10.6.07

La lenta Alta Velocitat

El TAV que no arriba, que no compleix, i que no satisfà

Els catalans pagarem amb escreix el fet d'haver estat seu olímpica el 1992. En aquell moment ja funcionava l'AVE a Sevilla, però nosaltres fins al cap de 20 anys no tindrem el país connectat (Hereu i el Ministerio de Fomento anuncien l'endarreriment fins el 2012, i ho sabien abans de les eleccions). Més lent, més car i poc competitiu amb l'avió.

El que va més enllà, és que Hereu ha refusat repetides vegades qualsevol reestudi del Túnel del TAV amb l'excusa de complir el calendari de 2009... sabent que aquest calendari era paper mullat, i sense exigir res ni queixar-se al Ministeri. L'excusa és la seguretat de les obres, però sens subte intervenen tres factors més:
1)
La manca d'inversió fins a data d'avui (doncs encara hi ha obra sense adjudicar), que demostra les virtuts del PSOE.
2)
La trampa de fraccionar els pagaments per fer-los coincidir amb el calendari d'inversions que marca l'Estatut
3)
L'esquer electoralista del compromís d'inversió de cara a les eleccions espanyoles.

Fa quinze anys que l'Estat espanyol, sigui del color que sigui, ens està prenent el pèl, però no aprenem. A més, també s'anuncien més complicacions per als trens de rodalies durant tot el periode que resta fins a completar els trams, doncs aquest allargament de l'impàs obliga a no poder retirar els trens de mitjana distància de la circul·lació en via convencional.

EL TÚNEL. L'oposició (majoritària ara) s'ha posat a treballar per fer front comú en aquest tema. Espero pel bé de la ciutat que d'aquí no surti cap idea esbojarrada com un traçat pel litoral o una reculada pel Vallès. La idea aportada per en Jordi Portabella a la campanya és la més racional, la més ambiciosa i la de major potencial: aprofitar el túnel ja existent del carrer Aragó, ampliant-lo. I sobre aquesta m'atreviria a suggerir una obra amb vistes al futur: ampliar-ne la capacitat en rodalies (doncs ja es col·lapsen) i fer-hi passar una línia de metro.

LA DECEPCIÓ. Les solucions del projecte del TAV a l'entrada i sortida de Barcelona, així com ple seu pas pel territori, em semblen esperpèntiques i poc dignes d'un país que cuida el paisatge, el detall i el dia a dia de la gent. Les vies d'alta velocitat s'han convertit en una barrera més, en comptes d'aprofitar les noves inversions per unir, transparentar i eliminar barreres visuals i paisatgístiques, problemes sonors i de mobilitat. Com a exemple més clar, l'horrend calaix de l'AVE a Sants i Hospitalet, o els horribles ponts de formigó pintat de blau visibles per mig país. La solució urbanística per a l'Estació de Sagrera-TAV i l'entorn (Gehry hi està treballant) tampoc sembla gens brillant ni digna de la que haurà de ser l'estació central-est d'una ciutat com Barcelona, en comparació amb la proposta que l'arquitecte Norman Foster (a través de Xavier Basiana) va fer a la ciutat. Sembla mentida que les administracions desaprofitin les millors oportunitats per augmentar la qualitat de vida de la gent que viu aprop d'on han de passar les grans infrastructures.

3 comentaris:

Monclús ha dit...

L'opció del túnel del carrer Aragó em sembla encertada, però em sobta molt assabentar-me'n ara i que no m'hagi arribat cap informació durant aquests quatre anys o ni tan sols durant la campanya!!

Carquinyol ha dit...

El TGV hauria d'haver anat pel litoral i s'hauria pogut aprofitat per reestructurar les comunicacions de la ciutat. Sempre estem parlant de centralisme però ara mateix estem muntant a Sants un meganus de comunicacions.

La solució pel carrer Aragó és menys dolenta, la del Vallès és simplement un acudit. Què la defensi CiU quan Sant Cugat és una de les poques places fortes que els hi resten és significatiu.

Isaac Garcia ha dit...

No estic d'acord, Carquinyol. L'opció del litoral és la que primer descartaria. Significa fer una volta per la ciutat que no es va voler ni per al ferrocarril convencional al segle XIX, significa més distància a tunnelar amb més corves i més traçat complicat tècnicament(corva pel c/Tarragona, filtracions d'humitat marina, creuaments amb el sistema de clavegueram) i això ho fa molt costós, en diners i eficiència. I molestar, seguirem molestant veïns, clar que d'una altra banda.

Debats antitúnel ens porten a no fer metro ni ampliar la xarxa de rodalies... no podem anar per aquí, cerquem solucions racionals.

De fet, jo no havia conegut la idea d'ampiar el túnel d'Aragó fins fa poc. La trobo la millor de totes!