7.5.08

Notes sobre el procés congressual (II)

De com els mitjans tracten el Congrés d'ERC:
El cas de l'AVUI

Des de la publicació al diari Avui del ‘full de ruta’ elaborat pel sector Puigcercós, on criticava indiscriminadament gent propera a Carod, a ell mateix i a la pròpia portaveu Marina Llansana (textualment: ‘cal curtcircuitar la portaveu’), hi han hagut moltes reaccions. Evidentment els militants independents i propers a Carod s’han escandalitzat, i no hi ha per menys. Els altres dos corrents s’ho han mirat des de la barrera, tot congratulant-se d’un foc creuat entre famílies que a ells els permet avançar la trinxera uns metres. I jo mateix també n’he fet aquest apunt.

Però les pitjors reaccions vénen del sector Puigcercós, que no ha reconegut un document que expressa allò que passa o ja se sap. Aquestes crítiques han anat a parar als mitjans de comunicació i als periodistes, concretament a la periodista de l’Avui Sandra Arenas. La qüestió ha arribat a l’extrem que el propi diari Avui en recull una queixa justificada.

D’entrada, el tractament periodístic que el diari ha fet de la notícia és impecable. El document no s’interpreta, s’exposa. És cert que això no hauria de sortir als mitjans, que aquestes conspiracions interiors del poder pel poder no haurien d’existir, que no hi ha dret a fer-nos sentir vergonya aliena als militants, que no s’han d’airejar els problemes interns d’un partit... però això no és culpa dels periodistes, ells no han planificat aquest full de ruta per pendre el poder. No es pot culpar un periodista de no ser lleial a un partit ni a un sector d’un partit, però sí que es pot culpar l’autor dels ‘Apunts de campanya’ i qui ho hagi filtrat.

No son maneres de fer partit, com tampoc ho son de fer país. Aquesta manera de fer política, fent victimisme de la discriminació dels mitjans de comunicació però alhora assortint-los de carnassa per la pugna interna, és hipòcrita i poc digna. Això en cap cas ens pot dur a liderar una majoria social per a la independència, doncs la ciutadania espera d’ERC que sigui un partit amb procediments exemplars i no podem semblar, com semblem, encara més dividits i barallats que la resta, pitjor que els partits 'normals', els 'de sempre', 'l'establushment'.

Filtrar aquest document ha estat un error, haver-lo pensat i redactat n’és un de més greu, però la major errada és apuntar els canons cap a la periodista que n’ha informat. Qui és el ‘políticament incapacitat’?

2 comentaris:

Uribetty ha dit...

El comentari no te res a veure amb el post, tot i que faré un petit apunt, em va semblar una mica greu això de "curtcircuitar la portaveu"
Apunt a part, haig de dir que estic totalment d'acord amb els teus arguments de les nuclears, podria dir que "per fi algú creu el mateix que jo"

Salut i país company!

Isaac Garcia ha dit...

Ei, gràcies pel teu comentari! Ara que ho dius, és cert que costa molt trobar un discurs energètic coherent, sobretot pel que fa respecte a les nuclears. Crec que en aquest sentit va sent hora que caiguin els dogmes i es faci un debat intel·ligent. Gràcies per llegir-me ;)