Davallada d'Esquerra a les municipals

S'ha acabat fer el gos bo.

Davant resultats adversos, que valoro fonamentalment en clau metropolitana perquè en balanç de país la cosa canvia, hem de prendre nota de debò. Hem baixat, ens hem desgastat, altres han recollit la collita que hem plantat als nostres bons governs municipals -i parlo especialment del Masnou i també de Barcelona-, i hem patit una plantada electoral de milers de votants a causa de factors externs (Estatut, Generalitat i aliançes al parlament espanyol).

No hem fet una mala feina als ajuntaments que provoqui aquesta davallada. No és cert, s'han fet canvis molt bons (i no només parlo de l'Escola Bressol del Masnou, on hem fet moltes coses bones, noves, però també ens hem empassat una sèrie de coses només perquè pensàvem que calia, i com a exemple citaré un continuisme en l'urbanisme convergent heretat).

I d'aquí vaig al fet. No ens podem seguir empassant segons què, el nostre electorat demana canvis i collons per defensar-los més enllà de demostrar que podem governar amb estabilitat. Volen gent amb valors i coratge: ho som, demostrem-ho.

AL MASNOU, ESQUERRA PERD UN REGIDOR

El PSC ha guanyat un regidor, perdent un ERC. Han recollit tota la nostra collita i ens han fotut un cop emocional, perquè amb l'aval de la feina feta vèiem una alcaldessa republicana. I no només era il·lusió, era feina feta i compromís personal de tots els implicats siguem càrrecs o no.

Bé, no ens podem tornar a permetre una baixada, ans al contrari. I si per anar amunt hem de posar el fre a pactes ràpids (l'experiència del pacte exprés per fer president Montilla hem d'assumir que no ha agradat), hem de posar condicions i fer-les ben públiques. No qualsevol condició, doncs no hi ha pressa, ganes ni necessitat de governar. Ni a qualsevol preu ni a preu de saldo, ni garantint legislatures callades.

EL REFLUXE ESTATUTARI DEIXA EMPREMTA

Els pactes suaus amb Zapatero i Montilla, la timidesa davant l'Estatut, l'aparcament del to reivindicatiu que va fer pujar Esquerra... mirem aquí les causes d'un vot que s'ha perdut i que majoritàriament perquè s'ha quedat a casa.

Quan parlo de to reivindicatiu no em refereixo només a allò que fa referència a la situació nacional del país, que també, sino aquells temes com la corrupció, l'urbanisme ferotge que no s'acaba, l'habitatge que no se soluciona, el medi ambient que no millora... ens cal tornar a marcar aquella diferència, aquelles mans netes, aquell racionalisme i aquella manera diferent de fer política molt més enllà del que hem fet.

Que no ens perdin les ganes d'entrar a govern o de quedar-nos-hi. Prenguem nota del que se'ns està dient perquè fotre un pet a unes municipals, per Esquerra, mereix que ens hi posem a canviar coses, programes, política de pactes i models de ciutat.

Tenim quatre anys per endevant, Carme! Demostrarem que si Esquerra hi és, es nota. Tornem a implicar la gent amb nosaltres, fem canvis de debò, forcem-los, podem forçar-los perquè seguim éssent DECISIUS.

I parlant d'endevant... les properes eleccions són les del parlament espanyol. Aquí ens la tornem a jugar en tancar un cicle electoral. I si volem un bon resultat Esquerra HA DE REPLANTAJER LA POLÍTICA PARLAMENTÀRIA A MADRID EN FAVOR DE LES ASPIRACIONS DEL PAÍS, LIDERANT-LES I CONDICIONANT-HO TOT. I si aconseguim fer això, es notarà, ho notarem també si apliquem també aquest concepte ara que hem de formar Ajuntaments.

Amb el cap fred, faré una valoració més extensa. Salut i força!