7.5.08

El traspàs de la N-II

Una foto, pocs duros: el DPTOP assumeix la patata calenta de la N-II

Realment m’ha sorprès la signatura del traspàs ‘tal qual’ de la carretera N-II pel que afecta al Maresme. Com comentava en Saül Gordillo és una foto potent, però es queda en això. És més, aquesta competència traspassada pot resultar un verí polític, i pot desembocar en una major degradació de la comarca.




Els precedents:

* C-32 (antiga A19) mantenint el peatge des de la seva construcció, un peatge del que CiU a la Generalitat va allargar la concessió.

* N-II de 2 carrils per sentit en la majoria del seu recorregut, que suposa una barrera física, un risc per a la seguretat del trànsit i un gran focus de contaminació acústica.

* RENFE, amb un servei limitat per una infrastructura deficient, amb estacions situades arran de platja i suposant una altra barrera física important.


Els fets:

* Durant els últims anys s’ha anat dificultant el trànsit a la N-II, mitjançant semàfors, passos de vianants i rotondes. Existeix una pressió popular important per transformar aquesta carretera en una via cívica.

* El creixement urbanístic del Maresme ha generat una necessitat creixent de mobilitat que xoca perillosament amb una N-II que redueix la seva capacitat, una C-32 de peatge i un sistema de transport col·lectiu ineficient.

* PRESENT: es traspassa la competència sobre la N-II amb un paquet de 400 m€ a la Generalitat. La idea de Magdalena Álvarez i Miquel Nadal és realizar una carretera paralel·la a l’autopista (l’anomenada carretera dels sis pobles) en terrenys ja reservats.

Això implica bàsicament continuar amb un perillós model de país on les autopistes de peatge es compensen després amb autovies paralel·les, però això no és una política d’infrastructures racional. Al Maresme, suposaria traslladar la barrera al nord trinxant el territori que separa els pobles amb una carretera nova resseguint l’autopista, que acabarà tenint dos carrils per sentit si es dissenya per donar resposta al problema de la mobilitat.

És evident que la retòrica política i els diversos interessos han postposat un debat territorial seriós que pensi en curt, mitjà i llarg termini, alhora que totes les autoritats de la comarca ténen responsabilitat en el creixement urbanístic desmesurat que hem experimentat. Tot plegat no fa més que evidenciar la manca d’un pla de mobilitat ambiciós per a la comarca.


Tots tenim aquests objectius al cap (aqui el company Andreu Francisco, Alcalde d'Alella també preocupat, ens en posa uns quants sobre la taula). Fem-los, doncs, visibles:

* Reordenació de la franja entrepobles/autopista: Gratuïtat de la C-32 per als residents i sense peatges a les sortides; ampliació a dos carrils més per banda (1 carril bus per sentit en voravia); transparentar l’autopista amb falsos túnels per recuperar part del paisatge del Maresme.

* Reordenació del transport públic: Línia de rodalies semisoterrada / soterrada / tunelada (segons trams) a uns 500 metres de la costa, amb estacions al centre dels municipis i una tercera via, executar la connexió de rodalies ja prevista Maresme-Vallès; Sistema regular d’autobusos per l’autopista que doni servei als pobles de dalt; Tramvia costaner Barcelona-Mataró que doni un servei extens als pobles de mar, sovint allargats triangularment ocupant tota la franja de costa.

* Reordenació de la franja costanera: Amb l’eliminació de la N-II i del tren arran de mar, el Maresme podrà gaudir de veritables passeigs marítims que obrin un ventall de possibilitats econòmiques i ofereixin l’entorn i el paisatge de qualitat que ens mereixem. A més, el tramvia que proposo cobriria prou bé la mobilitat a la costa, i sense renunciar als rails que ens acompanyen des del segle XIX, d'una forma amable, transparent i permeable.

Ens atrevim?

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

és divertit això, mentre la N-II era un nyap és de l'Estat, ara, com la pressió a favor de que es modifiqui augmenta, ens la passen a nosaltres per a que la reforma vagi del nostre compte, cosa que també passarà si volem treure els peatges de l'autopista.

L'autopista ja fa temps que hauria de ser gratuïta per a ser alternativa a la N-II, respecte el tramvia pel litoral ho veig una mica cru, però no tant com treure les vies de Renfe. I no és que siguin males idees, però la cosa va per a llarg.

Per cert, si fan tot això hi haurà uns "pelotazos" urbanístics d'escàndol, algú ho controlarà? Perquè jo molt em temo que no i molt em penso que darrere de totes les exigències en aquest aspecte hi ha més interessos urbanístics que desitjos de cuidar la gent i les viles de la nostra terra.

Isaac Garcia ha dit...

De fet crec que és millor engegar-ho ara que el totxo està en crisi... a més, no queda terreny a la costa sense una qualificació consolidada.

Vaja, almenys quen jo parlava de possibilitats econòmiques em referia més a bars, restaurants i qui sap si un eventual hotel. El Masnou, per exemple, ha perdut dinamisme a tota la franja de la costa en favor del centre (eixample, mercat nou), una reordenació de les infrastructures sens dubte revitalitzaria tota la línia de mar.

Anònim ha dit...

Una matització:

Qui va allargar la concessió de la A-19 và ésser el Ministre Josep Borrell del PSC, perquè la A-19 és de titularitat estatal, passa que la teva obsessió malaltissa vers CiU et fa dir coses que no són...