Rajoy i Zapatero fan ofensiva pel castellà

Entre l'Espanya i la paret

Cada dia tinc més clar que el nacionalisme espanyol està d'ofensiva descarada i que en aquest tema el PSOE i el PP volen el mateix. La recent proposta electoral de Mariano Rajoy d'universalitzar per decret l'ús del castellà, adreçada al votant espanyol més nacionalista i anticatalanista, no ens és nova. I no cal treure la pols als llibres d'història, aquest mateix any vàrem haver d'aturar la polèmica tercera hora de llengua castellana.

El PP ha fet una carrera cap al nacionalisme perillós d'on no es pensa moure. Des de propostes de reforma constitucional absolutament involucionistes des del punt de vista de la pluralitat política, cultural i nacional de l'estat espanyol, fins a concretar una possible llei que ens obligui a tots a fer servir el castellà, arreu.

Més castellà? Això pren les formes d'una nova invasió cultural per decret. I deixa ben clar que el fals alarmisme sobre la situació de la llengua castellana al principat es promou, fomenta i esbomba des de fora i per als de fora... ja veiem que aquí els Ciudadanos ténen els vots que ténen i les últimes enquestes ni els citen (és el risc de ser un partit colonial i colonialista), mentre que el PP amb aquestes proclames recull bones posicions als sondejos.

L'anticatalanisme ven. I molt.

I és que, com ha passat amb les infrastructures, entre PSOE i PP no hi ha cap de simpàtic amb Catalunya ni la nostra realitat. Tots dos van en la mateixa direcció, que és frenar el català, amb les seves polítiques i les seves propostes, per mantenir l'anormalitat lingúística del nostre país i la nostra llengua. I per collir vots a cassolades, ja que l'anticatalanisme dins els cercles d'opinadors mesetaris existeix i se'l respecta.

Els mites creats durant dècades són alimentats pels tentacles dels partits espanyols que, en competició pel vot més radical, es treuen la careta per deixar ben clar que aquest estat no és plural, que les autonomies són poc més que províncies i que en aquest estat o s'és essencialment espanyol o no s'és.

I un bon exemple de que les accions perjudicials contra Catalunya o contràries a l'opinió majoritària dels catalans son i seran presenta a la contesa electoral ha estat el míting de la Magdalena Álvarez a Màlaga. Entre el 'túnel de la risa' i allò de 'antes partía que doblá', ha rebut el copet a l'esquena de Zapatero, que la duu arreu com un inamovible trofeio nacional. Si indigna els catalans, és agradable pels espanyols.

Veurem si al final aquest homenet -en Rajoy- té possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles i amb quins al·liats comptaria, i no miro a ningú... i veurem amb què sortirà en Zetapé per contrarrestar. Al tanto, PSOE, que en aquesta propera legislatura no tindràs les coses tan planeres a l'hora de trobar amics.

RENFE: Zapatero ha deixat rebentar Rodalies Barcelona

Els comptes de RENFE:
Madrid s'emporta el 80%

LA CULPA NO ÉS NOMÉS DEL PP. Els usuaris portem anys notant que el servei s'ha anat degradant, especialment en els últims tres, quatre anys. Els socialistes ens diuen que la culpa ha estat de la deixadesa del govern d'Aznar a Espanya, que havia discriminat Catalunya, i ells ho estaven arreglant tot. Els números no diuen això.

El propi Ministeri de Foment ha publicat uns comptes de Renfe que deixen la sang freda i ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt set milions de catalans som maltractats enfront de set milions de madrilenys: durant els dos primers pressupostos de Zapatero, Madrid ha rebut 63M€ (43% de la inversió a tot l'Estat) enfront una Barcelona que rep només 25M€ (17%, per sota del nostre PIB, i l'Estafatut marca el 18.8). L'any passat, Cercanías Madrid es va endur el 78%.

