Pasqual Maragall fineix la seva carrera política i renuncia a repetir.
El president ja ha comunicat els motius pels quals es deixa sacrificat i renuncia a ser candidat a la presidència de la Generalitat.
La porta s'obre a Montilla, candidat més ben vist per la sociovergència, ja que no és ni serà rival a Artur Mas i permetrà una majoria convergent ampla, d'acord amb els pactes de Moncloa.
Les trompetes electorals de la sociovergència sonen fortes. Amb l'anunci de Maragall de que no es tornarà a presentar després de dos mesos en
què el propi PSC l'ha marginat brutalment acaba l'únic projecte polític que ha portat als socialistes al govern de Catalunya i les polítiques d'esquerres a la Generalitat per primer cop en els últims 27 anys. El projecte alternatiu que el PSOE té per al PSC -que n'és conscient- i que encapçala Montilla no és un projecte per governar Catalunya sinó per deixar governar CiU.
L'anunci d'aquest matí del conseller Nadal ja s'esperava, tot i que el fet que Maragall digués que ho aniria a consultar amb Zapatero ja dibuixava un esquema en el qual el PSC passa a ser federació del PSOE. Des de Ferraz s'han fet els suecs i diuen que els ha agafat 'per sorpresa'.
Aclarit queda que serà Montilla el nou candidat del PSC, i que per tant els socialistes renuncien a un projecte polític més o menys guanyador passant-ne a un que només els garanteix la seva bossa tradicional de vots (el vot ètnic espanyol i l'antipepero), per la qual cosa és de prevuere un estavellament electoral important. Més encara si aquest nou candidat està totalment desvinculat del govern tripartit (ara provisional) i no té cap interès en defensar-lo, ni defensar-ne l'obra, com sembla que serà. Si es pensen que repetiran l'èxit relatiu del 14-M (eleccions espanyoles) amb aquest mateix cap de cartell a unes eleccions al Parlament és que la seva estratègia electoral és mirar-se el melic.
Full de ruta de Moncloa
Mas i Zapatero han aconseguit acabar de desactivar el PSC, que sense presentar cap projecte mínimament catalanista està condemnat al retrocés electoral. Calculen que aquest vot catalanista haurà de "tornar a CiU". Així s'estalviarien la incomoditat d'haver de governar massa junts, i en tot cas es garantiria un govern en minoria de CiU suportat pel PSC... tot i que potser no compten que també podria ser amb el suport del PP (vegi's la legislatura 1999-2003) o d'ERC, suposant que es pugui recompondre el diàleg i per aconseguir això CiU ha d'anar canviant el discurs d'atac permanent.
Tenim terreny preparat ja per a les eleccions de l'octubre: un PSC deixant que CiU li passi al davant per salvar el socialisme espanyol, pura sociovergència materialitzada en la present renúncia de Maragall avui.
Defensant l'obra de govern, les polítiques diferents de les de CiU i el catalanisme d'esquerres... només hi queda Esquerra Republicana de Catalunya, que serà, sens dubte, el blanc de la majoria d'atacs per part dels convergents, malgrat que a Montilla li tinguin preparats uns quants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada