
Sembla ser que la negociació (que no ha estat fàcil) s'ha hagut d'elevar als dirigents del partit i del govern (Carod i Montilla), ja que a nivell tècnic les diferències éren substancials: Esquerra ha fet tota la pressió possible, arribant a presentra un decret alternatiu al que preparava Maragall. Malgrat que la polèmica (inclosa la campanya per la dimissió del conseller) ha estat vigent des de començaments d'any, la feina política sens dubte s'ha fet bé: no ha calgut fer moviments polítics dràstics, s'ha tractat el tema d'acord amb la importància que té i s'ha assolit un resultat satisfactori amb el que no s'imposen més hores de castellà.
El resultat és el següent: les estructures lingüístiques comunes es faran en català, com ja s'ha realitzat, per tant es fan les mateixes hores de castellà; queda regulada la immersió lingüística; i es dóna autonomia als centres per demanar o no un reforç lectiu en llengua castellana, que ha de tenir el vist-i-plau del govern. L'avantatge fonamental, a més de que no s'inflen artificialment les hores de llengua en general i de llengua castellana en particular, és que es dóna l'estabilitat necessària al model educatiu. El risc serà que el govern espanyol podria impugnar l'aplicació d'aquest nou decret català, tot i que això segurament no passarà fins després de les eleccions del país veí (i compte que no les avancin).
1 comentari:
Al país veí la cosa està molt molt mogudeta, millor no fiar-se gaire...
Publica un comentari a l'entrada