pot treballar més amb una que l'altra. I ara he generalitzat, perquè cada poble és un món i cada persona és diferent, les amistats entre polítics i les ganes de canvi també fan més que el programa de fons, i per tant es donen casos d'enteses variades.

3) I tornaria a la Generalitat, perquè sembla que haver fet president en Montilla sigui el pecat original pel qual tot votant republicà està condemnat. Algú ha pensat si no es perdrien també vots per haver fet president l'Artur Mas, sobretot després de l'última campanya plena de maquinària pesant contra Esquerra? Estaríem, com a país, no igual que ara, sino pitjor. Pitjor perquè els canvis a govern iniciats fa tres anys quedarien tallats i tornaríem enrere, Esquerra fent de partit frontissa que no se sabria ben bé per a què serveix. Continuant un govern d'esquerres, ni que sigui tant excessivament silenciós com ho és ara, Esquerra demostra corresponsabilitat.

4) Que quedi clar: no ens agrada el PSC-PSOE. No és el nostre partit, son conservadors, son tan clientelars, ténen els seus propis interessos econòmics, representen una altra cosa i generalment també una altra gent, és l'esquerra metropolitana instal·lada. I potser, per ser ells tal com son i per haver format governs metropolitans amb ells, hem tingut la patacada a la Regió de Barcelona.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Els pactes s'han de fer per coincidències programàtiques, vaja, que has de pactar amb qui et pugui assegurar que et permetrà realitzar la major part de les teves propostes. Per cultura democràtica no és bo que un mateix partit dirigeixi una institució "in eternum" això els ha passat als convergents i això els haurà de passar als socialistes.

I això dels més votats... doncs queda molt maco, però a la llei no diu res de que el més votat hagi de governar. Si no els hi agrada, que proposin de canviar la llei i deixin de queixar-se tant...

Salvador Grifell ha dit...

La resposta a la teva pregunta és clara... ERC aïlla CiU. La meva afirmació no és banal i als fets em remeto: a CiU se la fa fora de la Generalitat argumentant que cal aire fresc i, en canvi, a Ajuntaments com Girona i Barcelona per exemple on d'altres majories són viables ERC recolza de forma obedient als socialistes que porten governant en aquestes ciutats des de l'inici de la democràcia.

Isaac Garcia ha dit...

Benvolgut Salvador, jo com a militant d'Esquerra tinc la impressió que només us voleu reunir amb nosaltres l'endemà de les eleccions, i rarament abans. I sense acostaments previs, quan et poses a comparar programes... doncs no hi ha color.

De tota manera, a Barcelona ciutat saps que no és així (aprofitem-ho per obrir vies de col·laboració!), i a Girona (on realment amb Pagans no hi ha bona entesa) la cosa ha tingut més a veure amb com quedaven altres governs locals (tacticisme, sí, però legítim, doncs Esquerra no recrimina com vosaltres quan pacteu amb el PP).

Roc ha dit...

CiU, sigueu valents i oferiu alcaldies!