23.4.08

Encarant el debat nuclear

La Catalunya nuclear

Sóc conscient que aquest és un debat espinós, que no sóc pas tècnic nuclear i que només puc aportar coneixements de geografia ambiental sumats a un model i estratègia de país. Malgrat tot, crec que és un risc que alguns posicionaments s'enquistin, per tant faig la meva aportació al debat.

El debat present: Ascó II i les partícules

Aquests dies la notícia d'una fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó II, a les Terres de l'Ebre, encén la polèmica nuclear i ha causat alarma entre els ciutadans, especialment els habitants de l'àrea i els seus responsables polítics, com és lògic. Aquesta fuita ha estat investigada amb un retard de mesos -va ser detectada al novembre i no comunicada fins fa un mes, això ha provocat la destitució del director de la central- i s'ha comprovat que s'ha extès a un petit radi al voltant de la central. Malgrat tot, s'informa que la radioactivitat detectada en aquestes partícules no és perillosa per a la població.

En si, aquestes partícules han estat arrossegades per l'aigua que es fa servir per netejar uns tubs pels quals es transporta el combustible de la central. El primer error de tots ja va ser acumular aquesta aigua en un bidó de 50 litres i ser llençat per un operari a la piscina de combustible. Estaríem parlant, doncs, d'un error humà i d'un error de supervisió. Per les seves propietats, no ha arribat gaire més enllà d'una cincuantena de metres de la font d'emissió

Això sumat a l'opacitat de tot aquest afer, que em fa venir a la memòria el comunicat de Gorbachov sobre l'accident de Txernòbil... fa un comunicat públic al maig sobre un accident de l'agost de l'any anterior -1986-. El que és segur és que no ens mereixem aquesta opacitat soviètica per part de les empreses que la gestionen.





El debat de fons: la conveniència de les nuclears.

Hem de reconèixer que som un país amb pocs recursos energètics i amb una demanda creixent. D'entrada, fem un cop d'ull a les nostres fonts energètiques:

Els combustibles fòssils útils dels Païssos Catalans son escassos, doncs tret d'una plataforma petroliera al Delta que extreu una reserva mínima i mines de carbó de poc valor, importem la resta a preus creixents i distàncies considerables. El gas també s'ha d'importar des dels gasoductes del nord d'Àfrica -recordem que Algèria no és el paradigma de l'estabilitat- i no és pas un recurs renovable. Malgrat tot, la major part de l'energia segons dades de l'estat es produeix mitjançant la combustió de carbó, petroli (aquestes dues sumen gairebé el 40%) i gas (aprox 24%).

Les fonts renovables son el futur i no ho dubto. Però actualment representen un 17% i el ritme de creixement és lent, ja que la producció hidroelèctrica (8%) disminueix alhora que costa molt d'aprovar la instal·lació de generador eòlics (eòlica, 7%), comptant també que l'energia fotovoltaica segueix sent de les més cares i que la biomassa i altres fonts secundàries amb prou feines s'han desenvolupat. Per les característiques del nostre territori, tampoc podem pensar en l'energia geotèrmica ja que li falta desenvolupament.

L'energia obtinguda de les centrals nuclears de l'estat suma un 20%. Es disposa de centrals construïdes als anys 80 (anomenades de segona generació) a Ascó (I i II), Vandellòs (II) i Cofrents, que acabaran la seva vida útil en una anys. No sense polèmica, les quatre han patit alguna deficiència menor que ha generat gran alarma (el mal funcionament va obligar el tancament de Vandellós I, per exemple, al començament dels anys 90).

Estratègicament, com a país hem de pensar en el medi ambient primer, i també en els costos. El nostre objectiu prioritari ha d'ésser l'eliminació de les centrals de petroli i carbó, ja que generen enormes quantitats de Co2 malgrat ser les fonts d'energia més barates de les que disposem. Això no es pot aconseguir alhora que seguim repetint un discurs antinuclear: no ens podem despendre del 60% de l'energia generada en dos anys, ni en una legislatura ni en dues.

I si tenim clar que l'objectiu és erradicar l'energia produïda pels combustibles fòssils, tenim dos cavalls de batalla. El primer és, sens dubte, nuclear. Hem de comptar amb l'energia nuclear per compensar les grans xifres, el gran volum d'energia que generen les centrals de combustió (40% com hem dit)... però no de qualsevol manera, doncs ens mereixem centrals més segures i més modernes. Ens caldran un o dos reactors de tercera generació (+ info) en un mitjà termini, i per ara mateix ens cal un nou protocol de seguretat nuclear que inclogui supervisió constant i des de dins, amb participació de la Generalitat.

