26.7.07

Republicans sota les pedres

Anasagasti, sense censura.

Vull fer un breu apunt en suport al senador del PNV Iñaki Anasagasti, que ha fet un apunt al seu bloc on parlant de la monarquia i del segrest d'una revista còmica, posa els punts sobre les is: "Dos mesos de vacances, un Bribon nou i absències, però el que importa és el dibuixet". Publica també que la monarquia "té data de caducitat" i que "la gent comença a despertar".

Em sembla que no sóc l'únic que li dona suport: l'enquesta de l'AVUI en edició digital ofereix aquests resultats amb més de 170 vots: 76% del tot d'acord amb les declaracions d'Anasagasti, 14% bastant d'acord, 3 i 7% poc i gens d'acord respectivament. Que es noti aquest republicanisme a les urnes.

L'espectacle ha estat patètic, la democràcia espanyola les seves llibertats s'han posat en entredit, i la polititzada justícia espanyola n'ha estat còmplice.

25.7.07

L'apagada elèctrica

Ja van tres dies sense llum

I encara no saben quan podran tenir reparada l'avaria del transformador. Des de dilluns a mig matí, quan va afectar gairebé la totalitat de la ciutat, a data d'avui, encara queden 50.000 persones sense llum elèctrica als districtes del norest. Respostes? Poques: grups electrògens cremant bentzina als carrers de l'eixample, REE i Endesa passant-se les pilotes i una administració estatal responsable de no haver posat el fil a l'agulla davant la manca d'inversió per substituïr infrastructures obsoletes.

La ciutadania respon. Els afectats han sortit al carrer i s'han manifestat amb cassolades no només per exigir el servei i una justa compensació, també contra la inoperància de les empreses responsables -aquestes cobren les seves tarifes sí o sí- i la inacció de les administracions -un Joan Clos ministre d'Indústria que no s'ha volgut mullar ni tan sols per fer veure que està al costat de la gent, i se suposa que aquest exalcalde havia de vetllar per la ciutat al seu nou càrrec-.

D'aquí se'n deriven respostes i conseqüències polítiques.
Esquerra proposa una indemnització de 30€ per cada sis hores de tall, que és mínima, però fa més justícia que res. CiU i PP demanen suspendre la celebració dels 20 anys dels Jocs Olímpics, cosa que em sembla raonable. Socialistes demanant rebaixar el consum elèctric -com si això arreglés el cablejat-. La Mayol que ara ja no es fa la foto amb Red Eléctrica Española ni amb Endesa, perquè no queda bé. Clos que el forçen a anar al parlament a explicar-se... es constata doncs que socialistes i iniciativa estan molt descol·locats en aquesta crisi.

I se'n parla poc, però hi ha moltes empreses que han hagut de llençar el seu gènero i que a hores d'ara encara no poden atendre els seus clients. Qui se'n farà càrrec, d'això?

Respecte de l'infrastructura, que és l'eix del problema, el ministret ha reconegut que és deficient. A això REE ha respost que han invertit més que mai a Catalunya -bé, això no és gaire difícil, 1 sempre és més que 0; fa trenta anys que no es posa un duro-, però el que compta és que hi ha un elevat risc d'avaries per maquinària obsoleta... i ha hagut d'haver una apagada a la capital del país perquè es despertin les consciències. Ara bé, amb l'estructura administrativa actual depenem de l'estat com a regulador i de l'empresa estatal com a responsable, i la llunyania fa que les responsabilitats es dilueixin: dubto molt que gaire gent deixi de votar socialista.

PD. 50.000 persones no ténen llum encara, 100.000 hem patit apagades. Fem el favor de no fer ostentacions llumíniques amb la Sagrada Família, l'Agbar i les celebracions olímpiques, si us plau.
PD2. Endesa ha guanyat 1.255 milions d'euros els sis primers mesos de l'any. On son?

24.7.07

Límits a la llibertat d'expressió

L'estat espanyol segresta 'El Jueves'

El setmanari satíric 'el Jueves' ha estat segrestat judicialment per la justícia espanyola a causa d'una portada on s'identifiquen l'hereu de la monarquia i la seva dona. La vinyeta en qüestió els mostra en una postura sexual alhora que fa broma amb l'anunci del govern Zapatero dels 2500 euros per nen d'ajuda a les famílies. "Seria el més semblant a treballar que he fet mai", diu. Divertida és, sens dubte!

