S'ha apostat per la pau?

Sense diàleg i sense perspectiva

Així ha quedat el procés de diàleg que volia arribar a dos ports: que els terroristes deixessin les armes i que la política vasca es normalitzés. ETA comet un atemptat -sense avisar abans de que trencava la treva- i com a reacció el PSOE i ZP decideixen reflotar el 'Pacte Antiterrorista' -és a dir, bloc nacionalista espanyol-.

El procés de pau s'ha acabat. El ministre espanyol d'Interior, en Rubalcaba, ho ha deixat ben clar, tant que dubto molt que hi torni a haver una oportunitat fins d'aquí un parell de legislatures. Si aquesta renúncia no fos prou, Zapatero convida la dreta espanyola a rellançar aquell 'pacto por las libertades y contra el terrorismo' sorgit alhora que la venjativa Llei de Partits. Llençen pilotes fora i atribueixen el fracàs només a ETA.

Molts son els que pensen que s'hauria de continuar amb el diàleg malgrat l'atemptat, però sabem que una condició sine-qua-non és l'absència de terrorisme. També ho és que hi hagi una mínima confiança en la paraula de l'altre, i que ETA hagi atemptat sense prèviament donar per tancada la treva ha estat un cop baix, 'actuar a traïció'. Tot i això, hom no s'espera que una banda terrorista actuï amb determinades formes, però sí li ho demana moralment.

L'esquerra abertzale també ha quedat descol·locada. Malgrat la determinació d'Anoeta i diverses declaracions més, l'Estat espanyol segueix endavant amb la llei de partits i ETA tira pel dret. Batasuna segueix sense condemnar els atemptats però al mateix temps els terroristes no comparteixen l'aposta de pau del partit abertzale. No esperava l'atemptat però segueix apostant pel procés.

Resultat de tot plegat? No només seguim patint el terrorisme, sino que la situació política empitjora i es complica. Recordem que a les institucions d'Euskadi els manca una estabilitat política, molt precària últimament.

Amb això arribo al títol d'aquesta entrada, com a tall de conclusió: 'sense diàleg i sense perspectiva'. Sense diàleg perquè ni n'ha arribat a haver, ni existeix la il·lusió que fins ara l'havia motivat políticament. Sense perspectiva perquè tot plegat ha quedat en un punt mort i congelat, perquè els interlocutors no han sabut estar a l'alçada del moment històric que podia haver estat.

El futur? Qui el sap? Espero que en uns anys, caiguin certs convencionalismes polítics i, amb valentia, s'engegui un nou procés amb garanties. Espanya i ETA han de recordar que un procés de pau necessita de negociacions, concessions, gestos, diàleg i mínima confiança... i que l'objectiu és aconseguir integrar dins el sistema polític els que hi són fora.


COM A MOSTRA, UN BOTÓ

El company Joan Puig, diputat d'Esquerra, apunta també la responsabilitat política en el fracàs del diàleg. El maresmenc Xavier Febrer (CPC) també deixa entreveure certs dubtes sobre si el que hi ha hagut ha estat diàleg o discurs. El company de les JERC Isaac Peraire culpa raonadament el PSOE d'haver fet massa seguidisme del PP i dels mitjans afins. El també jerki Lluís Pérez fa un bon anàlisi amb una perspectiva més àmplia. El verd Antoni Garcia llança un missatge en pro de continuar el diàleg, i que aquest ha d'ésser sense exclusions. També repartint responsabilitats escriu el convergent Salvador Grifell.

Amb tot, em quedo amb el penevista Ricardo Ibarra, que al seu bloc fa seva una declaració de Fermín Mugurza: "Pido a ETA que restablezca la tregua permanente y a los gobiernos Español y Francés que cesen en la represión, deroguen las leyes que ilegalizan las ideas y cambien la política penitenciaria de exterminio, para encauzar de nuevo el proceso de paz (...)".