El segon cavall és el futur guanyador: les energies renovables. A mesura que anem desbloquejant el territori, podrem anar bastint parcs eòlics. Al mateix temps que el silici de puresa solar es faci més barat, augmentarem la superfície de captació fotovoltaica. Amb planificació, recuperarem massa orgànica i gas des d'abocadors preparats i aprofitarem molt més altres fonts d'energia. Amb iniciativa instal·larem minicentrals hidroelèctriques que permetran aprofitar la cinètica de l'aigua sense malmetre el curs dels rius ni el paisatge. Amb esforç, en uns anys podem arribar a cobrir la meitat de la nostra demanda amb aquestes fonts, imagino un molt possible llarg termini on aquest país generi per fonts renovables un entre 1/2 i 2/3 de l'energia que consumeix, deixant la resta a les nuclears, que servirien sobretot per mantenir la tensió malgrat les fluctuacions de les primeres (poc vent, poc sol o poca pluja) i també per equilibrar els costos de generació. En aquest llarg termini possiblement ja haurem desenvolupat prou algunes altres tecnologies que ens permetran substituïr les nuclears.

Però tot això requereix molt de temps i molta inversió, a més de ser conscients de la problemàtica general de l'energia i del canvi climàtic: pensem en l'alça del petroli, en les escasses reserves que en resten, en la sequera i en la pluja àcida. Si ara diem NO a les nuclears diem SÍ al fum negre diari i constant, desterrant l'energia nuclear ens aboquem de ple a un escenari de dependència energètica, contaminació i sequera. Tinguem-ho clar.

Feliç Sant Jordi 2008

Benvolguts,


Avui com cada any celebrem la diada de Sant Jordi, i vull aprofitar per agraïr tots els petits detalls que m'heu fet arribar, tant llibres com roses.


I és que a Catalunya podem estar orgullosos de que la nostra societat manté les seves tradicions més antigues sense mantenir el sexisme que implica no regalar una rosa a un home ni un llibre a una dona. És realment un avenç molt important i significatiu i n'hem de ser conscients, perquè és amb petits gestos individuals com anem construïnt una societat avançada, alliberada, lliure, diferent i amb personalitat.

Per un Sant Jordi on tothom rebi els detalls de sempre, ja sigui des de l'amor, l'amistat o la coneixença, geudiu d'una feliç diada!

16.4.08

De la nova cultura de l'aigua a les noves polítiques d'aigua

Una nova cultura de l’aigua no només son paraules.

Recordo un anunci televisiu sobre l’estalvi d’aigua: no en van gastar una gota, doncs on havia de rajar aigua hom veia que rajava la paraula “aigua”. Desgraciadament, des de 2003 no hem anat gaire més enllà de parlar de la nova cultura de l’aigua sense posar-hi fil a l’agulla i desenvolupar projectes on les intencions s’hagin fet pràctica, malgrat que ha servit per aturar, fins a data d’avui, trasvasaments insostenibles. Dels governs propers i llunyans han rajat moltes paraules d’on havien de sortir mesures, tinc la sensació que la gestió ha estat d’aquelles de ‘qui dia passa, any empeny’.

Alguns fets:
* El consum agrícola d’aigua, que és l’ús majoritari, amb prou feines ha estat visible/sensiblement modernitzat.
* Una notícia d’escàndol ha estat que a Badalona s’ha menystingut una important fuita d’aigua que ha acabat a la Riera del Canyet, això evidencia que no s’han estat revisant les conduccions generals, la xarxa bàsica, que a més es fa obsoleta en alguns trams i provoca puntuals i espectaculars rebentades com n’he tingut notícia els últims dos anys.
* I per extensió, les xarxes urbanes mitjanes també necessiten una inspecció que amb prou feines s’ha fet.
* L’altre eix sobre el que se soté la política d’abastament hidrològic dels partits del govern és el reaprofitament –depuradores- i la dessalació com a fonts d’aigues per a rec/neteja i consum. Cinc anys després és evident que les dessaladores estan arribant tard, i que la xarxa d’aigües depurades –existeix realment una xarxa?- no arriba a les necessitats que es podrien cobrir amb aigües grises a l’àrea metropolitana.

(curt termini) Alguns apunts per començar a fer:
* El primer de tot, fuites com la de Badalona han de ser aturades immediatament, sense por a tallar el subministrament de forma eventual. La xarxa bàsica, les grans canonades, s’han de revisar i monitoritzar des de ja mateix, doncs en cap cas no es pot demanar estalvi ni parlar de mesures d'emergència si l'autoritat negligeix.
* Es fa necessari que el públic prengui consciència de l’escassetat –jo mateix he conviscut un temps amb persones que han tingut poca cura de l’aigua-, ja que amb campanyes publicitàries no n’hi ha prou, això és prou evident. Es pot començar unificant les tarifes que es paguen a l’àrea metropolitana –és injust que els residents a barcelona paguem molt més per litre que els residents a cornellà-, tarificant en funció del nombre persones que hi viuen –censades-, i apujant els trams més alts –penalitzant grans consums de litres per persona-.
* Però no hi haurà consciència general fins que no es percebi que l’aigua no raja de les aixetes, ja que no tothom és ecologista militant. Hem de perdre la por a les restriccions, aquesta mesura presa com a acció preventiva activarà la necessitat d’estalvi, reduirà el consum ja que es disposa de menys hores d’aigua disponible, i d’altra banda també reduirà les pèrdues de la xarxa –general, de distribució, i de les llars-. Com a mal menor, ja s’ha assajat una reducció de la pressió de l’aigua durant la nit, seria una bona mesura a aplicar des d’ara mateix.
* Tampoc no ens ha de saber greu si s’asseca la gespa o no hi brolla aigua de les fonts ornamentals, no podem viure estètica ni esportivament –sí, parlo de camps de golf i piscines públiques- d’esquenes al fet que som un país en sequera.
* Pensant en recursos alternatius, també cal estudiar les possibilitats de connexió a la xarxa de la dessaladora de Blanes –com apuntava el company Joan Puig-, o l’aprofitament de l’aqüífer de la mina de Cercs. En aquest ùltim cas, un estudi indica que és una aigua molt mineralitzada i que ja en fa ús la central tèrmica annexa... potser cal un segon estudi de mineralització i valorar la possibilitat de desconnectar aquesta central o de fer-ne un ús més reduït.

(llarg termini) Noves polítiques d'aigua amb visió de país i de futur:
* D’entrada, tenir muntanyes pelades provoca que el terreny no pugui retenir l’aigua, i que aquesta baixi torrencialment arrossegant sòl fèrtil i degradant el territori. Fa anys que hauríem d’estar executant un pla de forestació.
* Cal a més una cobertura, un control integral de la xarxa, des de les bombes de captació fins a les aixetes, de manera que es puguin monitoritzar i corregir les fuites. Cada propietat hauria de tenir la seva xarxa d’aigua regularment inspeccionada com passa amb la xarxa del gas, i els propietaris –coincideixin o no amb el titular de la factura de l’aigua- obligats a realitzar reparacions d’humitats o aixetes en degoteig, així com a l'actualització de les cisternes de sanitaris a models d'estalvi. Això com a mínim dins la xarxa ATLL i aplicat a edificis de certa antiguitat.
* El consum industrial o de la construcció també hauria d’adaptar-se a la necessitat de no fer servir aigua de boca sinó aigua depurada, i aplicar això al rec d’espais públics implica disposar d’una veritable xarxa d’aigües depurades.
* També els regants s’hauran d’estrènyer el cinturó. Un bon pla de regadiu fixaria un termini dins del qual totes les captacions d’aigua de rec del sistema Ter-Llobregat han d’aplicar-se a sistemes de rec modernitzat.
* I acabaria mantenint una posició neutre respecte a un possible trasvasament del Roine, no en tinc prou informació com per fer-me un criteri, malgrat que em sembla sospitós el desmesurat interès de CiU, investigarem. L’aposta de debò ha de ser iniciar la construcció aquest any de dues o tres dessaladores més a la costa metropolitana, i és el govern espanyol qui ha de posar-hi diners –els nostres diners, val a dir-.

Això deixant de banda les discussions sobre el planejament territorial, que no deixen de ser molt importants respecte a la disponibilitat de recursos com l’aigua, però que em faria emplenar fulls.


I políticament parlant:
Queda clar que no hi ha nova cultura de l’aigua sense noves polítiques de l’aigua, d’entrada un suspens a l’acció de govern conjunta i singular –ICV-.
Enfrontar la Catalunya oriental amb l’occidental –ja sigui fent tubs pel Segre o per l’Ebre- no resoldrà els problemes de l’aigua, i que els partits del govern català ho aplaudeixin és, com s’ha dit, una traició als principis i compromissos adquirits amb la gent del territori. Esquerra no pot donar suport a una política trasvasista ni tan sols si aquesta durés cinc minuts, s’hi ha compromès i es creu la nova cultura de l’aigua, de la mateixa manera que no pot donar suport a un govern que apliqui aquesta política. Si cal denunciar la negligència de companys de govern o dels qui éren al govern no fa tant, no ens ha de tremolar la mà. Si l’emergència és tal, que es redueixin les pèrdues de la xarxa, que s’abaixi la pressió durant la nit i que es facin restriccions.

10.4.08

La Festa del Bicing, un forat de 56.000 euros

El Bicing necessita una millor gestió

Avui he llegit, tot sorprès, aquesta notícia on s'exposa que l'anomenada Festa del Bicing s'ha pulit més de 56.000 euros de l'erari públic. Això que li anomenen 'festa' és un acte d'autobombo de la ciutat que ha servit per: 1- celebrar el primer any de la posada en marxa del servei; 2- repartir una mena de premis simbòlics a usuaris que encapçalen estadístiques 'freaks'; 3- fer autobombo de l'Alcalde, de Barcelona, i del Bicing, per aquest ordre; 4- contractar un càtering per 28 mil euros; 5- contractar una altra empresa per muntar un escenari audiovisual per 25 mil euros.


