31.10.07

RENFE: ZP no respon.

"Zapatero, agafa el tren!"

Aquest és un dels crits que els manifestants de dilluns vàrem fer a la Plaça Sant Jaume. El vull recuperar, perquè malgrat que el president del govern espanyol ha comparegut finalment al Congrés per intentar explicar la crisi d'infrastructures a Catalunya, aquest debat no ha servit per aclarir, per comprometre, per esmenar o per compensar absolutament res. S'ha convertit en un acte més de la funció electoral del PP i el PSOE.

He seguit el debat en directe, ja que avui dia no ens cal llegir la interpretació de la premsa per fer-nos un criteri. I puc constatar que Zapatero s'ha quedat sol, defensant que políticament ha actuat bé, que la seva ministra i l'equip de Foment ho ha fet bé i que s'hi queda, i que ell ha invertit a Catalunya pel que fa a rodalies. Es desentén d'errors polítics i de que l'estat de la xarxa de rodalies és lamentable. A més, tota la oposició ha recriminat al govern les ganes d'inaugurar la connexió de l'AVE amb vistes electorals.

Per si fos poc, manté l'arribada del TAV forçada per abans d'acabar l'any, no parla de cap estudi ni replantejament del túnel pel centre i no dóna cap data ni previsió per al restabliment del servei de rodalies. Com pot dir que la seva prioritat és restablir el servei si només pot concretar que l'AVE s'inaugura en la data prevista? Un altre cop, ens prenen el pèl.

Joan Tardà li ha recordat a Zapatero que l'únic que pot demostrar la preocupació del govern per aquesta crisi son les compensacions i la decisió de millorar Rodalies de debò. Esquerra li ha tornat a demanar que aprovi les esmenes que el partit ha presentat per compensar en 250 milions d'euros a les persones i empreses afectades, i un pla de xoc per millorar rodalies valorat en 6000 M€. Aquestes esmenes, segons Joan Ridao, son una prioritat política per a ERC. I que la única manera de responsabilitzar-se políticament d'aquest nyap és el cessament 'fulminant' de la ministra i que si vol ser conseqüent i respectuós amb el poble de Catalunya 'no faci shows ni inauguracions'.

Sense més propostes damunt la taula però amb força retrets, han actuat els representants d'Iniciativa i de CiU. Els 21 diputats del PSC, lamentablement, no s'han notat. De fet, la meitat dels escons del parlament espanyol eren buits. Herrera li ha tirat a la cara a Zapatero que només ha fet 14 km de ferrocarril convencional, i Duran que amb prou feines s'han incorporat trens nous.

Puc fer quatre conclusions d'aquest debat:

1-
PP i PSOE estan en companya i qualsevol debat polític es veurà tan contaminat que deixarà de prendre's seriosament.
2- El govern Zapatero només assumeix culpes técniques, no polítiques. Per tant ni hi hauran rectificacions ni cessaments.
3- Queda clara i incontestada la desídia del govern central durant almenys 15 anys en la xarxa metropolitana: el trajecte Barcelona-Mataró al segle XIX en tren durava 30', avui son més de 40' (si no passa res).
4- Es constata que la única inversió ferroviària del govern ZP a Catalunya ha estat incorporar els trens model Civia i segregar la línia de l'Aeroport. Ni manteniment, ni senyalització, ni catenària, ni renovació d'estacions per higiene o accessibilitat. Això, a totes llums, és insuficient, irresponsable i irrespectuós.

En definitiva, hem passat del "españa va bien" al aquí no passa res.


30.10.07

RENFE: 2 videos de la manifestació 29-O

Veient com ens han deixat els mitjans de comunicació, crec que el millor és que cadascú jutgi segons el que vegi i senti:





Realitzats per Martí Cabré

29.10.07

RENFE: la meva valoració de la manifestació

Un primer intent.


Catalunya recuperarà la seva capacitat de mobilització social amb reaccions cíviques i socials com la d'avui. HEM OMPLERT LA PLAÇA. Aquesta jornada de protesta ens ha de servir per preparar una manifestació més organitzada, amb més mitjans, amb un missatge contundent i clar... i feta un diumenge, on tothom hi pugui anar, doncs he rebut moltíssimes mostres de suport que no han pogut venir.

En vull fer una lectura positiva, i la vull posar en el seu context. S'ha impulsat des de baix, sense recursos, sense direcció, sense manifest unitari, amb gent de diversos sectors i amb motius diversos. S'ha sumat un miler de persones un dia laborable, moltes estelades, cartells fets a mà, molta voluntat, molts usuaris, ganes de canviar les coses i de dir-li a qui li toca es faci responsable. El respecte i la pluralitat éren majoritaris, no tothom combregava amb el 100% del que deia el del costat però entre la gent hi ha hagut un bon ambient.


Això no obstant, vull remarcar alguns fets no gaire cívics i poc desitjables, que han provocat que la manifestació hagi estat vista pels mitjans com el fiasco que no ha estat:

* Han aparegut regidors del PP. Amb trajo, corbata, maquillatge, somriure fals i comparseta d'aplaudidors s'han plantat al centre de la plaça i algú del públic s'hi va encarar. En vista d'això, un majoritari "fora, fora, fora!" i "Sirera, agafa el tren!" els ha acabat fent fora d'una manifestació on anaven sabent que no serien ben rebuts. Han aconseguit el que volien, fer-se la foto-víctima i rebentar la manifestació. Molt malament senyors del Partit Popular.

* Un excessiu autobombo de la Plataforma AVE pel Litoral, que ha utilitzat la gent que veníem per una altra cosa per fer-se la foto amb nosaltres darrere la seva pancarta. Puntualitzem: no combrego amb que el TAV passi pel litoral ni fent volta de 40 minuts pel Vallès, alhora que tal i com s'estan desenvolupant les obres l'opció del carrer Mallorca ha quedat absolutament deserta de confiança del públic. La millor opció és la reforma del túnel existent al carrer Aragó.

* La falta de coordinació (ja que les organitzacions adherides ho han fet en últim moment) ha causat que no hi hagués un missatge únic i clar. A la pràctica, s'han colat algunes persones amb inquietuds que res tenien a veure amb els objectius dels convocants, reconec que els ànims estaven engegats per molts motius fins a l'extrem de poder veure una pancarta contra la 'zona verda' d'aparcament. Malgrat tot i afortunadament, la immensa majoria estava pel tema que tocava: "Magdalena, dimissió", "Zapatero, agafa el tren", "Vota, calla i paga"...

Per tant, felicitem-nos a mitges malgrat que es presenti aquesta manifestació com un nyap. Que la propera mobilització, la de veritat, sigui unitària, publicitada, organitzada, massiva i accessible per a tots. En record de la manifestació nacional del 18 de febrer de 2006, crec que la plataforma pel Dret de Decidir hauria de prendre la iniciativa i tornar a convocar els catalans i catalanes, per la dignitat del nostre transport públic que tanta deixadesa ha patit per part de l'estat espanyol.

Agraeixo l'esforç a tota la gent que ha vingut, tots sumem i això servirà. Gràcies.

+ A Vilaweb podeu veure notícia i vídeo.

RENFE: manifestació AVUI dia 29 a les 19h Pça Sant Jaume

Això no hi ha qui ho aturi!

A hores d'ara podem dir que avui tota la premsa del país ja ha informat de la convocatòria de la manifestació d'aquesta tarda per reclamar sobretot un transport digne, però també responsabilitats i compensacions. Hi ha hagut una reacció massiva de la ciutadania i els mitjans ho han sabut captar, el que ha provocat un efecte rebot.

No serem només usuaris afectats, tindrem gent indirectament perjudicada, tindrem gent cansada d'arribar tard a la feina o que li arribin tard, tindrem catalanistes que reclamaran un traspàs amb condicions sostenibles i garanties, tindrem veïns que volen canviar el traçat del túnel, d'altres que vindran a protestar per les esquerdes que ja ténen a casa... Serem molts. Sincerament, pot ser una situació desbordant, hom nota la protesta interior de cada català que hagi agafat la renfe durant els fatídics últims tres anys, i que aquesta és a punt de d'alliberar cadenes. Doncs deixeu-les lliures avui, les cadenes, les paraules, els xiulets i les banderes! Hi hem de ser tots, les protestes silencioses i les processons interiors ja no valen, perquè ens prenen el pèl i no pot ser que no passi res.

Benvinguts tots els que s'hi vulguin sumar, sabeu a què anem aquesta tarda, si us sumeu tots serem beneficiaris dels resultats. Uns resultats que per fer-se efectiu necessiten suport polític, però això no vol dir que ens sigui grata la possible presència del PP. Tenint en compte que el desgavell d'aquesta setmana, d'aquest projecte d'AVE i del deteriorament de Rodalies és culpa de l'últim govern González, de tot el govern Aznar i dels quatre anys que porta Zapatero... que ens vulguin utilitzar els del PP em sembla més indignant que el PSOE no faci dimitir la ministra Álvarez. Els demano per tant que no vinguin, no me'n faig responsable.

Ens veiem, doncs, aquesta tarda. Recorda que tu també sumes.


T'enrecordes? Repetim?


MANIFESTACIÓ
Dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

Vine amb xiulet, cassola o senyera.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

RENFE: Esquerra és l'únic partit que proposa solucions

Qui està donant la cara?

Aquesta visita electoralista del Zapatero, que només ha servit per tenir les obres aturades mentre s'hi passejava, m'ha fet reflexionar. Sobre l'escenari que li han muntat, però tam
bé sobre les reaccions dels partits a aquesta greu crisi d'infrastructures i de transport públic a Catalunya de la qual el govern espanyol diu que es fa responsable.


Malgrat tot, Zapatero no s'hi pot estar de donar la mà als
saludadors oficials ni de somriure a les càmeres en aquesta
visita a la 'zona zero'. A 50 metres li surt un nou esvoranc.

Desembarca a Bellvitge, sense la ministra i sense la corbata, flanquejat per Montilla i Corbacho. Visita les obres amb una pose seriosa acompanyat per Villar Mir, el propietari de la constructora a qui el seu partit fa responsable del merder. Però... sorpresa!!! un nou esvoranc a cinquanta metres d'on se situa el president espanyol.
En sortir, toca el bany de masses, desenes de saludadors mobilitzats a tal efecte es presten a fer-se fotos... una veïna li rebla a la cara al president que la culpa és seva, algun altre fa una crítica i és aplaudit per la gent, la majoria, que s'ho mira des de lluny.
Ell es cansa, i el fan entrar a l'Ajuntament de l'Hospitalet on pot teatralitzar una reunió amb alcaldes i dirigir-se a la premsa per no dir res amb moltes paraules. Res de solucions, res de previsions, res de compensacions, res de dimissions, res de compromissos, res de canvis. Això és donar la cara i mostrar comprensió o preocupació?



ELS PARTITS DAVANT LA CRISI D'INFRASTRUCTURES:


A tot això, on és el Partit Socialista? Doncs no hi és. Zapatero ja sabem què ha fet, amb paraules grans com bombolles de sabó ha assumit les culpes sense assumir que l'estat espanyol no posa un duro a rodalies des dels anys 90. La ministra Magdalena Álvarez, plena de supèrbia i d'incompetència, s'ha fet la sorda respecte a les avaries de Renfe, no ha sabut revisar i esmenar els errors d'un projecte del TAV, no ha previst els riscos per a la línia de rodalies, no ha previst alternatives de transport... en definitiva, en els quatre anys que porta governant no ha estat a l'alçada del càrrec. Montilla ha reaccionat en veu baixa i perquè l'han empès, però no ha sabut reaccionar amb la contundència que la situació es mereix, que els ciutadans de Catalunya es mereixen, ja que és molt trist que el nostre President ens defensi a mitges. Els alcaldes socialistes de Barcelona, del Prat i de l'Hospitalet s'han comportat com els desinformats totals que són, en silenci. I el conseller d'obres, Joaquim Nadal, ha dit que ha faltat autoritat i coordinació, però exculpant tothom.
Ara no hi son, demà ens diran que 'si guanya Zapatero, guanya Catalunya'. Què guanyem exactament?


I CiU, ha aparegut? Pel que puc llegir al seu web i que ha sortit publicat a diversos diaris d'edició electrònica, a més de posar èmfasi en la dimissió de la ministra (realment és la única solució? no crec) s'han dedicat a criticar el govern català per una cosa que no li toca. Ras i curt: la única proposta damunt la taula és la petició de cessament de la ministra de Foment que han votat amb Esquerra i PP a l'Ajuntament de Barcelona, i que votaran amb Esquerra i ICV al Parlament.


ERC sí que ha reaccionat. Carod ha estat l'únic membre del govern català que, de forma clara i contundent, ha reconegut el desgavell provocat per les obres, ha denunciat el maltractament a Catalunya i ha exigit responsabilitats al govern espanyol. Ridao, com a portaveu parlamentari i proper candidat, està reaccionant des de l'inici del caos al seu bloc. Per altra banda, la pressió del partit aconsegueix que en Zapatero comparegui al Congrés dimecres vinent, s'insta a que per responsabilitat no es faci cap inauguració i es presenten dues propostes aprofitant la negociació dels pressupostos estatals: un mínim de 250 milions d'euros en indemnitzacions i un pla de xoc i actualització per a rodalies valorat en 6.000 milions d'euros. Es manifestaran.


IC
V, per la seva banda, ja ha aprovat els pressupostos de Zapatero, per tant no té marge de maniobra. Probablement votarà a favor de la petició de cessament de la ministra Álvarez al Parlament, però a l'Ajuntament no ho ha volgut fer -i no s'entén-. Puc concloure que els líders d'Iniciativa han passat una mica per alt la crisi de la Renfe.


I ens queda el PP.
En Marianico li deia a Zapatero que fés la visita exprés un dia laborable per veure com és el caos de transport a Catalunya. Miri vostè, que el líder del partit responsable de 8 anys de deixadesa respecte del nostre país i d'aquest projecte en concret... és de molt mal gust, i després pretendre aliniar-se amb la indignació ciutadana dels catalans és de jutjat de guàrdia. Molt soroll, però tampoc han posat solucions sobre la taula i s'han limitat a sumar-se a la petició de dimissió gratuïtament, per inèrcia i per electoralisme, sense raonament.

28.10.07

RENFE: viatgers de tercera en un país de ciutadans de segona

Zapatero ens pren per estúpids.

Avui en Zapatero s'ha volgut fer l'heroi amb una visita exprés a les obres de l'AVE a Bellvitge -i per cert, li ha aparegut un esvoranc nou al costat, coses de la vida-, i de pas fer-se un petit bany de masses i mitjans amb una escenografia ben calculada. Ha volgut semblar Gerhard Schröder amb les greus inundacions alemanyes, però ha quedat com el peruà Alberto Fujimori dirigint patanerament un assalt a un cau criminal que va acabar en massacre. Això sí, s'ha estalviat de dur la ministra Álvarez perquè amb ella la gent sí que s'atreveria, tot i que hi han hagut protestes ciutadanes.

Ha reconegut el que ja sabíem tots, que la culpa d'aquest terrible desgavell amb le sobres, els rodalies i la mobilitat és seva, és del govern espanyol. Molt bé, doncs qui la fa, l'ha de pagar. Zapatero mantindrà la ministra al seu lloc malgrat la seva ineptitud. Ha fet una enumeració de prioritats que no coincideixen amb les presses per bastir una estació al Prat per poder inaugurar aquest any; tampoc no coincideixen amb la divisió de tasques entre empreses que s'ha fet, allargant almenys quatre dies les reparacions. A tot això, ningú pot dir quan tornaran a circular els trens. Vergonyós.

Aquests fets son una mostra de que el govern espanyol no és el nostre govern. Els socialistes fa quatre anys que governen: gairebé no han posat un duro a Catalunya per millorar rodalies, demostra una manca de previsió flagrant en l'obra i una incapacitat flagrant en la seva direcció, ens utilitza per picar bitllets i aconseguir vots, ens enreda i ens enganya. Els peperos, què n'he de dir? Dues legislatures on Catalunya estava igual de discriminada, retallaven constantment el personal de manteniment i patíem vagues cada dos mesos, a més de ser els responsables de la redacció d'aquest projecte d'obres tan nefast i de l'adjudicació d'algun tram a alguna empresa inoperant, inexperta i polititzada (sí, parlo d'OHL, protegida del PP).

Per tant, si algú del PP té la barra de venir a l'administració, que no es queixi de l'ambient que s'hi trobarà. Sou culpables tant o més que Zapatero. Us contestarem amb xiulets, cassoles i estelades. Vosaltres no us fareu la foto.

