5.6.07

ETA trenca l'alto al foc

Sense pau ni llibertat... de moment.

La convulsa història del País Basc travessa avui un altre dia dur: ETA trenca unilateralment l'alto el foc (notícia). Les reaccions no s'han fet esperar, res a assenyalar doncs fa l'efecte que el guió ja estigués escrit i només s'esperava la llum verda. L'atemptat de Barajas (post 03gener2007) suposava ja de facto el trencament, que ara tenim per escrit.

Si ara fa un any i escaig, amb l'anunci d'alto al foc, no vaig ser gens optimista, ara mateix penso que sembla que ambdues parts hagin anat a buscar aquest final (més que final, espero que sigui un punt i apart). Realment penso que l'estat espanyol (més enllà del seu govern, totes les institucions implicades) no ha fet un procés de maduració, no ha fet cap pas per la pau, no ha estat valent, segurament perquè la societat del país veí en general no ho és, almenys en aquest sentit. L'únic que s'espera és una rendició, doncs no s'ha plantejat el procés com una negociació i mai s'estarà disposat a canviar les armes per urnes.

I quan dic això no em refereixo només a un referèndum o a traspassar la potestat de convocar-los (que més de la meitat dels vascos ho vol, per cert), és que se'ls expulsa de les institucions i no es permet a persones lliures de càrrecs penals exercir els seus drets (presentar-se com a elegibles). Això és una temeritat, doncs el que s'ha d'intentar sempre és acostar-los a la democràcia, no bandejar-los! Malgrat tot, la societat espanyola en general ho accepta... però això sí, els nacionalistes son els altres.

Si jo hagués d'arbitrar, em semblaria barat el canviar la competència en referèndums, l'acostament de presos i la llibertat de partits a canvi d'acabar amb les bombes, els morts i el clima de violència i por.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Decididament ni té una democràcia madura aquell que defensa la unitat de la pàtria amb l'exèrcit i no vol ni sentir a parlar d'una cosa anomenada autodeterminació ni aquell que per defensar les seves idees es dedica a ficar cotxes bombes i a fotre trets al clatell.

I el més trist és que hi ha gent d'un bando i un altre que veuen la mar de bé llurs estratègies.

Anònim ha dit...

I quan val un referèndum? 1, 2 ,3... 1000 morts?

I quan val un acostament de presos? 100, 200, 300... 500 extorsions?

I quan val legalitzar Batasuna? 1, 2, 3... 20 segrestos?

No muntis mai un negoci, no t'hi veig, la veritat.

La banda de criminals ETA viu amb comentaris com el teu, li donen força per continuar. Pensa bé abans d'escriure qualsevol cosa.

Atentament,

Lluís Tejedor i Fabregat