La gensvolguda ministra espanyola Magdalena Álvarez insisteix en treure's responsabilitats de sobre i acusa la constructora OHL (la que s'encarrega de les obres al tram de Bellvitge) de l'esllavissada i el tall. A tot això, als catalans ens estan venent responsabilitats-fum: la causa del mal funcionament de rodalies ve de lluny i el partit socialista no posa remei.Esquerra exigeix 250 milions d'euros en compensacions.
Tenim ara un escàndol per una obra mal realitzada que ha posat en perill a milers d'usuaris i que ha provocat un tall patit pel ciutada i quantificat en termes de cost, un cost -29M€- que és un perjudici directe per Catalunya. Quatre línies de rodalies (R2, R6, R7, R10) i una de metro (L8) aturades sense data concreta, mig cobertes amb busos i embussant les autopistes de l'entrada oest de Barcelona. Foment addiu dues raons: que l'empresa no ha complert terminis d'execució -el túnel hauria d'haver estat enllestit el propassat febrer- i que li van proposar canvis constructius amb els que 'gairebé segur' no hi haurien hagut els incidents presents. L'empresa ho nega, "és l'obra més complicada" que han fet mai i "les decisions s'han pres amb ADIF, la direcció de l'obra", diuen, havent esgotat dues pròrrogues i estant ja fora de termini.
Aquest debat és estèril. No resol res. No acabarà en compensacions tangibles per als afectats directes ni indirectes. No serveix de res per tant carregar contra una constructora adjudicatària per una possible mala gestió d'una obra com fan Álvarez i Morlán. El ciutadà s'espera com a mínim responsabilitats polítiques que no arribaran -malgrat que ho demani el Ple de l'Ajuntament de Barcelona-. El Govern de l'estat no està a l'alçada del desastre, del col·lapse ni de la ineficiència acumulada, mira cap a una altra banda.
Fa molts anys que Rodalies Renfe de Barcelona pateix avaries i funciona de forma deficient. Ni un 20% d'aquestes han estat causades en aquests últims dos anys per les obres del TAV, això evidencia els efectes de molts anys de deixadesa pel que fa a la seguretat i manteniment de la infrastructura que vénen de moltes legislatures enrere, com ja vaig apuntar ahir-. PP i PSOE durant els seus governs han conegut aquestes mancances i no hi han posat solucions, però se segueixen centrant en aquest tall i en l'arribada de l'AVE en comptes de posar fil a l'agulla per millorar la xarxa metropolitana de rodalies. Lamentable.
No em sorprèn, doncs, que el greu problema de les infrastructures catalanes sigui ja el segon tema d'insatisfacció dels catalans i catalanes, només per darrere de l'accés a l'habitatge. Aquesta desídia de qui ha d'invertir -l'estat espanyol- ja és en boca de tots i espero, pel bé del país, que a l'hora de votar el català mig, el que agafa el transport públic, s'informi i castigui qui se'n riu, es calla o llença pilotes fora (PSC-PSOE), qui ho utilitza hipòcritament (PP), o qui es queixa amb grans paraules però després li vota de franc els pressupostos a Zapatero (ICV).
A tot això, Esquerra Republicana ha estat la única força política que està exigint al govern espanyol compensacions econòmiques per al país. Demana, dins la negociació dels pressupostos generals de l'estat, un fins de compensació d'almenys 250 M€ a transferir a la Generalitat per tal de finançar mesures paliatives dels desastrosos efectes del col·lapse ferroviari a la regió metropolitana, i de retruc, en gran part del principat. A més, exigeix un pla de xoc de dotze anys per tal d'actualitzar la xarxa de rodalies de Barcelona valorat en almenys 6.000 milions d'euros, sobretot si pretén traspassar el servei a la Generalitat, ja que en aquestes condicions actuals no l'acceptarà.
Ens mereixem una xarxa de rodalies eficient i a nivell europeu, en comptes d'un servei de recaptació antic, brut i que et fa arribar tard a la feina i a casa. És important que més enllà de la frustració i la resignació, hi hagi informació, debat i conseqüències polítiques. En poc temps tenim unes eleccions, pensem-hi.
Mentrestant, demà s'adjudicarà el malaguanyat túnel del TAV pel centre de la ciutat i ja s'han començat a valorar les implicacions de les futures obres a l'estació de la Sagrera -2009-. També ha fallat una altra infrastructura: els panells informatius de l'Aeroport del Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada