Turquia a la UE

Turquia, drets humans i Europa.

Llegeixo avui que el govern català ha donat suport a l'entrada de la República turca a la Unió Europea. M'indigno, doncs no hi estic gens d'acord, i tinc unes quantes raons de pes.

Aquest estat no és, a diferència dels païssos europeus, gens curós amb els drets humans ni amb la seva pròpia democràcia; no col·labora amb la justícia internacional; ha oprimit i segueix oprimint al poble kurd -una nació sense estat a la qual fa poc temps vàrem convidar a reunir els seus polítics al nostre parlament-; i representa un competidor econòmic perjudicial.

TURQUIA té un problema anomenat 'consciència'. Només s'ha posat a establir tímides reformes institucionals quan veia oberta la porta d'entrada a la Unió Europea... i fa un parell d'anys que aquestes mesures s'estan relaxant tant que s'han fet inútils a la pràctica. En aquest país hom pot rebre apallissaments policials o acabar a una cuneta amb prou impunitat per part de les autoritats d'un país que s'autoanomena democràtic.

És cert que les dones ja no estan obligades a dur vel, però de les pallisses a casa no se les ha protegit fins el 2005. No es garanteix la llibertat d'expressió, discrepar pacíficament de les autoritats por causar una detenció violenta, un judici injust i una pena de presó -encara sort que han abolit la pena de mort-, això ho saben bé els estudiants, professors, manifestats i periodistes turcs que ho estan patint.

Existeix entre l'alt funcionariat una gran intolerància a la divergència civil i una gran indiferència respecte dels drets i llibertats internacionals -alguns tractats han estat signats per Turquia però és evident la seva no-aplicació -. En interès de les autoritats les lleis s'interpreten de la forma més restrictiva que se'ls permet quan no actuen de forma arbitrària.

Aquí teniu un bon informe sobre els drets humans a la República de Turquia que val la pena llegir. En la meva opinió, si dos nois no poden agafar-se de la mà pel carrer, això no és europa. La cultura d'Europa és democràtica i de dret, aquesta és l'arrel i essència, i això no s'aprèn en un tres i no res a cop de decret.

OPRESSIÓ IMPERIALISTA

Malgrat la Guerra dels Balcans, la Guerra Greco-Turca i la Primera Guerra Mundial, Turquia continuà retenint territoris d'altres nacionalitats, principalment grecoxipriotes, armenis i kurds.

Contra els primers, Turquia va crear un estat satèlit i obstruccionista a Xipre (República Turca de Xipre -viqui-, colonitzat per turcs a la meitat superior, estat reconegut només pels turcs) que encara suposa un escull importantíssim per fer accedir l'estat Xipriota a la Unió Europea.

Contra els armenis -viqui-, a més de les matançes massives o locals durant els segles XIX i XX, avui dia també existeix una opressió ferotge i ultranacionalista contra qualsevol acte d'afirmació nacional dels armenis -no diguem ja un autogovern-.

Els kurds -viqui-, però, són la víctima més visible. Pateixen també la opressió intolerant contra les seves organitzacions de caràcter nacional, inclosos partits polítics, pateixen persecució. Fins el 2002 la llengua kurda restava prohibida i al seu territori regnava l'estat d'excepció militar.

DISTÀNCIA ECONÒMICA

Parlem ara de diners. Turquia, com ja ha passta amb Romania i Bulgària, disposa de centenars de milers de persones que són mà d'obra barata que, de poder circular lliurement per Europa, suposarien un greuge a la mà d'obra pròpia si arriba en més quantitat a la qua el mercat laboral pot assolir, recordem que Turquia té una població similar a Alemanya.

L'economia turca encara és inestable, doncs fa menys de deu anys els indicadors han reflexat taxes d'inflacció superiors al 50% (!!). A més, els productes agrícoles turcs entrarien en un mercat comú xocant contra les produccions dels païssos mediterranis com Catalunya, cosa que acabarà per agreujar encara més la precària situació del nostre camp.

MOTIUS GEOPOLÍTICS

En un altre ordre de coses, causarà molta inseguretat el fet que Europa admeti dins seu un estat amb greus conflictes interns i fronteres perilloses (Iran, Irak, Síria, i l'estat genocida d'Israel a dues passes). En un tres i no res podríem tenir una guerra química a les nostres fronteres, o forçar a Europa a entrar en guerra a causa d'incidents fronterers, i això també ens ha d'importat i ens ha de preocupar.

Com Europa no té una política pròpia cap a Orient Mitjà i només fa o bé no fa seguidisme de la dels EUA a la zona, Europa dins el bloc Occidental no és ben vista des de l'islamisme. També Turquia perdria, per canvi d'alineació, un cert paper d'advocat i moderador dels estats islàmics a la zona si se la permet adherir a la UE.

Per tot això, em nego a que es negociï l'adhesió de Turquia a Europa en el meu nom, i renego de la declaració del meu govern en favor d'aquesta adhesió.

El Punt 13/01/2007: Catalunya dóna suport a l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.