Autocrítica de la campanya de l'estatut

Per què no hem arribat a la gent?

Vull encetar ara uns quants apunts al voltant de la campanya del NO per tal d'identificar-ne els errors que han provocat que aquesta opció hagi estat rebutjada pel ciutadà i empès cap al blanc, el sí i l'abstenció.

També vull fer un cop d'ull ràpid a la campanya institucional, que és la primera responsable de l'abstenció i de la confusió.

I en primer lloc, els precedents. Mentides, nocturnitat, manca d'unitat, excés de protagonisme quan això no toca... han estat motius de preocupació per a la ciutadania, que ha vist com això de l'Estatut es convertia en una baralla entre polítics. A qui realment li importa la participació en democràcia el primer que ha de fer és no mentir i no decepcionar, no perdre els valors de vista. El ciutadà, per anar a votar, necessita saber que pot confiar en els polítics, i per això em remeto a un dels vots nuls que vaig obrir durant el recompte: 'si no heu respectat el vostre vot, com m'asseguro que respectareu el meu?'.

Sens dubte la manca de veracitat passarà factura a les urnes per la manca de confiança, prengui nota qui n'ha de pendre.

INSTITUCIONAL. Des de la Generalitat, la percepció que ha arribat al ciutadà és que la nostra institució es dedicava a fer campanya tendenciosa cap a una opció, d'una forma tan fonamentalista que l'Estatut ha passat per sobre del propi govern (expulsió d'ERC) i ha comès il·legalitats (quatre vegades s'ha hagut de pronunciar la Junta Electoral Central amb la posterior enrabiadeta governamental). Això és un missatge d'intolerància a la diversitat d'opinions, primer, i de manca de respecte a la justícia i a la necessària equanimitat, segon. I això el ciutadà ho ha castigat anant a la platja.

També la precampanya electoral 'Nou Estatut, d'ara endevant' i els missatges dels polítics del govern, donant per fet que això s'aprova i el referèndum és un mer trànsit, han ajudat. Ja en campanya, la Generalitat ha gastat milions i milions en vendre'ns l'Estafatut, i poso com a exemple un fulletó groc del Departament de Cultura que conté afirmacions com 'A Catalunya, Espanya i Europa, en català' o 'La Cultura, amb totes les competències'.

Com tampoc ha ajudat que a molta gent ens arribés el totxo de l'estatut (68 pàgines en paper fosc) l'últim dia de campanya, després de 15 dies de bombardeig argumental que ningú podia contrastar, arguments que també arribaven del govern abans que la gent conegués allò que es debatia. La meva amiga Núria -ha votat en blanc- i la companya blocaire Menxu -ha votat un tall de mortadel·la amb la cara de mickey mouse xD- coincideixen amb aquest parer.

CAMPANYA D'ERC PEL 'NO'. Té precedents dolents, perquè la decisió es va prendre de forma tímida i massa tard. En la meva opinió, en haver sortit de la 'comissió del ribot' que presidia en Guerra, l'opció d'ERC hauria d'haver estat eleborar un llistat de condicions per aprovar-lo o no, i qui volgués aquesta aprovació hauria de negociar amb això. I mentrestant, copsar l'opinió de la militància abans de fer l'aposta arriscada del 'nul polític' per evitar la imatge de les assemblees corregint l'executiva, l'assamblearisme és bo però s'ha de saber gestionar mediàticament.

Calia desmuntar els tòpics, i aquests no han estat contestats. S'ha permès que triomfi sense oposició la identificació del NO amb el PP, no han arribat els arguments pels quals aquest no és un bon Estatut i no és un avenç, i no s'han contestat els tòpics i les mentides dites en campanya pel tripartit del sí, segons les quals aquest Estatut ja ens ho soluciona tot.

És cert que la campanya als mitjans ja estava perduda, però no s'ha aprofitat -no ho ha fet ningú- el filó de la campanya: rebre informació detallada a casa i amb temps per mirar-s'ho. ERC ha apostat massa per internet, que té la seva importància però un abast limitat, i ha fet una campanya potser massa tradicional de cartelleria i actes, quan el que calia era pedagogia. Calia tenir un full de ruta després de la victòria del NO, la manca d'aquest va ser evident al debat de líders a TV3, on crec que va mancar contundència argumental per part de Carod tot i que no el suspendria pas.

PLATAFORMES PEL 'NO'. La Plataforma pel Dret de Decidir ha trigat massa en posicionar-se pel 'no', i ha estat tímida a l'hora de convocar, ja que la difusió dels dos actes de campanya ha estat bàsicament via internet. Ha tingut por de convocatòries massives, però aquestes podrien haver ajudat, i molt, a crear un bon clima per al 'no', ja que molta gent se sentiria acompanyada, i no sola, en el vot. He pogut veure cartells de la PDD a Masnou, i n'hi ha un que m'ha agradat força: 'Les pors d'avui són els fracassos de demà'.

Per altra banda, la campanya de la plataforma de la CUP, que l'anomenen 'Diguem No', ha fet molta encartellada però poca cosa més. Si bé ha estat molt positiu que hagi col·laborat activament amb la PDD (cosa que no havien fet, per raons que desconec i que dubto que pugui aprovar, a la manifestació nacional del 18 de Febrer), cal dir que els cartells 'Estatuts? NO' són els equivocats, primer perquè no s'està votant la independència i segon perquè ha empès el 'No' a l'espai sociològic de l'independentisme extraparlamentari -que és el seu, però no el de tot el catalanisme que podria haver votat 'no'-. Una mica menys de la meitat dels que he vist encartellats són aquests, els altres són els de la versió oficial 'Pel nostre futur diguem NO a l'Estatut'.

MALGRAT TOT, aquesta campanya i aquest referèndum han servit perquè l'independentisme en tota la seva varietat hagi treballat amb un objectiu comú i, també cal dir-ho, amb respecte.

Així que au, a prendre nota de tot i a guanyar la propera campanya.