CiU no reflexiona i segueix carregant gratuïtament contra Carod.
Els dirigents convergents segueixen entestats en acusar d'antipatriotisme l'únic partit que no ha venut Catalunya ni s'ha abaixat els pantalons negociant la llei fonamental del Principat. Avui Felip Puig a una comissió parlamentària s'ha saltat el guió i ha preparat un discurs-bomba ple d'odi i rancúnia, gens constructiu, davant Carod Rovira.
En aquesta compareixença al Parlament Carod ha posat sobre la taula un gran Acord Nacional per la llengua, que implicaria garantir el coneixement i la competència en quatre llengües.
CAROD ha dibuixat les línies mestres del departament de la vicepresidència que dirigeix, incidint sobretot en la política lingüística. Proposa un Pacte Nacional qua impulsi el coneixement suficient del català, del castellà com a 'element estructural' i de llengües d'ús internacional -anglès i francès- per afrontar la integració de la immigració i les relacions amb un entorn globalitzat.
En relacions internacionals vol impulsar novament les representacions exteriors i les relacions d'alt nivell -unesco, fao-. Respecte dels esports carod impulsarà les sel·leccions esportives nacionals 'allà on sigui possible'. Com a detall, s'ha recuperat la idea maragalliana de participar en els Jocs de la Francofonia.
CIU, A LA CÀRREGA DESMESURADA
Conegudes les escasses simpaties del fatídic exconseller convergent Felip Puig per Esquerra, aquest ha carregat per carregar sense seguir el guió parlamentari ni el tema de la reunió de la Comissió d'Afers Institucionals.
Puig ha aprofitat la presència de les càmeres per criticar la formació d'un govern d'esquerres, tot dient que ERC ha renunciat a les reivindicacions nacionals, que el departament de Vicepresidència és il·legal i 'un calaix de sastre'. Ha protagonitzat un cos-a-cos polític en una compareixença explicativa utilitzant un to desmesuradament dur, que com no podia ser d'una altra manera Carod ha atribuït a un afany "destructiu i revengista".
Queda clar que només volia aprofitar el micròfon: doncs la veritable rebaixa nacional va ser la de CiU negociant l'Estatut (recordeu allò que deien Concert Econòmic o res?), i la Conselleria de Vicepresidència té competències dispars com les tenia la Conselleria en Cap de l'any 99 i la del 2003.
En definitiva, el portaveu convergent ha perdut tot discurs i ha deixat clares dues coses: primer que amb Esquerra no s'hi pensen avenir perquè no els dóna la gana; segon que l'estratègia convergent serà com la de l'Angel Acebes després del 14-M, enrrocament i búnker. El meu dubte és si aquest postulat prevaldrà dins de CDC en el necessari debat intern, i si el partit mantindrà el càrrec a un polític com Felip Puig que l'allunya d'acords nacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada