16.10.07

CiU: comissions d'obra de fins al 20%

Vostès ténen un problema, i aquest problema es diu... 20% ?!

Maragall no anava massa errat, però sembla ser que va pecar d'ingenu. El jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona considera provat que responsables polítics del govern convergent el 2003 van rebre comissions d'un 20%.

El Debat es fa ressò de la notícia d'El País, on s'informa també que el jutge considera que s'adjudicava obra pública 'a dit', falsificació de documentació de suposats concursos públics que no existiren, i diversos delictes més entre els quals tràfic d'influències i prevaricació. Entre els imputats trobem una vuitena de càrrecs públics de CiU (Ferran Falcó, expresident d'Adigsa i 1er tinent d'alcalde de Badalona; Josep Antoni Fontdevila, exconseller delegat a Adigsa; Jordi Huguet, exdirector tècnic; Xavier Sala, excap de compres...). Segons el procés judicial, Felip Puig i Oriol Pujol Ferrussola podrien haver estat assabentats dels fets delictius, però el canvi de declaració d'un dels imputats ja no els cita.

Segons sembla, investigacions en l'adjudicació i possible cobrament de comissions a constructores es va investigar a partir d'un intens debat polític al Parlament entre l'expresident Pasqual Maragall i Artur Mas. Maragall va alçar el dit acusatori sobre la poc transparent gestió de CiU a la Generalitat durant els 20 anys anteriors amb la frase "vostès ténen un problema, i aquest problema es diu 3%", en referència a comissions d'obra cobrades sota la taula. L'expresident se'n va desdir a posteriori, però afortunadament una part de la justícia va obrir actuacions d'ofici... malgrat que hi han hagut moltes obstruccions.

Mas, evidentment, ha sortit en defensa de la innocència de la seva gent. Maragall, per una altra banda, ha ironitzat: "això de les comissions és una notícia molt antiga". Jo, he baixat a comprar crispetes.

Recordo que en aquells temps tothom sabia que a la Gene convergent hi havien tractes molt foscos i poc sans, comencen a arribar confirmacions, però tinc l'esperança que això no es quedi aquí i s'investigui de debò i a fons la concessió pública. És una llàstima que al procés que va obrir el fiscal del TSJC no se li donessin totes les facilitats i s'acabés reduïnt a Adigsa. De la depuració de responsabilitats hi sortirem guanyant tots, fins i tot CiU.

3 comentaris:

Pere Jover ha dit...

Company, què t'hi jugues que no hi haurà cap comissió d'investigació al Parlament? Què passa amb la patronal del Baix Llobregat, què passa amb la plataforma proseleccions?

Isaac Garcia ha dit...

Desafortunadament, si aquesta investigació no ha anat més enllà ha estat per les traves de Nadal a Obres, ja que tal i com diu la notícia els tribunals només han rebut documentació 'blanca' tret d'aquest cas d'Adigsa -que és responsabilitat d'Habitatge (ICV)-. La sociovergència tot s'ho tapa!

Del l'altre parell de temes, no n'estic al cas.

Anònim ha dit...

ADIGSA, ADMINISTRACIÓ, PROMOCIÓ I GESTIÓ, S.A. la versión para la GENERALITAT de aquella FOMENTO DE OBRAS Y CONSTRUCIONES S.A., franquista, con el monopolio de las obras públicas y limpieza de Barcelona, o el ARTE de la MORDIDA, del 3 al 20%.



Por Rafael del Barco Carreras.



Sin las molestas licitaciones, se gasta lo que haga falta, y a cargo de los contratistas, subcontratistas o autónomos LA DENTELLADA (impuesto revolucionario, raquet mafioso, chantaje, o aceptado y generalizado método de trabajo entre los amiguetes que se reparten el pastel). Pero eso lo sabía el acusador MARAGALL desde que de joven, al lado de su jefe PORCIOLES, Fomento y el Ayuntamiento formaban uña y carne, con jefes cobrando de ambos, y aun hoy en día que aquel monopolio se diluyó en fusiones y competencia, alguno sigue cobrando de extrañas sociedades. Pero a mí, que Serra y Maragall consiguieron encarcelar tres años preventivo (tiempo en que sus socialistas exprimían a Javier de la Rosa, al estilo FILESA, supongo) y condenado a esos tres años por encubrir y conocer la procedencia ilícita del dinero de Antonio de la Rosa, se me ocurren varios dilemas. Primero que los OCHO acusados estén en libertad, o los jueces, o fiscales, prevaricaron conmigo o con estos, acusados de varios delitos mucho más graves que los míos, los mismos, y alguno más, que en mi caso se condenó a Bruna, 23 años. Que su JEFE O CAPO JORDI PUJOL no conociera la inmensa cantidad de dinero con que se financiaban sus hombres y partido, librándose al estilo de la Banca Catalana, donde solo se procesó y condenó a su cuadrilla (sin cárcel, por supuesto), casi los mismos acusados por el Institut Catalá de Finanças al conceder y concederse avales y créditos a empresas quebradas vinculadas a Banca Catalana (caso sobreseído). Que el ex FISCAL VITALICIO MENA no le acusara. Un Fiscal Jefe especialista en “AISLAR” los grandes casos, “caso aislado, nos temimos una generalización”, declaró a la prensa cuando los chantajes del juez LUIS PASCUAL ESTEVILL y JUAN PIQUÉ VIDAL. Caso aislado y reducido, excluyendo, por ejemplo, al gran catedrático Rafael Jiménez de Parga, obligando su procesamiento EL SUPREMO. Y por no alargarme, que la AUDIENCIA DE BARCELONA, ahora, 2007, ordene al juez de instrucción reabrir el sumario para incorporar las valoraciones de varias fincas, cuando a mí me negaron peritar las aportadas por el CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, negándose ampliar la denuncia de 1.200 a los 10.000 millones del desfalco. Y lo curioso que uno de los magistrados que me condenaron es ahora el Presidente de una Audiencia, José Luis Barrera Cogollos, ¡qué no sabrá él de todo el engrudo barcerlonés!, que parece luchar realmente contra la corrupción.

Y por si hubiera dudas de la presunta culpabilidad, en el 2005 la empresa denuncia un robo de documentación en sus oficinas. Ya sucedió en Hacienda de Barcelona, o en la Jefatura Jurídica de la Generalitat cuando el mismo año cesa su Jefe Raventós.

Ver www.lagrancorrupcion.com