Rajoy i Zapatero fan ofensiva pel castellà

Entre l'Espanya i la paret

Cada dia tinc més clar que el nacionalisme espanyol està d'ofensiva descarada i que en aquest tema el PSOE i el PP volen el mateix. La recent proposta electoral de Mariano Rajoy d'universalitzar per decret l'ús del castellà, adreçada al votant espanyol més nacionalista i anticatalanista, no ens és nova. I no cal treure la pols als llibres d'història, aquest mateix any vàrem haver d'aturar la polèmica tercera hora de llengua castellana.

El PP ha fet una carrera cap al nacionalisme perillós d'on no es pensa moure. Des de propostes de reforma constitucional absolutament involucionistes des del punt de vista de la pluralitat política, cultural i nacional de l'estat espanyol, fins a concretar una possible llei que ens obligui a tots a fer servir el castellà, arreu.

Més castellà? Això pren les formes d'una nova invasió cultural per decret. I deixa ben clar que el fals alarmisme sobre la situació de la llengua castellana al principat es promou, fomenta i esbomba des de fora i per als de fora... ja veiem que aquí els Ciudadanos ténen els vots que ténen i les últimes enquestes ni els citen (és el risc de ser un partit colonial i colonialista), mentre que el PP amb aquestes proclames recull bones posicions als sondejos.

L'anticatalanisme ven. I molt.

I és que, com ha passat amb les infrastructures, entre PSOE i PP no hi ha cap de simpàtic amb Catalunya ni la nostra realitat. Tots dos van en la mateixa direcció, que és frenar el català, amb les seves polítiques i les seves propostes, per mantenir l'anormalitat lingúística del nostre país i la nostra llengua. I per collir vots a cassolades, ja que l'anticatalanisme dins els cercles d'opinadors mesetaris existeix i se'l respecta.

Els mites creats durant dècades són alimentats pels tentacles dels partits espanyols que, en competició pel vot més radical, es treuen la careta per deixar ben clar que aquest estat no és plural, que les autonomies són poc més que províncies i que en aquest estat o s'és essencialment espanyol o no s'és.

I un bon exemple de que les accions perjudicials contra Catalunya o contràries a l'opinió majoritària dels catalans son i seran presenta a la contesa electoral ha estat el míting de la Magdalena Álvarez a Màlaga. Entre el 'túnel de la risa' i allò de 'antes partía que doblá', ha rebut el copet a l'esquena de Zapatero, que la duu arreu com un inamovible trofeio nacional. Si indigna els catalans, és agradable pels espanyols.

Veurem si al final aquest homenet -en Rajoy- té possibilitats de guanyar les eleccions espanyoles i amb quins al·liats comptaria, i no miro a ningú... i veurem amb què sortirà en Zetapé per contrarrestar. Al tanto, PSOE, que en aquesta propera legislatura no tindràs les coses tan planeres a l'hora de trobar amics.