30.1.07

Identitat nacional i sobirania al s.XXI

Efecte Carretero.

Ha estat com si sonés una campana i s'encengués la llum. Arran de la disconformitat pública de Joan Carretero quelcom s'ha mogut entre la militància d'Esquerra, com a mínim s'han fet preguntes. Calia. Ara s'han anunciat una sèrie de conferències, preparatòries per a la Conferencia Nacional de la formació republicana, i aquí toca avaluar fets, discurs present i rumb futur.

Val a dir que malgrat certa duresa a l'escrit (que vaig comentar) de l'exconseller de Governació Joan Carretero al diari Avui (l'entrevista del Temps encara no ha caigut a les meves mans), allò que és més rellevant, és a dir, el repte de mantenir la personalitat pròpia al govern i fer-la visible tant amb gestos com en l'obra, gobernar bé i mantenir Esquerra com a referent independentista i nacionalment alliberador, això és al cap de la gent del partit i els que el són propers.

Això és una fita, perquè s'ha pres consciència en certa mesura, i s'està generant debat. Esquerra ho canalitzarà amb un cicle de conferències que es faran a la nova Seu Nacional acabada d'estrenar, durant el mes de febrer. Aquí, amb el títol 'Identitat Nacional i Sobirania al segle XXI', s'intercanviaran idees i propostes, amb aportacions de nivell internacional "Buscarem com aconseguir una majoria social que permeti fer els plantejaments propis del dret democràtic a decidir". Allò que hagi de ser el nou discurs d'Esquerra Republicana quedarà clar després del 20 d'octubre d'enguany en la Conferència Nacional. Per a Portabella, que ha fet la roda de premsa anunciant-ho, el cicle de conferències servirà perquè "hi hagi murmuri, per dialogar i després arribar a un acord".

PORTA OBERTA

Considero que aquesta convocatòria al diàleg és una porta oberta, molt clara, de la direcció del partit davant Joan Carretero i tota la gent propera a Esquerra que hagi pogut sentir-se decebuda. I és important, ja que el diàleg intern s'obre per enfortir el partit, i compta amb dos avantatges clars: s'allunya el risc de secessió -tal i com havia proclamat La Vanguardia Española- a l'estil PI, i es demostra un cop més que a Esquerra les idees no van de dalt cap abaix. A fi de comptes, son les bases militants i simpatitzants les que carreguen al carrer amb les campanyes electorals al carrer.

Debat i diàleg que, no obstant, s'ha de fer sense rancúnies, doncs no serà positiu que uns o altres copiin l'estil convergent de no-us-podré-perdonar-mai-que... No. Esquerra ha fet una aposta per un govern d'esquerres per continuar les polítiques que s'havien engegat i per fer palès davant els ciutadans que Esquerra sap governar i sap governar bé, donant estabilitat. S'ha fet president en Montilla, malgrat que no ens agradi com tampoc ens hagués agradat fer president en Mas o jugar a les cadires cada quatre anys -o cada tres-; les dues primeres opcions generen recels d'uns o altres entre les bases, la tercera enfonsaria Esquerra, i la quarta via era anar a la oposició si hi havia pacte sociovergent.

Per tant, DEURES: 1- Argumentació del que s'ha fet; 2- 'Saber estar' al Govern sense perdre el caràcter propi; 3- Enfortir els plantejaments nacionals i cercar les aliances per aconseguir-los (recordem que hi ha una majoria catalanista al Parlament i CiU+ERC bloquejarien el govern espanyol si es volgués; 4- Demostrar amb fets que amb Esquerra, els catalans surten beneficiats en la seva qualitat de vida i com a col·lectiu.

Cap comentari: