El nou catalanisme d'esquerres

La fugida de Maragall situa ERC al capdavant del catalanisme d'esquerres.

El PSC ha renunciat a cap projecte catalanista i propi per governar Catalunya, i això deixa orfe una gran part de la societat catalana que tenia en Maragall un referent de lideratge al que Montilla ni aspira ni hi vol aspirar.

Reaccions d'avui com la de Carod-Rovira situen Esquerra com el partit que haurà de liderar el catalanisme i el nacionalisme d'esquerres.

S'obren perspectives i es clarifiquen les figures per a la propera campanya. L'anunci de Maragall de no tornar-se a presentar com a presidenciable socialista i l'anunci de la dissolució del Parlament a l'agost han deixat José Montilla en primera plana dels socialistes catalans, amb tot el que se'n deriva. Arraconat el sector catalanista del PSC, sobretot després de l'última remodelació del Govern Provisional, Montilla té una pista lliure on deixarà volar Artur Mas.

Maragall encarnava un PSC diferent del discurs obrerista i espanyol que representen les bases del partit al cinturó metropolità, i entre aquests, Montilla. Aquell nou projecte del PSC fa vuit anys ha fet aigües, tant per haver seguit les ordres de Moncloa com per no haver-les seguit, i ara el partit es troba igual que al 1998, amb la mateixa desorientació. A més, també des de Moncloa s'han assegurat de controlar-lo, tot posant un ministre al capdavant, i de treure'ls del cap qualsevol cosa que s'acosti a la idea del tripartit, de nous estatuts i de pactar amb l'independentisme que critica obertament Zapatero.

Maragall era un obstacle per a la sociovergència, tal i com ell mateix havia denunciat tant al Parlament com als mitjans de comunicació. Ara el full de ruta de Moncloa segueix inexorablement cap a una campanya ensopida entre Artur Mas, José Montilla i l'únic líder que pot ser un revulsiu polític, Carod-Rovira, tot i que l'exconseller republicà Joan Carretero demana canvis (segons Carod aquesta nit a l'entrevista de la Terribas, no hi haurà cap Congrés Nacional d'ERC).

Emprenyada del sector catalanista del PSC

Fins a l'últim moment han conservat la fe en Maragall, i això és de lloar, però a diferència dels seus companys de partit els catalanistes no s'han fet notar prou ni han presentat ningú mentre Montilla postulava. Ara se n'adonen que comencen a perdre definitivament el timó i el seu propi partit pot virar cap a les tesis que el van allunyar durant anys del Govern de la Generalitat. Des del PSOE només interessa contentar CiU i treure bons resultats a les eleccions espanyoles, perquè pactar amb CiU és més acceptable per a la premsa madrilenya que no amb ERC. El desencantament entre les files socialistes, sobretot a Girona, és rellevant. Al bloc del periodista Saül Gordillo he trobat algunes reaccions de blocaires socialistes que justifiquen el que dic.

L'altra qüestió és què passarà amb Ciutadans pel Canvi, que ja va dir fa uns dies que el seu candidat era Maragall i no pas cap altre, tot amenaçant de dissoldre la coalició electoral. Ells també formen part del catalanisme d'esquerres encarnat en Pasqual i no volen participar de l'espanyolisme de centreesquerra que imposa el PSOE de la mà de Montilla.

Les reaccions a l'anunci de Maragall de no presentar-se

El debat obert després de l'anunci de la retirada del president ha estat, per altra banda, engrescador, ja que queda clarificada la propera campanya. Fins i tot Vilaweb ha obert una nova enquesta on es valora la marxa de Pasqual Maragall.

Des del propi PSC, el mateix Iceta (que, recordem, és qui va llençar la pedra: va parlar de Montilla per primer cop com a presidenciable) ha dit aquesta tarda -segurament en veure-se-les venir- que desitja que Maragall continuï com a president del partit. Aprofita per negar que el partit no l'ha pressionat pas -mentida- i que dilluns vinent ja s'obre la veda per nomenar candidat.

Des de CiU, molt d'enrenou, com si els agafés per sorpresa. Amb el discurs futurístic i de manual que fa servir sempre Artur Mas, ha proclamat que "ara és moment de passar pàgina i deixar que altres persones s'encarregin de dirigir el país" -cal fer autobombo cada dia?-.

Però és des d'Esquerra Republicana d'on es parla millor de Maragall i molt de les espectatives que obre la renúncia de Maragall per seguir liderant els socialistes. Un Josep-Lluís Carod-Rovira ha parlat amb bona cara primer demanant respecte a la decisió de Maragall -"un gest de dignitat nacional", ha dit- i alhora ha constatat que amb Maragall fora d'escena s'obre una nova etapa i un nou escenari "magnífic per a Esquerra" ja que "té la oportunitat de liderar el catalanisme d'esquerres", "liderant el nou projecte de Catalunya" com a "l'esquerra nacional". Alhora ha demanat una convocatòria d'eleccions el més aviat possible perquè cal un nou govern "encapçalat per persones que tinguin la màxima ambició política per a aquest país" i en aquest sentit ha assegurat que Esquerra "té Catalunya com a prioritat i mai no demanarà permís a Madrid per avançar".

Tota una declaració d'intencions, ERC vol ocupar l'espai catalanista i renovador que deixa enrere el PSC maragallià i liderar l'esquerra catalana. I si es produeix un nou salt electoral com al 2003, quan ningú no s'ho esperava, això podria ser possible. Carod també ha valorat la candidatura de Montilla, i ha dit també que els pactes futurs no depenen dels candidats i cal conèixer els programes electorals. Aquest matí Joan Ridao era el primer en reaccionar: l'eliminació de Maragall és un acord més del pacte Mas-Zapatero.