I vull apuntar dues coses... La primera és que va sent hora que la ciutat deixi de llençar els diners en actes i publicitats per fer-se autobombo. No és per ser populista, però el propi servei del Bicing ja sabem que no funciona com hauria de funcionar (ens en fa un apunt el company Alexis Vizcaíno): estacions desertes, estacions saturades, bicicletes 'abandonades' per l'empresa gestora que es queden mal ancorades a les estacions durant setmanes, altres bicicletes sense les condicions mínimes per a circular (frens calibrats, seient estable, reflectants, llum pilot).
Després d'un any de funcionament, hi haurien d'haver coses que ja no haurien de passar i que fan tuf a negligència, a allò de 'qui dia passa any empeny'. No ens oblidem que estem parlant d'un servei públic que vol ser transport públic... per arribar a aquesta categoria necessitarà millorar, necessita ser un servei fiable.

La segona... va bé fer recordatori de que no s'està complint el pla d'ampliació dels carrils bici, molt important per a la seguretat dels que fem servir el Bicing o els que ténen bicicleta pròpia mentre circulem per carrers centrals. A més, estic segur que amb el que s'ha gastat en aquesta festeta es podria ampliar la durada del servei fins la 1 de la matinada de dijous a dilluns, no només el dissabte.

PD. I serveixi aquest post per reprendre l'activitat blocaire!

11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

20.11.07

Rajoy i Zapatero fan ofensiva pel castellà

Entre l'Espanya i la paret

Cada dia tinc més clar que el nacionalisme espanyol està d'ofensiva descarada i que en aquest tema el PSOE i el PP volen el mateix. La recent proposta electoral de Mariano Rajoy d'universalitzar per decret l'ús del castellà, adreçada al votant espanyol més nacionalista i anticatalanista, no ens és nova. I no cal treure la pols als llibres d'història, aquest mateix any vàrem haver d'aturar la polèmica tercera hora de llengua castellana.

El PP ha fet una carrera cap al nacionalisme perillós d'on no es pensa moure. Des de propostes de reforma constitucional absolutament involucionistes des del punt de vista de la pluralitat política, cultural i nacional de l'estat espanyol, fins a concretar una possible llei que ens obligui a tots a fer servir el castellà, arreu.

Més castellà? Això pren les formes d'una nova invasió cultural per decret. I deixa ben clar que el fals alarmisme sobre la situació de la llengua castellana al principat es promou, fomenta i esbomba des de fora i per als de fora... ja veiem que aquí els Ciudadanos ténen els vots que ténen i les últimes enquestes ni els citen (és el risc de ser un partit colonial i colonialista), mentre que el PP amb aquestes proclames recull bones posicions als sondejos.

L'anticatalanisme ven. I molt.

I és que, com ha passat amb les infrastructures, entre PSOE i PP no hi ha cap de simpàtic amb Catalunya ni la nostra realitat. Tots dos van en la mateixa direcció, que és frenar el català, amb les seves polítiques i les seves propostes, per mantenir l'anormalitat lingúística del nostre país i la nostra llengua. I per collir vots a cassolades, ja que l'anticatalanisme dins els cercles d'opinadors mesetaris existeix i se'l respecta.

Els mites creats durant dècades són alimentats pels tentacles dels partits espanyols que, en competició pel vot més radical, es treuen la careta per deixar ben clar que aquest estat no és plural, que les autonomies són poc més que províncies i que en aquest estat o s'és essencialment espanyol o no s'és.

I un bon exemple de que les accions perjudicials contra Catalunya o contràries a l'opinió majoritària dels catalans son i seran presenta a la contesa electoral ha estat el míting de la Magdalena Álvarez a Màlaga. Entre el 'túnel de la risa' i allò de 'antes partía que doblá', ha rebut el copet a l'esquena de Zapatero, que la duu arreu com un inamovible trofeio nacional. Si indigna els catalans, és agradable pels espanyols.

Veurem si al final aquest homenet -en Rajoy- té possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles i amb quins al·liats comptaria, i no miro a ningú... i veurem amb què sortirà en Zetapé per contrarrestar. Al tanto, PSOE, que en aquesta propera legislatura no tindràs les coses tan planeres a l'hora de trobar amics.

12.11.07

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%


LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

10.11.07

L'engany Chacón: El PSOE rebaixa els ajuts al lloguer

Chacón reapareix...
al Meeting Point!


Aquests dies s'ha fet la foto amb els carronyaires immobiliaris, apareixent en públic d'una forma discreta després del caos ferroviari del seu govern. D'altra banda, els ajuts al lloguer que va anunciar la ministra d'habitatge es queden en res perquè una esmena del mateix partit socialista els ha fet inaccessibles.

Dimecres la Ministra de Vivienda Carmen Chacón, candidata del PSC-PSOE a les eleccions espanyoles d'aquesta primavera, va anar a obrir el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, aquí al costat de casa meva. En unes no poc controvertides declaracions al costat de l'alcaldito i dels capos de Fadesa, Urbis i Núñez&Navarro, afirma recolzar el sector immobiliari "treballant per facilitar terreny assequible" a les promotores. D'altra banda, molte parole del problema de l'accés a l'habitatge que contrasta amb les escasses solucions que presenta el seu partit, i mentre els propis professionals de l'especulació a gran escala parlen de crisi, ella no s'hi ha volgut mullar.

I no parlo en va. Recordeu les deduccions pel lloguer d'habitatge anunciades a bombo i plateret a l'entrada dels Pressupostos de l'Estat per la pròpia Chacón i aplaudits pel Zapatero? Els ciutadans amb ingressos inferiors als 28.000 euros anuals -és a dir, principalment joves mileuristes i classes mitjanes treballadores- podríem descomptar fins al 10.05% de l'import anual del lloguer al IRPF que ens sagna l'estat espanyol.

Això anava acompanyat amb uns límits racionals que no permetrien als que ténen més recursos beneficiar-se d'aquests ajuts, com tampoc permetria trampes fiscals fàcils ni macrodeduccions: el límit a deduïr éren uns 9.000 euros d'import màxim del lloguer (això es tradueix en pagar uns 900 euros menys d'impostos). A més que 28.000 euros anuals acaben sent uns 24.000 nets, un sou una miqueta per sobre de la mitjana per a una sola persona -que tampoc salvaria de dificultats- però massa just per a una parella o una família monoparental.

Doncs el propi PSOE ha introduït una esmena als PGE que, a la pràctica, suposa buidar de fons, de contingut i d'efectes a aquest ajut. És una esmena gradualista que rebaixa els supòsits: només amb uns ingressos de 12.000 euros anuals (qui sobreviu amb això?) pot optar a la deducció completa (906€), mentre que un llogater amb ingressos de 24.000 euros queda a l'altre extrem i només s'hi podrà deduïr 1,5 euros.

Efecte?
1- Ens quedem com estàvem: els lloguers mitjos corren entre els 800 i 900 euros mensuals per a pisos sense luxes, i això ja suma la renda 12.000 anual. Ningú pot sobreviure dedicant més del 70% de la renda familiar a l'habitatge, així que fem números i veurem que estem més aprop de les deduccions de 1'5 euros que de 900.
2- O, com diu la OCU, hi haurà qui declari que cobra 12.000 i paga 11.999 en lloguer.

Mentrestant, seguim amb les deduccions a la compra de l'habitatge nou i les supressions d'impostos de patrimoni, mesures que l'únic que aconsegueixen és apujar els preus. Un cop més es demostra que el PSOE no té polítiques creïbles d'accés a l'habitatge i que el poc habitatge protegit -jo en dic de loteria- que construeix, a Catalunya no el fa. Aquesta és una altra ministra de Zapatero que dorm tranquil·la mentre el ciutadà pateix el seu ministeri. Gràcies Chacón!


9.11.07

RENFE: manifestació nacional 1 de desembre 07

Per unes infrastructures catalanes i de qualitat.

Seguint les diverses propostes sorgides d'entitats professionals, cíviques i polítiques, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació pel primer de desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". La convocatòria vol protestar, d'una manera molt més clara i organitzada que la concentració del 29 d'octubre (veure entrada i vídeos), contra el caos ferroviari, així com la deixadesa i el menyspreu per part de l'estat espanyol; sortirà de Plaça Catalunya i acabarà a l'Estació de França. Serà una manifestació "per dignitat nacional" tal i com ha dit la portaveu, Mònica Sabata. A més, m'agradaria destacar-ho, el manifest inclou de manera destacada una exigència a publicar les balances fiscals i en favor de la sobirania tributària.

De fet, ja ha començat a sumar. Esquerra ha confirmat el suport en boca del Conseller de Governació Joan Puigcercós, i CiU sembla ser que també. Dilluns confirmaran les entitats que finalment dónen suport a la convocatòria de la manifestació, a més de les set-centes que ja en son adherides. Certament i tal i com ha dit un dels portaveus "es respira a l'ambient la necessitat de fer una gran mobilització", de protesta, d'exigència i d'indignació. Ahir el president criticava aquesta deixadesa, que avui ha hagut de matisar molt, i també el president de Foment del Treball va deixar ben clar que el dèficit d'inversió es deu a governs de tot color des dels anys 90.

Això sí, la ministra diu estar segura que per aquesta data els rodalies ja funcionaran, tot i que el seu secretari no ho tenia gaire clar. Ens en podem refiar o encara veurem algun esvoranc més?

Canviem la cultura del català emprenyat

Estic molt satisfet per aquesta convocatòria. La vaig demanar en públic i en privat, l'esperava i em consta que no en sóc l'únic. Necessitem, com a poble, aquests moments d'unió per reclamar el que és just com ja vàrem fer el 18 de febrer. I en aquest sector, calia encara més vehicular la indignació acumulada per la gent que patim unes infrastructures de tercera en un país de ciutadans de segona.

I és que estic totalment convençut que una mobilització que fós la meitat de concorreguda que la de l'estafatut marcaria totalment l'agenda política i la campanya. Que obligaria als partit polítics a tenir posicionaments molt clars respecte a la gestió, traspàs i inversió en infrastructures a Catalunya. I dic més, que forçaria als responsables polítics a tenir cura del tema a l'hora de plantejar pactes d'investidures i legislatures.

Estaré molt atent a adhesions que espero, sobretot per part de sindicats i empresaris,q ue també han enlairat les queixes però desitjaria que, més que adherir-se, facilitin i promoguin l'assistència dels catalans i catalanes a la manifestació. També a la reacció final d'ICV i de la PTP, que veig incomprensiblement reàcia (de fet ja he demanat a la PTP que s'adhereixin).

Diré més. Cal anar més enllà del sofà, de l'autocomplaença o del passotisme del 'tot seguirà igual'. Està clar que quedar-se a casa calentet és més còmode que anar a protestar o fins i tot a votar... però les pancartes buides i els percentatges d'abstenció no canvien res, ans al contrari, dónen arguments al continuïsme i al cofoïsme. I què si hi han partits polítics a la manifestació, si estan d'acord amb el lema i manifest? I què si la utilitzen com una arma política, doncs son els que han d'elevar la protesta del carrer al les institucions? I què si, en extrem, no canvia la correlació de forces aquesta primavera, quan el que ha de canviar son les prioritats dels partits? Només protestant activament podrem demostrar el que ens afecta i preocupa.

+ Renfedats, ciudadans emprenyats amb Renfe
+ El català emprenyat

8.11.07

Espanya negligent? Catalunya independent!

El PSC s'espanta

El gran titular de l'Avui convida a comprar el diari: "Montilla avisa Espanya". Mentre encara no sabem quan es restablirà el servei de rodalies i el Síndic ja porta comptabilitzades més de tres-centes queixes de ciutadans afectats aquest any, el president ha fet un discurs valent, lloat pels independentistes, advertint als seus del que està passant aquí al carrer.

Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.

Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".

Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.

Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.

Esquerra es posa les piles

Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.

A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

Joan Ridao ha anunciat el desplegament de 200 a 2000 pancartes com aquestes al llarg del país, denunciant els mals serveis que proporciona l'estat. I també s'ha advertit a Zapatero que Esquerra no donarà suport als pressupostos de l'estat si no s'indemnitza els catalans afectats pel caos de la Renfe.

1.11.07

Duran i Lleida: homòfob?

Primer va ser dissabte passat, on CiU es desentenia de les agressions homòfobes a Amposta, a les Terres de l'Ebre, i s'inhibia davant les protestes.

Ara toca una altra demostració de la preocupació de CiU per la política social: En Duran i Lleida, qui ha de ser candidat per Barcelona a les eleccions espanyoles de la primavera vinent (i que té molt clar que vol ser ministre -espanyol, clar-) exigeix al Govern català que faci marxa enrere i deixi de ser membre de la ILGA (us en vaig parlar en aquest apunt).

Deixant anar el seu dogmatisme unisexual creacionista acusa el govern de participar en una entitat que pretén "substituïr la distinció natural de la humanitat entre homes i dones per una altra de fonamentada en l'existència d'heterosexuals, homosexuals, transsexuals i bisexuals". Unes declaracions que apunta al seu bloc i que no només no ténen cap ni peus, sino que demostren un profund desconeixement de l'activitat i principis de l'ILGA i el que és pitjor, mensténen a tots els que treballem per a un futur on la sexualitat de cada persona no sigui 'pecat' ni vergonya, sino simplement una entre la pluralitat.

Aquest polític català mai ha demostrat absolutament cap comprensió per a la gent que ha patit i segueix patint discriminació, agressions i mals tractes per part d'alguns elements conservadors d'aquesta societat que impedeixen a la gent ser lliure i viure tal i com és sense condicionants moralistes ja superats per la societat real. I son relliscades com aquestes les que ens fan dubtar de la política social d'uns partits com CiU més enllà del paper, així que en deferència al seu electorat homosexual -que en conec- penso que algú hi hauria de reflexionar.

