23.10.07

RENFE: volem responsabilitats i volem solucions.

Espanya ofega Catalunya
i mira cap a una altra banda.


No és tolerable el que està passant aquest 2007. Rodalies sempre ha funcionat amb pegues, tots ho sabem, la fama que té se l'ha guanyada durant molts anys i durant molts governs, però mai s'havia arribat a l'extrem d'avaries diàries amanides amb una obra tan malament planificada com la del TAV.

No es pot estirar tant de la paciència com s'està fent. Durant una setmana o potser més tot l'eix ferroviari sud queda inoperatiu i els enllaços de transport públic s'han cobert amb autobusos. Evitem un col·lapse generalitzat, evitem que hi hagi un molt possible accident fatal al corredor de Bellvitge, però gestionada d'aquesta manera la crisi ferroviària redueix al negatiu la confiança del viatger en la companyia, en la infrastructura, en el transport públic, en l'administració i en els polítics.

Sabem des de fa molts anys que el TAV ha d'arribar. Sabem des de fa 3 per on ha de passar exactament. Com s'entén que s'hagi esperat a fer les obres de pressa i corrents l'últim any? Com s'entèn que no s'hagi previst ni advertit que tota aquesta obra causaria talls, avaries i desperfectes? Com es preveu una obra de tal magnitud amb tan poques llums? Què en rebrem a canvi d'un perjudici tan gran? En tres anys es podia haver enllestit un ramal bypass entre Cornellà i la Zona Franca pel costat dret del riu, i només cito un exemple del que es podria haver fet amb una mínima previsió.

Això només passa a Barcelona. Algú recorda cap titular de madrilenys emprenyats per cap caos a l'eix ferroviari d'entrada a la ciutat a causa d'obres de l'AVE? O cap petició de compareixença per contínues avaries en el servei en cap altra xarxa de rodalies? Anys de contínua deixadesa, els últims del felipisme, tot l'aznarisme i tot el zapaterisme han fet que el sistema ferroviari català quedi tan obsolet en manteniment i seguretat... que, com veiem, ara ningú no pot confiar en el tren per arribar al seu lloc de treball.

Els mitjans del país deixen veure una part de la indignació ciutadana aquests dies, però la de debò va per dintre, es va coent. A la gent se li està tocant el dia a dia, fent-lo molt feixuc i rebent massa poca consideració... com si el bitllet de franc, la devolució exprés o els informadors contradictoris -úniques mesures palpables preses- compensessin perdre una hora més del seu temps a cada viatger.

Un país que no funciona, per força perd posicions

Els trens de rodalia, l'aeroport, l'electricitat... que tot això no funcioni no és tan fortuït com pot semblar o com se'ns presenta. És fruit de la deixadesa i del bloqueig polític, d'una voluntat de 'fer perdre el tren' i perjudicar econòmicament a Catalunya, és una inacció deliberada que va de la A d'Aznar a la Z de Zapatero passant per la G de González. Espanya ha recollit les rendes d'aquestes infrastructures i fa molts anys que no hi reinverteix res... les conseqüències les comencem a sentir des de fa dos anys, i si no hi ha millora, en tindrem per més, que més enllà del ciutadà emprenyat, seran econòmiques (a ningú se li escapa que arribar tard a la feina té un cost, oi?). Amb el dèficit fiscal no n'hi havia prou, és clar. Un altre motiu per sentir-nos ciutadans de segona d'un estat que només ens vol per xuclar. Voleu una prova?

















Seria un gran acte de responsabilitat ciutadana, una bona manera de demostrar que no podem seguir tolerant que se'ns despreciï, negant el vot als partits espanyols, passant de votar PP o PSC-PSOE... els uns fan el paripé mediàtic i els altres amaguen el cap i no parlen del tema. Mobilitzem-nos, que els partits responsables d'això no es confiïn de repetir diputats, que no es facin una foto tranquil·la inaugurant un TAV que ha suposat l'esfondrament del transport públic metropolità.

Fem que passi alguna cosa, forcem responsabilitats i exigim solucions.

Esquerra reacciona exigint que el mateix president espanyol s'expliqui, i ho farà, però hem d'anar més enllà, el transport públic ha de ser un dels centres d'aquesta campanya i el nostre objectiu com a país és una compensació històricaper la deixadesa ferroviària i un traspàs de gestió que no es pot fer de qualsevol manera: ha d'anar acompanyat de contractes i garanties per fer front a la inversió de millora que un servei com aquest exigeix. Això és el que demana el poble català, que els trens vagin bé, que les solucions es puguin prendre aprop i que els responsables no siguin inaccessibles.

3 comentaris:

krls ha dit...

Isaac, t'oblides d'esmentar que dels 28 anys de "democràcia constitucional", 18 hauran estat governats directament pels vostres socis del PSC. Els seus ministres, alguns d'ells precisament de Foment, van decidir que l'alta velocitat es començava per Sevilla, i que a Catalunya la connectés sa mare. No s'hi val a queixar-se dels socialistes i després regalar-los la grossa de nadal. Per cert, penseu fer servir la vostra capacitat de posar i treure presidents del PSC perquè el PSC demani la dimissió d'Álvarez? I el CAT a les matrícules? I els papers de Salamanca?
Salut ;-)

Isaac Garcia ha dit...

Posats a fer demagògia, em sé d'alguns que han fet presidents espanyols, que han aprovat pressupostos a Madrid i que han estat 'la força positiva' durant dècades. Ara volen un ministeri. Resultats?

Fés soroll al teu partit aviam si es posen les piles amb el funcionament de rodalies, perquè a les vostres files de moment només veig unes quantes cares agraïdes de propietaris d'autobusos de línia.

krls ha dit...

Isaac: fer pactes parlamentaris no es pot considerar al mateix nivell que fer presidents de la Generalitat. Governar a Madrid (que és el que fa el vostre soci polític) no és el mateix que donar suport als governs des de l'oposició. No hem format mai part del govern espanyol en trenta anys de democràcia. El funcionament de rodalies depèn del PSOE i del PSC a madrid: i som nosaltres els que ens hem de posar les piles? La gent està patint el desastre del govern del PSOE i vol solucions avui. El president que heu posat per què no es posa al costat del Parlament i fa alguna cosa perquè Zapatero cessi Álvarez? Ho teniu molt fàcil, més del que ho ha tingut mai CiU, perquè el PSOE té més a agrair-vos a vosaltres moltíssim més del que hauria d'agrair a CiU. Per què no us ho feu pagar en benefici de Catalunya?
I això dels autobusos de línia no ho entenc: estàs en contra que hi hagi empreses privades de transpor? Estàs en contra que algun d'aquests empresaris potser no vota Esquerra? Les cares agraïdes són el mateix que els estómacs agraïts que heu generat a la Diputació de Girona amb sous estratosfèrics?
Ara que maneu, què penseu fer per resoldre el col·lapse de trànsit més greu de la democràcia? Que ens demanis a nosaltres que fem alguna cosa vol dir que no us en sortiu amb el vostre soci?
Ep, sin actrituZ.
;-)