18.6.06

Resultat decebedor.

Sí, però...

Ja amb gairebé el 100% escrutat, el sí ha guanyat amb el 73'90%, però cal tenir en compte tres coses: una participació de només el 49%, un no d'un 21% i que el sí i el no han estat transversals respecte dels partits.

Per a mi aquest resultat no és l'esperat, i per tant és decebedor. Condemna la majoría política del país a aparcar les reivincidacions nacionals, deixa congelada la nació catalana.

La meva opció no ha guanyat i la meva opinió ha estat minoria, ho reconec, ho acato i no trec legitimitat a l'Estatut malgrat que la participació ha estat ridícula.

En primera lectura, ja tenim un nou estatut, que sembla que tenir-ne un de nou era més important que abordar i encaminar els problemes de l'autogovern (finançament, competències, reconeixement nacional, etc), i per tant queda resolt el debat nacional fins d'aquí molts anys, o almenys cap dels partidaris del 'sí' hauria de voler cap replantejament de la relació amb l'estat espanyol si, com han dit i repetit, això ja ho resol i encaixa amb el que volíem.

En una segona lectura d'aquests resultats, ara toca recopilar totes les afirmacions que els partidaris del sí han fet durant la campanya. Cal guardar a la memòria tots els problemes que això 'ens soluciona' i obligar-los a resoldre'ls o admetre que han errat i han confós a la ciutadania. El mateix amb les competències, on són? Ja les teníem però no per escrit, això ho veurem en fer balanç dels traspassos des de l'estat. Donarà el nou esquema de finançament més recursos pel país i els 7 anys d'inversió ens resoldran tot? Doncs no vull sentir cap nacionalista queixar-se d'això demà si avui ha dit que sí a un Estatut tot dient que 'és un bon finançament'.

En tercer lloc, bona part del vot catalanista, nacionalista i independentista ha votat que sí, això està clar. Però jo no ho entenc pas, no els entenc, dec ser una altra mena d'independentista i això del sobiranisme ho dec tenir potser molt assumit. Ho respecto, però. No diré que tal o qual pot ser més o menys catalanista segons el que hagi votat, tot i que sí que trobo diferents nivells de consciència nacional o potser de ganes de poder viure un feliç procés d'independència a Catalunya com el de Montenegro.

Quarta cosa a destacar... que no m'extranya. El no és molt més difícil d'explicar, i els grans mitjans no ens han deixat fer-ho, perquè també cal dir que aquests han vençut internet com a font d'informació. Ha estat al meu entendre una campanya plena de mentides, de falses veritats, de promeses fatals, intoxicadora i de la por. encara avui tothom segueix parlant del PP i no d'ERC. Si comptem que a més no hi havia cap mitjà de comunicació més important que El Punt que oferís visions contrastades i no interessades, amb un tractament mínimament neutre de la informació, és d'esperar aquest resultat.

I com a cinquena i última, hem aprovat als polítics i la seva feina feta -Maragall inclòs i sociovergència per suposat-, tot i que en valorar aixó l'abstenció sí que l'hem de tenir en compte, i molt. S'ha aprovat que un Estatut es pot negociar amb nocturnitat i de forma unilateral, alhora que s'ha aprovat que volem i mereixem el mateix nivell d'autogovern que Andalusia (Olé l'Estatut!)

Tarda i vespre davant l'urna.

Ja havia comentat que estava a la mesa electoral al col·legi Ferrer i Guàrdia del Masnou (vaig anar a aquesta escola de nen), sempre m'han encantat els processos electorals i he de dir que ha estat un plaer poder tractat amb uns companys membres de les meses tan simpàtics i amb bon saber fer. Finalment la participació a la meva mesa ha sobrepassat per poc el 50% (El Masnou sempre va una mica per sobre de la mitjana catalana, i per cert casualment jo prenia nota dels noms en votar el ciutadà que feia el 50%), obtenint el NO un resultat proper d'un 19%. El global masnoví del NO ha fet el 20%, si fa no fa com a Catalunya.

Com a nota còmica, dues persones han fet vot nul (d'un total de tres) on a la papereta s'hi llegia 'Si no heu respectat el vostre vot, com m'asseguro de que respecteu el meu?'. Gran veritat.

Apa, a pensar com gestionem aquest resultat de cara a seguir fent política demà, ja en plena precampanya per a les eleccions catalanes.