La Pau, un fracàs bil·lateral

Desil·lusió civil, derrota del diàleg.

TRISTOR.- Què més puc sentir? Avui els terroristes d'ETA han fet esclatar una bomba a l'aparcament de la T4 de Madrid - Barajas. Ha estat la campanada que anuncia la fi de la treva i del procés de diàleg que, amb més o menys encerts, s'havia encetat i il·lusionava.

Ha estat un fracàs de les dues parts cridades a l'entesa, un fracàs bil·lateral. I no ho dic gratuïtament: Ni des d'ETA s'ha demostrat una aposta decidida pel procés més enllà de la primera declaració que el va anunciar, ni des de l'estat espanyol s'ha fet cap gest de conciliació.

Els únics que surten guanyant són els intolerants a un i altre costat de la dinamitada taula de diàleg. Es trigarà força temps més per poder tornar a plantejar un nou procés.

Recordo que l'abril d'aquest 2006 jo reflectia en aquesta entrada del bloc la meva falta d'optimisme respecte del diàleg que s'anunciava. I ho deia perquè el comportament de la classe política espanyola estava massa impregnat de nacionalisme intolerant... això no va enlloc i la bomba d'avui n'és la mostra.

Crec que, a més de condemnar, el que cal fer és assumir responsabilitats. Ho dic perquè en tot aquest temps ETA no ha après que l'actuació de la justícia és independent del poder polític i que un procés de pau no es pot contaminar atiant violència al carrer i moment menys amb moviments poc pacífics com ara el robatori d'armes perpetrat a França.

I ho dic també perquè la classe política espanyola no ha pres consciència de que en una negociació no ho poden guanyar tot, perquè llavors és una derrota o capitulació... i s'entén que ETA prefereixi jugar-se-la al carrer que rendir-se en una negociació. No s'ha fet cap passa política, no s'ha qüestionat la il·legalització de Batasuna, no s'ha canviat res en relació als presos... i doncs, que s'esperaven? Val a dir que PP i PSOE estan units respecte al que s'ha deixat de fer; a tota la classe política espanyola li ha faltat maduresa i li ha sobrat obcecació.

VICTÒRIA PER ALS BÚNKERS

Tristament, aquest cop han guanyat els búnkers, els sectors més conservadors dins el món abertzale i dins el nacionalisme espanyol. D'aquells que només troben en violència la única forma per alliberar el seu país malgrat que arreu del món se succeeixen les emancipacions nacionals democràtiques -Montenegro com a exemple més recent-. D'aquells que, vestits amb la toga democràtics, segueixen amb l'Espanya Una' al cap i prefereixen tenir menys democràcia a tenir menys poder dins un territori ocupat. Haver permès que aquestes mentalitats se surtin amb la seva aquesta vegada és un dels pitjors errors polítics dels últims anys.

Seguirem com fins ara, de moment amb dues vides més sobre la taula (tot i que espero que a aquests dos desapareguts els trobin amb vida) fins que no hi hagi un canvi de mentalitat i un convenciment de que cal arribar a la pau que tant ens ha il·lusionat. Perquè la gent volem la pau, perquè els vascos volen la pau.