Ridao candidat? Sí

Carod apunta Ridao

En resposta als tira-i-afluixa de Puigcercós, Carod-Rovira ha deixat anar que la responsabilitat d'encapçalar la llista d'Esquerra al Congrés correspon al portaveu al Parlament, Joan Ridao. Ridao ha aconseguit crèixer en protagonisme gràcies al marge de maniobra extra pel fet de no ser a Govern, a més, l'altre actiu del portaveu és que no ha estat mai per lluites internes.

En uns dies convulsos en que els convergents (encara més crítiques a Duran), els socialistes (la branca catalanista rebrota) i els republicans (reagrupament vol fer un acte públic) tenim força debat intern, Puigcercós s'ha postulat com a cap de cartell d'Esquerra el 2010. Això li ha guanyat la rèplica de Carod, dient que ell vol ser el candidat ja que amb ell ERC ha aconseguit els millors resultats de la història moderna del partit, i això és una veritat com un puny. El pla inicial és situar Joan Ridao encapçalant la llista d'esquerra al Congrés espanyol, però davant l'ambició de Puigcercós també ha dit que el Conseller de Governació podria ser el cap de llista. En tot cas, ho han de ratificar els òrgans del partit.

Personalment aposto per Joan Ridao com a candidat. En primer lloc perquè necessitem noves cares, nova imatge i credibilitat renovada, en segon lloc perquè no s'està de fer crítiques quan cal fer-les (l'elegant etzebada d'ahir a Montilla és de medalla), i en tercer lloc perquè Joan Ridao no és nucli dur de cap corrent intern. I no estàn les coses, crec jo, per posar un cap de llista que sigui controvertit per a l'altra meitat del partit. A més, és el pare més destacat de l'estatut del Parlament.

El que sí que demano, és que anem a aquelles eleccions amb plans nous i actitud exigent, condicionant i ferma. Que d'entrada, durant la campanya es condicioni qualsevol pacte al traspàs d'infrastructures (rodalies, aeroport) i inversió. Que no hi hagi sensació de que continuarà aquest suport mig condicional a Zapatero, perquè no s'ho mereix. És més, Catalunya es mereix que els diputats catalans defensin en bloc els interessos de la seva gent, i per a fer que això sigui possible, Esquerra ha d'aconseguir millorar els seus resultats, malgrat que la tendència no és favorable.