31.5.07

Una altra anàlisi electoral (II)

El tercer toc d'atenció

Altra part de l'anàlisi electoral que faig va cap a Esquerra, i amb esperit constructiu. Aquestes eleccions les veig com un tercer toc d'atenció després del referèndum estatutari i de les eleccions al parlament. Més enllà de les causes de l'abstenció que ja he fet notar a l'altre post, també hem de fer autocrítica sincera. Torno a dir que no crec que la pèrdua de vots d'ERC hagi estat generada per una mala gestió local (sempre hi han casos excepcionals, com ara l'extrany cas de Vic), tot i que la manca de publicitat de la nostra acció als ajuntaments pot haver estat causa d'una part.

La disminució del vot ha estat força homogènia al país, i això ens porta a trobar respostes en la política de país. Com que l'electorat d'Esquerra és el més exigent de tots, prendre decisions en política nacional sempre és qualcom controvertit i mai serà a gust de tots, i això ho teníem clar d'entrada. Ara és quan després de tres avisos de l'electorat, Esquerra ha de reaccionar (des de dalt i des de baix) per evitar la continuació de l'efecte remolí que fa baixar el suport popular a mesura que el partit deixa de crèixer.

ESQUERRA I LA SEVA DAVALLADA DE VOTS
La puc atribuïr a una sèrie de fets i factors:

* Un pacte d'entesa a la Generalitat signat massa ràpid, sense donar massa rellevància al que es signava i sense haver donat importància al fet que es signava amb els mateixos que cinc mesos abans ens havien expulsat. Un Govern que té i provoca carències: el ciutadà percep que no té un pla B amb l'Estatut, i que les esquerres no governen a l'alçada de les expectatives mentre els grans problemes ciutadans es manténen des del govern convergent.

Existeix una sensació de que Esquerra ha de ser lleial als seus socis malgrat que aquests no ho siguin amb els republicans. La línia socialista pesa massa, i s'acaba imposant als socis. Això ens està generant desgast des de l'afer del Túnel de Bracons, una trinxada del territori on malgrat que no hi havia acord la tesi socialista s'ha acabat imposant en comptes de trobar un equilibri amb el territori o aturar el projecte. El PSC practica maniobres polítiques amb tota la maquinària pesant que els altres socis dificilment poden aturar, i CiU des de l'oposició i amb els mitjans de comunicació, també.

També s'ha de dir que la campanya parlamentària va ser força fluixa, i que un cop al govern es pot percebre que Esquerra hagi perdut la seva veu. No ho aplicaria, com fan per sistema els convergents, al pecat original d'arraconar CiU i fer tripartits, ja que el Tinell va ser avalat de sobres a les urnes mig any després.

* Enllaçat amb l'anterior, el manteniment i agreujament de problemes greus i la manca de solucions noves en matèria d'habitatge (tots el coneixem), transport (poc metro i nul servei de renfe), convivència (la immigració crea friccions que no s'estan solucionant), medi ambient (seguim devastant el territori i no l'estem recuperant). Absolutament ningú ha posat fil a l'agulla en aquesta campanya, i el ciutadà espera que Esquerra aporti solucions.

* La institucionalització del partit sense que s'hagi fet una neteja a les institucions comporta que Esquerra pateixi més que els altres. Participar en governs locals i a la Generalitat posa als polítics d'Esquerra a l'alçada del que pensen en general la gent dels polítics: que son allà per omplir-se les butxaques. Que aquesta impressió arribi al ciutadà dependrà de la nostra acció de govern (i del cas del finançamant i Xavier Vendrell no en podem estar orgullosos malgrat que no hi ha delicte), i de la nostra capacitat de denúncia de les pràctiques de governs anteriors (el ciutadà esperava una Generalitat més transparent, més honesta i més lleugera després de l'etapa convergent).

* La dèbil política de pactes amb en Zapatero, almenys allò que els mitjans dónen a entendre, deixa força a desitjar. Esquerra no ha arribat a grans pactes de legislatura però segueix donant un suport al govern espanyol que es percep com a poc condicionat. Es percep que fa un paper de responsabilitat en la governabilitat a canvi de ben poc, però aquest és el paper que sempre havíem criticat a CiU. Havent afers que només es poden resoldre pactant amb l'estat, Esquerra hauria de posar-los com a condició i intentar fer bloc amb CiU per afrontar els interessos del país, ja que el PSC queda dissolt al PSOE.

* Les famílies. Segur que heu sentit a dir que a tal militant se l'ha desplaçat de la llista, candidatures carodistes sabotejades per puigcercosistes, grups fent campanya un contra els altres... això no és seriós. Esquerra no s'ho pot permetre, i espero que qui ho ha fet i qui ho ha causat n'estigui avergonyit de debò. Ningú és més d'esquerres i ningú és més independentista, som tots republicans i la nostra lleialtat ha d'ésser cap a l'ideari que defensem més que no cap cap a un líder contra l'altre.

* I l'Estatut. Un malaguanyat text que va nèixer gros al Parlament i que vàrem esperar fins a l'últim moment per oposar-nos-hi. Primer amb un nul polític i després amb un no, però la ciutadania va expressar el seu rebuig de formes molt diferents i Esquerra no hauria d'haver apostat per una en concret.

Un text que tantes coses havia de solucionar, ha quedat en pura evidència de ser paper mullat i això ha cansat a la gent, al catalanisme, que ha quedat sense objectiu clar i definit. Esquerra només ha posat sobre el paper un referèndum d'autodeterminació si l'estatut queda tombat, però no fa la impressió que sigui una proposta seriosa i, en tot cas, és una fletxa que apunta massa alt des d'una base encara massa baixa. Almenys hem après que no podem promoure canvis d'estatut sense prou poder parlamentari com per tirar-ho endevant, però hem de generar sortides polítiques: el ciutadà està desitjant més sobirania i si amb un Estatut no es pot, haurà de ser amb una agressiva política de pactes, on una elecció sigui un referèndum per a l'assoliment d'un objectiu. Aquest últim paper també li correspon a Esquerra, doncs és l'únic partit que ho pot plantejar.

30.5.07

No hi haurà tripartit a BCN

L'encert de Portabella

Avui Jordi Portabella, encara tinent d'alcalde de Barcelona, ha anunciat que Esquerra no repetirà pacte de govern amb els socialistes davant el toc d'alerta que la ciutadania ha donat. Ha estat l'únic polític de capçalera que ha anat més enllà dels banals comentaris sobre la reflexió que cal fer arran de l'abstenció generalitzada.

Entenc que no és una decisió fàcil. Ser a Govern permet complir prorama, fer la feina que toca, gestionar, fer-te visible i demostrar la teva utilitat com a polític i com a partit. Malgrat això, la ciutadania demana més del que es pugui aconseguit amb un altre pacte de govern, i Portabella s'adona que això pesa més que seguir gestionant bé la parcel·la d'Esquerra com fem des de 1999.

En política catalana, ha arribat un punt que cal anar més enllà. La ciutadania més activa i conscient està esgotada, la majoria no es creu els polítics i la resta vota amb inèrcia i somnolència. Necessitem un revulsiu, una nova de fer política i també noves propostes polítiques per als problemes grans i feixucs... perquè el ciutadà ha vist que Catalunya ja no va enlloc, després de la desfeta de l'Estatut.

Això no es pot plantejar en dos dies, ni tampoc a partits instal·lats en la precarietat actual que fan veure que no ha passat res. Portabella i el seu equip s'adonen que cal replantejar moltes coses i que és preferible no tornar-se a implicar en governs que no es replantegen res. No es tracta de si repetir o no repetir un tripartit d'esquerres, va més enllà... es tracta de què cal fer per la gent des del governs, es tracta de no fallar a la confiança.

29.5.07

Una altra anàlisi electoral (I)

I ara, en fred.

Tenim moltes dades sobre la taula, tenim xifres d'ara, xifres de les últimes dues eleccions, tenim una hemeroteca de fets. I penso que no tindria prou espai per tenir tants papers davant. Però el que ha passat mereix una reflexió, en tres sentits: la davallada d'ERC i la davallada de la participació.

He estat llegint molts comentaris més o menys crítics o autocrítics, però sobretot amb sentiment, sobre els resultats electorals, a destacar o recomanar destacar els de Daniel Solano, Pol Gambón, Jordi Molinera, Àlex López, Marc Puig, Lluís Pérez, Josep Parera, Maiol Sanaüja, Xavier Mir, entre d'altres que han escrit lliurement el que pensen. Certament és hora d'obrir comentaris en profunditat perquè estem rebent tocs d'alerta i no reaccionem com la ciutadania espera.

COMENÇO PER L'ABSTENCIÓ

Que és el que provoca, de retruc, que partits colonialistes, xenòfobs o independiguais entrin als ajuntaments. Més de la meitat dels catalans s'ha quedat a casa un dia que ni feia prou sol com per anar a la platja ni feia prou mal temps com per no sortir. Per què? Anem a pams.

Classe política que en general agrada més aviat poc, uns perquè manaven abans i altres perquè manant ara no s'han demostrat tant diferents com la gent esperava malgrat que no ho haguessin promès. El PPSOE contribueix, amb la seva comèdia caspanyola, a reduïr la política a colors ja que la política practicada és més aviat poc seriosa, i això afecta Catalunya. Ens afecten també tots els entramats urbanístics, vergonyosos, que esquitxen els partits que els fan, els partits que pacten amb els que els fan, i els partits que arribats al poder no fan la neteja i denúncia que el ciutadà desitja. Hi ha poca confiança en que un canvi polític a nivell local canviï la política urbanística de creixement i tres per cents. És molt present a la societat la imatge dels polítics que menteixen (com ho fa el sr Saura, mentider per sistema) i s'emplenen les butxaques (3%).

L'Estatut com a fita nacional reduïda a un paper ple de marques de tipp-ex que malgrat aprovat i refrendat s'ha d'anar negociant punt per punt segons el context polític, ha deixat abatudes les forces vives del catalanisme: les persones. La sociovergència ho ha pactar, eliminant un objectiu que ens unia i unes aspiracions que eren legítimes i populars, tot deixant Catalunya sense objectiu clar. Ha estat una pèrdua pel país i una vergonya pels polítics, que mai ho podran tapar, i la ciutadania ha donat una resposta clara negant-se a participar al circ.

Quatre anys i mig de govern d'esquerres no han arribat a la gent en l'essencial. Allà on les persones poden i volen notar canvis palpables (habitatge, medi ambient, impostos, peatges, trànsit, transport públic)... allò que s'ha fet, que no és poc, no està arribant i no és prou. Els joves paguem quantitats exorbitades per pisos que no s'ho valen (jo mateix) i els pisos 'protegits' son una loteria cara, els ajuts a l'habitatge et demanen tres declaracions de renda que ja ningú fa, seguim devorant el paisatge amb cases pisos i carreteres, seguim cobrant els mateixos impostos sense que en millori la percepció de l'ús que se'n fa, seguim pagant peatges sense que serveixin per res més que augmentar la bossa de "la Caixa", no hem ni acabat una L9 del metro que fa cinc anys no sabíem ni com l'hauríem de pagar...). I temes més genèrics i globals com la immigració, que no es pot seguir plantejant com un premi a qui es juga la vida i no la perd.

Els polítics no ens hem posat a trobar solucions noves i més eficients, ningú s'atreveix a alçar la veu per por que li diguin ingenu i innocent. D'aquesta manera el ciutadà ens plantarà, i especialment els joves.

Redireccionament

Benvinguda

Benvolguda lectora, benvolgut lector
Inicio aquest bloc com a continuació de l'anterior bloc masnovi.bloc.cat, que a causa dels errors i problemes diaris que té la plataforma bloc.cat l'he hagut de deixar de banda.

Reneix amb la mateixa intenció de deixar escrites aquelles reflexions personals i polítiques que em ronden pel cap en aquests convulsos moments polítics que vivim. Perquè si no ho escric me n'oblidaré, i tenir una perspectiva sobre l'evolució del propi pensament també és una eina molt útil. I també perquè m'he adonat que els pensaments i les reflexions fan xarxa, i avui dia el que més cal és reforçar la nostra xarxa.

Sigueu benvinguts, us convido a llegir i comentar amb llibertat.

28.5.07

Davallada d'Esquerra a les municipals

S'ha acabat fer el gos bo.

Davant resultats adversos, que valoro fonamentalment en clau metropolitana perquè en balanç de país la cosa canvia, hem de prendre nota de debò. Hem baixat, ens hem desgastat, altres han recollit la collita que hem plantat als nostres bons governs municipals -i parlo especialment del Masnou i també de Barcelona-, i hem patit una plantada electoral de milers de votants a causa de factors externs (Estatut, Generalitat i aliançes al parlament espanyol).

No hem fet una mala feina als ajuntaments que provoqui aquesta davallada. No és cert, s'han fet canvis molt bons (i no només parlo de l'Escola Bressol del Masnou, on hem fet moltes coses bones, noves, però també ens hem empassat una sèrie de coses només perquè pensàvem que calia, i com a exemple citaré un continuisme en l'urbanisme convergent heretat).

I d'aquí vaig al fet. No ens podem seguir empassant segons què, el nostre electorat demana canvis i collons per defensar-los més enllà de demostrar que podem governar amb estabilitat. Volen gent amb valors i coratge: ho som, demostrem-ho.

AL MASNOU, ESQUERRA PERD UN REGIDOR

El PSC ha guanyat un regidor, perdent un ERC. Han recollit tota la nostra collita i ens han fotut un cop emocional, perquè amb l'aval de la feina feta vèiem una alcaldessa republicana. I no només era il·lusió, era feina feta i compromís personal de tots els implicats siguem càrrecs o no.

Bé, no ens podem tornar a permetre una baixada, ans al contrari. I si per anar amunt hem de posar el fre a pactes ràpids (l'experiència del pacte exprés per fer president Montilla hem d'assumir que no ha agradat), hem de posar condicions i fer-les ben públiques. No qualsevol condició, doncs no hi ha pressa, ganes ni necessitat de governar. Ni a qualsevol preu ni a preu de saldo, ni garantint legislatures callades.

EL REFLUXE ESTATUTARI DEIXA EMPREMTA

Els pactes suaus amb Zapatero i Montilla, la timidesa davant l'Estatut, l'aparcament del to reivindicatiu que va fer pujar Esquerra... mirem aquí les causes d'un vot que s'ha perdut i que majoritàriament perquè s'ha quedat a casa.

Quan parlo de to reivindicatiu no em refereixo només a allò que fa referència a la situació nacional del país, que també, sino aquells temes com la corrupció, l'urbanisme ferotge que no s'acaba, l'habitatge que no se soluciona, el medi ambient que no millora... ens cal tornar a marcar aquella diferència, aquelles mans netes, aquell racionalisme i aquella manera diferent de fer política molt més enllà del que hem fet.

Que no ens perdin les ganes d'entrar a govern o de quedar-nos-hi. Prenguem nota del que se'ns està dient perquè fotre un pet a unes municipals, per Esquerra, mereix que ens hi posem a canviar coses, programes, política de pactes i models de ciutat.

Tenim quatre anys per endevant, Carme! Demostrarem que si Esquerra hi és, es nota. Tornem a implicar la gent amb nosaltres, fem canvis de debò, forcem-los, podem forçar-los perquè seguim éssent DECISIUS.

I parlant d'endevant... les properes eleccions són les del parlament espanyol. Aquí ens la tornem a jugar en tancar un cicle electoral. I si volem un bon resultat Esquerra HA DE REPLANTAJER LA POLÍTICA PARLAMENTÀRIA A MADRID EN FAVOR DE LES ASPIRACIONS DEL PAÍS, LIDERANT-LES I CONDICIONANT-HO TOT. I si aconseguim fer això, es notarà, ho notarem també si apliquem també aquest concepte ara que hem de formar Ajuntaments.

Amb el cap fred, faré una valoració més extensa. Salut i força!

16.5.07

Escriu-me

Aquesta entrada del bloc pot servir com a eina de comunicació entre vosaltres, benvolguts lectors, i un servidor. És un fil obert, de comentaris lliures, on podeu comentar, proposar o suggerir qualsevol cosa, sobretot allò que per quedar-se fora dels temes de cadascuna de les altres entrades del bloc.

A més també us vull deixar a disposició el meu correu electrònic: isaacmasnou @ gmail.com