21.10.07

Conferència Nacional: endevant l'Esquerra, visca la Terra!

'Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna'

Aquest és el títol del document d'una vintena de pàgines que ja és l'estratègia política d'Esquerra. Ha sortit recolzat per una majoria aplastant en la seva votació final, i això deixa clar que les i els militants d'Esquerra Republicana ténen clar que les fugides endevant no ens faran més grans ni lliures, i que ténen molt present que primer de tot cal cohesió. Tenim l'eina, i ara fem la feina.

Carod deia, per clausurar, "estic orgullós de formar part d'aquest partit". No ho diu en va. La ponència ha estat enriquida amb esmenes de militants com vostè o com jo, les més de 400 esmenes incorporades no son poc, més les altres retirades o acceptades entre passadissos. Ho deia en Ridao també: "Aquesta ponència ja no és la ponència de la direcció, és la del partit", la de tots.

I això no ha passat sense tensions, hi ha hagut esmenes a la totalitat, hi ha hagut esmenes a l'estratègia, s'han votat i la militància les ha rebutjat per majoria. Fins i tot, aquesta esmena demanant renegociar el Pacte d'Entesa, d'Esquerra Independentista, ha aconseguit un suport percentual molt elevat... que només es justifica pels pocs vots emesos en aquell moment (la cafeteria del Palau de Congressos era plena, dono testimoni). Parlem d'aquesta.

L'Esmena

Les esmenes que ha presentat Esquerra Independentista han anat signades amb noms molt propers per a mi: l'Oriol Papell i l'Albert Ponsa, companys de l'associació l'Armari; així com companys blocaires que segueixo com en Pol Pagès i en Jordi Molinera. Això fa que me les hagi mirat amb molt de carinyo. N'hi ha una, acceptada, que mereixerà divulgació i m'hi posaré demà. Ara, però, vull parlar d'una altra en concret, aquella que ha sumat més vots proporcionals i s'ha acostat a l'aprovació:

La setena esmena a votació parlava de la "situació de reculada i desorientació en la que es troba avui Esquerra i els Païssos Catalans" (això ja ho hem superat, i no ho acabarem de superar amb una estratègia que ens ho recordi 4 anys), rebaixa la línia actual a "prioritzar la comoditat de govern" (deixant clar com estem fent que treballem per a la independència des del govern?), denuncia certes mancances concretes del Pacte d'Entesa...

I demana renegociar-lo incorporant el següent: un nou model de finançament concertat, un pla de millora urgent dels serveis públics, una nova llei de política lingüística per ja mateix (2008), traspàs dels trens i aeroports i rescat dels peatges per ja mateix (2008), oposició a la MAT 4rt Cinturó i trasvasament, crear una ponència parlamentària per desenvolupar la llei de referèndums, i incorporar les propostes de la campanya Esquerra t'escolta (ajudes a joves llogaters, llibres de text gratuïts...)

Si ens situéssim a punt d'investir de nou un president, fora vàlid. Però situats en aquest moment present, ja ho han dit membres de la direcció, recordem-ho: renegociar un pacte que vàrem signar i ratificar fa menys d'un any no és un acte de responsabilitat política, tot el contrari. Esquerra no hagués encarat gens bé aquest nou cicle que iniciem si aquest text s'hagués ensortit, afortunadament ha prevalgut el criteri racional per sobre de la rauxa. Aquest pacte de govern a la Generalitat, companys, no ens lliga les mans, tinguem-ho ben present. I és el fet de ser al govern el que ens permet crear les bases de l'estat lliure, desenvolupat i del benestar que volem: la República Catalana.

Per acabar,

Que no es parli dels percentatges de la Conferència en termes de militància en comptes d'assistents a la mateixa, son coses ben diferents. I que no hi han derrotes, no s'ha imposat ningú, amb aquesta estratègia sortirem guanyant tots: Esquerra Republicana va a totes, vol ser el partit majoritari d'aquest país i el vol dur cap a la independència!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La Conferència Nacional és el primer pas en un debat intens i indispensable que va més enllà de les persones. Hi ha qüestions ideològiques i estratègiques de fons que no poden esperar més.

En aquest sentit resulta interessant l'article que avui publica l'Olla de Grills (www.olladegrills.cat) amb el títol "Jaume Renyer i l'ERC de la Llibertat".

Els militants tenim una gran responsabilitat en els propers mesos.

Salut,
Josep

Albert Ponsa ha dit...

Aiaia, eijie, si, si es veritat hi han agut esmenes signades per ami, una abraçada wapo