Catalunya és a data d'avui l'estat o territori més avançat en polítiques per a gais i lesbianes, la Generalitat és el govern més compromès en aquesta línia, amb un pla d'acció ambiciós i un partit liderant-ho: Esquerra Republicana. Defenso que Catalunya ha de seguir i col·laborar dins l'ILGA com a millor referent guvernamental del món. De la mateixa manera demano que CiU comenci a assumir les iniciatives polítiques d'Esquerra si desitja plantejar propostes de govern serioses, i especialment a Duran però també a Unió vull dir-los que Catalunya no necessita cap vigilant moralista ni dogmàtic.

31.10.07

RENFE: ZP no respon.

"Zapatero, agafa el tren!"

Aquest és un dels crits que els manifestants de dilluns vàrem fer a la Plaça Sant Jaume. El vull recuperar, perquè malgrat que el president del govern espanyol ha comparegut finalment al Congrés per intentar explicar la crisi d'infrastructures a Catalunya, aquest debat no ha servit per aclarir, per comprometre, per esmenar o per compensar absolutament res. S'ha convertit en un acte més de la funció electoral del PP i el PSOE.

He seguit el debat en directe, ja que avui dia no ens cal llegir la interpretació de la premsa per fer-nos un criteri. I puc constatar que Zapatero s'ha quedat sol, defensant que políticament ha actuat bé, que la seva ministra i l'equip de Foment ho ha fet bé i que s'hi queda, i que ell ha invertit a Catalunya pel que fa a rodalies. Es desentén d'errors polítics i de que l'estat de la xarxa de rodalies és lamentable. A més, tota la oposició ha recriminat al govern les ganes d'inaugurar la connexió de l'AVE amb vistes electorals.

Per si fos poc, manté l'arribada del TAV forçada per abans d'acabar l'any, no parla de cap estudi ni replantejament del túnel pel centre i no dóna cap data ni previsió per al restabliment del servei de rodalies. Com pot dir que la seva prioritat és restablir el servei si només pot concretar que l'AVE s'inaugura en la data prevista? Un altre cop, ens prenen el pèl.

Joan Tardà li ha recordat a Zapatero que l'únic que pot demostrar la preocupació del govern per aquesta crisi son les compensacions i la decisió de millorar Rodalies de debò. Esquerra li ha tornat a demanar que aprovi les esmenes que el partit ha presentat per compensar en 250 milions d'euros a les persones i empreses afectades, i un pla de xoc per millorar rodalies valorat en 6000 M€. Aquestes esmenes, segons Joan Ridao, son una prioritat política per a ERC. I que la única manera de responsabilitzar-se políticament d'aquest nyap és el cessament 'fulminant' de la ministra i que si vol ser conseqüent i respectuós amb el poble de Catalunya 'no faci shows ni inauguracions'.

Sense més propostes damunt la taula però amb força retrets, han actuat els representants d'Iniciativa i de CiU. Els 21 diputats del PSC, lamentablement, no s'han notat. De fet, la meitat dels escons del parlament espanyol eren buits. Herrera li ha tirat a la cara a Zapatero que només ha fet 14 km de ferrocarril convencional, i Duran que amb prou feines s'han incorporat trens nous.

Puc fer quatre conclusions d'aquest debat:

1-
PP i PSOE estan en companya i qualsevol debat polític es veurà tan contaminat que deixarà de prendre's seriosament.
2- El govern Zapatero només assumeix culpes técniques, no polítiques. Per tant ni hi hauran rectificacions ni cessaments.
3- Queda clara i incontestada la desídia del govern central durant almenys 15 anys en la xarxa metropolitana: el trajecte Barcelona-Mataró al segle XIX en tren durava 30', avui son més de 40' (si no passa res).
4- Es constata que la única inversió ferroviària del govern ZP a Catalunya ha estat incorporar els trens model Civia i segregar la línia de l'Aeroport. Ni manteniment, ni senyalització, ni catenària, ni renovació d'estacions per higiene o accessibilitat. Això, a totes llums, és insuficient, irresponsable i irrespectuós.

En definitiva, hem passat del "españa va bien" al aquí no passa res.


30.10.07

RENFE: 2 videos de la manifestació 29-O

Veient com ens han deixat els mitjans de comunicació, crec que el millor és que cadascú jutgi segons el que vegi i senti:





Realitzats per Martí Cabré

29.10.07

RENFE: la meva valoració de la manifestació

Un primer intent.


Catalunya recuperarà la seva capacitat de mobilització social amb reaccions cíviques i socials com la d'avui. HEM OMPLERT LA PLAÇA. Aquesta jornada de protesta ens ha de servir per preparar una manifestació més organitzada, amb més mitjans, amb un missatge contundent i clar... i feta un diumenge, on tothom hi pugui anar, doncs he rebut moltíssimes mostres de suport que no han pogut venir.

En vull fer una lectura positiva, i la vull posar en el seu context. S'ha impulsat des de baix, sense recursos, sense direcció, sense manifest unitari, amb gent de diversos sectors i amb motius diversos. S'ha sumat un miler de persones un dia laborable, moltes estelades, cartells fets a mà, molta voluntat, molts usuaris, ganes de canviar les coses i de dir-li a qui li toca es faci responsable. El respecte i la pluralitat éren majoritaris, no tothom combregava amb el 100% del que deia el del costat però entre la gent hi ha hagut un bon ambient.


Això no obstant, vull remarcar alguns fets no gaire cívics i poc desitjables, que han provocat que la manifestació hagi estat vista pels mitjans com el fiasco que no ha estat:

* Han aparegut regidors del PP. Amb trajo, corbata, maquillatge, somriure fals i comparseta d'aplaudidors s'han plantat al centre de la plaça i algú del públic s'hi va encarar. En vista d'això, un majoritari "fora, fora, fora!" i "Sirera, agafa el tren!" els ha acabat fent fora d'una manifestació on anaven sabent que no serien ben rebuts. Han aconseguit el que volien, fer-se la foto-víctima i rebentar la manifestació. Molt malament senyors del Partit Popular.

* Un excessiu autobombo de la Plataforma AVE pel Litoral, que ha utilitzat la gent que veníem per una altra cosa per fer-se la foto amb nosaltres darrere la seva pancarta. Puntualitzem: no combrego amb que el TAV passi pel litoral ni fent volta de 40 minuts pel Vallès, alhora que tal i com s'estan desenvolupant les obres l'opció del carrer Mallorca ha quedat absolutament deserta de confiança del públic. La millor opció és la reforma del túnel existent al carrer Aragó.

* La falta de coordinació (ja que les organitzacions adherides ho han fet en últim moment) ha causat que no hi hagués un missatge únic i clar. A la pràctica, s'han colat algunes persones amb inquietuds que res tenien a veure amb els objectius dels convocants, reconec que els ànims estaven engegats per molts motius fins a l'extrem de poder veure una pancarta contra la 'zona verda' d'aparcament. Malgrat tot i afortunadament, la immensa majoria estava pel tema que tocava: "Magdalena, dimissió", "Zapatero, agafa el tren", "Vota, calla i paga"...

Per tant, felicitem-nos a mitges malgrat que es presenti aquesta manifestació com un nyap. Que la propera mobilització, la de veritat, sigui unitària, publicitada, organitzada, massiva i accessible per a tots. En record de la manifestació nacional del 18 de febrer de 2006, crec que la plataforma pel Dret de Decidir hauria de prendre la iniciativa i tornar a convocar els catalans i catalanes, per la dignitat del nostre transport públic que tanta deixadesa ha patit per part de l'estat espanyol.

Agraeixo l'esforç a tota la gent que ha vingut, tots sumem i això servirà. Gràcies.

+ A Vilaweb podeu veure notícia i vídeo.

RENFE: manifestació AVUI dia 29 a les 19h Pça Sant Jaume

Això no hi ha qui ho aturi!

A hores d'ara podem dir que avui tota la premsa del país ja ha informat de la convocatòria de la manifestació d'aquesta tarda per reclamar sobretot un transport digne, però també responsabilitats i compensacions. Hi ha hagut una reacció massiva de la ciutadania i els mitjans ho han sabut captar, el que ha provocat un efecte rebot.

No serem només usuaris afectats, tindrem gent indirectament perjudicada, tindrem gent cansada d'arribar tard a la feina o que li arribin tard, tindrem catalanistes que reclamaran un traspàs amb condicions sostenibles i garanties, tindrem veïns que volen canviar el traçat del túnel, d'altres que vindran a protestar per les esquerdes que ja ténen a casa... Serem molts. Sincerament, pot ser una situació desbordant, hom nota la protesta interior de cada català que hagi agafat la renfe durant els fatídics últims tres anys, i que aquesta és a punt de d'alliberar cadenes. Doncs deixeu-les lliures avui, les cadenes, les paraules, els xiulets i les banderes! Hi hem de ser tots, les protestes silencioses i les processons interiors ja no valen, perquè ens prenen el pèl i no pot ser que no passi res.

Benvinguts tots els que s'hi vulguin sumar, sabeu a què anem aquesta tarda, si us sumeu tots serem beneficiaris dels resultats. Uns resultats que per fer-se efectiu necessiten suport polític, però això no vol dir que ens sigui grata la possible presència del PP. Tenint en compte que el desgavell d'aquesta setmana, d'aquest projecte d'AVE i del deteriorament de Rodalies és culpa de l'últim govern González, de tot el govern Aznar i dels quatre anys que porta Zapatero... que ens vulguin utilitzar els del PP em sembla més indignant que el PSOE no faci dimitir la ministra Álvarez. Els demano per tant que no vinguin, no me'n faig responsable.

Ens veiem, doncs, aquesta tarda. Recorda que tu també sumes.


T'enrecordes? Repetim?


MANIFESTACIÓ
Dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

Vine amb xiulet, cassola o senyera.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.