El que és més trist, Montilla i Corbacho, els dos grans muts-cecs-i-sords d'aquesta setmana, fent de comparsa a ZP. Per sort no estem sols, el Conseller de Governació Joan Puigcercós ja li ha reblat que la visita exprés no serveix de res, que el que cal és un traspàs en condicions.


Ressò mediàtic de la manifestació de demà dilluns per la millora de Renfe:

+ A l'Avui, edició electrònica
+ A Vilaweb, diari electrònic
+ La Plataforma pel Dret de Decidir se suma
+ AVE pel Litoral se suma
+ JERC se suma
+ ERC se suma i anuncia més mobilitzacions
+ Racó català
+ Indymedia Barcelona
+ El Punt
+ La Vanguardia
+ Renfedats.net, emprenyats amb Renfe
+ elcaosdelarenfe.woldpress.com


Recordatori:
MANIFESTACIÓ
Dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

Vine amb xiulet, cassola o senyera.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

27.10.07

RENFE: inauguraran... l'estació provisional d'El Prat

El govern espanyol ha construït una estació al Prat per poder tallar la cinta i fer-se la foto.



INAUGURAREMOS POR COJONES, això deu tenir al cap el partit socialista havent ordenat bastir aquest baixador-estació provisional al Prat de Llobregat, que no figura al projecte i sense coneixement del mateix Ajuntament ni de la Generalitat. Cap dels responsables de Foment, de Renfe, o d'Adif no vol fer cap aclaració al respecte, mutisme absolut.

Tot per la foto, doncs segons el calendari electoral del PSOE, s'ha d'inaugurar l'AVE a Barcelona el dia 21 de desembre, el 22 a Màlaga i el 23 a Valladolid. A tota pressa. Això es una burla a la nostra cara, un altre gran menyspreu als catalans i catalanes, els que s'han quedat sense tren, els que paguen bitllet cada dia, els que queden embussats a les autopistes del Baix Llobregat, els que han d'aixecar-se abans i arribar a casa més tard, als que han de treballar més per cobrir la feina als companys que no poden ser-hi abans, als que han de pagar per la incompetència d'altres, als que paguen impostos i no reben res a canvi... en definitiva, al país.

El govern espanyol té molt clar quan arribarà el TAV a Barcelona, i quan arribaran ells a tallar la cinta. Ténen tan clar quan restabliran els trens de Rodalies? S'han pres la molèstia de quantificar el greuge que ens ha suposat? Funcionaran algun dia els trens metropolitans com els usuaris ens mereixem?

Tu vine, Zapatero, amb la teva ministra. Jo, aniré a comprar tomàquets.

RENFE: que hi hagi conseqüències

La ministra s'aferra a la cadira mentre les institucions catalanes exigeixen responsabilitats.

Després de l'últim esvoranc d'ahir, on es va partir en dos l'andana de l'estació de Bellvitge, ha augmentat la consciència general al voltant de la pèssima gestió que el ministeri espanyol de Foment, Adif, Renfe i les constructores estan duent a terme. Aquesta negligència no ha passat enlloc més que a Catalunya... recordem que Madrid i Sevilla ténen AVE, i que Màlaga i Valladolid també estan en obres i inauguraran a mitjan desembre.

Avui llegeixo a l'Avui el testimoni de dues dones que han de passar diàriament per una fràgil pasarel·la sobre les obres, sota el títol "Sort que no va passar la setmana passada". I és que a hores d'ara ningú ha pogut assegurar que quan per aquest tram ara inestable ple d'esvorancs circulaven trens, i quan en aquesta estació ara mig ensorrada hi passaven centenars de persones, no hi havia riscos. I és que sí, tenim molta sort, perquè si el primer esvoranc s'hagués produït un metre enllà, hauríem tingut un accident ferroviari amb víctimes. Poca broma.

També podem trobar un escrit de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, on amb molta raó justifica la indignació dels seus ciutadans. Fa ènfasi en que les administracions no poden omplir-se la boca de demanar a la gent que no agafi el cotxe i alhora mantenir el transport públic en un estat tan deficient, i ens recorda que des dels anys 90 el servei ha anat a pitjor per la greu manca d'inversions. Òbviament, en la línia del seu partit -PSC PSOE-, no concreta res ni demana cap responsabilitat... i fa un any ens demanaven el vot amb la frase 'fets, no paraules'.

Mentrestant, el PSC prepara una estratègia d'engany. Ja hi ha un article on es diu que Zapatero es podria repensar canviar de ministra, mentre que ella s'hi nega "no me voy a ir", diu. Però el que comencen a escampar és que els resultats del partit socialista podrien estar molt compromesos amb la crisi de rodalies, advertint que aniran a parar al PP. Aviam... De Madre, estimada, de debò creus que els catalans passarem de votar a qui ens col·lapsa rodalies a votar a qui també va deixar d'invertir-hi durant 8 anys? No, no ho creus. Estàs fent servir el discurs de la por, del bipartidisme espanyol, el que no funcionarà perquè el que ens cal és la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans... això ni vosaltres, socialistes, ni els peperos, no ho esteu fent, no sabeu què és.

Espases en alt, Esquerra i CiU ja han aprovat a l'Ajuntament de Barcelona la reprovació de la ministra de Foment Magdalena Álvarez i del secretari d'estat d'infrastructures Víctor Morlán per la seva "incapacitat per prevenir conflictes i gestionar les afectacions", reclamant també la seguretat de les obres. Esquerra també va reclamar un altre paquet de compensacions del que ningú parla: pel CO2 extra que els ciutadans hem de respirar, ara que centenars d'autobusos i milers de cotxes s'han afegit al trànsit rodat pel tall a rodalies.

Una altra petició de dimissió s'aprovarà dilluns al Parlament de Catalunya, també amb els vots d'Esquerra i CiU. Iniciativa no hi va donar suport a l'Ajuntament però sí que ho farà al Parlament, a la inversa que el PP... jo, no ho entenc del tot.

Montilla defensa la ministra en silenci, pero els consellers van més enllà. Joaquim Nadal (Obres Públiques, PSC) reconeix que "ha faltat autoritat i coordinació", està "molt preocupat" i afirma que "el que ha passat no s'arregla amb cap dimissió". Joan Puigcercós (Governació, ERC) expressa en una entrevista que seria un "acte de maduresa democràtica" que la crisi d'infrastructures li passi factura a Zapatero i que "el rigor tècnic que s'aplica a altres indrets no s'aplica aquí". Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira va dir ahir que la veritable solució als problemes va més enllà de canviar d'empresa d'obres o de ministra de Foment, sino de modificar "la política d'una manera radical, positiva, en relació amb Catalunya".


Recordatori:
MANIFESTACIÓ dilluns 29 d'octubre a les 19 hores a Plaça Sant Jaume.

* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.

* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.

* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

NO POT SER QUE NO PASSI RES.

26.10.07

RENFE: manifestació dia 29 a les 19h Pça. Sant Jaume

Concentració per la dignitat.
Diguem prou!


Un nou esvoranc, reaccions i reflexions.


Aquest matí un altre cop n'ha passat una de grossa. S'ha esfondrat part de l'estació de rodalies de Bellvitge i Adif ha ordenat aturar completament les obres per assegurar l'estabilitat del terreny, i abans que ningú es comenci a preguntar si l'estació era segura quan estava oberta als viatgers.

Segons sembla, ha caigut un dels daus subjectors de formigó i ha provocat la caiguda de deu metres d'andana en aquesta estació a primera hora del matí. La direcció de l'obra i ens responsable de la infrastructura, Adif, ha reaccionat finalment davant les contínues incidències, el clam popular i la pressió política: s'aturen les obres i es fixarà el terreny al llarg dels 700 metres de túnel que discorren per l'Hospitalet. És una bona decisió, però que s'hauria d'haver pres abans, sense la pressió induïda pel govern espanyol, que volia inaugurar tres grans trams d'AVE (Barcelona, Màlaga i Valladolid) en tres dies... coses de les eleccions.

A més s'ha anunciat que es rescindirà el contracte amb la constructora OHL, adjudicatària del tram i que està fora de termini des de l'agost. Això farà que les obres siguin més segures i es redueixi l'afectació a rodalies? Crec que no, potser al contrari.

S'ajorna l'adjudicació del túnel Sants-Sagrera

Adif i el misteri de Foment han ajornat l'adjudicació de les obres del túnel que haurà de connectar les estacions centrals de Sants i Sagrera -en construcció- amb un pressupost de 246 milions d'euros i un termini de 32 mesos.