El debat que s'ha generat no es pot menystenir, arribant al govern espanyol -que es planteja canviar la legislació per obsoleta- i potenciant la mateixa revista -web col·lapsada, especial sobre la portada censurada-.

Jo vull fer unes quantes reflexions... La primera: Com una caricatura pot ser objecte d'un delicte contra l'honor de les persones o contra la corona -injúries contra la corona, gran contradicció de la deficient democràcia espanyola-? No estem parlant d'una foto o d'un nom, un dibuix només s'assembla o s'identifica -amb més o menys èxit segons la traça del dibuixant-, per tant no pot ser una altra cosa que una apreciació subjectiva que en cap cas pot ser vinculant. La justícia no s'ha de bastir sobre apreciacions, encara que sigui amb una caricatura que pot identificar fins i tot un nen de vuit anys.

La segona, que ja l'he apuntat, és com un estat i el seu poder judicial es permeten l'esquizofrènia d'assumir la igualtat de tots i la llibertat d'expressió i alhora mantenir el cap de l'estat i la seva família com quelcom inviolable. Qualsevol jutge que dóni valor als drets col·lectius no avantposaria un suposat honor de la casa reial espanyola a aquests.

La tercera és l'efecte: s'ha generat un debat sobre la corona i les seves excepcions constitucionals que no ha fet sino afavorir el republicanisme!

5.7.07

Regions o vegueries?

Què és això de les vegueries?

Fa uns tres anys comentava amb algun amic això de les vegueries. I encara no he acabat de veure'n l'aigua clara, de fet segons l'enquesta del CEO, la meitat dels catalans no sap ni què són.

Malgrat la meva bona col·lecció d'atles històrics, gairebé no trobo les vegueries al lloc que la història les ha posat. Un nom medieval, sens dubte amb component tradicional... tradicionalista fins i tot. Però la gent no ho coneix, ni s'hi sent identificada, no veu clar que les vegueries haurien de significar la regionalització del principat, el desplegament del govern de la Generalitat, la desaparició de les antiqüades províncies i la consecució de projectes cohesionadors -sobretot a la regió metropolitana-, a més d'una democràcia més propera.

Sincerament, trobo més encertada la denominació Regions. Hi ha qui pensarà que és un nom més administratiu que no pas tradicional, però cal tenir en compte que el govern de la Generalitat republicana ja el va usar. També que la seva comprensió és més propera. I, com no, que el mot 'regió' dins el territori contradiu que es parli de catalunya com a regió.

A més, donada la rivalitat Vic-Manresa i el territori composat per la Vegueria o Regió Central, trobaria més adient crear una altra regió amb eix a Vic (Osona, Moianès, Lluçanès, Ripollès, Garrotxa), que en diria 'Baix Pirineu'. Hi ha qui parla d'una vegueria al Penedès, davant la qual ni m'oposo ni m'hi deixo d'oposar... veiem primer la utilitat i les funcions.

Oi que es nota que m'apassiona la geografia? xD

Es pot personalitzar una crisi a Esquerra?

Patètic ball de bastons.

Quan a hores d'ara Carod-Rovira, Puigcercós i Carretero han formalitzat les seves estratègies de futur en clara preparació de la Conferència Nacional d'aquesta tardor, tinc més clar que aquests estira-arronsa a tres bandes entre els que s'ho veuen venir, els que volen pujar perquè sí, i els que fan brindis al sol, no ens durà enlloc i el que és pitjor, ens seguirà passant una factura electoral.

Més enllà del "pecat de fer president Montilla", del "cal obrir Esquerra a l'espai de centre", i del "hem de netejar la direcció nacional", hi ha un trasfons, que és una certa manca de cohesió que cal corregir en interés d'un partit, en interès d'una ideologia republicana, racionalista i independentista l'expansió de la qual és d'interès per al país.


Obro debat a propòsit de les declaracions de Carod sobre la pèrdua de vot a causa del vot a l'Estatut, i una desfermada resposta que li ha dedicat un membre de les JERC maresmenc que sense solta ni volta l'engega.

Carod afirma que la majoria de l'electorat d'Esquerra (66%, variable segons enquestes) no ha compartit el no a l'estatut, un no pel qual jo vaig apostar després de conèixer el pacte d'Estatut de Moncloa per Mas i Zapatero. També és cert que es va forçar per part de les JERC i de qui ara són EI i Rcat, una rectificació de la proposta de l'Executiva del 'nul polític' cap al 'no' únic, de manera que altres formes d'oposició -nul, blanc, fins i tot l'abstenció- quedéssin fora del cercle... i ara sabem que no ha estat el més encertat. No es va adoptar una postura inclusiva, sinó que vem acabar a un extrem pel qual no tota la militància i no tots els suports d'Esquerra compartien. El missatge dels militants no era que el partit havia de demanar exclusivament el 'no', sino que demanaven que el 'no' també fós opció del partit. En el seu moment tampoc he estat d'acord amb que la posició final fós només el 'no' a l'Estatut, tot i que sí vaig errar pensant que el 'no' tindria un resultat honorable.

No es pot negar, doncs, que per haver forçat la màquina -i no dic que s'hagi fet amb mala fe- s'ha perdut pistonada. Però recordem també que ha estat Carod qui va donar la cara amb el 'nul polític' i després s'ho va haver d'empassar, i això va malmetre la seva imatge... i a ningú se li escapa que això podria ser un objectiu intern -i aquí sí que hi ha mala fe, molta, i també contradiccions-.

Posats a furgar dins la cosa fosca, val a dir que el responsable de les últimes tres campanyes electorals -referèndum, parlament, municipals- és un dels promotors de la 'puigcercosista' EI, Uriel Bertran. Sabem el resultat que han tingut, i ens en queixem. En quina feina feta es basa per criticar la dels altres, i després d'haver votat a favor? Realment lamento que una pugna interna li hagi donat més micròfon del que mai hauria assolit com a polític.


A tall de conclusió...

Crec que és hora de respectar una miqueta. Sobretot, a qui porta molts anys en política, respirant l'ambient més enllà dels grupets envalentits. I ser conseqüents. Perquè reflexionar abans de bramar i contemplar la possibilitat de fer autocrítica són dues actituds que qualsevol polític prudent ha de prendre. I perquè és molt més perjudicial qua grupets dins d'un partit es facin la guerra que assumir decisions inevitablement no unànimes com formar un o altre govern. Es molt fàcil carregar de culpes a la direcció, o a una persona en particular, sense reconèixer cap error propi.

Que prengui nota qui n'ha de prendre, mentrestant a la premsa li hem donat bentzina per estona, alhora que a la ciutadania li oferim menys credibilitat.

4.7.07

Rodalies sí, però no així

Zapatero se la juga amb Renfe

El cap del govern espanyol ha tornat a prometre coses difícils de complir i d'assumir per part dels seus. Enmig del debat de política espanyola i per mirar de guanyar credibilitat i confiança, ha generat un nou titular assegurant que el servei de renfe rodalies es traspassarà el proper gener del 2008. Però ja ho sabíem que el govern espanyol el que vol es desfer-se'n d'aquesta patata calenta, sense reconèixer i aportar el dèficit d'inversió que arrossega des de fa quinze anys, de fet el punt de no-trobada entre administracions consisteix sobretot en la quantitat de diners que acompanyarien aquest traspàs.

Catalunya no pot assumir el cost que significa actualitzar el servei, perquè cal ficar-hi molts diners i no tenim autonomia fiscal ni financera -mira tu quin nou sistema de finançament-. Alhora l'estat s'ha desentès de Rodalies Barcelona durant anys i no hi ha posat un duro... i ja sabem que, quan no es fa el manteniment adeqüat a les infrastructures, aquestes no poden funcionar bé eternament. Total, que ni fa ni deixa fer.

I ara promet, torna a prometre, com va prometre fa un temps que respectaria l'Estatut del Parlament. Per això em costa de creure que el traspàs es concreti com cal, amb la titularitat i els recursos per posar Renfe al dia. És un cant de sirena fet quan convé, sense concretar, sense que sapiguem si hi arribarà -cas que avanci les eleccions en no poden aprovar els pressupostos- o si el desallotjaran de Moncloa un cop hi hagi compromís, de manera que aquest es quedi en res.

Ja sabem que amb el que digui el president espanyol no hi podem posar la mà al foc -després els socialistes es almenten de l'abstenció...-. De fet, la pitjor hipòtesi de totes és la que veig més clares: ens tranferiran el servei però de les peles 'ja en parlarem', sense garanties. La patata calenta passa a mans del tripartit de la Generalitat... que es cremarà. Ho acceptarem?