Recordem en Lluís Companys

Fa 67 anys ens van matar el President de la Generalitat

Fa tres dies el nacionalisme espanyol s'omple de pompa amb el dia de la raza i tot allò que fan de treure els tancs al carrer. N'hi ha per riure. També per contestar amb una estelada al balcó, aquí a l'Eixample n'he vist unes quantes, per cert, a banda de la meva.

Avui el nacionalisme català homenatja qui va ser president del país i va ser assassinat per la dictadura espanyola. Fa 67 anys fou afusellat Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya, després d'una farsa de judici fet per militars espanyols i franquistes. És l'únic president electe europeu que ha mort afusellat, l'únic.

I passarà el dia d'avui, però seguirem de dol. Seguirem perquè l'estat espanyol no accepta la seva història genocida, repressora i reaccionària: la Llei de la Memòria Històrica, que havia de ser la que deslegitimés el franquisme -i per tant la seva 'justícia'-, quedarà prou aigualida per no representar cap canvi, cap homenatge ni cap restitució d'honor -què menys, perquè la vida ja no li poden tornar-. És el partit socialista espanyol, per allò que ens comentava en Ridao de l'excusa, la dreta que crida molt... i és el partit socialista català, és convergència, és unió, i és iniciativa... tot l'establishment al complet units -un altre cop- perquè RES no canviï. Ni tan sols honorar el president. Que no parlin, doncs, de respecte a les institucions del país.

I és que el nacionalisme de l'estat espanyol actual, cada cop que es cita el seu passat immediat, retorna a l'essència feixista de l'espanya única, els separatistes i els botins de guerra. Amb els papers de Salamanca, tres quarts del mateix...