No hi ha cap explicació oficial per aquest endarreriment -n'hi ha la oficiosa, que és el recurs presentat a l'Audiència nacional espanyola, la qual s'ha de pronunciar en 30 dies-, però després de les experiències que estem vivint amb el viacrucis del TAV (esquerdes a Castellbisbal, El Prat i Girona, esvorancs diaris a Bellvitge) tothom sospita, jo també. Sospito que si la desídia de la constructora o del ministeri o de qui sigui, ha causat el desgavell present... què ens haurem d'esperar creuant el centre de Barcelona i tocant els fonaments de la façana mar de la Sagrada Família?

Això pot semblar populista i demagog, ho sé. Jo he defensat i defenso que el TAV travessi la ciutat, però defenso que ho faci amb garanties. La meva opció és l'ampliació del túnel del carrer Aragó, un carrer prou ample per on ja discorre una línia ferroviària. És la més eficient en quant a riscos, a més hauria de permetre millorar l'estat actual del túnel i -posant-hi una mica d'ambició- preparar una altra línia de metro.

Reaccions i reflexions

Sembla ser que es confirma que Montilla s'ha quexat a Zapatero pel caos del tren, i que ha reclamat solucions immediates. A més, el Conseller de Governació Joan Puigcercós reconeix que el ministeri "no està fent bé la seva feina"

Joan Ridao, candidat d'Esquerra a les properes eleccions espanyoles, exigeix responsabilitat al govern espanyol alhora que exigeix que el PSOE accepti l'esmena republicana de compensacions per als usuaris i afectats. David Maldonado -PSC- trenca el silenci socialista denunciant la flagrant incompetència, malgrat que l'alcalde socialista de l'Hospitalet, com d'altres del Baix Llobregat, no ha obert la boca. De tota manera, el partit socialista pensa que no passarà res i que no pagarà a les urnes la fatal gestió de rodalies.

Hi haurà, a més de la compareixença de Zapatero al Congrés el proper dimecres, un ple monogràfic al Parlament on el més probable és que es voti una resolució contra la ministra Álvarez, la compareixença de la qual ja va ser exigida i aprovada per ERC i CiU. De tota manera, Carod ja ha deixat clar que el que cal és canviar "la política de deixadesa" per part de l'estat espanyol.


I una crida: Concentració!

Els usuaris estem convocant una concentració d'afectats per al proper dilluns 29 d'octubre d'enguany, a les 19 hores a Plaça Sant Jaume. Per què?


* Per un servei de rodalies eficient i de qualitat tal i com ens mereixem.
* Per unes obres ferroviàries responsables i ben planificades.
* Per un traspàs just, acompanyat de compensacions històriques per la desídia en inversió per part de l'estat espanyol.
* Per unes compensacions per a tots els que hem perdut temps i diners a causa de la incompetència de les autoritats de Foment.

No pot ser que no passi res. Fem-nos visibles. Mobilitza't!

+ Renfedats, web i fòrum d'usuaris enfadats amb Renfe

Catalunya, membre de la ILGA

Catalunya serà el primer govern nacional a ingressar a la ILGA

DSCN0305











La Conferència Anual de la International Lesbian & Gay Association (ILGA)-Europa es celebrarà entre el 24 i el 28 d’octubre a la ciutat lituana de Vilnius. Segons La consellera del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila (ERC) amb aquest acte la Generalitat accedeix com a membre de l’única associació mundial que agrupa associacions de gais i lesbianes d’arreu del planeta. D’altra banda, amb el seu ingrés, la Generalitat es converteix en el Primer Govern Nacional que forma part de l’ILGA, encara que des de l’àmbit municipal, també en són membres Amsterdam, Rotterdam i Venècia.

La manera de formar part de l’ILGA és triple: com associació de ple dret, com a suport personal o com a suport institucional. El govern català hi accedeix a través d’aquesta tercera via.

Xavier Verdaguer responsable del Programa per al Col·lectiu de Gais, Lesbianes i Transsexuals del Departament d’Acció Social i Ciutadania, exposarà les principals actuacions del Programa de GLTB de la Generalitat de Catalunya, el dia 26 a partir de les 11.30 hores en una taula conjunta on també hi intervindran Hans Ytterberg de la HomObud Office, depenent del Ombudsman suec; Laima Vengale, de l’oficina de l’Ombudsman per a la igualtat d’oportunitats de Lituània; Ben Baks, del Programa LGBT del govern holandès; i Michael O’Flaherty, rapporter dels Principis de Yogyakarta sobre l’Aplicació del Dret Internacional Humanitari en Relació amb l’Orientació Sexual i l’Identitat de Gènere de Nacions Unides.

Una entitat d’abast mundial

Tot i ser una organització mundial, l’ILGA també està estructurada en conferències territorials o continentals. En aquest sentit, l’ILGA-Europa és una organització que forma part com a òrgan consultiu del Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de Nacions Unides.

L’ILGA compta amb tres secretaries generals, una masculina, una femenina i una transsexual. Entre els objectius de l’associació, més enllà de fomentar les relacions entre les diverses entitats integrants, hi ha el de treballar per millorar la qualitat de vida de les lesbianes, gais i transsexuals en aquells indrets del món on la situació és més difícil.

L’ILGA està formada per 400 associacions de 90 països. Als anys noranta va ser-ne secretari general Jordi Petit, actual president d’honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana. Aquesta entitat és l’única associació de les 55 que hi ha a Catalunya que forma part de l’ILGA.

25.10.07

El preu d'ICV: 30 milions d'euros.

Els diputats d'Iniciativa aproven els pressupostos del PSOE per dos duros.

Definitivament, ni Catalunya, ni l'habitatge, ni els joves, ni les infrastructures, ni tan sols el Medi Ambient, son les prioritats d'ICV. En una decisió que els serà molt difícil d'explicar i justificar, els diputats de la formació eco-dels-socialistes han donat el seu vist i plau a uns pressupostos generals de l'estat espanyol que, pel que fa a Catalunya, ens deixen les molles i incompleixen el mínims polítics que marca l'estafatut. Això ha permès que els PGE tirin endavant, però en minoria, ja que Esquerra s'ha negat a recolzar-los.

Iniciativa ha votat a favor dels pressupostos del PSOE per 30 milions d'euros, per a tres partides concretes en actuacions al litoral, la meitat d'aquests diners fora de Catalunya. 30 milions d'euros, si senyor, això és vendre's mentre el país les passa putes amb el caos i el col·lapse de les infrastructures o els preus dels pisos s'anuncien encara molt més alts.


En aquest pressupostos de l'estat espanyol, hem de destacar:
- Que segueixen sense publicar les balances fiscals,
- Que incompleixen el mínim estatutari del 18,72% d'inversió en infrastructura (es queda en el 14,9%, sense garanties)
- Que segueixen sense reservar fons per a la reforma del finançament
- Que ignoren les necessitats de la majoria dels ciutadans i dels fluxos econòmics que travessen Catalunya en la inversió d'infrastructures.
- Que menysténen els afectats per la manca de manteniment i de control d'obres (trens aturats i endarrerits a rodalies, apagades elèctriques, talls d'aigua)
- Que continuen l'expoli diferencial dels catalans amb uns peatges que no es rescaten,
- Que es destinen a l'exèrcit espanyol 8.500 milions d'euros, sis vegades més que en les infructuoses polítiques d'habitatge. A més, l'exèrcit ocupant consumirà 1.660 milions més dels nostres diners via I+D militar.

Queda clar que l'Estatut que ens prometien ideal no té força per ser aplicat, que l'únic camí perquè Catalunya disposi del poder polític per compensar l'expoli fiscal és recaptant els seus propis impostos, és el concert econòmic, és la sobirania financera.

RENFE: perdem la paciència

S'obre una guerra erma entre l'estat espanyol i la constructora OHL

La gensvolguda ministra espanyola Magdalena Álvarez insisteix en treure's responsabilitats de sobre i acusa la constructora OHL (la que s'encarrega de les obres al tram de Bellvitge) de l'esllavissada i el tall. A tot això, als catalans ens estan venent responsabilitats-fum: la causa del mal funcionament de rodalies ve de lluny i el partit socialista no posa remei.

Esquerra exigeix 250 milions d'euros en compensacions.

Tenim ara un escàndol per una obra mal realitzada que ha posat en perill a milers d'usuaris i que ha provocat un tall patit pel ciutada i quantificat en termes de cost, un cost -29M€- que és un perjudici directe per Catalunya. Quatre línies de rodalies (R2, R6, R7, R10) i una de metro (L8) aturades sense data concreta, mig cobertes amb busos i embussant les autopistes de l'entrada oest de Barcelona. Foment addiu dues raons: que l'empresa no ha complert terminis d'execució -el túnel hauria d'haver estat enllestit el propassat febrer- i que li van proposar canvis constructius amb els que 'gairebé segur' no hi haurien hagut els incidents presents. L'empresa ho nega, "és l'obra més complicada" que han fet mai i "les decisions s'han pres amb ADIF, la direcció de l'obra", diuen, havent esgotat dues pròrrogues i estant ja fora de termini.

Aquest debat és estèril. No resol res. No acabarà en compensacions tangibles per als afectats directes ni indirectes. No serveix de res per tant carregar contra una constructora adjudicatària per una possible mala gestió d'una obra com fan Álvarez i Morlán. El ciutadà s'espera com a mínim responsabilitats polítiques que no arribaran -malgrat que ho demani el Ple de l'Ajuntament de Barcelona-. El Govern de l'estat no està a l'alçada del desastre, del col·lapse ni de la ineficiència acumulada, mira cap a una altra banda.

Fa molts anys que Rodalies Renfe de Barcelona pateix avaries i funciona de forma deficient. Ni un 20% d'aquestes han estat causades en aquests últims dos anys per les obres del TAV, això evidencia els efectes de molts anys de deixadesa pel que fa a la seguretat i manteniment de la infrastructura que vénen de moltes legislatures enrere, com ja vaig apuntar ahir-. PP i PSOE durant els seus governs han conegut aquestes mancances i no hi han posat solucions, però se segueixen centrant en aquest tall i en l'arribada de l'AVE en comptes de posar fil a l'agulla per millorar la xarxa metropolitana de rodalies. Lamentable.

No em sorprèn, doncs, que el greu problema de les infrastructures catalanes sigui ja el segon tema d'insatisfacció dels catalans i catalanes, només per darrere de l'accés a l'habitatge. Aquesta desídia de qui ha d'invertir -l'estat espanyol- ja és en boca de tots i espero, pel bé del país, que a l'hora de votar el català mig, el que agafa el transport públic, s'informi i castigui qui se'n riu, es calla o llença pilotes fora (PSC-PSOE), qui ho utilitza hipòcritament (PP), o qui es queixa amb grans paraules però després li vota de franc els pressupostos a Zapatero (ICV).

A tot això, Esquerra Republicana ha estat la única força política que està exigint al govern espanyol compensacions econòmiques per al país. Demana, dins la negociació dels pressupostos generals de l'estat, un fins de compensació d'almenys 250 M€ a transferir a la Generalitat per tal de finançar mesures paliatives dels desastrosos efectes del col·lapse ferroviari a la regió metropolitana, i de retruc, en gran part del principat. A més, exigeix un pla de xoc de dotze anys per tal d'actualitzar la xarxa de rodalies de Barcelona valorat en almenys 6.000 milions d'euros, sobretot si pretén traspassar el servei a la Generalitat, ja que en aquestes condicions actuals no l'acceptarà.

Ens mereixem una xarxa de rodalies eficient i a nivell europeu, en comptes d'un servei de recaptació antic, brut i que et fa arribar tard a la feina i a casa. És important que més enllà de la frustració i la resignació, hi hagi informació, debat i conseqüències polítiques. En poc temps tenim unes eleccions, pensem-hi.

Mentrestant, demà s'adjudicarà el malaguanyat túnel del TAV pel centre de la ciutat i ja s'han començat a valorar les implicacions de les futures obres a l'estació de la Sagrera -2009-. També ha fallat una altra infrastructura: els panells informatius de l'Aeroport del Prat.

23.10.07

RENFE: volem responsabilitats i volem solucions.

Espanya ofega Catalunya
i mira cap a una altra banda.


No és tolerable el que està passant aquest 2007. Rodalies sempre ha funcionat amb pegues, tots ho sabem, la fama que té se l'ha guanyada durant molts anys i durant molts governs, però mai s'havia arribat a l'extrem d'avaries diàries amanides amb una obra tan malament planificada com la del TAV.

No es pot estirar tant de la paciència com s'està fent. Durant una setmana o potser més tot l'eix ferroviari sud queda inoperatiu i els enllaços de transport públic s'han cobert amb autobusos. Evitem un col·lapse generalitzat, evitem que hi hagi un molt possible accident fatal al corredor de Bellvitge, però gestionada d'aquesta manera la crisi ferroviària redueix al negatiu la confiança del viatger en la companyia, en la infrastructura, en el transport públic, en l'administració i en els polítics.

Sabem des de fa molts anys que el TAV ha d'arribar. Sabem des de fa 3 per on ha de passar exactament. Com s'entén que s'hagi esperat a fer les obres de pressa i corrents l'últim any? Com s'entèn que no s'hagi previst ni advertit que tota aquesta obra causaria talls, avaries i desperfectes? Com es preveu una obra de tal magnitud amb tan poques llums? Què en rebrem a canvi d'un perjudici tan gran? En tres anys es podia haver enllestit un ramal bypass entre Cornellà i la Zona Franca pel costat dret del riu, i només cito un exemple del que es podria haver fet amb una mínima previsió.

Això només passa a Barcelona. Algú recorda cap titular de madrilenys emprenyats per cap caos a l'eix ferroviari d'entrada a la ciutat a causa d'obres de l'AVE? O cap petició de compareixença per contínues avaries en el servei en cap altra xarxa de rodalies? Anys de contínua deixadesa, els últims del felipisme, tot l'aznarisme i tot el zapaterisme han fet que el sistema ferroviari català quedi tan obsolet en manteniment i seguretat... que, com veiem, ara ningú no pot confiar en el tren per arribar al seu lloc de treball.

Els mitjans del país deixen veure una part de la indignació ciutadana aquests dies, però la de debò va per dintre, es va coent. A la gent se li està tocant el dia a dia, fent-lo molt feixuc i rebent massa poca consideració... com si el bitllet de franc, la devolució exprés o els informadors contradictoris -úniques mesures palpables preses- compensessin perdre una hora més del seu temps a cada viatger.

Un país que no funciona, per força perd posicions

Els trens de rodalia, l'aeroport, l'electricitat... que tot això no funcioni no és tan fortuït com pot semblar o com se'ns presenta. És fruit de la deixadesa i del bloqueig polític, d'una voluntat de 'fer perdre el tren' i perjudicar econòmicament a Catalunya, és una inacció deliberada que va de la A d'Aznar a la Z de Zapatero passant per la G de González. Espanya ha recollit les rendes d'aquestes infrastructures i fa molts anys que no hi reinverteix res... les conseqüències les comencem a sentir des de fa dos anys, i si no hi ha millora, en tindrem per més, que més enllà del ciutadà emprenyat, seran econòmiques (a ningú se li escapa que arribar tard a la feina té un cost, oi?). Amb el dèficit fiscal no n'hi havia prou, és clar. Un altre motiu per sentir-nos ciutadans de segona d'un estat que només ens vol per xuclar. Voleu una prova?

















Seria un gran acte de responsabilitat ciutadana, una bona manera de demostrar que no podem seguir tolerant que se'ns despreciï, negant el vot als partits espanyols, passant de votar PP o PSC-PSOE... els uns fan el paripé mediàtic i els altres amaguen el cap i no parlen del tema. Mobilitzem-nos, que els partits responsables d'això no es confiïn de repetir diputats, que no es facin una foto tranquil·la inaugurant un TAV que ha suposat l'esfondrament del transport públic metropolità.

Fem que passi alguna cosa, forcem responsabilitats i exigim solucions.

Esquerra reacciona exigint que el mateix president espanyol s'expliqui, i ho farà, però hem d'anar més enllà, el transport públic ha de ser un dels centres d'aquesta campanya i el nostre objectiu com a país és una compensació històricaper la deixadesa ferroviària i un traspàs de gestió que no es pot fer de qualsevol manera: ha d'anar acompanyat de contractes i garanties per fer front a la inversió de millora que un servei com aquest exigeix. Això és el que demana el poble català, que els trens vagin bé, que les solucions es puguin prendre aprop i que els responsables no siguin inaccessibles.

21.10.07

Conferència Nacional: endevant l'Esquerra, visca la Terra!

'Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna'

Aquest és el títol del document d'una vintena de pàgines que ja és l'estratègia política d'Esquerra. Ha sortit recolzat per una majoria aplastant en la seva votació final, i això deixa clar que les i els militants d'Esquerra Republicana ténen clar que les fugides endevant no ens faran més grans ni lliures, i que ténen molt present que primer de tot cal cohesió. Tenim l'eina, i ara fem la feina.

Carod deia, per clausurar, "estic orgullós de formar part d'aquest partit". No ho diu en va. La ponència ha estat enriquida amb esmenes de militants com vostè o com jo, les més de 400 esmenes incorporades no son poc, més les altres retirades o acceptades entre passadissos. Ho deia en Ridao també: "Aquesta ponència ja no és la ponència de la direcció, és la del partit", la de tots.

I això no ha passat sense tensions, hi ha hagut esmenes a la totalitat, hi ha hagut esmenes a l'estratègia, s'han votat i la militància les ha rebutjat per majoria. Fins i tot, aquesta esmena demanant renegociar el Pacte d'Entesa, d'Esquerra Independentista, ha aconseguit un suport percentual molt elevat... que només es justifica pels pocs vots emesos en aquell moment (la cafeteria del Palau de Congressos era plena, dono testimoni). Parlem d'aquesta.

L'Esmena

Les esmenes que ha presentat Esquerra Independentista han anat signades amb noms molt propers per a mi: l'Oriol Papell i l'Albert Ponsa, companys de l'associació l'Armari; així com companys blocaires que segueixo com en Pol Pagès i en Jordi Molinera. Això fa que me les hagi mirat amb molt de carinyo. N'hi ha una, acceptada, que mereixerà divulgació i m'hi posaré demà. Ara, però, vull parlar d'una altra en concret, aquella que ha sumat més vots proporcionals i s'ha acostat a l'aprovació:

La setena esmena a votació parlava de la "situació de reculada i desorientació en la que es troba avui Esquerra i els Païssos Catalans" (això ja ho hem superat, i no ho acabarem de superar amb una estratègia que ens ho recordi 4 anys), rebaixa la línia actual a "prioritzar la comoditat de govern" (deixant clar com estem fent que treballem per a la independència des del govern?), denuncia certes mancances concretes del Pacte d'Entesa...

I demana renegociar-lo incorporant el següent: un nou model de finançament concertat, un pla de millora urgent dels serveis públics, una nova llei de política lingüística per ja mateix (2008), traspàs dels trens i aeroports i rescat dels peatges per ja mateix (2008), oposició a la MAT 4rt Cinturó i trasvasament, crear una ponència parlamentària per desenvolupar la llei de referèndums, i incorporar les propostes de la campanya Esquerra t'escolta (ajudes a joves llogaters, llibres de text gratuïts...)

Si ens situéssim a punt d'investir de nou un president, fora vàlid. Però situats en aquest moment present, ja ho han dit membres de la direcció, recordem-ho: renegociar un pacte que vàrem signar i ratificar fa menys d'un any no és un acte de responsabilitat política, tot el contrari. Esquerra no hagués encarat gens bé aquest nou cicle que iniciem si aquest text s'hagués ensortit, afortunadament ha prevalgut el criteri racional per sobre de la rauxa. Aquest pacte de govern a la Generalitat, companys, no ens lliga les mans, tinguem-ho ben present. I és el fet de ser al govern el que ens permet crear les bases de l'estat lliure, desenvolupat i del benestar que volem: la República Catalana.

Per acabar,

Que no es parli dels percentatges de la Conferència en termes de militància en comptes d'assistents a la mateixa, son coses ben diferents. I que no hi han derrotes, no s'ha imposat ningú, amb aquesta estratègia sortirem guanyant tots: Esquerra Republicana va a totes, vol ser el partit majoritari d'aquest país i el vol dur cap a la independència!

18.10.07

A què juga el PSC?

L'esquizofrènia socialista: voten contra el retorn dels papers però assistiran a l'acte de diumenge

Tornem als transtorns de personalitat i al doble discurs: avui la Carme Figueras, diputada del PSC i exconsellera de Benestar i Família, ha anunciat que el seu partit secundarà l'acte de la Comissió de la Dignitat d'aquest diumenge 21 i que hi seran presents.

Asistiran a un acte que demana el retorn total i immediat de la resta de papers expoliats pel franquisme que resten a l'Arxiu de Salamanca... quan dimarts van votar amb el PSOE contra això mateix. Segons sembla "retornar-los abans de final d'any era tècnicament impossible", quan hom sap que ja s'han retornat els de la Generalitat en un tràmit que va durar molt poques setmanes, no és una excusa creïble. Que siguin honestos, retornar-los abans de final d'any i abans de les eleccions espanyoles és políticament incòmode. La maniobra de tornar només els que son de la Generalitat no farà callar el país.

Segurament asistiré a aquell acte, i crec que el millor que pot fer el PSC és no enviar-hi ningú.

17.10.07

ERC fa que el PSC accepti la majoria catalana al Prat

El 14 de novembre el Parlament aprovarà la gestió majoritària

Lluny del gran titular que va fer servir el convergent David Madí contra Esquerra, la realitat parlamentària ha estat una altra: hem aconseguit sumar els socialistes catalans al consens polític, econòmic i social sobre la gestió de l'Aeroport del Prat, on la Generalitat haurà de tenir majoria determinant al consorci.

Després dels titulars que es van cuinar el 4 d'octubre perquè Esquerra va decidir no votar una moció de CiU reclamant la gestió del Prat amb posició majoritària de la Generalitat, ha quedat clar que ni traïdors, ni supeditats, ni vençuts, ni ridículs.

El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana ha assolit un acord amb els partits del govern per tirar endevant una proposta acceptable per al PSC i prou exigent per Esquerra i Convergència, reclamant ambdós que el govern català hauria de tenir la majoria al consorci i que aquesta hauria de ser determinant. Aquesta proposició no de llei es votarà el 14 de novembre, espero per tant que CiU hi acabi donant suport.

Ara cal que aquesta posició es defensi amb la mateixa intensitat a Madrid a l'hora de negociar una llei o un pressupost.

L'Espanya immòbil: ni papers ni memòria ni Estatut

Un estat que no podem pretendre canviar

Repasso una miqueta els diaris electrònics i les reaccions blocaires (no puc deixar de recomanar l'eina poliblocs.cat): els papers de Salamanca probablement no seran restituïts a menys que guanyi Zapatero un altre cop -xantatge?-; la llei de la memòria històrica serà un fiasc terrible que durà a qui vulgui recuperar la dignitat familiar -i s'ho pugui permetre- a un procés judicial; el TC espanyol ara dominat per una majoria conservadora que probablement el tombi o retalli...

Els papers de Salamanca s'han tornat a negar a Madrid. Una moció d'ERC recolzada per CiU i ICV ha estat rebutjada per tot el PSOE, incloent els diputats del PSC, amb una excusa que no val res. Diu el diputat de CiU Carles Puigdemont -que ahir va fer sang amb l'afer Carod- que aquí no passarà res, i el seu company de files Quim Amorós es queixa del cinisme i l'esquizofrènia dels socialistes catalans.

Amb la llei de la memòria històrica, un altre cop el PSOE s'ha emplenat de pors davant els crits de la dreta, i s'ha lluït preparant una llei que en comptes de deixar ben clar que els processos judicials del franquisme son nuls, caldrà que qui els vulgui revisar obri un procés judicial. Molt bé, en comptes de tancar el tema, tindrem titulars de premsa per cada judici obert i guanyat... això sí que és furgar a la ferida, ofendre els represaliats vius i desemparar els morts, ja que aquests no tindran ningú que en defensi l'honor.

Com a col·lofó, la polititzada justícia espanyola arriba al seu zènit de perversió dins la màxima instància: el Tribunal Constitucional. Mitjançant una depuració interna poc clara, el sector conservador -son magistrats introduïts pel PP, recordem que els membres del TC son votats pel parlament espanyol- s'ha alçat amb una majoria que li permetrà dominar els recursos contra l'Estatut que el poble català va aprovar -notícia-. Un Estatut que he de defensar perquè malgrat que hi vaig votar en contra, no vull menys del que hi diu, i perquè és el nostre.

Parafrasejant en Puigdemont: aquí no passarà res... mentre ens obstinem a canviar Espanya. És molt fàcil dir que el PSC no és gens coherent, que el PSOE és demagògicament espanyolista, que ERC és culpable per mantenir un pacte de govern i que CiU va a buscar un ministeri a la Moncloa. L'Espanya del PPSOE ja sabem com és, igual que coneixem el problema del PSC, i no canviaran.

L'estratègia de debò, en el que fa referència a la representació de Catalunya, és un alt nivell d'autoexigència a l'hora de ser convidats, com a necessaris, a votar a Madrid allò que interessi al govern de torn plantejant el que ens interessa com a país. Això és un bloc nacional útil, sincer i sense malicioses pretensions de partit. L'estratègia equivocada, i els resultats son als primers paràgrafs, és actuar per separat i amb interessos diferents... és oferir-se al PSOE perquè triï lliurement una núvia.

Si CiU i Esquerra creiem de debò que hi han afers de país troncals, ens cal coordinar l'acció a Madrid, perquè allà és on es negocien traspassos, pressupostos i plets contra l'estat espanyol. Fa quatre anys que es recrimina el govern català que Esquerra ha format i el que el govern de CiU no ha fet durant el seu quart de segle, però o ens adonem que hem de pressionar i aguantar junts o l'electorat ens seguirà castigant i nosaltres seguirem sense refiar-nos de l'altre. Canviem?

16.10.07

La Conferència Nacional cohesionarà Esquerra

Esquerra Republicana de Catalunya a partir del 20 d'Octubre

S'ultimen els detalls de la Conferència Nacional, amb una ponència política ambiciosa que compta amb aportacions de moltíssims militats i accepta esmenes crítiques i constructives.


De les 460 esmenes presentades, s'han acceptat més de 440. D'entre les quals, diverses propostes positives com la potenciació de la propera contesa electoral al parlament espanyol amb la incorporació de membres de les plataformes sobiranistes de la societat civil en una campanya nacional i ambiciosa, així com una diferenciació més gran entre partit i govern. També s'ha transaccionat una esmena promoguda per mi i altres companys de la Sectorial de Polítiques per a Gais i Lesbianes.

El Punt reflexa avui les gestions de la comissió redactora de la ponència política i estratègica d'Esquerra que ha de marcar l'acció del partit en els propers anys. S'ha fet un esforç per incorporar allò constructiu que es proposava des de diversos corrents crítics, així com per incloure les inquietuds de gran part de la militància a partir d'esmenes aprovades en assemblees locals.

* Per la meva part, l'esmena que he impulsat conjuntament amb altres militants incorpora a la ponència un apartat que fa referència a la necessitat d'establir un sistema nacional de garanties per a la no discriminació, fent especial èmfasi en assolir una societat justa i lliure per tal de convertir Catalunya en un paradigma del progrés social. Calia fer-ne esment ja que la primera versió oficial no tractava el tema amb la profunditat que m'agradaria, a més que cap de les altres esmenes o ponències alternatives ni tan sols abordava les polítiques antidiscriminatòries. En aquest moments l'estem transaccionant amb la comissió redactora, ja que l'esmena ha estat aprovada en diverses assemblees locals, entre les quals la del Masnou.

Pel que sembla, la Conferència Nacional finalment serà un tret de sortida marcat per la unitat i responsabilitat i una esquerra forta més que no pas per la fuetejada que, en extrem, pretenen alguns sectors la importància dels quals ha estat maximitzada per mitjans de comunicació poc afins al republicanisme.

CiU: comissions d'obra de fins al 20%

Vostès ténen un problema, i aquest problema es diu... 20% ?!

Maragall no anava massa errat, però sembla ser que va pecar d'ingenu. El jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona considera provat que responsables polítics del govern convergent el 2003 van rebre comissions d'un 20%.

El Debat es fa ressò de la notícia d'El País, on s'informa també que el jutge considera que s'adjudicava obra pública 'a dit', falsificació de documentació de suposats concursos públics que no existiren, i diversos delictes més entre els quals tràfic d'influències i prevaricació. Entre els imputats trobem una vuitena de càrrecs públics de CiU (Ferran Falcó, expresident d'Adigsa i 1er tinent d'alcalde de Badalona; Josep Antoni Fontdevila, exconseller delegat a Adigsa; Jordi Huguet, exdirector tècnic; Xavier Sala, excap de compres...). Segons el procés judicial, Felip Puig i Oriol Pujol Ferrussola podrien haver estat assabentats dels fets delictius, però el canvi de declaració d'un dels imputats ja no els cita.

Segons sembla, investigacions en l'adjudicació i possible cobrament de comissions a constructores es va investigar a partir d'un intens debat polític al Parlament entre l'expresident Pasqual Maragall i Artur Mas. Maragall va alçar el dit acusatori sobre la poc transparent gestió de CiU a la Generalitat durant els 20 anys anteriors amb la frase "vostès ténen un problema, i aquest problema es diu 3%", en referència a comissions d'obra cobrades sota la taula. L'expresident se'n va desdir a posteriori, però afortunadament una part de la justícia va obrir actuacions d'ofici... malgrat que hi han hagut moltes obstruccions.

Mas, evidentment, ha sortit en defensa de la innocència de la seva gent. Maragall, per una altra banda, ha ironitzat: "això de les comissions és una notícia molt antiga". Jo, he baixat a comprar crispetes.

Recordo que en aquells temps tothom sabia que a la Gene convergent hi havien tractes molt foscos i poc sans, comencen a arribar confirmacions, però tinc l'esperança que això no es quedi aquí i s'investigui de debò i a fons la concessió pública. És una llàstima que al procés que va obrir el fiscal del TSJC no se li donessin totes les facilitats i s'acabés reduïnt a Adigsa. De la depuració de responsabilitats hi sortirem guanyant tots, fins i tot CiU.

15.10.07

Perspectiva del Medi Ambient a Catalunya (1)

El present ambiental dels Païssos Catalans

Feia molt que volia escriure un full com aquest, per intentar fer resum de l'estat ambiental del nostre país, l'evolució i el pronòstic, tal i com jo ho percebo. L'excusa és el Dia d'Acció Blocaire -blog action day-, pel qual els organitzadors proposen als blocaires del món parlar tots, avui, del medi ambient. I per plantejar-ho faré un llistat desenvolupat:

1- Degradació del sòl
1.1 El fenòmen de la urbanització. Es tracta de la progressiva extensió dels pobles i ciutats, ocupant cada vegada més terreny disponible -principalment agrícola-, en una fòrmula de creixement en horitzontal i no en vertical.
Sortint de l'anarquia constructora del franquisme, el nostre país ha implantat normatives que limiten l'ús del sòl, exigeixen compensacions dins de cada pla constructor i dónen fòrmules legals per mantenir-lo protegit. La realitat és que aquestes eines no s'han fet servir per interès econòmic de les administracions locals -responsables dels seus plans d'urbanisme i de cada llicència d'obra- i en diversos casos de qui n'ha estat el responsable polític; per tant, la degradació del sòl per urbanització continua allà on no s'ha delimitat un Parc Natural i la sostenibilitat del país queda exposada davant l'ocupació del territori amb habitatges de baixa densitat. El futur no es presenta amb solucions a la vista, doncs el finançament de les administracions locals segueix sent deficient i les operacions autoritzades i justificades gràcies donacions privades encara es poden fer impunement sota la taula.

>>> Com a exemples propers, la urbanització dels sectors 'Llevant' i 'Els Pinetons' del Masnou, espais agrícoles i arbrats que ara només podrem recordar en la memòria. També l'extensió, durant molts anys de franquisme i democràcia, de les urbanitzacions de muntanya d'Alella i Teià, causant veritables aberracions al paisatge del Maresme.

1.2 Les infrastructures de transport. Les vies de comunicació requereixen poden suposar un gran impacte sobre el medi, i fins i tot una barrera infranquejable, ocupant sòl i degradant el paisatge.
Als anys setanta partíem d'unes carreteres en vies de col·lapse i unes vies fèrries malament mantenides. Hem obert autopistes bàsiques que creuen el país de nord a sud i d'est a oest, però amb la fòrmula del peatge segons disposició de l'estat espanyol, i després hem fet autovies paral·leles en comptes de rescatar-los i ampliar la capacitat de les primeres. El ferrocarril, a banda de la modernització dels anys 80 amb l'organització del sistema espanyol de rodalies metropolitanes, no ha patit gaires canvis, doncs no s'han construït noves vies i s'han clausurat algunes. En el present, l'interès dels grans partits es centra gairebé únicament en el transport per carretera, amb l'honrosa excepció del tren d'alta velocitat, del qual cal dir que s'ha pensat poc en el seu impacte paisatgístic al medi urbà i rural. L'actual planificació prioritza solucions per esponjar l'espai que ocupa el trànsit privat a la planificació de la mobilitat col·lectiva, i l'alternància de governs encara no ha aconseguit variar aquests procediments així com tampoc accions per mitigar l'impacte de les infrastructures al medi, de manera que un canvi en la planificació i priorització és poc probable a hores d'ara.

>>> Prenc com a exemples les solucions donades al desviament de la N-II pel Baix Maresme -carretera dels Sis Pobles paralel·la a l'autopista, la planificació d'una tercera via de ferrocarril entre Barcelona i Mataró (segons el PDI), els terribles calaixos ferroviaris de l'AVE i l'execució del 4rt cinturó malgrat l'oposició veïnal i ecologista.

1.3 Sòl agrícola i activitat ramadera. Les activitats del sector primari també representen un impacte sobre el territori, al llarg de la història, i especialment és el món desenvolupat i globalitzat en el que vivim on es presenten més riscos de degradació.
La pèrdua d'activitat agrícola és un fenòmen que ens toca de ple, sobretot des de l'entrada en vigor de la planificació central Europea en matèria de producció i ajuts, doncs progressivament el camp pateix més abandonament i no és un gran negoci. Éssent un país de producció agrícola molt rica i diversa, i on tampoc no hi han explotacions d'extensió, la degradació del sòl per usos massius de productes químics no és un problema prioritari i menys tenint en compte l'efectivitat de les limitacions imposades per les autoritats. L'agricultura, però, pateix una gran regressió a les regions metropolitanes de Barcelona i València a causa dels preus del sòl i la urbanització. La ramaderia, que en aquest país tampoc representa un problema en quant a degradació directa del sòl per sobreexplotació, sí que ha requerit noves regulacions pel que fa a l'acumulació i filtratge de residus orgànics -purins-. En aquest context, sorgeixen noves normes que s'apliquen normalment amb rigor i sota organismes d'inspecció i control, així com es nota una tendència al manteniment del sector primari, sempre en pau de guerra davant les institucions comunitàries ja que n'és molt depenent.

>>> La desaparició de grans àrees de cultiu de flor al Maresme n'és un bon exemple, afectant també El Masnou -urbanització del Parc Vallmora, Can Jordana-. També ho és l'ocupació urbana, industrial i d'infrastructures del Delta del Llobregat, una de les àrees més fèrtils de Catalunya.

1.4 El medi forestal i de muntanya. El clima mediterrani, d'estius secs i calorosos, ofereix bones condicions per a l'esclat d'incendis als boscos catalans, i nombrosos incendis durant la hìstòria recent han provocat l'erosió de les muntanyes i fins i tot s'ha arribat a l'extrem d'urbanitzar o especular sobre territoris incendiats.
Al llarg dels últims anys la preocupació de les institucions ha anat creixent fins a desenvolupar en el present un cos català d'agents forestals i plans d'emergència antiïncendi a gairebé la totalitat de pobles de muntanya, la qual cosa pot assegurar una resposta acceptable des del punt de vista de la lluita contra incendis. També s'ha insistit molt en la prevenció i el civisme ciutadà, així com en la preparació dels boscos per a minimitzar els efectes mitançant neteges i tallafocs i en canvis normatius que protegeixen el territori de requalificacions d'usos després d'un incendi. Tot sembla indicar que aquestes polítiques es mantindran, i això és bo, però manca una veritable política de forestació que recuperi els boscos degradats i en crei de nous, sobretot allà on els riscos de degradació i erosió són més grans (Terres de l'Ebre, Castelló, València, Alacant, Illes).

>>> Un cas d'especulació i interès econòmic al darrere d'un incendi provocat podria ser l'incendi de la Serra de Marina, a Alella, fa una dècada, d'ençà es va avançar en la construcció i revenda de parcel·les.

Recordem en Lluís Companys

Fa 67 anys ens van matar el President de la Generalitat

Fa tres dies el nacionalisme espanyol s'omple de pompa amb el dia de la raza i tot allò que fan de treure els tancs al carrer. N'hi ha per riure. També per contestar amb una estelada al balcó, aquí a l'Eixample n'he vist unes quantes, per cert, a banda de la meva.


Avui el nacionalisme català homenatja qui va ser president del país i va ser assassinat per la dictadura espanyola. Fa 67 anys fou afusellat Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya, després d'una farsa de judici fet per militars espanyols i franquistes. És l'únic president electe europeu que ha mort afusellat, l'únic.


I passarà el dia d'avui, però seguirem de dol. Seguirem perquè l'estat espanyol no accepta la seva història genocida, repressora i reaccionària: la Llei de la Memòria Històrica, que havia de ser la que deslegitimés el franquisme -i per tant la seva 'justícia'-, quedarà prou aigualida per no representar cap canvi, cap homenatge ni cap restitució d'honor -què menys, perquè la vida ja no li poden tornar-. És el partit socialista espanyol, per allò que ens comentava en Ridao de l'excusa, la dreta que crida molt... i és el partit socialista català, és convergència, és unió, i és iniciativa... tot l'establishment al complet units -un altre cop- perquè RES no canviï. Ni tan sols honorar el president. Que no parlin, doncs, de respecte a les institucions del país.

I és que el nacionalisme de l'estat espanyol actual, cada cop que es cita el seu passat immediat, retorna a l'essència feixista de l'espanya única, els separatistes i els botins de guerra. Amb els papers de Salamanca, tres quarts del mateix...

14.10.07

Enquesta de GESOP

Una enquesta d'El Periódico indica una lleu pujada de CiU i Esquerra

Repassant la notícia i els diversos gràfics en pdf que ofereix aquest diari de clarobscur signe polític i poc amic de l'independentisme, extrec unes quantes conclusions breus:



* Reedicions de tripartits i marees internes intrapartits no passen gaire factura, si bé l'emprenyamenta general per la fallada de diversos serveis públics tendeix a concentrar-se en castigar els partits espanyolistes (principalment el PSC-PSOE). La ciutadania no creu, per tant, que la Generalitat n'hagi estat la responsable. CiU recularia a les eleccions espanyoles mentre que ERC es mantindria, però Zapatero no pagaria les mentides ni la deixadesa cap a Catalunya a les urnes (algú entèn res?).

* El mapa polític es mantindria amb pocs canvis, a destacar l'augment del suport a Esquerra (+/- 1 diputat més) i CiU (+/- 2 diputats més), la baixada d'ICV per les seves contradiccions pos sostenibles (1/2 diputats menys) i la sortida del partit catalanòfob i colonial Ciudadanos.

* El duel Mas-Montilla queda molt equidistat, millorant aquest últim la seva imatge pública (osti tu, de vegades, no dir res sembla més efectiu...). Carod millora posicions davant la pregunta 'qui li agradaria que fós el proper President de la Generalitat?'

* A destacar una dada que per discreta no deixa de ser molt rellevant: el 41'1% de l'electorat republicà donaria suport a Artur Mas, i un 37'9% a Montilla. Senyors, l'equidistància és real. I qualsevol moviment radical per forçar aliances pot emprenyar la meitat de l'electorat, ningú pot estar sempre satisfet, per tant es pacti amb qui es pacti s'haurà de notar que Esquerra surt sempre guanyant... i el país, també.

13.10.07

Esquerra Forta

Manifest per la unitat

Avui he recolzat un manifest dels alcaldes i alcaldesses d'Esquerra en favor de mirar endevant: el trobareu a esquerraforta.cat

Lluny de plantejar ara, com alguns volen fer, la renegociació de pactes de govern a les nostres institucions per tal de 'marcar paquet' com si això fós la mare dels fluixos resultats electorals d'Esquerra a les últimes conteses electorals, considero que cal complir. Complir amb el pactat, seguint actuant des de les institucions en favor d'unes polítiques socials i nacionals per les quals portem molt anys lluitant.

I perquè un partit seriós no pot repensar-se les coses abans de complir un any, com tampoc pot anar variant els colors dels governs al gust mentre fa flaquejar les polítiques que engega. Com a partit madur que som, siguem responsables, mantinguem la unitat i escriguem des d'aquí.

Esquerra mira més enllà del curt termini, perquè tenim un projecte de país per abans i després del 2014. Per una Esquerra Forta!