Resposta a Joan Carretero.
És cert que calen nous plantejaments, perquè l'1-N és la primera davallada electoral d'Esquerra en anys, i és ara més que mai que cal seguir sumant: independentistes, catalanistes i d'esquerres.
Benvolgut Joan, jo també he deixat passar un temps per tal d'analitzar les coses després de l'1-N. En aquestes passades eleccions no es pot parlar de cap vençedor, doncs els tres principals partits de Catalunya han perdut centenars de milers de vots que han anat a parar a l'abstenció. Una abstenció que ha crescut perquè el ciutadà ha perdut confiança en els polítics que abans votava, a causa de les hipocresies de pont aeri, les traïcions bizantines i els linxaments inquisitorials -tu ho has patit i Esquerra t'ha recolzat-, tot plegat ha enfonsat la imatge pública de la política.
Partint de la base de que jo havia preferit preferit una Esquerra a la oposició i estava convençut de que la sociovergència que ens va expulsar s'entendria per fer govern, és cert que després de les eleccions els successos es van precipitar acceleradament, però realment ha estat uns sorpresa que ERC formés govern amb el PSC i no amb CiU? Si la mateixa nit electoral Carod truca al sr Mas i aquest no li agafa el telèfon, no és això indicatiu de que alguna cosa falla en l'alternativa? Parlem clar: la dreta regionalista no vol parlar amb Esquerra de res, bona mostra ens va donar l'altre dia Felip Puig. CiU no ha superat que des del 2003 ja no tindrà mai més majoria per governar sola i s'obstina en marcar diferències amb ERC pensant que això li farà recuperar vots; s'equivoca i pel bé del país espero que enceti el seu debat intern netejant rancúnies i cercant aliances en temes nacionals.
Hi ha més, i es que el tripartit seguia sumant majoria i això també vol dir que la ciutadania encara ha confiat en les polítiques d'esquerres. Polítiques que s'han anat fent des del 2003 però que fins ara i a causa dels entrebancs estatutaris no sortien als diaris. Esquerra Republicana no podia permetre que se li pengés una etiqueta contestatària, de partit de desgovern, doncs sap que pot governar bé liderant polítiques socials avançades i fer que la ciutadania ho percebi amb escreix, perquè la potència del missatge independentista que desprèn Esquerra és que ens cal un país més lliure perquè això ens permetrà viure millor.
És cert que Montilla no fa trempera, però crec que no li podem suposar més catalanisme a Artur Mas que al President. Ambdós estan d'acord amb el text estatutari que ens marca l'autogovern i l'han recolzat amb entusiasme, i cap dels dos tampoc vol anar més enllà.
Esquerra no està renunciant, s'està refermant des de dintre després d'un sotrac electoral que ha fet minvar l'empenta de la seva gent fins a l'extrem de quedar-se a casa en unes eleccions al Parlament, i això és un procés. Tampoc podem demanar als dirigents la mateixa actitud en 2003-4 mentre Esquerra estava a l'alça que un 2006-7 en que hi ha hagut una davallada que encara cal analitzar en profunditat i corregir.
Per això no és el moment de fer soroll, ja que les quatre anècdotes que apuntes han estat fets irrellevants: 21 diputats no canviaran la llei de símbols, el decret espanyol del castellà ha estat degudament contestat, la candidatura de Madrid ha fracassat i el govern espanyol seguirà fent tupinades per boicotejar les nostres sel·leccions; ERC es segueix oposant a allò que és nacionalment injust i segueix pressionant dins la Generalitat per canviar-ho, malgrat que les formes, ara, no siguin tan teatrals com abans, ja que el que interessa és que siguin efectives. Esquerra no ha perdut el perfil propi, ja que tota l'acció de govern segueix condicionada també per les seves posicions i segueix tenint a les mans conselleries rellevants amb les quals està fent i es farà una bona feina, que és, al capdavall, el que importa i es veu.
L'ERC-planeta es manté, tenaç, amb les seves conviccions, el seu programa i el brillant futur que l'espera si se'n surt desenvolupant les polítiques que la ciutadania reclama i segueix convencent que una Catalunya independent serveix als catalans per viure millor, treballant sempre en aquest camí. L'ERC-satèl·lit que ens dibuixes existiria en dos supòsits: que es dediqués a fer president aquell candidat que posa més llenya en una campanya bipartidista, o que no pogués ser percebuda com un partit seriós, que no es cregués les polítiques que engega i que no valorés que un país també necessita estabilitat política per anar endevant.
Company Joan, tu valores la individualitat i idees d'Esquerra. Crec positives però mesurables les teves crítiques i és evident que dins ERC s'ha de reflexionar i s'han de marcar línies per als propers anys, línies que de ser correctes tornaran a posar Esquerra dins el centre de l'univers polític català, com a planeta. Tu, com a conseller nacional d'Esquerra, tens més veu que no pas jo, per això crec que el més positiu que pots fer és allunyar els fantasmes de la secessió (oi que no volem que els catalans pensin que La Vanguàrdia diu sempre la veritat quan saben que això no és pas així?), sumar el teu esforç i les teves conviccions, criticant constructivament quan cal fer-ho alhora que REAGRUPEM energies dins l'independentisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada