11.12.07

1-D, Repercussions

L'hem feta històrica

M'he imposat uns dies de reflexió després de l'èxit de la darrera manifestació nacional d'aquest 1 de Desembre. Hi vaig ser i, com el 18 de febrer de 2006, ha estat una gran mobilització de la ciutadania per dir, un cop més, que ja n'hi ha prou.


Un inconmensurable torrent humà amb més de 700.000 ànimes que, com tu, ens preocupa el país, i el volen lliure i capaç de gestionar els seus recursos per cobrir les seves mancances i afrontar el seu futur amb garanties... Vist això, sembla que res no ens hagi de poder aturar.

Per primer cop des del final del franquisme la gent torna a sortir en massa al carrer per exigir justícia. Justícia en el tracte que rebem ciutadans de Catalunya des de l'estat que també paguem. I tenim clar que, passats tants anys de xantatge, força positiva, majories absolutes, loapas, i bonos... la única justícia és la sobirania. Sobre els trens, sobre els nostres impostos, i sobre el que volem fer de nosaltres com a país.

I després d'aquesta manifestació... què ens cal?

N'hi ha qui parla de votar en blanc o abstenir-nos a les eleccions espanyoles... això és donar-li carta blanca a qui mani a la Moncloa, i regalar-li diputats al partit socialista com a premi per mentir-nos amb l'estatut, amb el tren, i amb tantes altres promeses cridaneres. Una cosa és que els socialistes sempre guanyin aquí encara que no facin res, però alto, no és el mateix guanyar per 21 que per 15.

Opcions com fer una força política unitària, a l'estil de la Solidaritat Catalana del S.XIX, dubto que pugui reeixir. A hores d'ara encara hi ha massa pocs punts d'unió i entesa entre els partits que l'haurien de conformar, de manera que segurament amb prou feines es faria una acció unitària al Congrés espanyol, si bé podria ser una opció per arrabassar-li la victòria electoral al PSC-PSOE.

El programa de mínims proposat per en Joan Ridao és una opció sensata a la qual els partits de l'1-D s'hi podrien adherir. Però en qualsevol cas, un compromís moral i unes bones declaracions poden acabar com la foto ZP-Mas, i és que això tampoc és garantia de res. Per molt que digui, CiU ha pactat i encara defensa un Estatut de mínims, i per molt que cridi, ICV li vota els pressupostos a Zapatero.

En qualsevol dels casos, la millor campanya electoral que es pot fer és aquella que aconsegueixi rebaixar els resultats socialistes a Catalunya sense engreixar els del PP, és a dir, votar en clau nacional dins les diverses opcions de dreta o esquerra que existeixen. Només així tenim opció a plantar cara, només així s'adonarà Zapatero que tenim el dret de decidir, i que decidim ser més lliures.

I què en dic, de TV3 o de les veus centralistes pro-reforma constitucional?

Ha estat tot plegat una maniobra de distracció al catalanisme. El PSC ha deixat anar un Torquemada particular, el PPSOE s'ha entès per tancar un repetidor... maniobres de distracció. Daltra banda,i els pensadors il·lustrats mesetaris comencen a dissenyar una Espanya independitzada de Catalunya, tot acusant-nos de xantatgistes però perquè saben que si ens posem d'acord, si els partits catalanistes es posen d'acord, la política espanyola estarà condicionada per Catalunya... els farà olor a un bloqueig institucional d'estil belga?

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Molt d'èxit, però al País Valencià van tancant TV3. No seria qüestió de començar el bloqueig ja ?

Isaac Garcia ha dit...

De moment tot sembla indicar que es retornaran els pressupostos i zetapé haurà de prorrogar els de 2007...

Ple de Blocs ha dit...

La comunitat de Blocaires del Masnou, Alella i Teià Ple de Blocs, us desitja Bones Festes i un Venturós 2008.