23.1.07

CiU, Trias i el TGV

Trias és un populista inconscient.

Quan diu que recolza que no s'obri un túnel per al Tren d'alta Velocitat, demostra que la seva actitud només serveix per engreixar-se electoralment de forma barata i sense fonaments, i que li importa un colló de mico el funcionament dels trens convencionals -rodalies, per exemple-, la despesa en obres i l'eficiència que ha de demostrar l'alta velocitat.

El projecte té cares molt dolentes, però la única que s'està abordant -fer un túnel entre les desenes de km tunelades que hi ha a la ciutat- és la que més s'utilitza políticament i la que menys raonable és.

PER QUÈ SÍ?

L'Alta velocitat ha de cobrir les dues estacions centrals de Barcelona (Sants i Sagrera) alhora que aquestes funcionen com a intercanviadors amb els trens i el metro. Qualsevol altre traçat que no entri per una i surti per l'altra comporta un recorregut massa ineficient, en temps i en aprofitament de la infrastructura. Penseu que si l'alta velocitat ha d'enllaçar Barcelona i El Prat amb les nostres ciutats més importants (Tarragona, Girona, Lleida, València, Perpinyà), els seus aeroports, i també amb capitals europees com Madrid i París, més val que faci recorreguts curts, o el que és el mateix: línia recta.

Les divagacions de Trias o les anades d'olla de la plataforma Ave pel Litoral (de la qual opino que ha estat segrestada políticament), no ténen sentit. Ni podem fer entrar el TGV fins a Sants i que d'allà torni enrere en sentit invers per pujar i girar rere Collserola; no és necessària una estació al bell mig, a passeig de Gràcia; ni podem fer voltes pel passeig marítim agafant una Estació de França que no té cabuda en l'esquema ferroviari perquè el cost en temps i en diners d'això és espectacular.

Hem d'assumir (i aquí xoco amb aquesta plataforma) que tenim la trama urbana que tenim, que ens vé donada pel Pla Cerdà i les seves successives modificacions i mancançes en la planificació ferroviària. Fa 2 segles que es va planificar la ciutat sense tenir en compte que en un futur el ferrocarril faria xarxa. Per tant hem de partir del que tenim per millorar-ne l'eficiència.

+ Aquí teniu imatges, gràfics i descripcions del projecte, cortesia del bloc Arquitectura Barcelona.

TÚNELS I OBRA PÚBLICA

Com amb tot túnel, hi han riscos. Els hem vist amb el Túnel de la L-5 al Carmel, les obres complicades poden sortir malament -malgrat que jo penso que aquí hi va haver deixadesa per part de CiU i PSC quan un o altre han governat l'obra pública catalana-; i si una obra en concret suscita sensibilitat el que cal és pressionar per augmentar la vigilància política i tenir cura d'una aplicació correcta de les mesures de seguretat (com bé ha dit el company Oriol Amorós -bloc-). No hi ha lloc per a la hipocresia -CiU i PP van aprovar el túnel d'alta velocitat pel centre de Barcelona-, per a l'alarmisme demagog ni per a l'aprofitament polític d'aquest. Si corria perill la Sagrada Família, ja hi ha un projecte que ho corregeix, per tant menys raó encara.

No hem de tenir por als túnels i és legítim que les persones afectades vigilin la seguretat dels seus edificis, però no serà pas bo per al país que deixem de fer obres públiques necessàries cada cop que es faci molt soroll sense justificar.

De fet, de túnels n'hem de fer força més a Barcelona. No només comptant el que hi ha planificat per al Metro (L2-L5-L9), també l'ampliació que ja s'hauria d'estar posant sobre la taula, i la construcció d'almenys un altre túnel per a la xarxa de rodalies. Això sense entrar en què és necessari que la xarxa de rodalies estigui soterrada o semisoterrada al llarg de la conurbació de Barcelona. El transport públic demana més xarxa i més infrastructures, si ens hi neguem acabarem amb un país ple de carrils d'autovia sobresaturats.

LES DEFICIÈNCIES DEL PROJECTE DEL TAV AL SEU PAS PER LA CIUTAT DE BARCELONA

Realment és indignant que allò que és dolent del projecte hagi estat acceptat i com l'afer del túnel ha acaparat tota l'atenció política i mediàtica.

PAISATGE. És el pitjor de tot. Si les vies d'alta velocitat trinxen les valls i suposen una barrera visual ineludible al llarg del territori català, encara trobem més problemes a l'entorn metropolità. Les vies suposen una barrera més al Baix Llobregat, entren al Pla de Barcelona a cel descobert, es fiquen dins un horrible calaix de formigó que marcarà el Barri de Sants i surten per un altre calaix de formigó un cop sobrepassat el Barri de Sant Andreu. No entenc com ha estat possible d'aprovar aquestes mesures tenint en compte que per on passa el TAV hi ha gent que hi viurà tota la vida.

EL BUCLE DEL PRAT. Aquí trobem un altre nyap, aquest descaradament ineficient: s'obliga al tren d'alta velocitat a desviar-se cap a l'intercanviador d'El Prat -que no l'aeroport directament- i a fer una altra entrada a la ciutat pel barri de Bellvitge. No s'entén i el rebutjo, perquè no arriba a l'aeroport -no fa xarxa-, perquè es perd temps -eficiència del recorregut- i perquè de tota manera caldrà un transport-llançadora que podria seguir funcionant com ara des de Sants Estació fins al mateix Aeroport.

Cap comentari: