El preu d'ICV: 30 milions d'euros.

Els diputats d'Iniciativa aproven els pressupostos del PSOE per dos duros.

Definitivament, ni Catalunya, ni l'habitatge, ni els joves, ni les infrastructures, ni tan sols el Medi Ambient, son les prioritats d'ICV. En una decisió que els serà molt difícil d'explicar i justificar, els diputats de la formació eco-dels-socialistes han donat el seu vist i plau a uns pressupostos generals de l'estat espanyol que, pel que fa a Catalunya, ens deixen les molles i incompleixen el mínims polítics que marca l'estafatut. Això ha permès que els PGE tirin endavant, però en minoria, ja que Esquerra s'ha negat a recolzar-los.

Iniciativa ha votat a favor dels pressupostos del PSOE per 30 milions d'euros, per a tres partides concretes en actuacions al litoral, la meitat d'aquests diners fora de Catalunya. 30 milions d'euros, si senyor, això és vendre's mentre el país les passa putes amb el caos i el col·lapse de les infrastructures o els preus dels pisos s'anuncien encara molt més alts.


En aquest pressupostos de l'estat espanyol, hem de destacar:
- Que segueixen sense publicar les balances fiscals,
- Que incompleixen el mínim estatutari del 18,72% d'inversió en infrastructura (es queda en el 14,9%, sense garanties)
- Que segueixen sense reservar fons per a la reforma del finançament
- Que ignoren les necessitats de la majoria dels ciutadans i dels fluxos econòmics que travessen Catalunya en la inversió d'infrastructures.
- Que menysténen els afectats per la manca de manteniment i de control d'obres (trens aturats i endarrerits a rodalies, apagades elèctriques, talls d'aigua)
- Que continuen l'expoli diferencial dels catalans amb uns peatges que no es rescaten,
- Que es destinen a l'exèrcit espanyol 8.500 milions d'euros, sis vegades més que en les infructuoses polítiques d'habitatge. A més, l'exèrcit ocupant consumirà 1.660 milions més dels nostres diners via I+D militar.

Queda clar que l'Estatut que ens prometien ideal no té força per ser aplicat, que l'únic camí perquè Catalunya disposi del poder polític per compensar l'expoli fiscal és recaptant els seus propis impostos, és el concert econòmic, és la sobirania financera.