Catalunya obre ambaixada a Londres i prepara París

Això és fer política exterior


Feia poquet havíem obert la delegació catalana a Berlín, fa pocs dies li ha arribat el torn de la delegació de Londres, recentment inaugurada a Fleet Street, 17. És molt aprop d’instal·lacions de la Commonwealth, el que significarà un altaveu potencial per a tota la comunitat de la corona britànica.

Aquestes delegacions, a més de ser un eix de serveis, són també una bona manera de fer contactes i assegurar-se bones relacions prèvies amb alguns dels estats més importants del món. No ho despreciem, doncs arribat el dia aquests tindran criteri per reconèixer o no la nostra independència, i això depèn del coneixement mutu i relacions prèvies –diplomàtiques, socials, econòmiques- de Catalunya amb aquests.

Suposen, a més, un cop de peu a la part baixa de l’esquena de la diplomàcia espanyola (contrariada, per cert, pel ràpid desplegament de la xarxa exterior catalana, que no compta amb banderes espanyoles, no fa servir el castellà i no demana permís per picar a la porta dels estats).

La xarxa continuarà extenent-se, no només amb delegacions (previstes a París, Nova York, Mèxic, Buenos Aires i a la Xina), també amb convenis amb països europeus, americans i africans.

Això, des de l’oposició, no es pot fer. I ningú més ho farà si no som nosaltres, els independentistes.