però ferm.
He llegit a l'Avui la notícia del sorgiment d'una mena de corrent intern, Esquerra Independentista, que arriba just després de la crida de Carretero-Reagrupament a un Congrés Nacional Extraordinari. I, mentrestant, les complicades negociacions municipals on això realment ajuda ben poc, o més aviat al contrari. Almenys quelcom bo: Portabella confirma que no votarà Hereu, per tenir un projecte continuista que l'electorat ha castigat.
Sóc el primer que ha demanat una autocrítica resolutiva a Esquerra, és necessària després de la davallada metropolitana que hem patit. Hi han coses que hem de millorar dins l'estratègia política (doncs entenc que la finalitat és la mateixa) i no ens hem de quedar en allò de "tenim tres-cents regidors més", l'autocomplaença no ens durà enlloc.
D'entrada, tanta veu potenciada per tanta portada, no ajuda. De la necessitat de canvis, en som conscients tots en major o menor grau, però són moments on sobra segons què: estem negociant governs municipals i preparant una campanya electoral que s'anuncia intensa i polaritzada, per tant aquestes mostres de galliner no toquen. Esquerra és un partit cohesionat, hem fet una aposta -en molts sentits, i en diversos terminis- i ens n'hem de responsabilitzar tots.
Famílies? Corrents d'opinió? Grupets de pressió?... A què juguem? A veure si ens anem adonant que les petites campanyes internes de l'estil "TAL és més d'esquerres" o "a TAL li queden dos dies"o "els de la familia de TAL son uns sectaris" aquests son un dels factors que ens desmobilitzen i ens passen factura a les urnes. Poca broma.
ELS CANVIS, COM CAL
D'entrada, l'actual direcció ha pres nota i prepara una millor notorietat dins l'executiu català. Un partit, per tenir credibilitat política ha de tenir paraula (i més nosaltres, que per alguna cosa ens diem republicans oi?), per tant no podem desdir-nos d'un acord signat fa sis mesos per quatre anys. Doncs treballem a partir d'aquí, marquem perfil, que és el que ja es vol fer, i si el govern no va més enllà en objectius nacionals, adelantem-los per altres bandes (tenim un Parlament on som decisius, tenim un Congrés on també ho som... i aquí podríem assajar col·laboracions en temes nacionals amb CiU, si és que per això hi podem comptar).
De fet, el més difícil sempre serà formar part d'un govern sense perdre personalitat, reacció i opinió. Alhora, ara aprendrem que hem de vigilar molt més a l'hora de signar pactes de govern, sigui a nivell local o nacional.
Congrés Nacional Extraordinari? No toca, no ens convé i no servirà per res de bo. Tenim una Conferència Nacional aquesta tardor, que és on toca fer ideologia i estratègia, allà hi hem de ser; també un bon pla de campanya on caldrà un nou cap de llista ferm, capaç de sumar, amb ganes de condicionar i amb molta ambició de país. I sicenrament, dubto de l'honestedat i el saber fer de qui vulgui canvis massa ràpids a la Direcció Nacional. Jo estic lliure de compromisos, favors, famílies i mandangues, suposo que això em dóna més perspectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada