22.5.08

Oriol Pujol: la pitjor manera de fer política

Realment em sorprèn que el fill de Jordi Pujol no hagi après res de les formes polítiques mínimes del seu pare, l’expresident, de qui mai ningú podrà dir que ha estat poc educat. I tampoc m’agrada veure com CiU, en la seva recerca constant d’imatge i discurs, hagi promogut que l’Oriol Pujol s’hagi convertit més en un bocamoll que en un portaveu de l’oposició intel·ligent o incòmode.

La polèmica recent ha arrencat amb les paraules de Pujol fill dient que el Govern de la Generalitat semblava una ‘casa de barrets’, ‘casa de putas’ que diu un diari internacional. Això criticant la gestió de la sequera, partint de la base que quan CiU governava no feia polítiques d’estalvi d’aigua, va aprovar el PHN i no va revisar la xarxa general de distribució, les fugues de la qual patim a l’actualitat... i en moment present no volen dir ni que recolzen el minitransvasament ni que no el recolzen, no sigui que una paraula els impedís repescar vots.

Tornant a les formes de l’Oriol, cal dir que fins i tot el PP, en Sirera mateix, li ha recordat que ‘es pot criticar sense insultar’, i els partits del Govern li han demanat una rectificació. El mític Joan Ferran, l’altre bocamoll de les crostes, li ha arribat a reblar que té ‘incontinència verbal’, fixeu-vos a quin extrem s’ha arribat. Abans d’aquesta, ja va titllar en Montilla de ‘bèstia grossa’.

No puc evitar que em vinguin al cap les ratlles del propi Ferran, cridant a arrencar la ‘crosta nacionalista’ dels mitjans de la CCMA, o més enllà en Manuel Mas exigint el cap de la periodista d’èxit i ara directora de TV3 Mònica Terribas. Paraules que tampoc han estat gens afortunades.

Amb polítics d’aquesta mena, començant per l’Oriol Pujol i acabant amb en Joan Ferran, que ténen el suport més o menys explícit dels seus partits ‘grans’ i ‘madurs’, no s’aporta res a la política. És més, aquest estil fa realitat els pitjors tòpics, i avorreix la gent.

Foto: Lupanar -o casa de barrets- de Pompeia