Conclusions:

Primera, que el PSOE ens l'ha colat, posant al paper uns números macos i a l'hora de la veritat no executar les inversions. Això s'ha d'evitar, i s'han de prendre mesures polítiques des dels diputats catalans a Madrid perquè no se'ns prengui el pèl.
Segona, si guanya Zapatero, Catalunya no millora. Gràcies. Ningú pot presentar a hores d'ara els socialistes com a més considerats amb Catalunya que el PP.
Tercera, cal un pla de xoc immediat, és una imprescindible prioritat política.

Per altra banda, la Generalitat ja prepara una factura per exigir compensacions per aquest caos (es valora en 5.5 milions d'euros diaris el que li costa al país aquesta dolenta redacció del projecte, dolenta execució d'obra, pitjor solució i col·lapse sense llum al final del túnel). Rebentar les infrastructures per fer-nos perdre competitivitat és tota una declaració d'hostilitat.

Veurem també si la defensa política d'aquesta factura acabarà generant noves aliances polítiques més o menys eventuals, com el que està passant amb la petició de dimissió: ERC ha aconseguit que Saura voti la proposta d'Esquerra i CiU de cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A més, s'ha demanat a Foment del Treball, la patronal catalana, que s'adhereixi a la manifestació de l'1 de Desembre per unes infrastructures catalanes, eficients, i on la Generalitat pugui invertir els impostos dels seus ciutadans.

L'engany Chacón: El PSOE rebaixa els ajuts al lloguer

Chacón reapareix...
al Meeting Point!

Aquests dies s'ha fet la foto amb els carronyaires immobiliaris, apareixent en públic d'una forma discreta després del caos ferroviari del seu govern. D'altra banda, els ajuts al lloguer que va anunciar la ministra d'habitatge es queden en res perquè una esmena del mateix partit socialista els ha fet inaccessibles.

Dimecres la Ministra de Vivienda Carmen Chacón, candidata del PSC-PSOE a les eleccions espanyoles d'aquesta primavera, va anar a obrir el saló immobiliari Barcelona Meeting Point, aquí al costat de casa meva. En unes no poc controvertides declaracions al costat de l'alcaldito i dels capos de Fadesa, Urbis i Núñez&Navarro, afirma recolzar el sector immobiliari "treballant per facilitar terreny assequible" a les promotores. D'altra banda, molte parole del problema de l'accés a l'habitatge que contrasta amb les escasses solucions que presenta el seu partit, i mentre els propis professionals de l'especulació a gran escala parlen de crisi, ella no s'hi ha volgut mullar.

I no parlo en va. Recordeu les deduccions pel lloguer d'habitatge anunciades a bombo i plateret a l'entrada dels Pressupostos de l'Estat per la pròpia Chacón i aplaudits pel Zapatero? Els ciutadans amb ingressos inferiors als 28.000 euros anuals -és a dir, principalment joves mileuristes i classes mitjanes treballadores- podríem descomptar fins al 10.05% de l'import anual del lloguer al IRPF que ens sagna l'estat espanyol.

Això anava acompanyat amb uns límits racionals que no permetrien als que ténen més recursos beneficiar-se d'aquests ajuts, com tampoc permetria trampes fiscals fàcils ni macrodeduccions: el límit a deduïr éren uns 9.000 euros d'import màxim del lloguer (això es tradueix en pagar uns 900 euros menys d'impostos). A més que 28.000 euros anuals acaben sent uns 24.000 nets, un sou una miqueta per sobre de la mitjana per a una sola persona -que tampoc salvaria de dificultats- però massa just per a una parella o una família monoparental.

Doncs el propi PSOE ha introduït una esmena als PGE que, a la pràctica, suposa buidar de fons, de contingut i d'efectes a aquest ajut. És una esmena gradualista que rebaixa els supòsits: només amb uns ingressos de 12.000 euros anuals (qui sobreviu amb això?) pot optar a la deducció completa (906€), mentre que un llogater amb ingressos de 24.000 euros queda a l'altre extrem i només s'hi podrà deduïr 1,5 euros.

Efecte?
1- Ens quedem com estàvem: els lloguers mitjos corren entre els 800 i 900 euros mensuals per a pisos sense luxes, i això ja suma la renda 12.000 anual. Ningú pot sobreviure dedicant més del 70% de la renda familiar a l'habitatge, així que fem números i veurem que estem més aprop de les deduccions de 1'5 euros que de 900.
2- O, com diu la OCU, hi haurà qui declari que cobra 12.000 i paga 11.999 en lloguer.

Mentrestant, seguim amb les deduccions a la compra de l'habitatge nou i les supressions d'impostos de patrimoni, mesures que l'únic que aconsegueixen és apujar els preus. Un cop més es demostra que el PSOE no té polítiques creïbles d'accés a l'habitatge i que el poc habitatge protegit -jo en dic de loteria- que construeix, a Catalunya no el fa. Aquesta és una altra ministra de Zapatero que dorm tranquil·la mentre el ciutadà pateix el seu ministeri. Gràcies Chacón!

RENFE: manifestació nacional 1 de desembre 07

Per unes infrastructures catalanes i de qualitat.

Seguint les diverses propostes sorgides d'entitats professionals, cíviques i polítiques, la Plataforma pel Dret de Decidir ha convocat una manifestació pel primer de desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures". La convocatòria vol protestar, d'una manera molt més clara i organitzada que la concentració del 29 d'octubre (veure entrada i vídeos), contra el caos ferroviari, així com la deixadesa i el menyspreu per part de l'estat espanyol; sortirà de Plaça Catalunya i acabarà a l'Estació de França. Serà una manifestació "per dignitat nacional" tal i com ha dit la portaveu, Mònica Sabata. A més, m'agradaria destacar-ho, el manifest inclou de manera destacada una exigència a publicar les balances fiscals i en favor de la sobirania tributària.

De fet, ja ha començat a sumar. Esquerra ha confirmat el suport en boca del Conseller de Governació Joan Puigcercós, i CiU sembla ser que també. Dilluns confirmaran les entitats que finalment dónen suport a la convocatòria de la manifestació, a més de les set-centes que ja en son adherides. Certament i tal i com ha dit un dels portaveus "es respira a l'ambient la necessitat de fer una gran mobilització", de protesta, d'exigència i d'indignació. Ahir el president criticava aquesta deixadesa, que avui ha hagut de matisar molt, i també el president de Foment del Treball va deixar ben clar que el dèficit d'inversió es deu a governs de tot color des dels anys 90.

Això sí, la ministra diu estar segura que per aquesta data els rodalies ja funcionaran, tot i que el seu secretari no ho tenia gaire clar. Ens en podem refiar o encara veurem algun esvoranc més?

Canviem la cultura del català emprenyat

Estic molt satisfet per aquesta convocatòria. La vaig demanar en públic i en privat, l'esperava i em consta que no en sóc l'únic. Necessitem, com a poble, aquests moments d'unió per reclamar el que és just com ja vàrem fer el 18 de febrer. I en aquest sector, calia encara més vehicular la indignació acumulada per la gent que patim unes infrastructures de tercera en un país de ciutadans de segona.

I és que estic totalment convençut que una mobilització que fós la meitat de concorreguda que la de l'estafatut marcaria totalment l'agenda política i la campanya. Que obligaria als partit polítics a tenir posicionaments molt clars respecte a la gestió, traspàs i inversió en infrastructures a Catalunya. I dic més, que forçaria als responsables polítics a tenir cura del tema a l'hora de plantejar pactes d'investidures i legislatures.

Estaré molt atent a adhesions que espero, sobretot per part de sindicats i empresaris,q ue també han enlairat les queixes però desitjaria que, més que adherir-se, facilitin i promoguin l'assistència dels catalans i catalanes a la manifestació. També a la reacció final d'ICV i de la PTP, que veig incomprensiblement reàcia (de fet ja he demanat a la PTP que s'adhereixin).

Diré més. Cal anar més enllà del sofà, de l'autocomplaença o del passotisme del 'tot seguirà igual'. Està clar que quedar-se a casa calentet és més còmode que anar a protestar o fins i tot a votar... però les pancartes buides i els percentatges d'abstenció no canvien res, ans al contrari, dónen arguments al continuïsme i al cofoïsme. I què si hi han partits polítics a la manifestació, si estan d'acord amb el lema i manifest? I què si la utilitzen com una arma política, doncs son els que han d'elevar la protesta del carrer al les institucions? I què si, en extrem, no canvia la correlació de forces aquesta primavera, quan el que ha de canviar son les prioritats dels partits? Només protestant activament podrem demostrar el que ens afecta i preocupa.

+ Renfedats, ciudadans emprenyats amb Renfe
+ El català emprenyat

Espanya negligent? Catalunya independent!

El PSC s'espanta

El gran titular de l'Avui convida a comprar el diari: "Montilla avisa Espanya". Mentre encara no sabem quan es restablirà el servei de rodalies i el Síndic ja porta comptabilitzades més de tres-centes queixes de ciutadans afectats aquest any, el president ha fet un discurs valent, lloat pels independentistes, advertint als seus del que està passant aquí al carrer.

Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.

Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".

Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.

Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.

Esquerra es posa les piles

Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.

A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

Joan Ridao ha anunciat el desplegament de 200 a 2000 pancartes com aquestes al llarg del país, denunciant els mals serveis que proporciona l'estat. I també s'ha advertit a Zapatero que Esquerra no donarà suport als pressupostos de l'estat si no s'indemnitza els catalans afectats pel caos de la Renfe.

Duran i Lleida: homòfob?

Primer va ser dissabte passat, on CiU es desentenia de les agressions homòfobes a Amposta, a les Terres de l'Ebre, i s'inhibia davant les protestes.

Ara toca una altra demostració de la preocupació de CiU per la política social: En Duran i Lleida, qui ha de ser candidat per Barcelona a les eleccions espanyoles de la primavera vinent (i que té molt clar que vol ser ministre -espanyol, clar-) exigeix al Govern català que faci marxa enrere i deixi de ser membre de la ILGA (us en vaig parlar en aquest apunt).

Deixant anar el seu dogmatisme unisexual creacionista acusa el govern de participar en una entitat que pretén "substituïr la distinció natural de la humanitat entre homes i dones per una altra de fonamentada en l'existència d'heterosexuals, homosexuals, transsexuals i bisexuals". Unes declaracions que apunta al seu bloc i que no només no ténen cap ni peus, sino que demostren un profund desconeixement de l'activitat i principis de l'ILGA i el que és pitjor, mensténen a tots els que treballem per a un futur on la sexualitat de cada persona no sigui 'pecat' ni vergonya, sino simplement una entre la pluralitat.

Aquest polític català mai ha demostrat absolutament cap comprensió per a la gent que ha patit i segueix patint discriminació, agressions i mals tractes per part d'alguns elements conservadors d'aquesta societat que impedeixen a la gent ser lliure i viure tal i com és sense condicionants moralistes ja superats per la societat real. I son relliscades com aquestes les que ens fan dubtar de la política social d'uns partits com CiU més enllà del paper, així que en deferència al seu electorat homosexual -que en conec- penso que algú hi hauria de reflexionar.

Catalunya és a data d'avui l'estat o territori més avançat en polítiques per a gais i lesbianes, la Generalitat és el govern més compromès en aquesta línia, amb un pla d'acció ambiciós i un partit liderant-ho: Esquerra Republicana. Defenso que Catalunya ha de seguir i col·laborar dins l'ILGA com a millor referent guvernamental del món. De la mateixa manera demano que CiU comenci a assumir les iniciatives polítiques d'Esquerra si desitja plantejar propostes de govern serioses, i especialment a Duran però també a Unió vull dir-los que Catalunya no necessita cap vigilant moralista ni dogmàtic.