
Davant un PSOE preocupat per la carrera electoral que s'entesta en rebutjar una compensació econòmica i un pla de xoc per a rodalies, el president dels socialistes catalans està llençant un missatge molt clar, i és que els resultats estan en risc.
Montilla parla de "situació de desemparament". Podríem dir més, però és un mínim, i és real. Víctimes de la negligència d'inversió dels governs socialistes i populars en rodalies, que segueixen sense assumir cap responsabilitat en això, el "català emprenyat" podria castigar de forma notòria el partit socialista (i si això no fos amb enquestes a la mà, dubto que Monti hagués obert la boca), ja sigui incrementant una abstenció que ja ha estat rècord o sumant cap als partits sobiranistes. Adverteix, des de Madrid, que els catalans se senten maltractats i que si això no canvia hi hauran "greus conseqüències".
Hi ha qui perd 4 hores al dia al tren, però la ministra Álvarez 'dorm tranquil·la'. Com sona. Aquesta senyora, primera responsable política del que està passant i del la negligència del seu ministeri cap a Rodalies durant quatre anys, no només no vol dimitir, sino que fa una ostentació de normalitat que ofèn. Parla de restablir els trens a partir de finals de novembre, però no s'acaba de mullar. A més de desagraïda i irresponsable, indocumentada.
Mentrestant i després de 20 esvorancs la seva flamant candidata, Carme Chacón, segueix absolutament invisible, sense voler mullar-se en la crisi d'infrastructures, en cap tema del TAV ni de la RENFE. Sens dubte està ben asessorada... només faltarien ara actes electoralistes i cares somrients per part del partit socialista mentre el ciutadà s'ha d'aixecar una hora abans per arribar aviat a la feina. No parlem ja d'inauguracions d'AVE... Amb tot, trobo que el PSC segueix sense protestar com cal a Madrid per defensar els interessos de catalans i catalanes.
Esquerra es posa les piles
Si la única reacció de CiU a la crisi ha estat posar-se a reclamar el ministeri de Foment per a Duran i Lleida -permeteu-me que m'ho prengui, com a mínim, amb humor-, Esquerra marca la diferència.
A més d'haver reclamat diverses mesures al govern central, com una indemnització i un pla de xoc a rodalies, o una rebaixa del 33% del vost del bitllet, ERC ha iniciat una campanya que vol canalitzar aquest cabreig en vot independentista pràctic, que serveixi per obtenir uns bons resultats electorals per tenir més força davant l'espanya discriminadora i alhora augmentar la base social partidària de la independència. I és que cal fer evident que la causa d'aquest desgavell és el govern espanyol, per discriminador i negligent, i la manca de sobirania de Catalunya, que fa que no poguem actuar per manca de fons i competències.

4 comentaris:
Si ERC pretén convertir les eleccions espanyoles en un plebiscit sobre les indemnitzacions... les guanyarà. No dubto.
Una cosa està clara, el PSC està enfangat i CiU presenta un candidat que la meitat dels seus votants rebutja. Ara només cal que ERC demostri que segueix sent independentista i segueix treballant pel poble de Catalunya. Si ho fa, li donarem suport per plantar cara.
Que el mateix dia apareguin les declaracions d'en Montilla i de Foment ficant-se amb la política d'inversions a Catalunya a mi em fa pensar.
Podria semblar que estan advertint al Govern Central, però sincerament, jo no veig pas ambient per a aquesta alarma. Sembla ben bé que el que fan es posar la tirita abans de la ferida i utilitzar-lo com a mesura de pressió.
La gent es queixa molt, si, però en veu baixa. I alhora de votar se n'oblida o directament no ho fa. Mira a València, 43 morts al metro i Rita va tornar a arrassar.
Bé, tornem a la filosofia del 'català emprenyat i assegut'. Crec que el signe dels temps demostra que com a filosofia política serveix de ben poca cosa.
Les declaracions... han estat més cap a dintre que cap a fora, és la impressió que em dona. Cap a enfora és un toc d'atenció a la casa gran a Ferraz, i cap a dintre per donar resposta a qui li demana contundència al president.
A hores d'ara crec que és molt molt aviat per a fer projeccions de vot, a més hem de tenir en compte que ja no tenim el factor 11-M de les eleccions del 14-M, amb aquell allau de participació que ens feia veure cues de votants des de la mesa estant.
Observarem les enquestes amb cura...
Publica un comentari a l'entrada