20.6.07

Ara ens toca el rebre als llogaters

Puja el lloger un 18% en 3 mesos.

No n'hi ha prou amb la pujada dels preus dels pisos, de les hipoteques i dels euríbors i altres mandangues. Els especuladors, ara que el temps mig per vendre un pis ha augmentat fins als gairebé dos anys de mitjana (i espera't), pretenen escanyar els que els lloguem.

En només tres mesos els lloguers a la ciutat s'han apujat un 18%. Tenint en compte que no trobes un pis decent de lloguer per menys de 1000 euros i que tampoc pots trobar feines amb sous gaire superiors al miler d'euros, si ho continuen apujant, on aniré a parar d'aquí uns anys, quan se m'exhaureixi el contracte i vulguin apujar-me els augments acumulats durant cinc anys? Me n'he d'anar amb els sofàs, el llit, l'armari i la nevera al carrer? Què preténen, que els lloguers ssuperin les hipoteques perquè no tinguem més remei que comprar? Doncs ho porten clar: servidor pensa muntar la seva sala d'estar al bell mig de l'avinguda Paral·lel si fa falta.

Després ens salten totes les alarmes quan mirem els percentatges de participació pública, però l'habitatge fa 8 anys que és a l'agenda política i la cosa s'ha quedat en les loteries de pisos de protecció oficial pels quals has de presentar tres declaracions de renda, i quedaràs desestimat. Per què? Perquè cobres massa per accedir a l'habitatge públic, ja de per si escàs, i massa poc per accedir a l'habitatge privat.

Cal intervenir al mercat! Cal crear habitatge assequible! Cal descongestionar una economia absorbida per l'habitatge fins a l'extrem que aquest s'apodera de gairebé tota la renda familiar! Cal fer una moratòria urgent de tota la construcció a zones on escasseja el sòl com la regió metropolitana! Cal que totes els que hem tingut, tenim i tindrem dificultats per accedir i mantenir l'habitatge ens plantem i tornem a situar l'habitatge al centre de la vida política, amb solucions noves, amb propostes radicals i amb accions contundents!!! No pot ser que per una narcosala es pugui tallar la ronda de Dalt i per un problema públic que ens afecti a tots la cosa es quedi en res!

S'ha d'aturar la connivència amb aquesta situació insostenible. La connivència de certs polítics amb certs constructors. La connivència dels que fan grans negocis amb el sòl i l'habitatge. La connivència dels que fan petits negocis comprant, reformant i revenent molt més car. La connivència de qui relloga habitacions guanyant diners. La connivència de que tothom es pensa que pot fer diners, oblidant-se que està pagant per un habitatge molt més del que realment val i fent-se la il·lusió de que el vendrà per més del que ha pagat. Recordem que l'habitatge és un valor d'ús, rebaixar-ho a un valor de compra-venda el desnaturalitza.

I ho dic ben clar: la feina a habitatge feta fins ara per tots els partits polítics és penosament insuficient, i els resultats son ben a la vista. Cal enfocar aquest problema a escala de país, cal posar-hi tota la carn al braser i destinar recursos urgents per solucionar-ho. Ser conscients d'aquesta necessitat social i posar fil a l'agulla farà recobrar la confiança en la política, si som efectius.

Propostes? Habitatge cooperatiu, on persones s'associïn per pagar les despeses de construcció, a les que se les permeti tenir prioritat en l'adquisició de sòl públic subastat, expropiar solars i àrees a desenvolupar... i Habitatge de promoció pública en lloguer baix i estable (no serveixen els contractes fins que tinguis 32 anys), i de compra retenint l'administració un percentatge de cada propietat, de manera que calgui vist-i-plau administratiu per revendre'ls. I menys paperam. Les altres fòrmules que s'han dut a la pràctica a Catalunya ja sabem quin és el resultat.

Aprofitant ara que en Carod fa visita a Finlàndia i subscriu que hem d'aprendre dels païssos escandinaus, que sí, tinguem present que a Suècia quan l'habitatge començava a ser un problema, en comptes de posar-se a dilapidar el sòl disponible van fer un pla d'habitatge públic (El Milió d'Habitatges, Miljonprogrammet), i on calia van construïr en alçada, aprofitant per alliberar zones verdes. Es va assolir en nou anys (1965-1974), sense por de plantar cara al sector privat.